Reading time: 2 – 4 minutes
Ja fa 18 anys des de la primera entrada que vaig fer al blog. Avui escric des del camping “El Delfín Verde” a la Costa Brava; on estic passant les vacances amb la família. Escriure en aquests entorns és realment complicat i no pas per la connexió a Internet sinó per trobar una estona on no hagis de patir pels nens. Tornant a l’efemèride del dia sembla realment increible el temps que ha passat. El més sorprenent de tot és que amb tants anys no li hagi arribat a aplicar una estratègia clara i focalitzada al blog. Sempre l’he definit com a una finestra a mi, un espai on comparteixo idees, coneixements i d’altres inquietuts que m’envolten. Quan no ets una “celebrity” això no és mai motiu suficient per atreure moltes visites i encara menys per tenir una gran quantitat de comentaris. Tot i que si que em serveix per tenir el meu petit espai d’influència sobre un entorn proper i variale, dit d’altre forma, em permet perdurar en el temps cert valor que vaig compartint quan hi penso i amb qui i penso.
Mai he descartat fer un pas endavant i donar-li un enfoc molt més professional, o amb una intenció més clara al darrera. Una cosa tinc clara, mai és tard i ara mateix això no esta dins de les meves prioritats. Tampoc vol dir que demà pugui estar-hi. En qualsevol cas és tracte de decidir prioritzar les meves inversions cap a un lloc, o un altre. Per cert, quan parlo d’inversions sobretot són d’energia; el valor més preuat quan la prioritat vital esta en cuidar els petits i fer que la família tiri endavant.
Una de les funcions implícites d’escriure un blog és que fa de “lifestream”, podriem entendre-ho com un tracking de temps de les coses que vas fent. Mai és fidel a nivell de detalls i de tot el que fas però si que té un grandíssim valor per tenir un gran aparador de caixetes amb milers de notes, esquemes, troços de codi, videos, etc. disponible siguis on siguis. És quan tires enrera i recuperes aquestes caixes -els articles- mirant ni que sigui què has fet des del darrer aniversari i troves algunes perles o temes realment apassionants que t’adones del grandíssim valor com a “lifestream”.
No puc extendrem més perquè les obligacions em reclament però em quedo amb les ganes d’anar més al fons amb molts dels temes que he posat sobre la taula. De ben segur això canvia amb el temps i és qüestió de que els petits guanyin amb indepedència perquè les entrades guanyin en freqüència, i segurament també en qualitat. Tot i que diria que darrerament les aportacions que he anat fent tenen força qualitat i valor, almenys per mi. Però el que tinc molt clar és que un dia o un altre hauré de fer un salt cap a professionaitzar l’acabat de l’entorn i el propi contingut.