Author: Oriol Rius

Route 66 – dia #8 – de Santa Fe, NM a Gallup, NM

Reading time: 4 – 6 minutes

Dia de tràmit i amb poques coses per visitar entre Santa Fe i Gallup, ambdós ciutats localitzades a Nou Mèxic. El millor del viatge han estat les vistes i que hem passat per Albuquerque (NM). No és que Albuquerque sigui massa maco que diguessim. La gràcia l’entendreu tots els fans de “Breaking Bad“.

breaking_bad

Doncs si, aprofitant que passavem pel lloc on es va rodar la serie hem visitat alguna de les localitzacions de la serie. La casa del Walt i la seva família.

IMAG2439

El tunel de rentat de cotxes on treballava el Walt i que després varen comprar junt amb la seva dona.

IMAG2440

La joieria on la cunyada del Walt va robar la tiara.

IMAG2442

L’apartament on el Jesse vivia amb la seva xicota.

IMAG2443

El motel on el cunyat del Walt ensenya al fill del Walt que passa si consumeixes drogues, mentre li mostrava la prostituta drogadicta que hi havia davant del motel de la foto.

IMAG2446

La casa del tiet del Jesse.

IMAG2451

I finalment per acabar amb la serie Breaking Bad hem dinat als “Pollos Hermanos“.

IMAG2464

Per cert, realment el local es diu Twisters.

IMAG2455

IMAG2465

IMAG2459

Com que avui el trajete era només d’unes 200 milles ens hem pogut permetre el luxe de coneixer a fons Albuquerque amb l’excusa de la serie Breaking Bad. Pel camí el més destacle ha estat el Continental Divide i els paissatges, sobretot els paissatges. Per explicar què és el “Continental Divide” en quatre lletres podriem dir que és la gran línia divisoria que fan les montanyes rocoses i que traspassa Canadà, Estats Units, Mèxic, Guatemala, Hunduras, Nicaragua, Costa Rica i Panamà.

IMAG2475

Gallup (NM) és un poble d’uns 20mil habitants, que això equival a que té de tot i més, fins hi tot aeroport. A nivell turístic el més destacable és el restaurant, hotel i motel “El Rancho“; on s’hi han allotjat diversos famosos.

IMAG2477

Per cert, avui passem la nit al “Red Roof Inn” amb la millor qualitat preu de Gallup.

Route 66 – dia #7 – de Amarillo, TX a Santa Fe, NM

Reading time: 3 – 5 minutes

Primer canvi d’hora del viatge, avui hem guanyat una hora al entrar a l’estat de Nou Mèxic. Però comencem pel principi. A Amarillo (TX) el primer que hem fet, això si després d’esmorzar, ha estat anar a vistiar el Cadillac Ranch un lloc molt típic on hi ha 10 Cadillachs enterrats al mig d’un camp on pasturen les vaques. Lo més normal, a qui no se li acudiria fer algo així si tingués un camp plè de vaques pasturant.

IMAG2382

IMAG2375

La següent parada l’hem fet a Adrian (TX) on es troba el centre de la ruta. És a dir, just la meitat del trajecte oficial (Midpoint Café). Per nosaltres això no és la meitat del viatge perquè més endavant ens desviem cap a les Vegas (NV) i també acabem a San Francisco (CA), quan el normal és acabar a Los Angeles (CA).

IMAG2387

IMAG2384

Tucumcari (NM) és la primera parada que hem fet a “New Mexico”. De fet, no hi ha massa que veure fora d’uns murals i una botiga de records força original, almenys per fora perquè l’hem trobat tancada.

IMAG2401

IMAG2409

Hem seguit fent una bona tirada fins a Santa Fe (NM), on fem nit al “King Rest Court Inn” un hotelet senzill, econòmic però molt decent. Aquest és un poble eminenment turístic i realment diferent de tot el que hem vist fins ara. Un ambient bohemi, entre coses modernes i tradicionals dels indis “Navajos”. Amb molts museus, galeries, exposicions i artesans. Per si no fossin pocs els canvis comentar també que molta gent parla castellà.

IMAG2427

IMAG2431

Una mostra dels paissatges que ens han acompanyat pel camí la podeu tenir en aquesta foto.

IMAG2418

Route 66 – dia #6 – de Oklahoma City, OK a Amarillo, TX

Reading time: 3 – 4 minutes

Ja som a Texas, per ser més exactes avui fem nit a Amarillo (TX). Els païssatges han deixat de ser verds i frondosos per passar a ser grocs i plans fins on allarga la vista. Això si les carreteres sempre són rectes que fa por. Aquí no saben el que és una carretera de curves.

Primera parada: Clinton (OK) on hem visitat el museu nacional de la ruta 66, una parada molt xula sobretot per entendre la història de la carretera mare. D’on ve aquest nom i el perquè és tan famosa. Perquè ens entenguem i per no fer-me pesat, podriem dir que la ruta 66 és una alegoria del somni americà. És a dir, era una carretera on s’esperava trobar en el seu final l’oportunitat d’aconseguir l’èxit, això si, cadascú entenia l’èxit com algo molt particular.

route 66 national museum

A Elk City (OK) hem vist un museu en forma de reconstrucció de poble de finals del segle XIX i principis del XX. Realment preciós i molt bonic de veure.

reconstrucció poble típic

IMAG2269

reconstrucció poble típic

Shawrock (TX) és el primer poble que hem visitat al entrar a Texas. Poca cosa més que destacar a part de la Tower Conoco Station, que com podeu veure és una antiga gasolinera reconvertida en botiga de records. Aquí hem aprofitat per fer un entrepà al Subway i seguir fent carretera.

IMAG2324

Una de les icones típiques de la ruta són uns Cadillacs clavats a terra, doncs bé, a Conway (TX) hi ha 5 VW escarbats.

IMAG2340

Just ara arribem de sopar a un dels llocs típics d’Amarillo (TX) el The Big Texan Steak Ranch. Això si que és un restaurant ben montat, et venen a buscar a l’hotel en limusina i allà tens tot un centre recreatiu montat al voltant del teu sopar. Per començar et fan esperar 1h perquè puguis disfrutar de totes les atraccions que hi ha montades al voltant del restaurant. El toc tecnològic que fa això possible és un artilugi que quan et toca el teu torn es posa a vibrar, pitar i fer llums vermelles perquè sàpigues que ja tens taula. Realment enginyós i ben pensat. O dit d’altre forma, una fàbrica de fer calers.

IMG_20130803_201059

IMAG2368

Route 66 – dia #5 – de Carthage, MO a Oklahoma City, OK

Reading time: 6 – 10 minutes

Avui hem fet una tirada d’unes 234 milles, que no esta gens malament. Podriem separar el dia en dues parts ben clares, matí de ruta 66 per dintre dels pobles amb la pluja com a companyia i temperatures agradables. La tarda molt diferent, només hem fet una parada destacable i després interestatal fins l’hotel d’Oklahoma city tot plegat entre uns 35 i 40ºC amb una xafogor que fregia les pedres.

La primera parada del matí ha estat a Galena (KS), així doncs, ja hem trepitjat un
altre estat encara que només ha estat durant unes poques desenes de milles. Kansas és un dels primeres estats que va tenir la ruta 66 tot i que només hem passat per tres poblets. En el primer ens hem parat als cotxes que van inspirar la pel·lícula Cars. A més del nom de les quatre protagonistes que són les mestresses d’un local anomenat
“4 women on the route”, tot i que pel que sembla li han canviat el nom per “cars on the route”.

La següent parada ha sigut al “Old Riverton Store” al poble de Riverton (KS).

Al deixar enrera Baxter Springs (KS) hem tornat a canviar d’estat, que és el que ens trobem ara: Oklahoma. On el primer que hem vistat ha estat el jardí d’un bon home que des de la seva juvilació fins la seva mort es va dedicar a construir i pintar totems en honor als indigenes de les terres d’Estats Units, els indis. L’adreça d’aquests totems és a Hwy 28 A, Bushyhead (OK) unes poques milles abans d’arribar a Foyil (OK).

Una de les atraccions més xules del dia ha sigut la famosa “Blue Whale” que es troba a Catoosa (OK), molt aprop de Tulsa (OK), per cert, aquesta ciutat és una de les capitals del petroli dels EUA. Allà també hi hem parat a dinar a Wendy’s a l’altre costat del carrer del “Hardrock Hotel and Casino”.

Després de dinar, interestatal fins a Arcadia (OK), on el Jon ens ha obert les portes de la seva casa, o hauria de dir museu. Impressionant tot el que ha acumulat, restaurant, cinema, gasolinera… i que ara té exposat aquest senyor. Penseu que en les fotos no s’aprecia ni la meitat del que arriba a tenir exposat aquest bon home.

Tot just ara escric això després d’arribar a sopar al centre d’Oklahoma City on estem allotjats al Studio 6 un hotel amb molt bona qualitat preu. Hem estat sopant en un italià molt pintoresc, molt aprop del estadi de beisbol en el que en aquells moments es jugava un partit; tot plegat mentre en diferents punts molt propers es celebraven un parell de concerts de música rastafari. Tot plegat un conjunt de barreges una mica surrealistes. Per resumir-ho ràpidament, tot molt americà.

Route 66 – dia #4 – de Staunton,IL a Carthage, MO

Reading time: 3 – 5 minutes

Després de l’esmorzar de rigor al hotel Super 8 d’Stauton (IL) ens hem dirigit cap a Saint Louis (MO). El primer canvi d’estat del nostre viatge, en total n’hem de fer 8.

El primer destí ha estat visitar el Old Chain of Rocks Bridge a Madison (IL). Al costat de Saint Louis (MO). Es tracta d’un pont que actualment esta tancat al transit però des del qual hi ha unes vistes molt xules i com no uns motius de la ruta molt autèntics.

Old Chain of Rocks Bridge #1

Old Chain of Rocks Bridge #1

Seguidament hem visitat el famós Gateway Arch, o també anomenat la porta del oest. Cal dir que és el més bonic que té Saint Louis (MO) sota el meu punt de vista. Ja que la resta de la ciutat la veritat és que és molt descafeinada. De fet, hi ha moments que dona la sensació d’estar caminant o conduint per dintre d’un decorat de plàstic.

Gateway Arch #1

Gateway Arch #2

Fins a Cuba (MO) hem conduït per la I44 ja que era una bona tirada de 84 milles. Al sortir hem fet un tros de la 66 fins al Fanning 66 Outpost on hem dinat al més pur estil picnic.

Fanning 66 Outpost

A l’hora de la migdiada ens hem fet 160 milles més fins a Paris Springs (MO) on hi ha una de les visites obligades de la ruta. Es tracta del Gay Parita un local plè de records de la ruta i on ens hem trobat una colla de ruteros. Fins hi tot a tres noies catalanes que també estan fent la ruta. Per cert, el propietari és un personatge.

Gay Parita #1

Gay Parita #2

A la tarda ens ha quedat poc temps més per arribar fins a Carthage (MO) on avui fem nit. Estem molt aprop de Joplin (MO) per referenciar algo important que hi ha per aquí. Finalment hem acabat a un altre Super 8; no estan malament de preu i s’hi pot descansar força bé. Perquè ús feu una idea de com és el poble, aquí teniu un parell de fotos.

Carthage #1

Carthage #2

Route 66 – dia #3 – de Oakbrook Terrace,IL a Staunton,IL

Reading time: 4 – 6 minutes

Avui hem començat a fer la ruta de veritat, és a dir, a fer quilòmetres. Hem tingut un inici de dia una mica complicat perquè al dirigir-nos cap a la interestatal 55 per anar direcció al sur ens hem adonat que portavem un dia i mig saltant-nos peatges. Sembla un acudit però així és, costa de saber quan t’estas saltant un peatge quan acabes d’aterrar en aquesta terra perquè la veritat és que és complicat entendre com s’han de pagar i per si fos poc només es poden pagar amb monedes. Així doncs, ens hem hagut de fer una petita ruta pels locals comercials de la zona en busca de que algú ens canvies els bitllets per monedes. També hem après que no passa res si no els pagués després ho pots fer per internet, això si, has de saber quins t’has saltat.

Després t’aquestes anècdotes matutines que ens han fet sortir amb força retard ens hem dirigit cap a la primera parada del dia, aquesta ha estat a Joliet (IL). On hem visitat una presó que ha sortit en unes quantes pel·lícules, entre elles: Natural Born Killers (1994) i Public Enemies (2009).

Presó de Joliet,IL #1

Presó de Joliet,IL #2

Següent parada Wilmington (IL), on hi ha un dels molts gegats que hi ha durant la ruta. Aquest s’anomena “Gemini Giant”:

Gemini Giant

Una de les parades que més s’ha repetit durant el dia ha estat la de visitar gasolineres, en la primera fins hi tot hem trobat uns catalans. Això era a Dwight (IL):

Un altre gasolinera Livingston (IL):

Gasolinera típica. Livingston, IL

Hem dinat en un dels restaurant típics: Old Log Cabin Inn, Pontiac (IL). On igual que a la resta de llocs ens han atès amb molta amabilitat i tothom ens ha preguntat d’on veniem, etc. La gent és molt amable fins ara. Ah! i ens hem fet un fart de signar en llibres de visitants que tenen als diferents punts de la ruta.

Old Log Cabin Inn. Pontiac, IL. #1

Old Log Cabin Inn. Pontiac, IL. #2

Després de dinar hem fet una petita estirada fins a Springfield (IL); una ciutat molt marcada pel fet que el president Licoln va neixer allà. De fet, hi ha un conjunt d’edificis relacionats amb la seva persona.

Springfield, IL. #1

Springfield, IL. #2

La nostre idea era buscar Hotel prop de Mont Olive (IL) aproximadament a una hora en cotxe de Saint Louis (MO), finalment estem allotjats a un Super 8 a Stauton (IL) una mica més aball d’on haviem previst.

Per cert, a Mont Olive (IL) encara hem vist una altre gasolinera:

Gasolinera d'època a Mont Olive,IL.

El primer dia de carretera intensa ha estat durillo però de moment soportable, això si, hem après moltíssimes coses de com funciona tot plegat i com hem de planejar millor els dies. Així que ara anem a plenejar el dia de demà.

Route 66 – dia #2 – Chicago

Reading time: 4 – 6 minutes

Avui hem pogut dormir molt bé, no hem notat gens el canvi horari, tot i que segurament el cansament del viatge ha ajudat molt. A les 7 ja estavem esmorzant i després de programar el GPS cap al centre de Chicago on no ha estat gens dificil arribar-hi. Allà hem aparcat a un súper parking de 12 plantes com els que surten a les pel·lícules.

Primer objectiu a Chicago ha estat visitar la Willis Tower, que segons diuen és el segon edifici més alt del món i el primer dels EUA. La veritat és que no ens ha impressionat massa comparat amb el que varem pujar a Shanghai per cap d’any. El més xulo de l’edifici és el que anomenen SkyDeck; com que val més una imatge que mil paraules podeu veure-ho a les següents fotos.

Willis Tower #1

Willis Tower #2

Willis Tower #3

Després era obligatori anar a fer una foto al rètol d’on començava la ruta 66, que és al carrer Adams tocant amb l’avinguda Michingan. Allà mateix també hi ha el famós restaurant “The Berghoff” on antigament els viatgers s’aturaven a menjar.

The Berghoff
Route 66 - Begin

Al costat mateix hi ha el Milenium Park on es poden trobar moltes de les coses que són obligatories de visitar ena questa citutat. Per exemple, Crown Fontain que són unes fonts on es poden veuren les cares de diferents habitants de la cituat. Però el millor d’aquestes fonts és veure com ens nens disfruten corrent i jugant per dins de l’aigua. També hi ha una escultura molt famosa anomenada de “The Beam” que fa uns jocs visuals molt xulos. Però el més espectacular és l’auditori a l’aire lliure del “Jay Pritzker pavilion” on a les tardes s’hi fan concerts. Aquí és inevitable estirar-se a la gespa mentre escoltes la música.

Crown Fontain
The Beam
Jay Pritzker pavilion

Al mateix parc hi ha la “Buckingham fountain” i un passeig molt xulo pel costat del llac Michigan que et porta fins l’aquarium i el planetarium. Fins hi tot al costat del planetarium es pot veure una de les moltes platges que hi ha al llac Michigan. Tot plegat dona per fer una boníssima passejada que s’acaba allargant fins a mitja tarda. Després cap a l’hotel on hem estat preparant les coses per demà que comença la ruta de veritat.

Buckingham fountain

Aquarium

Platges del llac Michigan

Vistes passeig llac Michigan

Route 66 – dia #1 – de Barcelona a Chicago (IL)

Reading time: 2 – 2 minutes

Ja som a Chicago, els vols tanquils i puntuals fins aquí. La primera aventura ha estat saber com fer anar el cotxe perquè no ens han explicat res. Però amb uns pocs minuts n’hem tingut prou i cap a Oakbrook Terrace que és on tenim l’hotel, La Quinta Inn.

El cotxe - DODGE

Com que ja era mitja tarda hem tingut el temps just per fer una mica el turista per la zona i visitar els típics carrers americans que surten a les series. De fet, per aquí els carrers són molt semblants als que es poden veure a la serie “Modern Family”.

Oakbrook Terrace #1
For sale

El sopar l’hem fet amb horari americà perquè hi havia una gana que hem pensat que el millor era adaptar-se ràpid. Així doncs, soparet al Denny’s amb el primer contacte real a la gastronomia de la zona.

Sopar a Deny's

A pair of themes for ExtJS

Reading time: 1 – 2 minutes

I’m a ExtJS JavaScript framework believer, but there other interesting and famous JavaScript frameworks like Bootstrap and jQuery. IMHO ExtJS is more focused on web applications than public web. In this post I want to share two ExtJS themes that helps to improve UI look and feel.

The first one is a bootstrap look and feel for ExtJS:

extjs-bootstrap

if you want to test it take a look to demo site. The theme is opensource and you can find the source in github.

The second and last one is Clifton theme.

clifton-theme

IMHO is a nice theme although it’s not really free. It costs around 320€, but in some professional projects it could be a really low price if you consider the effort to get a professional look and feel . You can try it in demo page.

Scroll to Top