Des de dissabte que estic amb un mal de panxa i unes carreres fins al WC que no sóc persona. Així doncs, si no trec gaire el cap o si quan parleu amb mi estic de mal humor ja sabeu perquè és… tinc gana!!! només he menjat una mica d’arrós bullit i em moro de ganes de menjar xocolat i totes aquestes coses que em fan tornar boig. Buf! què poc que en sé d’estar malalt. A veure si em recupero aviat, avui ja no he fet massa carreres al WC, però em trobo fatal i quan he de corre el resultat és espantós.
Jo diria que la pitjor conceqüència és el mal de cap que tinc que no em deixa estar amb l’ordinador tranquil. Em passo hores i hores en problemes imbècils perquè el cervell no em reacciona!!!
L’Abyss Webserver guarda en un fitxer de configuració en format XML els usuaris i passwords. Doncs bé el format en que estan enmagatzemats els passwords en el fitxer XML és:
Al c/Pau Clarís, 92 de Barcelona hi ha el Buddha Bar on vaig anar a sopar ahir. Amb una decoració força fashion una clientela majoritariament guiri, pureta i adinerada es combina amb força nivell un local de copes amb un restaurant. Realment si has de portar a una noia per impresionar-la és un bon lloc, si aquesta té més de 30 tacos, és clar. Els preus els normals per un lloc d’aquest nivell, o sigui, massa alts per la meva butxaca.
Pel que fa al menjar, esta prou bé, sobretot els entrants. He de reconeixer que el carpaccio d’atun tonyina era impressionant. Llàstima que no vaig quedar-me a comprobar com estaben les postres perquè vaig haver de marxar a mig sopar per un tema de logística. Per cert, la meva visita al local va ser estríctament per negocis i convidat per un proveedor. No us penseu que ara em dedico a reventar-me el meu pobre sou en aquests capricis.
Per tal de mantenir una llista dels temes, normalment enllaços a webs, sobre els que vull escriure en el blog el que feia fins ara era acumular la informació en un fitxer .txt, de fet, l’anomenava pendent.txt. Doncs l’altre dia parlant amb l’Ernest, em va parlar del Google Notebook un servei de notes online que té una part de client via web o via extenció del firefox. Realment l’eina esta molt elavorada i és tota una demostració del poderio de l’Ajax.
Realment us recomano que ho proveu, una altre cosa que realment és molt interessant és la capacitat que té de publicar en una web algún dels notebooks que hagim creat. Per exemple, he decidit publicar el notebook substitut del pendent.txt (nou-pendent.txt) que encara esta molt buit ja que no he migrat del tot el que hi ha en l’arxiu de text. Això ho aniré fent de forma progressiva.
Aquest és un d’aquells articles que mai sé com titular en català. Així doncs s’ha quedat en anglès. Bàsicament es tracta de documentar una miqueta les suors que em va costar saber quin carai era l’equivalent al /etc/conf.d/local.start de Gentoo en Ubuntu. De fet, al final no el vaig trobar. El que he hagut de fer és crear un fitxer a /etc/init.d i llençar-lo com un dimoni d’arrancada en els runlevels que m’interessen. De fet, aquesta solució és més neta que la que jo volia aplicar inicialment però al final he perdut una bona estona per saber-ho fer i per això he decidit documentar-ho.
El problema concret que tenia és que volia llençar el Abyss Webserver al iniciar la màquina. Concretament l’ordre per llençar-lo és:
# su usuari /opt/abyssws/abyssws -d
Doncs bé per crear el fitxer que fes aquesta crida t’has de basar en el fitxer /etc/init.d/skeleton. Skeleton usa el mateix script que en Gentoo el start-stop-daemon per fer la crida del dimoni d’Abyss. Per saber més detalls sobre com funciona aquest complert script us recomano mirar el man de la comanda.
La comanda anterior per llençar l’Abyss basada en start-stop-daemon seria així:
Pel que fa a l’script sencer també podeu usar un generador de fitxers d’inici de dimonis que he trobat a Robert Pectol’s Ubuntu Linux Projects Website – Startup Script Generator el problema és que aquest generador és molt bàsic i no suporta el pas de paràmetres contra el start-stop-daemon. O sigui, que no podriem definir quin és l’usuari que ha de llençar el dimoni.
Després de crear l’script que llençarà el dimoni només cal afegir-lo als runlevels que ens interessin. Per exemple, si volem que estigui disponible en qualsevol runlevel podem fer:
# update-rc.d script defaults
Si el que volem és iniciar-lo l’últim (posició 99) de la seqüència d’arrancada en els runlevels 2, 3, 4 i 5 la comanda seria així:
# update-rc.d -f script start 99 2 3 4 5
Si el que no sabeu és en quin runlevel esteu treballant és tan senzill com escriure runlevel i us informarà del runlevel actual. Una petita referència de quins són els runlevels existents la podeu trobar aquí.
Aquest dissabte vaig anar a l’Ikea amb el Xavi i vaig acabar emportant-me un munt de calaixos perquè ja estava cansat de tenir la taula plena de coses que no sabia on guardar. Així doncs, m’he omplert la taula de calaixos de totes mides i formes. Ara només em cal un bon sistema d’etiquetes per trobar tot el que he guardat: cables i més cables, dispositius USB, càmara de fotos, gadgets, papers i mil i una històries que mai saps on posar.
Llàstima que estic destrossat que acabo d’arribar a casa i que ja no són hores d’estar a l’ordinador. Així doncs, de moment us haureu de conformar amb veure la foto de “La Fonera” que ja m’ha arribat, de fet, molt més ràpid del que l’esperava. Les males llengües m’havien dit que hi havia gent que feia mesos que l’esperava, és raro perquè aquest model jo diria que no fa tan que va sortir, però bé. Si ho diuen per algo deu ser.
