Avui compleixo 48, i si alguna cosa m’ha ensenyat el temps és que l’experiència no arriba només amb els anys, sinó amb les vivències que ens transformen.
Fa molt vaig entendre que la vida no et dona manuals. Et dona moments. I alguns d’ells et trenquen per dins… però també són els que t’ajuden a créixer de veritat.
– La mort del meu pare va ser el primer gran cop. Ho recordo en detalls petits, invisibles per als altres però inesborrables per a mi. Encara avui, qualsevol gest quotidià pot portar-me la seva imatge.
– L’accident de cotxe va marcar el final de la meva adolescència i l’inici d’una nova manera de veure el món.
– La pèrdua del meu fill Pol ha estat, sens dubte, l’experiència més dura. Encara avui, recordar-ho m’omple els ulls de llàgrimes… però també m’ha ensenyat a valorar i agrair cada instant amb més intensitat.
Amb els anys he après a mirar la vida com un rellotge de sorra.
La sorra que ja ha caigut ha perdut el seu color original: s’ha convertit en experiència.
I la que queda a dalt… ja no té l’energia dels 20 anys. Als 48, aquesta energia canvia, però gana en consciència, en sentit, en profunditat.
El pas del temps no és lineal, ni just, ni previsible. Però sí que podem triar com mirar-ho: amb nostàlgia o amb gratitud.
Jo he triat agrair.
He triat construir.
I, sobretot, he triat ser fidel a mi mateix.
La vida no va de trobar-se, va de crear-se.
I sí, avui avui m’he llevat a les 5 del matí per a escriure això, perquè em recorda qui soc, d’on vinc i tot el que encara em queda per viure.
Gràcies a totes les persones que m’heu acompanyat en aquest viatge.
La millor recompensa? La família que hem creat Estefania i jo, que s’ha convertit en el Sol al voltant del qual gira tot.
Avui, més que mai, em sento plenament autor d’aquesta obra que anomenem vida.
#FeliçAniversari #CreixementPersonal #Gratitud #PNL #Experiència #Feliços48 #Tete i #Fàtima