Reading time: < 1 minute
Aquest cap de setmana com ja anunciava fa uns dies va ser la despedida mixta del Xavi i la Sabina. Concretament a Cantonigròs, d’on em vaig emportar fotografiats aquests dos rètols tan curiosos.
Reading time: 2 – 4 minutes
Ahir va ser un dia de feina com podria haver estat qualsevol altre. Però realment va ser un dia d’aquells en els que te’n vas a dormir content, satisfet i feliç. No va tenir res de l’altre món, però tot plegat el va convertir en un molt bon dia.
Em vaig llevar, dutxar, afeitar i tot ben net i amb bona olor vaig decidir-me a tenir un bon dia, després de tres dies d’estar ben espès. Era incapaç de produir res decent i mira que ho intentava, i ho intetava, una i altre vegada. Però ahir malgrat l’encostipat encara era ben present en el meu nas i el meu cap. Ja em vaig aixecar amb una actitut ben positiva.
El matí simplement vaig fer les tropocientes gestions que no havia pogut tancar en els últims dies: trucades, emails, organitzar reunions, gent que tenia descudida des de feia setmanes, etc. Tot va quedar ben lligat per anar a dinar amb el sentiment d’haver aprofitat moltíssim el matí.
El dinar amb la família, perquè la Daphne era fora, a la tarda no vaig deixar que la cosa s’enfonsés. Vaig encarar amb ganes i idees fresques un problema de programació amb el python. Des del dilluns em feia tornar boig. Doncs resulta que des de dilluns les tres solucions que havia programat havien funcionat i per un problema d’aquells ben estúpids jo no havia estat capaç d’adonar-me’n. Però com que la qüestió és que funcionava no em va marxar el bon gust de boca. Que per celebrar-ho es va arreglar entrant la Daphne per la porta de casa.
Després què millor que et truquin els amics: primer l’Ernest una bona estona amb les nostres deliracions, el Law per no perdre el contacte amb la distància i després el Carles des d’Anglaterra posant-me al dia dels seus lios sentimentals. Tot ben rodó. Com que ja era ben negre nit i l’hora de sopar varem preparar unes hamburgueses casolanes que com us podeu imaginar són mil vegades més bones que les del McDonalds i al cap de ben poca estona ja van venir el Xavi i la Sabina.
Varem estar comentant el viatge de noces que ja portaven totes les reserves sota el braç. Quina enveja que em fan 🙂 Singapur, Lombok i Bali… buf! quins records, jo vull tornar-hi ja! a saludar el nostre amic Alan i la Rori. Doncs bé amb una agradable conversa entre somriures i moltes ganes de xerrar es va acabar el dia.
A vegades sembla que un dia de feina no pugui ser un dia feliç, ahir jo diria que va ser l’exemple de que això no té perquè ser així. Però és clar, hi ha d’haver dies durs i dolents perquè hi puguin haver dies com els d’ahir, sinó s’acabarien convertint en dies com qualsevol altre.
Reading time: < 1 minute
La qualitat no és bona perquè la foto l’he fet amb el mòbil i des de dintre del cotxe anant a l’estació. Malgrat això era preciosa i algo es pot apreciar, tot i que no surtin els colors reals que es veien.
Jo diria que aquest és un dels grans motius pels que m’agrada la tardor, les sorties i les postes del sol.
Reading time: 2 – 2 minutes
Avui he descobert aquesta petita meravella, a través de digg he vist un howto que és prou interessant, però el que realment m’ha ensenyat és que hi ha una eina que via web ens permet administrar molts serveis a l’estic webmin però en xulo 😉
eBox is a framework for the development and deployment of network services in small and medium-sized networks, offering a simplified graphical interface to non expert users. It can be set up as a gateway, having some extra features over a usual router.
Com a característica d’usabilitat important, és que suporta AJAX. Això i la imatge al més pur estil Web 2.0, jo diria que fa que li doni mil voltes al webmin. Tot i que a nivell de potència ja deu ser una altre cosa.
Per si a algú li pot ser útil el howto que on he trovat l’eBox és Running A File-, Print-, Proxy-, DHCP-, AND Time-Server For Small/Medium Enterprises (local).
Reading time: 2 – 2 minutes
Com ja vaig comentar, qui vulgui veure les fotografies m’haurà de demanar el user i password.
Si algú vol sensurar alguna foto i/o video que m’avisi. Sinó en principi el tema es queda així.
Finalment una foto de la colla que la varem liar ben grossa el dissabte:
Una foto de la rua
Uns regalets pel public 😉
… i el novio.
Vull aprofitar també per donar les gràcies a tots per la col·laboració en montar aquesta despedida que passarà a la història… gràcies nanos! mussols sou uns cracks!
Reading time: < 1 minute
Avui no estic capacitat per dir res més que aquesta fotografia que jo diria que ja diu moltíssim. Així doncs… demà pels que us atreviu a demanar-me l’usuari i el password podreu veure unes fotografies brutals i uns videos inoblidables. Com ja hem coincidit a dir molts, la millor despedida a la que em estat mai. Gràcies ha tots, ha sortit genial!
Ah! i la setmana que ve toca la mixta… buf! això és un no parar.
Petit script en python per iniciar/parar el Abyss Webserver des de la línia de comandes. Només hem de posar la URL d’on es troba la web de la consola de l’Abyss i l’ususari i el password per entrar-hi. Com que esta fet ràpid i corrents, no es suporta el pas de paràmetres per indicar si s’ha d’engegar i/o parar el servei en cada moment. Així que si algú s’anima a afegir-hi les 4 línies de codi que hi falten que me les digui, que jo encara no domino prou el python com per fer-ho en 1s i avui ja estic cansat.
import urllib2
<br>
theurl = 'http://127.0.0.1:9999'
username = 'theuser'
password = 'thepass'
<br>
passman = urllib2.HTTPPasswordMgrWithDefaultRealm()
passman.add_password(None, theurl, username, password)
authhandler = urllib2.HTTPBasicAuthHandler(passman)
opener = urllib2.build_opener(authhandler)
<br>
data_start = "%2Fhosts%2Fhost%400%2Fstart=Start"
data_stop = "%2Fhosts%2Fhost%400%2Fstop=Stop"
<br>
data = data_start
<br>
request = urllib2.Request(theurl,data)
response = opener.open(request)
<br>
print response.readlines()
Com accedir a un serividor HTTP amb les pàgines protegides amb usuari i password del tipus Basic Authentication Scheme.
import urllib2
<br>
theurl = 'http://host:port'
username = 'theuser'
password = 'thepass'
<br>
# this creates a password manager
passman = urllib2.HTTPPasswordMgrWithDefaultRealm()
# because we have put None at the start it will always use this
# username/password combination
passman.add_password(None, theurl, username, password)
# create the AuthHandler
authhandler = urllib2.HTTPBasicAuthHandler(passman)
# Return an OpenerDirector instance, which chains the handlers in the
# order given Return an OpenerDirector instance, which chains the
# handlers in the order given
opener = urllib2.build_opener(authhandler)
# Install an OpenerDirector instance as the default global opener
urllib2.install_opener(opener)
# Open the URL url, which can be either a string or a Request object.
pagehandle = urllib2.urlopen(theurl)
lines = pagehandle.readlines()
<br>
for line in lines:
print line
L’autentació que usa l’Abyss Webserver per defecte és la del tipus explicada en aquest exemple.
Reading time: < 1 minute
Reading time: < 1 minute
Impressionant la posta de sol d’avui.
