Reading time: < 1 minute
A finals de maig vaig escriure un petit manual de com configurar un Mikrotik per fer de HotSpot amb diferents Linksys WRT54GL fent de bridge per ampliar la cobertura d’accés a internet. Doncs bé, el manual que vaig fer era en anglès i en Byteman l’ha traduït al català així doncs aquí teniu els l’enllaços:
La topologia de l’enginy és aquesta:
Reading time: 2 – 2 minutes
Sóc usuari habitual de last.fm des de fa uns mesos. La qüestió és que estic tan enganxat al servei que pràcticament mai escolto els meus MP3. Fins hi tot m’he fet un muntatge amb el lastfm-proxy per tal de poder escoltar la radio via MPD i controlar el que escolto via Web amb el Nokia 770. La qüestió és que ha arribat un moment que m’he començat a interessar per les comptes de pagament, el seu cost és d’uns 2’5/mes. No és gens car i les avantatges estan prou bé. Sobretot el fet de poder tenir la teva pròpia emisora i disposar de servidors amb més qualitat d’amplada de banda que els usuaris anònims. De totes formes, he de reconeixer que el fet de poder provar els productes en Beta també m’atrau, però això ja és més una cosa secundaria.
Amb aquest post només volia saber si algú de les persones que em llegeixes usa last.fm i si és usuari de pagament si creu que val la pena. A veure si tinc sort i rebo feedback sobre el tema. Per cert, si algú s’anima a afegir-me com a friend estic registrat amb el nick youmin.
Després de molts anys d’experiències en Unix/Linux encara de vegades m’ofusco en tonteries com la que comento al títol, què trist,eh!? bé doncs perquè no ús passi com a mi que he trigat quasi 10min per inspirar-me i fer algo tan senzill com això:
tar cvfz fitxer.tar.gz $(find directori/ -type f | grep -v .svn)
Suposo que és obvi entendre que volem fer una còpia en un fitxer comprimit del codi que hi ha a directori sense els fitxers i directoris .svn del control de versions (subversion).
Reading time: 2 – 3 minutes
Aquest cap de setmana he estat a Òsca fent esports d’aventura per celebrar el comiat de solter de l’Oriol Mercadé. Realment ho he passat genial fent el descens de barrancs que és l’única activitat que ens ha permés fer la pluja. Llàstima que com sempre he oblidat el nom del barranc i del riu. Però ha estat realment divertit. Però quan un no esta tan acostumat a fer esports d’aquest tipus com jo i alguns altres de la colla les conseqüències es deixen notar, mireu mireu:
Em acabat amb tots els dits pelats d’agafar-nos a les roques perquè no se’ns emportés la corrent. Però valia la pena, sobretot els salts que feiem per salvar els desnivells del riu. Això si el més espectacular l’últim que segons diuen feia uns 8m d’altura, tot i que n’hi havia algún de 5 o 6 metres que a mi sincerament em va fer més por. Comentar que estic completament recuperat del meu tormell i que espero anar a tenis aquest mateix divendres. La resta de seqüeles 100% controlades i mig oblidades ja.
Afegir que els amics de l’Oriol m’heu caigut de PM, així doncs, saludetes a tots nanos… encantat de coneixer-vos i a veure si puc anar a sopar del dia 28. Per altre banda aquí teniu una fotito de tota la colla:
Si voleu veure la resta de les fotos les teniu a l’album de fotos com sempre. Per cert, no ús perdeu la preciosa posta de sol que vaig poder veure al tornar a casa, realment espectacular. Res que envejar a les que varem veure durant el viatge,eh!?
Reading time: < 1 minute
El maig de l’any passat vaig publicar un petit manual de com configurar un Postfix per fer de ‘mailgateway’ d’un altre servidor MTA. Doncs bé, avui hi he afegit una funcionalitat que inicialmen creia impossible. Es tracta de comprobar si el correu que estem rebent des de fora i que va dirigit a un usuari local existeix en el servidor destí on enviarem el correu. Fins ara tots els correus amb destí @dominilocal.tld els agafabem i ja era el MTA intern qui el refusava. El problema d’això és que genera un email de resposta del MTA intern cap al host de ‘relay’ (mailgateway) i aquest correu després s’intenta entregar al remitent orignal. Amb el conseqüènt problema de creixement de la cua de missatges sobretot si el remitent és un email problemàtic.
Doncs bé buscant per la documentació de Postfix he trobat que a través del fitxer /etc/postfix/main.cf podia usar la comanda smtpd_recipient_restrictions per afegir una nova restricció que fos verificar el recipient (reject_unverified_recipient). Però això no és el problema. Sinó que el problema esta en després d’això anar a verificar aquest recipient a l’altre host. Això es fa amb la comanda address_verify_local_transport on li indiquem quin és el host que realment té la base de dades d’usuaris.
smtpd_recipient_restrictions =
...
reject_unverified_recipient
...
address_verify_local_transport=ip_interna_host_MTA
Obviament el MTA intern ha d’estar configurat de forma que no accepti correus per comptes que no existeixin. Per tant, no pot estar configurat amb un cul de sac, o com diuen en castellà amb una direcció de correu ‘recojetodo’. Així doncs, quan un MTA d’internet envii un correu al servidor de relay (mailgateway) aquest obrirà una connexió contra l’MTA intern i verificarà que existeix la compte de correu a través de la comanda RCPT TO, això ens permet no haver d’activar la temuda comanda VERIFY BY, per tal de saber si existeix o no una compte al servidor intern i per tant, refusar en cas de que sigui necessari aquest correu que es preten entregar.
Reading time: < 1 minute
Això és el que es veia ahir des del meu terrat cap a les 21h. Realment preciós el fum condensat de l’avió i il·luminat pel sol que ja no es veia a l’horitzó. Una imatge molt bonica que com sempre a la fotografia no fa justícia al moment.
Realment després de 4 dies de treballar sense parar va ser un regal que a més vaig poder compartir amb el meu germà.
Reading time: 2 – 3 minutes
Des de l’abril del 2004 que uso bloglines per estar al dia de tots els blogs que llegeixo. Doncs bé, resulta que fa un temps ja vaig començar a despotricar d’aquest servei. Doncs bé, fa uns dies va sortir a la llum Google Gears el qual ha servit com a base del nou Google Reader. Així doncs, des de fa més d’una setmana he estat provant d’usar-lo per tal d’abandonar definitivament Bloglines. A part dels problemes del passat de Bloglines, bàsicament estic pensant en canviar-me degut que Google Reader és realment més útil per mi que no pas Bloglines. S’ha de dir també que estava fent un seguiment des de molt aprop de Liferea, ja que volia tenir una eina de lectura de feed offline, doncs bé ara ja no cal pensar més amb Liferea que no m’acaba d’agradar per molts motius. Però el potencial de Google Gears és realment impresionant i ha fet una versió offline de Google Reader realment útil.
Així doncs, Google Reader a més de ser realment una eina web 2.0 visualitza molt millor els feeds dintre del seu entorn, com ja deia, té la funció de treballar en offline. A més m’encanta la funció shared que em permet sindicar de forma automàtica el que vull publicar al meu lifestream. A més, la funció starred espero que no tingiu caducitat com em passava amb el Bloglines. Per tant, per tot això i per algún que altre detallet com el client via mòbil. que ara no em ve al cap ús informo que abandono finalment Bloglines en favor de Google Reader.
La setmana passada vaig fer un petit shell script per fer backup dels repositoris de software del meu servidor. Bàsicament el que fa és mirar a /var/svn/repos quins directoris hi ha. Llavors llença un svnadmin dump i al mateix temps comprimeix amb bzip2 la sortida cap a un fitxer, després aquest fitxer es guarda a /home/backup/subversion que és una unitat de xarxa montada per fer backups en el servidor. L’últim detall que em fa falta comentar és que després de fer la còpia del fitxer, deixa 3 fitxers de cada repositori al directori de backup i la resta els borra. D’aquesta forma tinc 3 còpies de cada un dels repositoris, una d’ahir, l’altre d’abans d’ahir i finalment una de fa 3 dies. Així si passa algún desastre d’incosistència o algo semblant tinc més marge per recuperar el repositori.
Veureu que el codi és molt simple i si algú el vol adaptar no crec que li costi gaire, tot esta programat amb ordres típiques, sense comandes rares ni res. Finalment l’únic que he hagut de fer és posar-lo al cron a alguna hora de matinada.
#!/bin/sh BASE="/var/svn/repos" DATA=`date "+%Y%m%d"` cd $BASE REPOSS=`find . -maxdepth 1 -mindepth 1 -type d | cut -f 2 -d "/"` BACKUPDIR="/home/backup/subversion" for REPOS in $REPOSS do BACKUPFITXER=backup-repos-$REPOS FITXER=$BACKUPFITXER-$DATA.dump.bz2 echo -n "Starting $REPOS backup..." svnadmin dump -q $BASE/$REPOS | bzip2 > $FITXER 2>/dev/null mv $FITXER $BACKUPDIR cd $BACKUPDIR rm -f `ls -t $BACKUPFITXER* | sed -e 1,3d` 2> /dev/null echo "OK" cd $BASE done