Author: Oriol Rius

Practitioner de PNL

Reading time: 4 – 6 minutes

Aquest mes de juliol vaig estar a Mens Venilia fent el Practitioner de PNL amb l’Alejandro Cuellar i tota una colla de companys amb els que vaig poder seguir treballant en el meu creixement personal. Com que explicar tot el que varem tocar és quasi impossible en un sol article, només diré que van ser més de 100h molt intenses i en les que vaig poder connectar en parts de mi mateix que ni m’havia plantejat que existien. Que tot això sembla una mica esotèric a continuació faig un petit resum del que per mi és la PNL.

Jo definiria la Programació Neurolingüística com l’estudi dels patrons de comportament de les persones que han aconseguit l’èxit en algún aspecte de les seves vides, ja sigui personal o professional. El que fa la PNL és tractar de difondre aquestes pautes de conducta per poder obtenir la mateixa eficàcia.

L’estat mental condiciona els nostres èxits i fracassos en gran mesura, per tal de percebre el nostre estat mental en un moment determinat podem fixar-nos en quines imatges tenim al cap, els sons que percibim, els sentiments que ens invadeixen, els gestos que fem, les postures i el ritme de la respiració. Tot plegat ens donarà una serie d’indicadors que ens permetran reconeixer el nostre estat mental.

La nostre forma de comunicaar-nos condiciona en gran mesura el resultat dels nostres esforços en totes les àrees de la vida. La comunicació esta composta no només per la parla i per les paraules, sinó per molts altres factors que acaben sent més important que el contingut digital de les paraules. A la resta de la informació l’anomenem informació analògica, també coneguda com llenguatge no verbal, i arriba a significar el 93% de la comunicació.

Quan parlem de programació en la PNL ens estem referint al fet de respondre no de forma automàtica davant d’una situació sinó a fer-ho d’una forma conscient i escollint les accions adequades per tal d’estar alineats amb els nostrs objectius. Aquests programes defineixen la nostre conducte que és possible gràcies al sistema neurològic: vista, oida, gust, tacte i sentiments. La part lingüística és la que es refereix al llenguatge en que estan escrits els nostres programes, és a dir, la nostre comunicació interna i amb el món es fa a través del llenguatge, per tant, hem de ser molt curosos en el ús que en fem del mateix.

Per tal de treballar amb les idees de la PNL s’han d’acceptar una serie de coses, sinó es pot convertir en quelcom impossible. La primera que jo destacaria és que hem d’eliminar els nostres prejudicis, per fer això el primer que cal fer és saber-los identificar a temps quan els estem aplicant i seguidament cal que no tinguem cap problema a l’hora d’ignorar-los un cop identificats. Això ens permetra centrar-nos en els resultats sense desviar-nos en comparacions amb els nostres valors.

La segona cosa que cal acceptar és que cada un de nosaltres té el seu propi món i que aquest esta totalment condicionat en la percepció que cada un de nosaltres fa del món real. Per tant, no podem mai assimilar el món real amb cap percepció individual del mateix. Al parlar de percepció estem assumint que hi ha distorcions que limiten les possibilitats, aquestes distorcions s’apliquen en forma de filtres: creencies, interessos, conviccions i el llenguatge.

 

Els filtres s’acaben convertint en obstacles que haurem de modificar a través d’actituts més adequades si el que volem és canviar el nostre món. Així doncs, em d’aprendre a centrar-nos en els objectius, minimitzar els problemes, saber el que volem i el que desitgen els altres, a més de coneixer els propis recursos i usar-los activament per aconseguir les nostres metes.

 

Crec que algo fonamental és interioritzar que no hi ha fracaços, només resultats. A través d’aquests resultats podem modificar la nostre direcció. La imaginació no té límits, això si, els nostres prejudicis s’encarreguen de bloquejar la imaginació constantment.

Per ser conscients de la nostre conducte i no actuar segons els programes inconscients que tenim establerts, sovint es proposen tres idees:

  • Tenir clars els objectius, estar disposat i atent per no desviar-nos. A més, cal ser molt flexible per canviar qualsevol forma d’actuar fins aconseguir-los.
  • Canviar, significa fer una altre cosa. Quan més flexibles siguem més oportunitats tindrem.
  • Les habilitats concretes i l’estat mental positiu són els mitjans per aconseguir les metes que ens proposem.
Fins aquí arribaria la meva definició del que vaig estar treballant en el Practitioner de PNL. L’experiència ús la recomano a tots, potser el que us diria és que si podeu no la feu en un intensiu d’estiu, com jo, sinó en un curs que duri tot l’any així podreu anar treballant els conceptes amb més calma. Tot i que, per mi, la fórmula màgica seria fer l’intensiu i després anar a les classes durant tot l’any. Diria que amb aquest doble procés es poden arribar a interioritzar les coses amb molta més eficàcia.

El temari del curs en format PDF..

11 anys “postejant”

Reading time: 1 – 2 minutes

Aquest aniversari ha passat sense pena ni glòria, de fet fins hi tot l’article conmemoratiu arriba amb mesos de retard però més val tard que mai o això diuen.
Així doncs, toca menjar-se el pastís i celebrar que el projecte continua viu:

11anys

Com ja vaig anunciar l’any passat tinc grans plans pel blog, de fet, continuo tenint al cap una remodelació de la seva imatge per donar-li un acabat més professional i segurament l’acabaré partint en tres grans temàtiques:

  • Personal
  • Temes tècnics
  • Creixement personal

En escència aquests són els tres cans interessos que mouen els meus dies actualment, a més cada dia hi ha articles on es veu més marcada aquesta diferència. Per tant, la cosa pinta que serà algo així.

Abans d’acabar agraïr-vos als que em seguiu per la vostre fidelitat, gràcies!

Cap de setmana al Pirineu

Reading time: 2 – 2 minutes

Aquest passat cap de setmana hem estat a Mas Vinyals un hotelet situat no massa lluny de la Pobla de Segur just al peu de la Vall Fosca. Doncs bé, la meva idea era convidar-vos a descobrir aquesta zona del Pirineu que és molt bonica i interessant.

Per altre banda, sé que alguns de vosaltres us agraden els hotels de luxe com a Estefania i a mi, si a això li sumem un tracte familiar i un preu raonable no em queda més remei que recomanar-vos aquest racó de pau que és l’hotel Mas Vinyals.

El lloc ha estat tancat els últims anys però l’han tornat a obrir; cal reconeixer la seva originalitat en un entorn tan rural i tradicional com és el Pirineu. Podeu trobar un lloc que sense perdre aquest toc característic del Pirineu convina amb unes habitacions temàtiques molt ben aconseguides. Tot això en un entorn tranquil i relaxat, amb unes vistes inmillorables.

No us perdeu les vistes de la nostre habitació:

El fet de tenir el seu propi heliport ja deixa clar a quin tipus de públic va orientat l’hotel, però la crisis suposo que ha ajudat a que es pugui passar un cap de setmana romantic amb habitació doble, sopar, esmorzar, reserva privada del jacuzzi i algún altre detallet que ara no recordo per uns 160€. Sota el meu punt de vista un preu molt econòmic per quedar com un senyor amb la parella.

Abans d’acabar una foto de l’hotel:

Curs de Mindfulness

Reading time: 4 – 6 minutes

mindfulnessUn altre pas dintre de la meva formació personal ha estat fer un curs de Mindfulness a Mens Venilia dirigit per Elizabeth Alliaume. A més en aquesta ocasió vaig compartir el curs amb en Carles cosa que el va fer encara més agradable.

Per situar el tema de Mindfulnes m’agradaria usar una definció molt esqüeta i que em va agradar moltíssim del què és Mindfulness: “el Mindfulness és el Zen pel món occidental”. Si haguéssim de traduir aquest anglisisme d’alguna manera ho podriem fer com a “Consciència Plena”; però aplicar les tècniques del Zen en una cultura com la nostre on la velocitat i l’excés d’ocupacions regnen el nostre dia a dia es fa realment complexe de combinar.

Degut a la nostre educació i les costums que hem anat adquirint al llarg de la vida estem acostumats a tenir la ment molt ocupada, si l’observem durant una estona notarem que no para d’anar d’un tema a un altre sense parar. Passant pels temes de forma superficial, accelerada i distorcionada. De fet, si intentem calmar totes aquestes idees que no paren d’arribar-nos això es converteix en un impossible. Per tant, podriem dir que sovint la ment va pel seu costat sense comptar amb la nostre voluntat.

Identificar la ment com a medi de coneixement és molt habitual però degut a aquest soroll constant quan volem usar la ment per coneixer coses del nostre interior la ment es converteix en un problema, no ens han educat per fer això amb la ment i aquesta se’ns envà, s’escapa a altres temes i tasques que li són més familiars.

Un altre obstacle és el propi funcionament de la ment, la nostre ment intenta solucionar els problemes desde la racionalitat i a través del llenguatge. Tot això no ens serveix per treballar amb el nostre interior ens cal la lucidesa i l’intel·lecte, però no el pensament racional. De fet, segons el Mindfulness el que ens cal per treballar amb el nostre interior és l’atenció sostinguda.

Per estar atents a alguna cosa, hem d’apartar la raó. Si mantenim la raó estem afegint prejudicis, valoracions, estem creant símbols i seleccionant. Només mantenint l’atenció d’una forma fixe i sostinguda; simplement mirant de forma continuada podem arribar a veure. Cal mantenir aquesta actitut. De la mateixa manera només si mantenim l’actitut d’escoltar podrem arribar a sentir. Estem molt acosutmats a escoltar usant la raó i el pensament, de forma que no escoltem tot el que ens diuen només una versió distorcionada dels fragments que hem deixat passar pels nostres filtres. Ja que sovint ja hem creat el símbol del que volem escoltar i distorcionem el que escoltem per crear allò volem sentir.

Tot aquest canvi en l’actitut a l’hora de posar la nostre atenció produeix un fenomen extraordinari: la ment adquireix la capacitat d’entrar dins del que mira, s’adquireix la capacitat de penetrar en el que s’esta mirant. Aquest és el punt on es nota la diferència entre pensar i mirar. Si sóm capaços de mantenir aquesta atenció plena en el focus de la nostre observació la ment acaba identificant-se amb el sentiment, la intuició i d’altres escències que tenim en l’interior.

Així doncs l’atenció plena la podem assolir a través d’una experiència contemplativa, allunyada de les valoracions, els prejudicis i les seleccions. És una observació oberta i ingenua. És important obrir-se a l’experiència sensorial, de forma atenta i sense valorar o refusar de forma activa cap experiència.

Les 7 actituts escèncials del Mindfulness:

  • No judici
  • Paciència
  • Ment del principiant
  • Confiança
  • Distenció
  • Acceptació
  • Desprendiment

El aquí i el ara:

  • Centrar-se en el moment present
  • Obertura a l’experiència i els fets
  • Acceptació radical
  • Elecció de les experiències

Resum:

    • No conceptual, prestar atenció i conciència sense centrar-se en els processos de pensament implicats.
    • Centrar-se en el present.
    • No fer valoracions, no es pot experimentar algo si esperem una altre cosa.
    • Intencional, sempre hi ha una intenció directa de centrar-se en algun focus i de tornar-hi si ens hi hem allunyat per algún motiu.
    • Observació participativa, no es una observació allunyada sinó que hi ha una implicació més profunda a través de la ment i el cos.
    • No verbal, es treballa amb les emocions i sensacions no amb la paraula.
    • Obert a l’experimentació sensorial i perceptiva.
    • Lliberador, cada moment d’experiència viscuda plenament és una experiència alliberadora.

Bibliografia:

Programa del curso: formato PDF

Jornades de Symfony a Castellò (desymfony)

Reading time: 3 – 5 minutes

El Benja i jo igual que l’any passt ens varem acostar el 1,2 i 3 de juliol a les jornades de Symfony de Castelló. A destacar que aquest any hi havia moltíssima més presència de gent que l’any passat obviament tots plegats professionals molt interessants i com m’agrada dir a mi moltíssima gent vocacional disposada a compartir-ho tot i a passar uns dies molt agradables rodejats d’altres geeks.

desymfony2011

La organització va estar excel·lent, es mereixen un 10. No havia vist mai un event tan econòmic i tan ben montat, se’ls ha de felicitar perquè la feina que fan és encomiable. Si ens centrem en les xerrades cal dir que el nivell era força elevat i això sempre és d’agraïr, obviament els ponents sempre tenen nivells diferents i capacitats oratories de diferent calibre però en conjunt la valoració és boníssima.

Pel que fa al contingut destacar que la xerrada del Alvaro Videla em va encantar. Potser perquè estava relacionada amb temes d’AMQP amb els que a la feina hem entrat molt forts. Però potser va ser la xerrada que més em va atreure. Aquí és on es nota que el meu perfil és més de sistemes i networking que no pas un programador pur.

Encara no he parlat de Symfony que és el tema central de les jornades i més concretament del recent estrenat Symfony2. Però això es mereix un apartat especial. He de destacar la feina que han fet la comunitat de Symfony perquè si la primera versió ja la trobava excel·lent aquesta versió ja és algo sublim, no puc dir res més que genial!

Esta clar que una versió tan recent com la que tenim ara esta mancada de moltes cosetes que es troben a faltar però la filosofia que acompanya al framework i els detalls de qualitat que es respiren per tots els racons els trobo difícils de millorar. Per altre banda, destacar també el microframework silex, en escència es tracta del mòdul de routing que té Symfony2 amb la possibilitat de carregar qualsevol dels altres mòduls que té Symfony2, això li dona una lleugeresa i velocitat impressionants.

Per explicar-me una mica del perquè de les coses que destaco penseu només en això: imagineu una interficie gràfica feta amb Symfony2 i qualsevol dels frameworks de JavaScript que més es porten jQuery, ExtJS, etc. desacopleu el model de negoci i la lògica de l’aplicació a través de RabbitMQ; aprofitant aquesta desconnexió entre la vista i el controlador es podria aprofitar el sistema AMQP proposat per desenvolupar codi en qualsevol llenguatge: php, php+silex, python, erlang, C, etc. que es dediques a implementar la lògica de negoci del nostre projecte. Només amb aquests elements es podrien programar moltíssimes de les xarxes socials o grans aplicacions web que s’estan oferint avui en dia al famós ‘cloud’.

Entenc que amb l’exemple que he explicat anteriorment es pot veure la grandesa de les coses que destaco i la potència infinita que ens ofereix a l’hora d’enfocar projectes escalables, senzills d’analitzar i a més per formats d’equips amb disciplines molt dispars.

Si hagués de destacar alguna cosa negativa de les jornades no seria pas un problema de les mateixes jornades sinó de com s’organitza el teixit tècnic que hi vaig coneixer, és a dir, moltes dels geeks que acudeixen a aquestes cites són freelance o treballen en PIMES, això fa que les grans software factories no disposin d’equips formats en aquestes disciplines. Obviament això no és culpa de les persones sinó de la demanda de les grans corporacions sobre tecnologies privatives, obviament la gent que vivim l’open source només en som unes víctimes que treballem per canviar el món poc a poc.

Amazon Kindle 3a generació

Reading time: 2 – 3 minutes

Aquest estiu m’he comprat un Amazon Kindle de 3a generació després de que fa uns mesos l’Oriol M. em va recomanar comprar-me un llibre electrònic i malgrat les meves reticències vaig parlar amb el Marc M. perquè em deixés el seu Kindle durant una setmana i després de l’experiència vaig llençar-me corrent a comprar-me’n un. Ho vaig fer via ebay i per uns 130€ el vaig tenir a casa en 2 dies. Mai m’hagués imaginat que m’acabaria convertint en un enamorat d’aquest aparell, realment he passat a un altre nivell i llegir llibres amb el eBook s’ha convertit en una experiència molt satisfactoria.

Amazon Kindle 3a generació

El que més aprecio és:

  • Puc portar moltíssimes llibres i articles a sobre per poc més de 100gr
  • La comoditat d’us és genial
  • Subrtallar i fer anotacions de forma còmode i senzilla
  • Les anotacions i subratllats els puc sincronitzar fàcilment amb el PC
  • Amazon em permet enviar emails a una compte i després això es sincronitza sol amb el Kindle
  • Tinc plug-ins/extensions pels navegadors per enviar pàgines webs amb un sol clic al Kindle
  • El dispositiu es reconeix com un USB Mass-storage (com un pendrive) al PC, genial per usar-lo amb linux
  • El repositori de llibres al PC el tinc amb Calibre i aquest s’enten perfectament amb el Kindle
  • La bateria no és un problema
  • El carregador de bateria, que no cal portar-lo mai a sobre, és minúscul

Carregador Amazon Kindle comparat amb una memòria SD

Em venc el netbook

Reading time: 1 – 2 minutes

netbook obert
netbook vist superior

  • Assus EeePC 1015PD
  • 9h teòriques de bateria, jo n’he aconseguit quasi 7
  • 250GB HD
  • Atom N455
  • 1GB RAM
  • Windows7 Starter
  • Pes sense bateria 1kg
  • Estat: quasi nou, pràcticament no s’ha usat
  • Data de compra:  27/10/2010
  • Garantia: encara li queden uns 5 mesos
  • Web producte
  • Preu nou: (aprox) 350€+IVA

En cas de que algú hi estigui interessat que m’avisi i parlem de preus.

UPDATE: per cert, ja esta venut que no havia actualitzat el post. Gràcies pels que heu mostrat interès.

Recomanació: curs “Aprende Matemáticas fácilmente”

Reading time: 2 – 4 minutes

matematicasEls propers 28 i 29 de maig a Mens Venilia fan un curs de matemàtiques dirigit a professors, economistes, empresaris, estudiants, etc. que vull recomanar-vos. L’objectiu és coneixer i desenvolupar tècniques de càlcul matemàtic que permeten optimitzar el rendiment personal. Crec que és molt interessant poder veure com estem envoltats de matemàtiques constanment en la nostre vida quotidiana i el fet de podernos-hi relacionar de forma més àgil ens pot ajudar moltíssim en el nostre dia a dia. A més pels amants del poker també hi ha un apartat especial que ajuda a millorar en aquest joc, obviament parlem d’aplicar combinatoria i probabilitats a partir de la informació que tenim a l’abast en cada jugada.

Si teniu curiositat pel curs recomano que us mireu el PDF on es descriu el curs i que us poseu en contacte amb Mens Venilia, segur que no ús arrepentireu de fer-lo.

Per cert, no us perdeu el CV dels professors del curs:

Alberto Coto

Nació el miércoles 20 de mayo de 1970 en la localidad asturiana de Lada de Langreo, España, ha vivido 14 mil 840 días. Inmediatamente agregó los segundos que lleva de vida: aproximadamente 2 mil 300 millones. Una calculadora confirmó los resultados. Alberto aprendió a contar a los cinco años y desde entonces no ha dejado de hacerlo, hasta el momento ha establecido 14 record Guinness convirtiéndose en el calculista mental que más triunfos ha obtenido. Ha sido siete veces campeón mundial de cálculo mental.

“Existe un 97% de probabilidades de tener éxito en algo, inclusive en las matemáticas, si la materia nos gusta. Todos los países latinos tenemos mayor problema con las matemáticas, no es una cuestión genética, es una cuestión ambiental y cultural, la motivación es lo básico para todo, para que podamos ser buenos en algo”, explicó Coto.

Fuente: Por: Jesús Barba | Fuente: Noticieros Televisa | 2011-03-09 21:31

José María Bea

Ingeniero informático, ha participado en campeonatos del mundo de memoria rápida y en un campeonato del mundo de cálculo mental siendo una de las 3 personas en el mundo que han realizado esta participación.

Está en el Top 10 de memoria rápida y participa en todos los campeonatos como maestro de memoria rápida.

Trabaja con Ramón Campayo Campeón del mundo de memoria rápida y con Alberto Coto campeón del mundo de cálculo mental, desde hace años en varios proyectos.

Ha trabajado haciendo programas para aeropuertos y actualmente es profesor de grado superior de telecomunicaciones e informática.

Seminari de PNL: construeix el teu jo ideal

Reading time: 10 – 16 minutes

logo: Mens VeniliaPel meu aniversari em vaig regalar un seminari de PNL, hi havia diverses persones que m’havien recomanat posar-me en aquest tema i finalment aquesta va ser la meva fórmula d’iniciació. El seminari era de 16h durant un cap de setmana, així doncs va ser molt intens. Per si algú hi esta interessat el vaig fer amb l’Elizabeth Alliaume al centre Mens Venilia de Barcelona.

La valoració de l’experiència és més que positiva, començant pel grup que varem compartir l’experiència amb el qual es van arribar a crear sinèrgies molt constructives sempre sota una tutela més que destacable de l’Elizabeth. Realment el curs és un exercici de desenvolupament personal que recomano a tothom.

A continuació intento fer un petit resum d’alguns dels temes que es van tocar durant el curs. Això no deixen de ser notes que jo he tret del curs totalment subjectives a la meva experiència, no els feu massa cas tampoc.

Una bona costum és començar per saber l’etimologia del terme PNL (Programació Neurolingüística):

  • Neuro: es refereix al sistema nerviós en el seu conjunt, aquest és l’encarregat de processar els milers d’impressions per segon que rebem des de l’exterior i l’interior.
  • Lingüístic és el terme que defineix el nostre sistema de comunicació complexe basada en el llenguatge. Aquest aspecte esta molt lligat el sistema neurológic.
  • Programació entesa com el software que permet definir la forma que tenim de combinar la part neurológica i lingüística. Les nostres característiques biològiques serien enteses com el hardware del sistema, el receptor dels nostres programes.

El mapa no és el territori, aquesta és una de les afirmacions que es repeteixen més en PNL i que és ben simple d’entendre. Nosaltres percebem el món a través dels nostres sentits, per tant, al màxim que podem aspirar és a coneixer aquestes percepcions del món real, però mai el món real en si mateix perquè no tenim altre forma de relacionar-nos amb ell. Per tant, són aquests mapes, formes de percebre la realitat, els que ens determinen la conducte no pas la realitat en si mateixa.

Podem definir la vida, la ment i en resum tot el que ens envolta com un procés sistèmic. Per tant, tan el nostre interior i també l’exterior formen part d’un sistema i són sistemes autònoms en si mateixos. O sigui, que tots aquests sistemes s’influeixen els uns als altres.

Les conductes humanes són adaptatives, o sigui, que podem considerar que la conducte que porta a terme una persona en cada moment té una intenció positiva. Per tant, es porten a terme les millors accions que es tenen a disposició tenint en compte les possibilitats i capacitats que es consideren accessibles dins el mapa de cada un. Això ens ajuda a entendre que tothom ha de ser perdonat.

Cada un de nosaltres tenim a l’abast tots els recursos que ens fan falta per canviar en cada moment de la forma desitjada. Els recursos es poden aprendre i modelar. Disposem d’unes habilitats fonamentals que ens ajuden a crear els mapes, gràcies a aquestes habilitats disposem dels recursos necessaris superar qualsevol dels nostres problemes en aquest instant.

La sabiduria, l’ètica o l’ecologia no pretenen que tinguem el mapa del món correctes, ja que això no ho podrem crear mai. El que es preten és que tinguem els mapes més rics possibles per tal de que respectem l’ecologia i naturalesa sistèmica que ens caracteritza tan a nosaltres com al món que ens envolta.

Hem d’entendre que la PNL el que persegueix és l’excel·lència humana en qualsevol dels rols que desenvolupem. Per tant, la podem aplicar en quelsevol entorn i amb qualsevol finalitat.

És vital entendre com ens comuniquem ja que això defineix com ens relacionem entre nosaltres, a més ens permet crear mapes del món més rics. El primer que cal tenir present és que hi ha dos grans canals:

  1. Digital, transporta només un 7% de la informació del acte comunicatiu. S’associa a la comunicació verbal.
  2. Analògic, és el canal més ric i el podem subdividir en dues grans parts:
    1. Propietats de la veu, suposen un 38%.
    2. El 55% restant, se’l divideixen altres aspectes com: la respiració, coloració de la pell, postura, moviments, etc.

Aquesta forma d’estructura la comunicació la va crear Albert Nehrabian i va ser corroborada pel sociòleg Birdwishtell.

Així doncs, a l’hora de fer un esforç comunicatiu haurem de parar més atenció al canal analògic, ja que sovint ens esforcem molt en buscar les paraules adients per comunicar i potser el que hauriem de fer és estar més atents en quin és el missatge real que estem transmetent.

Arribats en aquest punt vull reiterar una idea que repeteixo constanment i que el fet de saber-la m’ha canviat la vida. Sempre que un emisor expressi algún missatge que no és comprès pel receptor tota la responsabilitat sense cap tipus de paliatiu és de l’emisor. Com deia Forrest Gump: “mi mamá siempre explica las cosas de forma que pueda entenderlas”. No caure en el parany de desqualificar el receptor és vital.

Entrant una mica més en detall en la comunicació no verbal és important que no perdem de vista la riquesa i varietat d’informacions a les que hem d’estar atents al comunicar-nos amb una altre persona:

  • Els gestos, les expresions del rostre, somriure, les celles, el front, el parpadeix i fins hi tot la mímica són mines d’informació.
  • La respiració amb el seu ritme, cadència, intensitat i freqüència.
  • La veu com a so, té un ritme, volum, tò, timbre, intensitat, etc.
  • Els moviments dels ulls ens permeten accedir als processos mentals que fa l’interl·locutor per accedir a la informació que ens comunica.

Per exemple, els moviments oculars els podem classificar de forma simplificada segons si la nineta accedeix a la part superior o inferior de l’ull:

  • superior: imatges
  • mig: sons
  • baix: sensacions i emocions

Si els accessos són als laterals també podem extreuen certa informació:

  • esquerra: part creativa
  • dreta: records

A través de la observació del llenguatge no verbal podem saber infinitat de coses de l’altre persona: si esta tranquil, anciós, preocupat, obert al que escolta o directament no esta disposat a escoltar. Tot això i molt més ens permet entrar en el seu univers posant-nos en el seu lloc, intentant sentir el que se’ns transmet. La capacitat que tinguem de mapejar aquesta informació i d’interactuar amb més o menys asertivitat definiran la qualitat de la comunicació.

Malgrat el llenguatge verbal només suposa un 7% de la comunciació és important no perdre de vista que les paraules que usem causen uns impactes a qui les escolta. Així doncs, a través del llenguatge també és important intentar “empatitzar” amb l’interlocutor.

L’adaptació al lèxic de l’interlocutor en funció de les característiques d’aquest són escencials per ser un bon conversador, només si sabem escoltar tots els canals de comunciació que tenim a l’abast i sabem adaptar-nos al mapa que té el nostre company de conversa podrem acostar-nos l’un a l’altre.

En aquest sentit la PNL té una serie de claus que ens permeten detectar uns predicats verbals, sustantius, verbs, etc. que fan referència a la qualitat o modalitat del sistema de representació.

La PNL ens parla d’un sistema representacional que és l’encarregat de processar les nostres representacions tan internes com externes, això és el que defineix les nostres percepcions i els dona un caràcter més marcat en uns sentits o en d’altres. Per exemple, segons si els estimuls visuals, auditius o sentimentals són més marcats en les nostres percepcions això condicionarà les nostres respostes als mateixos. O sigui, que en qualsevol reacció podem llegir quin tipus de percepcions són les que més destaquen al nostre interlocutor.

Hi ha alguns trets que es poden associar a certs tipus de persones que resalten més un tipus de percepcions que d’altres. És evident que tots tenim de tot en diferents graus i mesures, però els trets que podem associar als tipus de percepcions són per exemple:

  • Visual: parlar ràpid, tò alt, respiració alta, superficial, tensió als hombros, cap alt.
    • es fixen en: objectes, colors, imatges i mides.
    • predicats verbals típics: veure, mirar, aclarir, mostrar, perspectiva, brillant, clar, fosc, enfocar, panorama, punt de vista, visió, nitidesa, simple vista, etc.
  • Auditiu: tò clar i expressiu, respiració homogènia, moviments rítimics, cap inclinat, sovint es balancegen o mouen un peu.
    • es fixen en: experiències auditives, sons, tons.
    • predicats verbals: sentir, escoltar, comentar, comentaris, resonar, contar, alt, fort, callar, soroll, rumor, sonor, cridar, aclarir, desentonar.
  • Cinestèssic: parla molt pausat i lent, respiració profunda, relaxació muscular, cap cot, etc.
    • es fixen en: sensacions corporals, emocions, experiència visceral.
    • predicats verbals: sentir, pegar, agafar, fregar, excitar, conmoure, punxar, colpejar, tremolar, càlid, acollidor, presionar, etc.

Després d’aquest petit repàs sobre temes de comunicació em centro en els canvis, aprofitant tots els coneixements descrits anteriorment es disposa de moltes més eines per enfocar com podem canviar.

Els canvis, o millor dit els tipus de canvi, signifiquen simplement que algo és diferent. Per tant, si el que volem és saber controlar els canvis el que hem de fer és controlar circumstàncies diferents. No acomodar-nos i negar les diferències que es van donant al nostre entorn.

L’esquema d’un canvi és ben senzill, es tracta de passar d’un estat actual a un estat desitjat. La PNL ens identifica una serie d’eines per fer més satisfactori el procés: els recursos, la flexibilitat i la creativitat.

Per exemple, si parlem de la flexibilitat hem d’estar preparats per adaptar-nos externament als canvis, o sigui, hem d’estar còmodes amb moltes postures ja que a diari de les milions que podem adoptar ens reduim a usar-ne unes 7. Això ens provoca rigidesa. Pel que fa a la flexibilitat del nostre interior el que hem de fer és experimientar moltes i variades sensacions, no cal fer moltes activitats l’important és tenir sentir moltes experiències.

Segons la PNL hi ha tres tipus de canvis:

  • Canvis remediatius (1er ordre): nivell de comportament i entorn (accions-reaccions)
  • Canvis generatius (2on ordre): nivell de capacitat i creencies (motivació, permís i direcció)
  • Canvis evolutius (3er ordre): nivell d’identitat (missió i proposit)

Arribada l’hora de parlar de la nostre estratègia pel canvi, el que se’ns proposa en la busqueda del nostre ‘Jo ideal’ és identificar l’estat desitjat a partir de l’assignació de propietats a un rol que seguirem al trobar-nos en el nou estat. O sigui, que si fem una recopilació de qualitats les assignem al rol del nostre ‘Jo ideal’. I tot això, ho justifiquem a través d’un valor que ens faci trobar el sentit i significat tindrem en gran mesura dibuixat el nostre objectiu. A més de poder identificar els recursos que ens calen per assolir-lo. La flexibilitat i creativitat és dins nostre i l’únic que hem de fer és saber arribar-hi a través de treballar amb el nostre inconscient.

Si ens hi fixem el continguts del seminari estan orientats a mostrar-nos les eines que tenim a l’abast per treure del nostre interior el nostre ‘Jo ideal’, és a dir, ja sóm el nostre ‘Jo ideal’ el problema és que el tenim reprimit dins nostre i el que hem de fer és deixar-lo sortir interpretant les senyals que ens arriben des de l’inconscient.

Pot donar l’impressió que tot plegat és molt teòric, però he de dir que realment és molt pràctic i es fan moltíssims exercicis durant tot el seminari, tots orientats a preparar-nos per l’exercici clau que és el que s’anomena l’exercici de l’AS A LA MANIGA. Aquest exercici és molt interessant i útil ja que ajuda a crear el que s’anomena un ganxo (enllaç) entre les qualitats d’aquest ‘Jo ideal’ i la vida quotidiana.

Crec que amb aquestes quatre notes dono una visió global suficient per poder despertar alguna inquietut a més de servir com a introducció molt bàsica d’alguns dels continguts de la PNL. A més us remeto a l’article “Ser Aigua” que vaig escriure pocs dies després del seminari on intento resumir les qualitats que m’inspiren per assolir el meu nou estat desitjat: “El Jo ideal”.

 

Ser aigua

Reading time: 3 – 5 minutes

water
A vegades el teu interior desitja coses, a vegades el que vols són  diners, és temps o qualsevol altre necessitat que tens o creus tenir. Jo aquest cap de setmana vaig descobrir que el resum de les qualitats que persegueixo es poden resumir en SER AIGUA.

Què és per mi SER AIGUA?

Potser la capacitat adaptativa i la flexibilitat són les dues primeres qualitats que em venen al cap, però ràpidament propietats com la transparència, el sabor amagat darrere una aparença insípida i la capacitat de reflectir la llum fan que m’adoni que SER AIGUA és molt més que qualsevol altre necessitat.

Les persones som aigua en la majoria de la nostra composició, l’aigua és font de vida del nostre planeta, fins i tot hi ha espècies que només poden viure dins de l’aigua, no oblidem que es creu que la vida es va originar en un ‘caldo aquós’. Així doncs, per mi l’AIGUA ÉS VIDA.

Encara podem anar molt més enllà, a mi m’agrada molt deixar empremta, però no tanta com perquè no respectin la meva llibertat; fins i tot en l’aigua veig aquesta propietat després que la pluja hagi deixat rastre en els carrers mullats, però després el sol s’encarrega de fer oblidar aquest rastre.

Això sí, quan l’aigua vol deixar rastre ho fa amb força i deixa marcada de forma perpètua la seva empremta en la terra, les pedres i qualsevol altre material que calgui.

L’aigua és suau i afectuosa quan ens acaricia en un riu, una piscina, una banyera o el mar. Però està dotada d’una força infinita capaç d’esborrar pobles sencers al seu pas. Qualitats que hom ha de saber usar amb saviesa.

La facilitat que té de canviar d’estats, tan aviat la podem trobar com un sòlid, un líquid o un gas. Un exemple claríssim de fins a quin pot canviar sense deixar de ser ella mateixa. Què millor per mi que poder ser jo mateix en cada un dels meus rols.

Als humans l’aigua calentona ens pot fer sentir abraçats, acollits i fins i tot estimats. Però quan està fresqueta ens ajuda a espavilar-nos ens fa despertar i activar-nos.

L’aigua és agraïda perquè quan la deixem fluir amb llibertat la vida creix al seu voltant. És honesta perquè treu el brut per deixar el net, sense pretensions. És font de motivació i passió. SER AIGUA em permet encarnar aquestes qualitats.

Per què vull SER AIGUA?

El meu objectiu com el de moltes altres persones és ser feliç, per mi ser feliç és donar amor perquè quan ho faig em sento ple. El cor s’omple de joia quan notes que tot allò que has donat sense pensar com et tornaria t’acaba tornant de les formes més inesperades.

Al SER AIGUA i fer meves les propietats d’aquesta és fa senzill tenir totes les eines que calen per ser una persona més desenvolupada. És senzill estar motivat en els projectes personals i professionals, però el que és millor és fa molt senzill tancar els ulls respirar profundament i descobrir que en aquest instant ets una persona feliç en el sentit més profund del terme. Però ho ets ARA!, no perquè penses en el passat ni et projectes cap al futur, sinó en aquest instant.

El fet de poder sentir la felicitat en l’instant actual et fa estar infinitament agraït a tot el que t’envolta: persones, animals, coses, etc. Et sents en l’obligació d’agrair a tot i a tothom el que ets. T’adones que sense tot plegat tu no sèries. Com diuen alguns autors ‘inter-ser’, no podem ser si la resta de coses no són. De fet, fins i tot en la física quàntica trobem referències a aquesta idea, quan es diu que l’univers ‘és’ perquè nosaltres l’observem.

Així doncs, jo crec que si vull aportar el millor de mi a tot i tothom que m’envolta he de SER AIGUA d’aquesta forma tot fluirà sense cap classe d’aspresa. Només així em podré sentir ple.

Scroll to Top