Com ja vaig comentar ahir avui he aprofitat per montar-me un Cisco 837 com a nou router per casa la configuració realment l’he fet en un segon, ja que l’he montat en monopuesto per tal d’enviar la única IP pública cap al firewall on es gestiona tota la seguretat de la xarxa de casa. Bàsicament la única cosa que heu de tenir en compte per configurar un Cisco perquè envii la IP de la interficie ATM a la interficie Ethernet és una configuració tan simple com aquesta:
interface Ethernet0 ip address 80.35.31.193 255.255.255.192 no ip virtual-reassembly hold-queue 100 out!interface ATM0 no ip address no ip redirects no ip unreachables no ip proxy-arp ip route-cache flow no atm ilmi-keepalive dsl operating-mode auto!interface ATM0.1 point-to-point ip unnumbered Ethernet0 ip virtual-reassembly crypto map clientmap pvc 8/32 encapsulation aal5snap !!ip route 0.0.0.0 0.0.0.0 ATM0.1
Només cal comentar que la interficie del firewall que té connectat el router té la següent configuració:
Que és la IP del router. Recordeu que aquesta IP no és visible des de fora.
El router esta en mode transparent, més segur impossible.
Com podeu veure la gràcia de tot plegat esta en la comanda: ip unnumbered. Obviament a la configuració hi podeu posar moltes més coses però realment tot això són extres. De fet, és obvi que un 837 és molt router per fer tan poca cosa però és una ganga i espero que aquest no se’m pengi com el Zyxel. A més si es donés el cas de que es pengés el podria programar perquè es re-inciés sol i no pas a través de l’invent que ús vaig mostrar fa temps.
També m’he montat una nova grabadora de DVD amb LightScribe realment econòmica de qualitat i ràpida. Finalment li he fet un boca a boca al ordinador de sobretaula que tinc a casa que no anava ni a la de tres pobret. Així doncs, ja el torno a tenir llest per grabar els Buenafuentes que fa més d’un mes que no els grabo i tinc un mono que no m’aguanto.
Avui tocava fer dissabte i no pas a la casa, que també n’he fet una miqueta, sinó a l’estudi que el tenia molt abandonat. Però bé, no es pot estar a tot arreu, oi?
Doncs fa una estona que acabo d’instal·lar una controladora SATA concretament una Supergrass que realment usa el chipset SiI 3512 (Silicon Image). La controladora suporta RAID 0 i 1 per hardware. Però jo només hi he connectat un disc dur Samsung de 500Gb per ampliar els quasi 700Gb que ja hi tenia al servidor. Així doncs ara em quedo amb més d’1.2Tb en dades al servidor, com han canviat els temps,eh?! les sigles ja tornen a canviar i jo encara recordo com si fos ahir quan varem passar dels discs de Mb a Gb i ara ja parlem de Tb, a veure quan trigarem a parlar de Pb.
De fet, ja fa dies que li dono voltes a montar una cabina de discs feta per mi mateix. O sigui, un servidor iSCSI de totes formes crec que això no ho podrà suportar la meva economia fins a finals d’any o principis del que ve. La idea és inicialment montar uns 5Tb però això em requereix primer solucionar moltes altres coses així doncs continuaré somiant.
Ara ja m’ha agafat mandra i passo de liar-me més però demà espero animar-me una estona per montar el Cisco 837 que substituirà el pobre Zyxel que tinc ara que sem penja cada 24 o 48h depèn de les ganes que té de treballar.
Ja fa molt de temps tinc el Siemens S65 (~3anys), així doncs la bateria ja comença a fer aquelles cosetes pròpies de l’edat, o sigui, carregar totalment el mòbil i que es descarregui en mig dia i d’altres tonteries similars. Tot s’ha de dir que li he donat moltíssima guerra. De fet, encara no entenc com aguanta tan el pobre. La qüestió és que fa potser 1 mes que busco algún substitut pel S65. Doncs l’altre dia em va semblar que per fi havia trobat la mare dels ous. Obviament té un però, de fet, més d’un però només un és realment un problema i és que segons diuen els anàlisis que he trobat per internet un dels punts febles que té és la duració de la bateria :'(. Quina ràbia, jo que pensava que per fi havia trobat un mòbil per deixar de somiar.
Els que coneixen els meus gustos sobre mòbils deuen estar al·lucinant, ja que jo mai parlo bé dels Nokia més aviat al contrari. De fet, fa molt de temps que no tinc un mòbil Nokia. L’única cosa en la que realment m’han seduit els de Nokia últimament és amb el 770. Doncs bé, el model que m’ha seduit ara és el N95 que porta un Symbian 9.2 com a sistema operatiu, un dels millors sistemes operatius per mòbil però no-OpenSource. De fet, sempre l’he trobat molt estable el sistema operatiu però el que sempre m’ha costat molt és entendrem amb els menús que tothom troba tan senzills. De fet, això en la nova versió 9.2 canvia radicalment cosa que ja m’ha animat a considerar-lo.
Ús convido a llegir l’ànalisis que en fan a un dels llocs d’internet on fan anàlisis sobre mòbils que més m’agraden: Nokia N95 MobileBurn Review. Allà hi trobarem fins l’últim detall analitzat, si el que voleu és el motiu pel que m’encanta el telèfon doncs perquè ho té tot:
GPS tan per anar a peu com en cotxe, m’agradaria saber si hi ha les parades de metro de BCN i ja seria la bomba.
Bluetooth 2.0 (EDR)
USB 2.0: ideal per carregar-hi els MP3 ràpidament
WiFi 802.11b/g: perfecte per sincronitzar amb el PC, portàtil, trucar per VoIP, etc.
Reproductor d’MP3 (i altres formats): a més amb molt bona qualitat per poder deixar a casa el Creative Zen.
Radio: aquest és el gran motiu pel que sempre vaig amb el Creative Zen a sobre perquè m’agrada molt escoltar alguns programes de radio i no trobo mòbils tan complerts que disposin a més de radio.
EDGE: li trobo a faltar HSDPA però per navegar només amb el mòbil EDGE va perfecte el fotut és si l’úses com a mòdem del portàtil que EDGE és un pèl lent. Tot i que sempr és molt millor que GPRS, és clar.
Camera de 5 Mega Pixels: les fotos d’exemple de la web prometen molt però m’imagino que al final sempre troves a faltar la càmara de veritat i més si tens nocions de fotografia.
Videos en qualitat VGA (640×480) i 30fps sense límit de tmeps.
microSD: de serie ve amb 1Gb a la microSD però imagino que se n’hi deuen poder posar 2. El bo seria que en suportes 4 o 8, caldrà esperar a veure si els frikis de torn ho proven. No sé si suportarà la funció de MassStorage igual que la BB perquè llavors també es podria usar de llapis de memòria.
Pantalla auto-orientable: aquesta funció va molt bé perquè és totalment automàtica via un sensor i pots moure el mòbil com més t’interessi en funció del que estàs fent i es recol·loca tota la pantalla, aquesta funció és genial.
El que més m’agrada d’aquest terminal és que podria sortir de casa només amb el mòbil i ja portaria a sobre moltíssims altres gadgets que ara em veig obligat a arrossegar: llàpis de memòria, reproductor MP3, radio, GPS, telèfon VoIP, etc. Obviament tot això tan bonic se’n va per terra quan resulta que la bateria es gasta massa ràpid. Així doncs, a veure si algú es mulla a dir quan és aquest massa ràpid i sobretot quan aguanta la bateria en una trucada de telèfon i en standby. Una altre cosa que em sorprèn molt positivament és la seva mida i el seu pes, tenint en compte tot el que fa, és clar.
El dolent com sempre el preu, però de fet amb tot el que he comentat no trobo que uns 700 sigui un preu car. Obviament sempre el podeu comprar via un operador blau que hi ha en el nostre país que te’l ven per uns ~400. Però jo ja fa anys que per problemes de la meva religió intento no tenir res a veure amb aquesta gent que de tan maltractar clients s’han tornat blaus de la ràbia que tenen dins. Així doncs, només em queda plorar perquè me’l regalin o fer guardiola.
Una de les icognites més grans que tinc sobre el terminal és si via SyncML el podria sincronitzar amb Evolution sobretot pel que fa a l’agenda de contactes. Ja que els temes de correu i calendari els porto amb la BB de la feina i em va perfecte, però la BB com a mòbil personal queda curt tot i ser ideal per treballar i aquest N95 el veig perfecte com a mòbil personal, sempre parlo del meu cas, és clar.
Seguint amb temes d’organització i per tornar al blogging d’una forma light referenciaré un dels últims aplicactius de la Web 2.0 que m’han enganxat. Com totes les idees que estan cridades a triumfar són coses molt senzilles però a la vegada amb un toc de sofisiticació, potser si no fos així ni me les miraria. Bé doncs, sovint a la vida tenim llistes de molts tipus: llista de la compra, llista de llibres a comprar, llista de pel·lícules a veure, etc. però totes aquestes llistes tenen un problemilla: tan si les mantenim en sistems digitals com analògics. O sigui, que sovint volem afegir un item a la llista i no portem la llista a sobre o el que és pijtor entrem al supermercat i ens adonem que no portem la llista de la compra.
Doncs bé, gubb.net ens permet crear totes les llistes que volguem i amb un simple sms o email podem tan afegir items a una llista com recuperar tota una llista sencera. O sigui, que el proper cop que entrem al supermercat sense la llista de compra només cal enviar un sms des de la BB i en breus segons tindrem la resposta amb el contingut de la llista que ens feia falta. Genial,eh!?
Bé nan@s, informar-vos que m’agafo vacances fins dilluns al migdia. O sigui, que si s’enfonsa el món no cal que em truqueu perquè no em trobareu. A veure si aconsegueixo desconnectar aquests dies que em fa molta falta i a partir de la setmana que ve intentaré tornar a posar-me a escriure al blog. Que al final tinc tants i tants temes que ja no sé ni per on començar a escriure. Ús prometo que no ús aburrireu ja que almenys a mi em tenen molt emocionat alguns d’ells.
Ja fa un parell de setmanes que s’ha tancat un cercle a la meva vida. Doncs bé, ara ja enteneu perquè fa tants dies que no escric al blog. Doncs bé, tornem a començar així doncs ara toca re-ordenar la meva vida. Per tant, a veure si trobo un nou ritme de treball i pels hobbies. De fet, malgrat com sempre no paro de tocar i tocar l’ordinador durant hores i hores i de no parar de generar temes i possibles nous artícles al blog estic intentnat trobar un nou equilibri per fer les coses. Degut al cercle que s’ha tancat ja no tinc punt d’equilibri i ara em sobren hores per estar al PC, però diguem que el que fa por ara és no arribar on ja he arribat altres vegades, o sigui, a no desenganxar-me de l’ordinador per res de res. Per tant, des de que s’ha tancat aquest cercle tan important en la meva vida estic intentant no usar l’ordinador per temes de hobbie. Tranquils no és que no ho pensi tornar a fer sinó que no ho tornaré a fer fins que em consideri sentimentalment estable.
Per començar ahir ja em van començar a passar mil idees pel cap. Per exemple, estic en busca i captura del portàtil impossible, algú l’ha vist? què té? doncs, una CPU d’aquelles brutals amb 2 o més cores a 2 o 3GHz; amb 4Gb de RAM i més de 100Gb de disc dur, és clar. Ara ve el difícil és que com sempre la norma bàsica és que pesi al voltant de 1,5Kg. Trànquils estic disposat a pagar el que sigui, obviament lo del wifi, bluetooth 2.0 amb EDR, si tingués HSDPA ja seria l’òstia, posat a somiar amb bateria de 5 o 6h seria ja anar drogat,no? bé total que busco alguna cosa que s’assembli això per poder executar l’VMWare amb calma, ja que m’he acostumat a treballar amb màquines virtuals pels projectes de feina i/o personals que fan que el centrino a 1.2GHz i el 1Gb de RAM que tinc tremolin quan arrenco el windows que tinc a l’altre partició del linux, per exemple.
També m’han començat a passar idees boges pel cap… si si, boges. M’estic plantejant montar una xarxa de servidors virtuals sobre un servidor físic, amb un SAN. Així podria montar el servidor de fitxers, correu, groupware, desenvolupament, autenticació, bases de dades, etc. a més podria crear servidors de forma temporal per investigar i provar nous productes. També m’ha passat pel cap canviar el firewall per una software appliance com ara pfSense o ZeroShell. Així simplificaria el manteniment del servidor i tindria molta més estabilitat. Actualment els problemes amb els discs durs em porten una mica de cap. A més també he pensat en canviar els APs que tinc a la teulada per un PC amb un Mikrotik instal·lat a través d’un parell de mini-PCIs de 2,4GHz i 5GHz així obtinc el mateix resultat que comentava amb el firewall, o sigui, simplicitat de manteniment moltíssima més potència i més estabilitat. A més també volia posar-me un switch a GigaBit i un servidor multimèdia dedicat. Finalment també havia pensat montar un NAS a part per fer backups i servidor de dades vitals: dades personals, fotografies, videos personals, codi font de projectes, etc.
Com veieu com sempre se me’n va l’olla, així que ara només cal que agafi ganes de montar tot plegat i tot això sense obsessionar-me amb el tema, això serà difícil. Com veieu doncs, segueixo vivito i coleando, el problema vital que se’m planteja com ja comentava abans és com podria combinar la meva adicció a aquest món amb una vida personal estable. Mentre tens una parella al costat, per molt ocupada que estigui, saps que en algún moment tornaràs al món real. Però quan només depens dels amics has de ser una mica més actiu no pots esperar que et cuidin com si fossis un nen petit i has de posar una mica de la teva part perquè ells no viuen dintre de casa teva i no pots esperar que tot trobi el seu equilibri només esperant a que soni el telèfon de tan en tan. Per tant, ara mateix la meva vida i els meus sentiments són com una montanya russa cada dia les pujades i baixades treballo perquè siguin més suaus però costa mantenir la constància i l’equlibri que tenia fins ara amb el cap clar.
NOTA: aquest post el vaig escriure aquest cap de setmana mentre anava en tren, malgrat això no vaig tenir temps d’acabar-lo i per això l’he penjat aquest matí.
Realment quan en Rodrigo m’ho va dir vaig pensar que estava ‘flipat’ però realment tenia raó hi ha un figurant que realment diries que sóc jo. No creieu?
No em feu dir d’on he tret aquest script perquè ja no ho recordo, però és realment útil. Usa l’mencoder del mplayer i ens permet convertir arxius de flash video (.flv) a arxius en format Divx o XVid.
A aquestes altures tothom coneix l’VMWare, personalment fa força temps que uso al portàtil la versió workstation i a alguns clients tenen el server. Fora de les típiques coses que es poden llegir a la documentació oficial del producte i de productes complementaris com l’VMWare converter, que ja vaig comentar fa temps, es poden fer algunes altres filigranes amb aquest producte.
Hi ha diversos howtos (per exemple, Convert Physical Windows Systems Into Virtual Machines To Be Run On A Linux Desktop) que expliquen com convertir una partició de windows en un disc virtual que després es pot usar des de la màquina virtual de l’VMWare. Com ja apuntava fa un moment això es pot fer amb l’VMWare converter. Problemes lògics d’aquesta solució és que si la nostre partició de windows ocupa 40Gb obviament el disc virtual ocuparà el mateix. A més si la configuració del nostre windows canvia (noves configuracions, nous programes, actualitzacions, etc) el contingut del disc virtual obviament quedarà ràpidament obsolet o alrevés.
Doncs bé aquest diumenge passat vaig configurar l’VMWare perquè des de linux m’iniciés el WinXP que tinc a l’altre partició del disc dur del portàtil, tot això basant-me en un petit manual que vaig trobar a Run Existing Windows installation With Vmware Player (local). Com podeu veure la idea és molt atractiva i soluciona els problemes que comentava anteriorment derivats de tenir en el fons dos Windows al mateix PC. Obviament d’aquesta solució se’n deriva una altre dificultat la de mantenir dos configuracions de hardware (el de la màquina real i el de la virtual) en un sol WinXP. A continuació intentaré explicarvos-ho i també comentaré com l’he resolt jo.
A continuació repetiré els passos que descriu el manual anteriorment comentat perquè tingueu una referència totalment traduida de com fer això. Realment els passos per ajustar l’VMWare són realment senzills els problemes realment complexos són més de cara al Windows que no pas en el que es refereix en aconseguir que el VMWare arrenqui a partir de la partició WinXP. L’explicació del manual anterior l’adaptaré a la meva configuració ja que crec que és on puc aportar un valor diferencial.
Com podeu veure i resumint, bàsicament tinc una partició linux de 39Gb, una Windows de 28Gb formatejada amb NTFS i una FAT32 de 29Gb que uso per guardar els fitxers. Bàsicament aquesta partició és per temes històrics de quan el suport NTFS des de linux es limitava a lectura. Avui en dia el suport NTFS des de linux ja és en lectura i escriptura, per tant es podria convertir a NTFS. Malgrat això la recomanació és que no ho feu, sobretot perquè en cas de desastre si haguéssim d’usar eines per recuperar el contingut de la partició aquestes eines per NTFS sempre són més limitades, o simplement hi ha menys eines al mercat que soportin la recuperació de dades per NTFS.
Pel que fa a la CPU i la RAM són 1.2GHz i de 1Gb respectivament. He de reconeixer que el sistema li costa lo seu arrencar, sobretot perquè a la màquina virtual d’VMWare (o sigui, el WinXP) li assigno 512Mb de RAM. Si a això li sumem, que jo sempre tinc la mania de tenir mil programes oberts a la vegada: FF2 amb mil finestres, evolution, openoffice, zend studio, etc. Obviament tot el sistema es torna molt pesat. Així doncs ja tinc un bon motiu per comprar-me un nou portàtil amb una bona CPU i moltíssima RAM.
Creant la màquina virtual d’VMWare
He creat un directori nou just on tinc la resta de màquines virtuals que uso per treballar a la partició de dades, o sigui, que partir d’ara tots els fitxers dels que parli per mi estan situats a /mnt/fitxers/vmware/winxp-mini2. Al directori hi copiem aquests dos fitxers: windows.vmdk i windows.vmx. El que ara ens cal és una eina com el parted per tal de coneixer algunes dades de les nostres particions i el disc dur:
Ara hem d’editar el windows.vmdk i hem de modificar les 4 dades que hi ha seleccionades a continuació:
<divstyle="text-align: center;"></div>
On posa # Extend description dues linies per sorta fixeu-vos que teniu el número de sectors que té el vostre disc, subratllats de color vermell doncs bé aquí heu de posar la dada que us dona el parted en el meu cas: 195371567s i abans de copiar-la li restem 63 que és el que ocupa l’MBR del disc, així doncs jo hi he de posar 195371504:
195371567-63=195371504
Les altres tres dades marcades en vermell en el fitxer windows.vmdk són els cilindres, capçals i sectors del vostre disc (cylinder,head,sector geometry) aquestes dades les podeu veure en el segon bloc de dades que li hem demanat al parted, en el meu cas: 12161,255,63.
Així doncs en el meu cas el fitxer windows.vmdk queda així:
Ja tenim llest l’VMWare perquè arrenqui la nostre altre partició amb el windows. Ara qui no esta preparat és el windows, ja que penseu que l’VMWare és una màquina virtual que lògicament no té el mateix hard que la vostre màquina. Per exemple, no usa la mateixa targeta gràfica, controladora de ratolí, controladores USB, contraladores de disc, etc. Per tal de deixar intacte la nostre partició de windows una bona idea és crear un nou perfil i en aquest nou perfil hi podem configurar el hard d’aquesta màquina virtual. A més li podem dir al windows que cada cop que intenti arrencar ens pregunti en quin perfil ho volem fer així segons si ho fem des del PC o des de la màquina virtual sempre es reconeixerà el hard automàticament.
Configurant el Windows perquè treballi amb dos perfils de hardware diferents
Dins del control panel cliquem sobre la incona system després anem a la pestanya hardware i cliquem en el botó hardware profiles:
Aquí copiem el perfil actual i seleccionem el segon radio button per poder escollir el perfil que ens interessi a l’hora d’arrencar el windows. Un cop fet això reiniciem la màquina i arrenquem seleccionant el nou perfil, en la meva captura podeu veure que aquest perfil l’he anomenat vmware també he fet una còpia de seguretat del perfil per defecte Perfil 1 i alguns altres perfils que uso per fer proves.
Un cop s’ha iniciat la màquina amb el perfil vmware un bon consell és que deshabiliteu tots els drivers de hard que creieu que puguin causar conflictes al iniciar-se amb la màquina virtual: controlador del disc dur, ratolí (driver synaptics a mi no em funciona), targeta gràfica, targeta de so, bluetooth, pcmcia, etc.
Com ja sabreu per fer això heu d’anar al control panel, cliqueu a la icona system, a la pestanya hardware i finalment al botó administrador de dispositivos. També és bona idea descarregar les VMWare Tools ja que inclouen alguns drivers que ja podeu actualitzar directament des d’aquí, fent el típic d’actualitzar el controlador i anant al direcotori on hi ha el driver de l’VMWare perquè així quan arrenquem amb la màquina virtual el dispositiu ja funcionarà correctament, ús recomano que feu això especialment amb el controlador del disc dur. Jo vaig tenir problemes i la solució la vaig trobar a Running a Windows 2000, Windows XP or Windows Server 2003 Virtual Machine from an Existing Multiple-Boot Installation i a Error INACCESSIBLE_BOOT_DEVICE (Raw Disk).
A mi personalment el que més problemes em va donar va ser el controlador synaptics de Dell que em provocava un pantallazo blau (BSOD) l’error no el vaig guardar, però deia algo d’IRQs. Si el trobo ja l’afegiré. Finalment vaig haver de desintal·lar el driver per Add/Remove software i ara treballo amb el touch pad com si fos un ratolí PS/2.
Sobretot recordeu que heu de deshabilitar els controladors no eliminar-los, ja que sinó després quan entreu en el vostre perfil per defecte aquests s’hauràn de reinstal·lar. Arribats en aquest punt ja podeu sortir del windows i tornar al linux per iniciar la nova màquina virtual. Si surten pantalles blaves al iniciar no ús preocupeu, això només afecta al nou perfil que heu creat i heu d’intentar entrar com sigui, via safe mode, tornant a repetir els passos anteriors, etc. Un cop a dintre repasseu si teniu algún problema amb el hard tornant a la gestió de dispositius.
Experiencia
Fa una setmana que estic treballant amb el sistema i n’estic molt content, com comentava només trobo que vaig curt de RAM i de CPU però per la resta és realment genial disposar de tots els aplicatius de windows de forma tan ràpida des de linux. Sempre puc veure quins són els efectes que estan tenint els clients quan tenen un problema amb alguns dels meus aplicatius, sistemes o demes. A més no tinc els típics problemes del wine quan emula windows perquè pugui llençar aplicatius. A vegades calen clients que només existeixen per windows i d’altres sistemes propietaris que sempre obliguen a perdre molt de temps reiniciant la màquina i a més, almenys a mi, em fan perdre tota la meva forma de treballar ja que no tinc accés a les aplicacions que m’acompanyen usualment a l’escriptori.
Com a nota negativa comentar, que no sé si és culpa del invent o si no hi té res a veure però la partició de dades la vaig haver de reparar quan mai ho havia hagut de fer. Jo diria que és culpa de que tinc la mania de deixar la màquina virtual suspesa i continuar treballant amb la paritició de dades des de linux. Així doncs, els fitxers que tenia oberts des de windows i que no s’han alliberat correctament perquè el sistema s’ha suspès no pas apagat ha creat algún tipus de conflicte amb els canvis que he fet al sistema de fitxers des de linux. Així doncs, a partir d’ara apagaré sempre la màquina virtual a veure si no tinc aquests problemes d’incosistència amb la partició de dades. Jo diria que el raonament té molta lògica ara només cal que sigui cert.
Resumint doncs, estic contentíssim d’aquest enginy i animo a tothom que tingui aquesta necessitat a usar-lo. Això si recordeu que cal molta RAM i una CPU ràpida. Sinó la SWAP anirà de cul i tot plegat es farà molt lent i pesat d’usar.
