Avui 31 de juliol ja acumulo 19 anys publicant informació. Realment és un projecte que des de fa una colla d’anys està més en segon pla que no pas com una tasca prioritària al a meva agenda. Malgrat això em resisteixo a tancar-lo perquè continuo afegint informació, de tant en tant, que ajuda a persones i perquè és part d’un camí personal que em fa molta il·lusió mantenir viu. Sóc molt conscient que l’eina no és pas atractiva, que els continguts sovint són pobres i poc treballats. És més, en moltes ocasions estic convençut que pràcticament ningú es mira els articles que publico a menys que siguin ressenyes tècniques ràpides i senzilles de llegir. De fet, sovint tot plegat acaba perdent-se en el long tail de coses indexades a Google.
En aquest dia tan assenyalat vull fer esment de la motivació inicial del blog. Segurament més d’un recordarà que a l’inici el nom de la pàgina era “Oriol News Portal”. Programat en PHP v2 i basat un codi que ni recordo, això si, recordo que li vaig haver de posar força hores a aquell codi perquè s’assembles al que jo volia. La meva inspiració eran els diaris de l’Alan Cox i el Rik Van Riel. Aquests dos desenvolupadors del kernel de Linux tenien el que anomenaven un “digital diary”. Era un registre dels seus dies, on explicaven què havien fet, en què havien treballat, o fins hi tot pensament aleatoris que arxivaven en una pàgina HTML tan bàsica que avui en dia fa fins hi tot vergonya. Mai oblidaré aquelles tones de lletres “Times New Roman” quin mal als ulls que feien.
Aquests dos “cracks” em feien somiar que algun dia tindria la capacitat de fer tot el que ells feien. Però jo estava a la universitat i el meu problema era que els meus companys encara anaven més perduts que jo. Cosa que em portava a invertir moltíssimes hores explicant-los com fer cosetes tan senzilles com muntar un “Samba”. Recordo haver passat tardes senceres explicant això i que a les tres setmanes aquella persona tornés a mi demanant-me que li tornés a explicar perquè encara no s’hi havia posat i se li havia oblidat tot. En aquells temps en que no hi havia blogs quan algú volia muntar alguna cosa sovint havia de perdre en fòrums, o bé, llegir-se els “HOWTOs” uns documents sovint desenvolupats amb EMACS i que es renderitzaven en format .txt, .html o fins hi tot .ps.
Tot plegat era el context que tenia la meva pàgina quan va néixer i com podeu veure la vocació que tenia era poder difondre els meus coneixements i pensaments sense haver d’invertir el meu temps. Així doncs, quan algú em preguntava li deia mira-t’ho al blog. O bé, quan arribi a casa ja et faré un article al blog i t’ho mires. De fet, si sóc honest va passar ben bé un any fins que vaig descobrir que el que havia fet era un blog. A mitjans del 2000 ningú en parlava dels blogs i va ser l’Ernest que va començar a insistir que el meu “Oriol News Portal” encaixava en la definició de “weblog = web + log”, o sigui, blog. Jo em vaig resistir a canviar-li el nom a la meva pàgina i durant molts anys la vaig seguir anomenant “Oriol News Portal”. No oblidem que era l’època dels portals d’internet: terra, olé, ozú, excite, altavista, yahoo, etc. hi havia milers de portals per tot arreu.
No sé si sabieu que l'”Oriol News Portal” durant una bona temporada també es va anomenar “ONP” fent al·lusió a les sigles. El domini del blog va ser durant molt de temps http://oriol.joor.net i el tenia allotjat a un servidor a casa meva. Primer amb una RDSI a 64kbps, després amb una ADSL de 256kbps i finalment vaig migrar-ho a Internet. El primer CPD on va anar a parar va ser el de Retevisión, a Barcelona, on hi varem montar un servidor físic amb uns amics. Recordo que per 64kbps simétrics de connexió pagavem l’equivalent a més de 600€-700€ al mes. Quins temps! pensar que ara a Torrelavit tenim 1Gbps de fibra òptica a casa per menys de 50€ al mes, sembla mentida.
Abans de tancar aquesta entrada commemorativa al blog vull fer menció que en la nova etapa de la meva vida que he començat aquest any el blog m’ha servit d’inspiració per trobar el meu “life motive”. De fet, encara l’estic perfilant però com a primícia ús avanço el que tinc fet fins ara:
Amb aquesta imatge i aquesta declaració de principis m’acomiado i estic segur que ben aviat tindré l’oportunitat de fer una nova entrada al blog.