Author: Oriol Rius

El cercador en català: que.cat

2009/02/27 2 Comments

Reading time: 2 – 3 minutes

La vida dona moltes voltes, una altre prova d’això és que fa unes setmanes vaig rebre el comentari d’un dels lectors del blog informant-me que esta desenvolupant un interessant cercador de pàgines web en llengua catalana. La veritat és que no tinc el plaer de coneixen els detalls tècnics de com ho esta fent i tampoc els he sabut trobar a la xarxa. De moment les poques busquedes que hi he pogut llençar m’ha semblat:

ràpid
simple d’usar
simple d’interpretar els resultats
molt orientat als continguts en la nostre llengua

Com a tecnòleg la veritat és que convidaria al David a que via podcast o per escrit ens fes cinc cèntims de com ho esta fent per montar el cercador, si és que es pot explicar. Però anant al que comentava a l’inici de l’article, com a persona curiosa que sóc vaig arribar fins a la web de l’empresa del David (deDavid interactive) i vaig adonar-me que el seu logo em sonava moltíssim. Tan és així que vaig seguir pensant on l’havia vist abans i al cap de pocs dies em va venir al cap: a la web de Cablematic. Potser a molts no ús sona la botiga, però jo en sóc un gran client i fa molts anys que hi compro i que hi trobo les coses més rares que puc arribar a buscar en concepte de connectors, cables, gadgets, dispositius, etc.

Així doncs, una casualitat com una altre, resulta que el David llegia el meu blog i jo era un gran usuari d’un dels seus treballs com a programador de webs. Tornant al motiu de l’article, només recomanar-vos que doneu un cop d’ull a que.cat un cercador molt jove, però que apunta maneres i esperem que arribi ben lluny. Qui sap si un dia la generalitat li podria donar tants diners com va fer en el seu dia a Olé! 😉

pfSense i VMWare: problemes amb les interficies en bridging [solucionat]

2009/02/27 No Comments

Reading time: 4 – 6 minutes

Ahir en Joan i jo ens varem passar 11h per descobrir que el nostre gran problema d’incompatibilitat entre el pfSense i el VMWare ESX 3.5 no era res més que un petit error de configuració a un virtual siwtch (vSwitch) que unia les interficies virtuals del firewall.

Bé anem a descriure l’escenari. Imagineu un pfSense com a màquina virtual d’VMWare amb dues potes físiques, o una física i una virtual, com volgueu el problema és el mateix. Si les dues són virtuals no ho he provat, però imagino que passa el mateix. La qüestió és que si fem que les dues potes del pfSense estiguin en mode bridge, és a dir com si el pfSense no hi fos i ambdues subxarxes estiguessin unides en una de sola, llavors el tràfic entre una xarxa i l’altre no flueix. O sigui, no podem passar ni paquets ICMP, ni TCP ni UDP. Però si que podem passar paquets ARP. Curiós, eh!?

vmware-pfsense-bridge

En el dibuix anterior es veu l’escenari d’exemple que varem estar provant. O sigiui, un portàtil en una xarxa física, després en una altre xarxa hi teniem un servidor físic i un de virtual. El pfSense sempre virtual, o sigui dins del VMWare ESX. Per altre banda teniem una altre pota real que ens connectava a internet. Però això no és rellevant, només ho indico perquè quedi clar que el pfSense tenia tres potes i que les que feien el bridge no eren la LAN i la WAN. Sinó la LAN i una OPT1. L’escenari real i le proves següents complicaven aquest escenari bàsic afegint una pota més del pfSense també en mode bridge amb la primera, les proves també van funcionar.

Pels que no estigueu familiaritzats amb el VMWare per fer això cal definir dos vSwitch un que uneixi la LAN del pfSense amb la targeta de xarxa real del VMWare i la Xarxa 1. Un altre vSwitch ha d’unir el pfSense amb la Xarxa 2, que té una màquina virtual connectada a ell i un targeta de xarxa del VMWare connectada a un switch real amb un ordinador físic. Doncs bé, aquestes dues interficies del pfSense es posen en mode bridge i els ordinadors de la xarxa 1 i 2 poden compartir domini de col·lisió i el pfSense pot fer filtrat de packets en mode stealth ja que els usuaris ni s’adonen que els seus paquets passen per un firewall.

Diria que ja ha quedat clar el que passava, doncs bé en Joan i jo ens varem passar 11h lluitant i investigant d’on podia venir el problema que feia que els paquets no passessin d’un costat a l’altre del pfSense. De fet, el que varem observar per començar és que a l’itnerficie de xarxa del pfSense no arribaben els paquets de la xarxa 1 a menys que aquests anessin dirigits a la IP de la pota de forma explícita, o els paquets que volien usar el firewall com a porta d’enllaç per navegar.

Doncs bé, el tema esta en que els vSwitch del VMWare han de tenir el paràmetre “Promiscous Mode“, que per defecte esta a “Reject“, a “”Accept“. Fent això a ambdós vSwitch els paquets flueixen d’un costat a l’altre del firewall sense problemes. Increible, oi? doncs si. Una de les múltiples alegries que et dona l’informàtica quan després d’aixecar-te a les 4 del matí per posar en producció el sistema, a les 6 de la tarda descobreixes en un entorn simulat que el problema venia d’això.

A continuació adjunto un parell de captures de pantalla on podeu veure com per defecte el paràmetre esta a “Reject” :

Caputra de les propietats d'un vSwitch

i simplement editant les propietats del vSwitch el podem posar a “Accept”:

Això farà, que demà a les 8 hem toqui treballar altre vegada i que per fi pugui posar en producció el sistema. Esperem que les proves de concepte fetes en el entorn simulat que varem montar ahir a la tarda segueixin funcionant tan bé en l’entorn real demà al matí. Apa doncs, només agraïr al Joan la seva paciència i seguir provant i provant colze amb colze amb mi per arribar a aquesta solució.

WMWifiRouter: convertint el telèfon en un gateway wifi-3g

2009/02/16 4 Comments

Reading time: 2 – 3 minutes

WMWifiRouter és una aplicació que preten convertir el nostre telèfon mòbil amb Wi-Fi i 3G en un gateway cap a internet pel nostre portàtil, per exemple. De fet, el programa dona molt més de si i l’enllaç cap a la xarxa 3G el podem fer no només amb Wi-Fi sinó també amb Bluetooth i USB.

El programa no és massa difícil de configurar i amb no massa estona podem tenir-lo llest perquè el portàtil, per exemple, accedeixi per Wi-Fi a internet amb HDSPA via el mòbil. El que no em fa massa el pes és que l’enllaç Wi-Fi es fa en mode ad-hoc i malgrat el propi telèfon ens fa de servidor DHCP, aquest no va massa fi i a vegades li costa força assignar-nos una IP. Però el que realment no em fa gens el pes és que l’enllaç Wi-Fi perd moltíssims paquets, és a dir, després de fer l’enllaç ad-hoc que comentava em vaig posar a fer pings al punt d’accés (o sigui, al telèfon) i de cada 10 pàquets se’n perdien de 3 a 5. O sigui, un desastre i més si tenim en compte que entre el mòbil i l’ordinador no hi havia més d’un pam.

Malgrat això crec que l’eina és una molt bona idea, però crec que ha de millorar molt en el rediment que dona i en l’estabilitat ja que quan ens desconnectem i tornem a connectar ja sigui de la xarxa Wi-Fi o de la 3G la cosa comença a donar errors ben extranys; fins el punt que acaba sortint més a compte reiniciar el telèfon que seguir aguntant el comportament que té. Només animar als creadors de l’eina que la segueixin millorant perquè crec que si arriba a funcionar bé pot tenir molt futur.

pfSense: comanda clog

2009/02/14 1 Comment

Reading time: 2 – 2 minutes

Com no podia ser d’altre forma el pfSense usa logrotate per guardar els logs. O sigui, que si fem un cat als seus fitxers de logs no estem buscant en tot el registre d’informació sinó només en la última part que encara no s’ha empaquetat sovint la part corresponent al dia actual. Doncs bé la gent de pfSense ha creat una eina en forma de comanda: clog que permet mirar un fitxer de logs i en tots els seus paquets comprimits amb informació de dies anteriors.

A més, una funcionalitat molt habitual en els fitxers de logs sobretot quan estem depurant és usar la comanda “tail -f“. Que ens permet veure en temps real els continguts que es van afegint a un fitxer de log, doncs bé, si decidim tenir aquest fitxer en una consola diversos dies monitoritzant el fitxer que ens interessa com que aquest serà empaquetat pel logrotate el “tail -f” es truncarà. Això es soluciona també amb la nova comanda “clog“, només cal que usem el paràmetre “-f” per monitoritzar el que es va afegint en un fitxer de log. O sigui, “clog -f nom_fitxer.log“.
Si voleu donar un cop d’ull a la plana wiki on ho he trobat: clog.

pfSense: per fi funcionen els aliases

2009/02/13 No Comments

Reading time: 2 – 2 minutes

Acabo de llegir al wiki de pfSense que per fi la funcionalitat d’aliases als ports funciona, de fet, encara no sé si això passarà a funcionar a la versió 1.2.3 o ja funciona a les versions 1.2.2 que estic montant útlimament quan ho hagi contrastat ja avisaré en aquest mateix post. Pels que no tingueu ni idea de què estic parlant vaig a explicar-me.

Resulta que el pfSense té entre les seves funcions la de poder declarar aliases de hosts, xarxes i ports. Això és genial a nivell conceptual perquè podem definir, per exemple, un grup de hosts que anomenem “ServidorsWeb” i un grup de ports que anomenem “PortsWeb” i després al la secció de regles (rules) només cal que creem una sola regle que permeti el tràfic a tots els “ServidorsWeb” pels “PortsWeb” i això automàticament en background generarà tantes regles com calguin perquè aquest tràfic passi sense problemes. Fins ara es podien definir els aliases dels ports però després a la secció de NAT o Rules no es podien associar, per tant, era com inútil asignar aliases a ports.

Quan tenim xarxes dividides en diverses subxarxes i amb uns quants servidors, grups d’usuaris, etc. aquest típus d’eines van genials. De fet, altres firewalls més coneguts com el Checkpoint fa segles que disposen de funcions com aquestes.

Si voleu donar un cop d’ull a la plana wiki on ho he trobat: Aliases.

Google sync: GNOME Evolution + Gmail/GCalendar/GContacts + Windows Mobile

2009/02/12 3 Comments

Reading time: 2 – 4 minutes

La meva il·lusió quan vaig tenir l’HTC Kaiser (o la Cruise) era tenir-les sincronitzades amb l’Evolution. Al cap de poc temps van començar a posar-se de moda eines com el GCalendar i el Gmail va començar a oferir funcions de POP3 i IMAP cosa que el van fer molt més atractiu. Obviament tenir el correu, contactes i l’agenda completament sincronitzats amb aquests tres elements ja era tot un somni i vaig estar provant i plantejant montar combinacions realment costoses per tal de aconseguir això que comento. Però cap de les combinacions em donava un grau de confiança suficient ja que les sincronitzacions bidireccionals de tot plegat deixaven molt que desitjar. Com sempre passa amb Linux aquest tipus de coses sempre van amb retard.

Finalment aquesta setmana he posat en marxa la trilogia i de moment n’estic molt content del resultats. Anem a pams:

GNOME Evolution 2.24.2 finalment incorpora funcions que permeten:
- Usar l’agenda de contactes del GMail de forma nativa i tenir-la en còpia en local per quan treballem sense connexió a internet.
- Treballar amb un canal del calendari connectat contra GCalendar i sincronitzar-se periodicament de forma transparent. Com en el cas de l’agenda també permet tenir el canal en còpia per quan estem offline.
- Pel tema correu ja no hi havia problema perquè sempre he usat IMAP i a través de Vodafone Push Mail rebo el mateix correu que veig al Evolution al Telèfon i a la compte de GMail. El que de moment no he resolt és que es vegin les carpetes que no són ‘inbox’, però això és més un problema de mandra que no de la tecnologia.
Google Mail, Address Book i Calendar des de fa uns dies disponsen d’un servei de sincronització amb compatibilitat per Windows Mobile, així doncs, només m’ha calgut seguir les instruccions que hi havia a la web de Google Sync i a funcionar.
Windows Mobile, escencialment el que diu Google Sync és que afegit un nou servidor Exchange contra el que farem les configuracions i gràcies a la connexió de Vodafone Mail Push puc connectar a aquest servei amb la mateixa tarifa plana de correu de 15€/mes. Realment genial, perquè tinc els 3 calendaris, agenda i correu sincronitzats per un preu increible.

Com veieu tècnicament la cosa no té cap mèrit per la meva part, i amb uns pocs minuts ho he tingut tot funcionant. De fet, he invertit molt més temps en fer recerca durant tot aquest temps que no pas en configurar aquest sincronització que comento. Per cert, com a nota fríbola afegir que, sense fer cap extra es sincronitzen perfectament els accents en qualsevol dels dispositius!

GreenSQL: protecció contra SQL injection

2009/01/20 No Comments

Reading time: 1 – 2 minutes

Gràcies a l’Aitor descubreixo el GreenSQL, una aplicació en forma de dimoni que fa funcions de reverse proxy entre les aplicacions que usen MySQL i el servidor de MySQL. Després de revisar la pàgina web, una presentació i veure una demostració del seu panell de control he de dir que l’eina té molt bona pinta. El seu mètode de funcionament ens pot portar a alguns mals de caps ja que fins que les whitelist no tenen suficient informació de com funcionen les nostres aplicacions alguns falsos positius en els seus anàlisis ens poden fer tornar una mica bojos. Malgrat això en alguns entorns crec que l’eina pot ser molt útil. El que no he sabut trobar per enlloc és un benchmark de quin és el rendiment d’aquest proxy ja que per entorns de molta càrrega crec que podria convertir-se en un coll d’ampolla. Finalment una altre informació que no he sabut trobar és on guarda la seva base de dades d’informació??? ja que el volum d’aquesta pot ser molt gran i seria curiós saber si ho fa també sobre MySQL o sobre fitxers de text, tipus sqlite o BerkeleyDB, per exemple.

Arquitectura HA escalable

2009/01/16 2 Comments

Reading time: 2 – 4 minutes

A aquestes altures tots heu sentit a parlar més o menys de AWS. Sota el meu punt de vista són un conjunt de serveis a tenir molt en compte en el futur de les empreses. En entorns que cada cop es basen de forma més forta amb la virtualització i la externalització del hardware amb arquitectures com el SaaS. Doncs bé, si penseu treballar amb AWS hi ha unes eines web de l’empresa Righscale que valen realment la pena, el dolent és que no són lliures i que les has de contractar com un SaaS, amb tot el bo i el dolent que això suposa.

Bé doncs, tot llegint el wiki dels productes de Rightscale he trobat uns gràfics molt clars i representatius de com han de ser les arquitectures HA:

Arquitectures HA escalables sobre AWS:

I l’aplicació d’aquesta teoria sobre un cas real per l’empresa wik.is:

Per altre banda també voldria recomenar un parell de pàgines d’aquest wiki que comentava:

Auto-Scaling setup com el nom ens indica parla de com montar una arquitectura autoescalable amb rightscale i a més també amb alta disponibilitat
EC2 infraestructure s’explica l’anàlisis de com es va solucionar la problemàtica de wik.is amb els productes d’AWS i Rightscale

Còpia de seguretat del MBR i petit ‘trick’

2009/01/15 No Comments

Reading time: 17 – 28 minutes

Segur que mols ja sabeu fer una còpia de seguretat del sector ‘boot’ del vostre disc:

mini4 ~ # dd if=/dev/sda of=mbr.bin bs=512 count=1
1+0 records in
1+0 records out
512 bytes (512 B) copied, 7.5112e-05 s, 6.8 MB/s

Doncs com sempre, però la gràcia del tema esta en que després si feu un file per saber quin tipus de fitxer és veureu que s’interpreta la info del MBR i ens informa de les característiques de les particions del disc, realment curiós i útil:

mini4 ~ # file mbr.bin
mbr.bin: x86 boot sector; 
partition 1: ID=0x7, active, starthead 0, startsector 96390, 102398310 sectors; 
partition 2: ID=0x83, starthead 254, startsector 102494700, 117210240 sectors; 
partition 3: ID=0x5, starthead 254, startsector 219704940, 171011925 sectors

Les fotos del viatge

2009/01/09 2 Comments

Reading time: 3 – 4 minutes

Finalment ja tenim online les fotos de l’escapada a Mèxic. Des de l’actualització del blog també he canviat la forma de gestionar les fotografies online, així doncs ara aquestes es publiquen a través del famós software gallery2 i les fotografies privades les protegeixo amb simples paraules de pas perquè només les persones més properes les puguin visualitzar, o bé els que hem soliciteu la paraula de pas. Doncs bé segur que cap dels mussols tindreu cap problema amb saber quina és la paraula de pas per veure les fotos i els altres me la demaneu en privat, també podeu deixar un comentari a l’article tot deixant el vostre correu i ús remetre la paraula de pas via email.
Bé doncs, fora formalismes l’enllaç a les fotografies del viatge esta a:

Fotografies de les vacances a Mèxic 2009

Per altre banda, si algú té ganes de guardar l’enllaç cap a l’Album de fotografies que mica en mica vaig actualitzant la direcció és ben senzilla: http://fotos.oriolrius.cat hi anireu trobant carpetes públiques i d’altres de privades.

Pels que no tingueu temps ni ganes de mirar l’album de fotos aquí adjunto algunes fotografies de resum:

Hotel Rius Palace Riviera Maya, a només 20min a peu de Playa del Carmen i amb tots els luxes que fan falta per passar unes vacances relaxants i més.

Carrer de l’amor, a tocar de la 5à avinguda de Playa del Carmen:

Parc Xcaret:

A l’esquerra de la fotografia es veuen les ruines d’un dels temples de Tulum i a la dreta el mar Carib.