Reading time: < 1 minute
Sempre va bé tenir una referència d’aquestes aprop per quan hem de modificar el fitxer i no volem anar consultant el man. La veritat és que no l’he provat encara i potser ni el provi mai perquè ja tinc els menu.lst molt per la mà. Però no sé sap mai quan pot fer falta algo així.
Si voleu més informació del aplicatiu: QGRUBEditor web site.
Reading time: 1 – 2 minutes
Com que sempre m’han dit que val més una imatge que mil paraules per explicar algo:
Per si encara no ha quedat prou clar, adjunto la definició de la pròpia web semacode.org:
Semacode works by embedding a URL (web address) into a sort of two-dimensional barcode which looks like a dense crossword puzzle (pictured) called the tag. The SDK software contains the capability to detect and decode the tag very rapidly with the camera on your phone. It extracts the URL and sends you to that address using the phone’s built-in browser.
Doncs bé he trobat una web que ens permet generar els nostres pròpis semacodes: semafox. Aquí teniu un semacode amb la URL del meu blog:
De fet, encara no he vist cap aplicació real enlloc de la tecnologia però la veritat és que la veig molt senzilla i potent, ja veurem si aconsegueix triumfar.
Reading time: < 1 minute
A finals de maig vaig escriure un petit manual de com configurar un Mikrotik per fer de HotSpot amb diferents Linksys WRT54GL fent de bridge per ampliar la cobertura d’accés a internet. Doncs bé, el manual que vaig fer era en anglès i en Byteman l’ha traduït al català així doncs aquí teniu els l’enllaços:
La topologia de l’enginy és aquesta:
Reading time: 2 – 2 minutes
Sóc usuari habitual de last.fm des de fa uns mesos. La qüestió és que estic tan enganxat al servei que pràcticament mai escolto els meus MP3. Fins hi tot m’he fet un muntatge amb el lastfm-proxy per tal de poder escoltar la radio via MPD i controlar el que escolto via Web amb el Nokia 770. La qüestió és que ha arribat un moment que m’he començat a interessar per les comptes de pagament, el seu cost és d’uns 2’5/mes. No és gens car i les avantatges estan prou bé. Sobretot el fet de poder tenir la teva pròpia emisora i disposar de servidors amb més qualitat d’amplada de banda que els usuaris anònims. De totes formes, he de reconeixer que el fet de poder provar els productes en Beta també m’atrau, però això ja és més una cosa secundaria.
Amb aquest post només volia saber si algú de les persones que em llegeixes usa last.fm i si és usuari de pagament si creu que val la pena. A veure si tinc sort i rebo feedback sobre el tema. Per cert, si algú s’anima a afegir-me com a friend estic registrat amb el nick youmin.
Després de molts anys d’experiències en Unix/Linux encara de vegades m’ofusco en tonteries com la que comento al títol, què trist,eh!? bé doncs perquè no ús passi com a mi que he trigat quasi 10min per inspirar-me i fer algo tan senzill com això:
tar cvfz fitxer.tar.gz $(find directori/ -type f | grep -v .svn)
Suposo que és obvi entendre que volem fer una còpia en un fitxer comprimit del codi que hi ha a directori sense els fitxers i directoris .svn del control de versions (subversion).
Reading time: 2 – 3 minutes
Aquest cap de setmana he estat a Òsca fent esports d’aventura per celebrar el comiat de solter de l’Oriol Mercadé. Realment ho he passat genial fent el descens de barrancs que és l’única activitat que ens ha permés fer la pluja. Llàstima que com sempre he oblidat el nom del barranc i del riu. Però ha estat realment divertit. Però quan un no esta tan acostumat a fer esports d’aquest tipus com jo i alguns altres de la colla les conseqüències es deixen notar, mireu mireu:
Em acabat amb tots els dits pelats d’agafar-nos a les roques perquè no se’ns emportés la corrent. Però valia la pena, sobretot els salts que feiem per salvar els desnivells del riu. Això si el més espectacular l’últim que segons diuen feia uns 8m d’altura, tot i que n’hi havia algún de 5 o 6 metres que a mi sincerament em va fer més por. Comentar que estic completament recuperat del meu tormell i que espero anar a tenis aquest mateix divendres. La resta de seqüeles 100% controlades i mig oblidades ja.
Afegir que els amics de l’Oriol m’heu caigut de PM, així doncs, saludetes a tots nanos… encantat de coneixer-vos i a veure si puc anar a sopar del dia 28. Per altre banda aquí teniu una fotito de tota la colla:
Si voleu veure la resta de les fotos les teniu a l’album de fotos com sempre. Per cert, no ús perdeu la preciosa posta de sol que vaig poder veure al tornar a casa, realment espectacular. Res que envejar a les que varem veure durant el viatge,eh!?
Reading time: < 1 minute
El maig de l’any passat vaig publicar un petit manual de com configurar un Postfix per fer de ‘mailgateway’ d’un altre servidor MTA. Doncs bé, avui hi he afegit una funcionalitat que inicialmen creia impossible. Es tracta de comprobar si el correu que estem rebent des de fora i que va dirigit a un usuari local existeix en el servidor destí on enviarem el correu. Fins ara tots els correus amb destí @dominilocal.tld els agafabem i ja era el MTA intern qui el refusava. El problema d’això és que genera un email de resposta del MTA intern cap al host de ‘relay’ (mailgateway) i aquest correu després s’intenta entregar al remitent orignal. Amb el conseqüènt problema de creixement de la cua de missatges sobretot si el remitent és un email problemàtic.
Doncs bé buscant per la documentació de Postfix he trobat que a través del fitxer /etc/postfix/main.cf podia usar la comanda smtpd_recipient_restrictions per afegir una nova restricció que fos verificar el recipient (reject_unverified_recipient). Però això no és el problema. Sinó que el problema esta en després d’això anar a verificar aquest recipient a l’altre host. Això es fa amb la comanda address_verify_local_transport on li indiquem quin és el host que realment té la base de dades d’usuaris.
smtpd_recipient_restrictions =
...
reject_unverified_recipient
...
address_verify_local_transport=ip_interna_host_MTA
Obviament el MTA intern ha d’estar configurat de forma que no accepti correus per comptes que no existeixin. Per tant, no pot estar configurat amb un cul de sac, o com diuen en castellà amb una direcció de correu ‘recojetodo’. Així doncs, quan un MTA d’internet envii un correu al servidor de relay (mailgateway) aquest obrirà una connexió contra l’MTA intern i verificarà que existeix la compte de correu a través de la comanda RCPT TO, això ens permet no haver d’activar la temuda comanda VERIFY BY, per tal de saber si existeix o no una compte al servidor intern i per tant, refusar en cas de que sigui necessari aquest correu que es preten entregar.
Reading time: < 1 minute
Això és el que es veia ahir des del meu terrat cap a les 21h. Realment preciós el fum condensat de l’avió i il·luminat pel sol que ja no es veia a l’horitzó. Una imatge molt bonica que com sempre a la fotografia no fa justícia al moment.
Realment després de 4 dies de treballar sense parar va ser un regal que a més vaig poder compartir amb el meu germà.