Author: Oriol Rius

Get Linux system process list without ‘ps’ command

2019/11/27 No Comments

Reading time: 2 – 4 minutes

When you work with embedded systems sometimes you would feel happy to have a Linux box until you discover there are plenty of basic things that you don’t have available, the extreme of that could be the ‘ps’ command which is used most of the time for checking if any process is running . Maybe you know that thanks the /proc filesystem there is access to the source of the information.

Keep next command close for solving this inconvenience he next time:

find /proc -mindepth 2 -maxdepth 2 -name exe -exec ls -lh {} \; 2>/dev/null

1 any de la meva nova vida

2019/11/05 No Comments

Reading time: 6 – 10 minutes

Al fer un canvi, arriba un moment on cal fer balanç. Sovint les efemèrides són un bon moment per fer aquest tipus de balanços. Aquesta era la meva idea pel dia 1 de Novembre exactament el dia que va fer un any que vaig canviar de vida, un any d’ençà que vaig deixar Nexiona l’empresa que vaig co-fundar amb el Jaume Rey i el Joan Knüth. Des de les meves idees inicials fins a la realitat que he aconseguit construir en aquest tema, com no podia ser d’altre forma, s’ha obert un gap important. Això no vol dir pas que el balanç sigui negatiu, només faltaria, simplement que les coses no surten mai com un creu que sortiran.

El primer punt a mencionar és el tema relatiu a la meva vocació de compartir. Durant aquest temps he pogut a fiançar un “life motive” que em va molt bé per filtrar el que vull, o no vull fer, pels que encara no ho coneixeu parlo de “Compartir Experiència, Coneixements i Creativitat”. A això ja hi puc sumar una visió clara: “Ajudar a construir un món on les persones puguin viure de la seva passió”. És més, fins hi tot ho estic aterrant amb una missió: “Contribuir en reduir el gap entre la formació i les habilitats que requereixen les empreses”.

Els que em coneixeu sabeu perfectament sobre quins valors estic treballant, és a dir, en que fonamento el meu treball. La passió, responsabilitat, coherència, superació, autonomia, aprendre, innovació i sobretot ser bona persona. Tot plegat és fonamental perquè em senti legitimat a seguir endavant amb la meva causa.

Una de les pors que he aconseguit dissipar a aquestes altures és el fet de saber que soc capaç de viure d’oferir al món un conjunt de productes i serveis fonamentats amb l’esmentat anteriorment. Honestament un cop superat aquest punt la forma d’afrontar el dia a dia ha canviat radicalment. És a dir, un cop el negoci comença a fluir i a alimentar-se tot sol la fase imaginaria comença a convertir-se en uns fets que ja es poden gestionar, es poden treballar, a més d’anar-los fent ajustaments perquè no perdin de vista l’enfoc que tenia tot plegat.

No puc amagar la meva satisfacció de no continuar a la primera línia de la creació de productes tecnològics. Realment sento que és una etapa que ja he cremat i poder viure aquest món des d’una certa distància aportant tota la meva ajuda a persones, equips i empreses perquè siguin ells qui gaudeixen aquest trajecte em permet viure la vida amb una pau i una satisfacció difícils d’assolir en la meva anterior etapa.

Pels que necessiteu concretar més respecte. Puc explicar-vos que els meus serveis de consultoria enfocats a petites empreses i startups ha superat totes les meves expectatives. Tinc molts més clients i sol·licituds de clients dels que em pensava; és a dir, no soc capaç de donar resposta a totes les demandes que m’arriben. Empreses energètiques amb negocis d’IoT, acadèmies de programació de robots, aplicacions per validar referencies professionals, empreses del sector sanitari, farmacèutic, tots plegats són només alguns dels exemples de clients que tinc i he tingut. Realment he après moltíssim, ajudant-los a muntar processos i sistemes, millores en sistemes productius, fer dissenys basats en Lean Startup per iniciar la seva activitat. A més d’un llarg etcètera que realment m’apassiona.

Les formacions han estat una altra font inesgotable de satisfaccions i un degoteig constant de clients i experiències. Evidentment el projecte més gran i rellevant al respecte és la UOC on estic donant un curs d’IoT que pertany a un programa del SOC que s’anomena PQTM. El que realment m’apassiona més és veure com els alumnes milloren i aprenen moltíssim gràcies al treball que anem fent. Però hi ha moltes altres formacions relacionades que he tingut la sort d’oferir; des del Lean Product Management, passant per IIoT pràctic al col·legi d’enginyers industrials, fins al ja recorrent curs de Cloud Computing per ACCIÓ. El que més destaco d’aquest tema són els contactes increïbles que sovint han acabat generant nous projectes en altres àrees.

Pel camí he tingut temps de treure el meu primer infoproducte, el qual encara està esperant el seu primer llançament. Que per cert he de dir que ja estic preparant, però ja no puc explicar més. Si encara no saps de què parlo m’estic referint a la masterclass de Cloud Computing que ofereixo des de https://industry40.store i que a través d’una sèrie de vídeos pretén acostar els serveis del Cloud als directius i d’altres càrrecs de responsabilitat dins de les empreses.

Honestament convertir les ponències com a una font d’ingressos és la part més difícil. És a dir, he aconseguit que em vagin remunerant per totes les ponències que vaig fent però els ingressos estan molt lluny de suposar quelcom significatiu en la meva economia, així doncs, viure d’això de moment serà difícil o quasi impossible. Però honestament no em preocupa massa, perquè tinc clar que si segueixo el camí que estic descrivint la cosa només pot millorar i no se sap mai fins on pot arribar.

Sempre he guardat un raconet pels projectes més tècnics, això si, aquest espai esta molt restringit i més que ple amb les col·laboracions que faig en projectes d’Industrial Internet of Things. Va genial per matar el cuquet que sempre tinc de tocar la realitat del mercat i els projectes. Em permet jugar un paper clau i al mateix temps fora de la primera línia i a distància, com a mi m’agrada. Així doncs, puc seguir aprenent i posant-me a prova amb reptes acotats i d’un valor increïble.

Hi ha dos projectes dels que encara no puc explicar res però que són súper estratègics i que em permeten somiar en fer clau la meva aportació a la societat. Ambdós avancen fermament i em tenen en compte. L’únic que puc aportar és que estan relacionats amb temes estratègics del món educatiu i els perfils tecnològics; fins hi tot amb el futur del treball. Tan de bo d’aquí uns mesos aquests projectes acabin agafant un paper protagonista en la meva llista de prioritats perquè em permetrien estar molt alineat amb aquella visió i missió que comentava a l’inici.

En resum i com a fet més destacable. Noto que estic aportant amb cada aportació alguna cosa al món, noto que tot plegat ajuda a fer del món un lloc millor i que hi estic fent més del que havia fet fins ara. El fet de poder donar un sentit a les tasques que ocupen els meus dies crec que és fonamental per mantenir la motivació alta i la il·lusió per seguir endavant.

Deixo fora d’aquest article les referencies a les diferents formacions que he anat fent durant quest any perquè sinó es faria infinit i difícil de digerir, però mencionar que un cop més les formacions han estat una font de contactes d’un valor incalculable.

Abans d’acomiadar aquest text volia fer una menció d’agraïment a tots i totes els que heu fet possible que viure de compartir els meus coneixements, experiència i creativitat hagi estat una realitat.

Moltes gràcies.

RDP vs Team Viewer vs Anydesk

2019/09/12 No Comments

Reading time: 4 – 6 minutes

Lately I bought a Surface Go for working specially as an agenda and for working outside home when I don’t have to work on technical stuff. At some point I considered the idea of working on that device remotely when I’m working with my desktop environment because it could be more comfortable specially because I have a bigger screen and keyboard for interacting with the content that I have on the tablet.

The first thing that I tried to do was enabling Remote Desktop Protocol on my Surface Go. But it was officially impossible because it has Windows 10 Home and the “Home” version doesn’t have this feature. BTW when you are not comfortable with this the best is googling little for finding any hack which allow me to enable the service. And yes, it exists and works really well.

You can find the project which hacks that in Windows 10 Home GitHub it’s called “rdpwrap” and if you want to know more about that go to next links:

After so much effort for getting RDP working on Windows 10 I discovered that RDP doesn’t work like Team Viewer, so you’re not going to control remote desktop while you can view what is happening in that remote session. This is not mandatory for me but in some cases it’s really useful. After some weeks I had to install Team Viewer for getting that feature working and I rediscovered that tool after some years without using it, and I was pleased to discover how good it works and how it improved after some years.

Then something inside me triggered the idea to look it up for an alternative to Team Viewer without so many restrictions and with a better free version. After trying some alternatives to Team Viewer I have to recommend Anydesk as an excellent and simple to use tool. And the most important thing, you don’t have to install anything in your Linux, Mac or Windows computer for using it. The only thing that you have to do is run the executable and use the auto-generated code for connecting to the remote system. I felt very good for those features and currently this is the option which I use for giving some support to friends remotely and for connecting to my Surface Go desktop remotely from my desktop computer.

As you can see this is not an exahustive revision, or comparsion of feautrues of all those three tools. But at the end of the day most of them allow you to do the same things but with slightly different procedures. BTW, the killer feature for me is something that I’ve got from “join.me” in the past, I mean use a tool for remote desktop control without having to install anything in the server and neither in the client part. I didn’t talk about “join.me” because it eats all my resources when I run it, and they focused the tool as a meeting tool and this is not anything that I want. Those extra features killed IMHO the best things that tool had in the past.

TL;DR

The best option IMHO and for my use is Anydesk.

Enjoy it.

OBS Studio – cómo usar los perfiles, escenas y fuentes

2019/09/11 No Comments

Reading time: < 1 minute

Cada vez uso más OBS Studio y hace unos meses me decidí a sacarle todo el jugo a la herramienta. Pues bien, para ello me tuve que ir al manual para entender cual era la finalidad de los perfiles, las escenas y las fuentes. Para que no se me olvide registré este vídeo:

Convert JSON file to YAML file using CLI

2019/08/12 No Comments

Reading time: 4 – 6 minutes

Just a cookbook about how to get a YAML file when you have a JSON one.

python -c 'import sys, yaml, json; yaml.safe_dump(json.load(sys.stdin), sys.stdout, default_flow_style=False)' < file.json > file.yaml

Oriol News Portal > oriolrius.cat = 19 anys de blog

2019/07/31 No Comments

Reading time: 4 – 6 minutes

Avui 31 de juliol ja acumulo 19 anys publicant informació. Realment és un projecte que des de fa una colla d’anys està més en segon pla que no pas com una tasca prioritària al a meva agenda. Malgrat això em resisteixo a tancar-lo perquè continuo afegint informació, de tant en tant, que ajuda a persones i perquè és part d’un camí personal que em fa molta il·lusió mantenir viu. Sóc molt conscient que l’eina no és pas atractiva, que els continguts sovint són pobres i poc treballats. És més, en moltes ocasions estic convençut que pràcticament ningú es mira els articles que publico a menys que siguin ressenyes tècniques ràpides i senzilles de llegir. De fet, sovint tot plegat acaba perdent-se en el long tail de coses indexades a Google.

En aquest dia tan assenyalat vull fer esment de la motivació inicial del blog. Segurament més d’un recordarà que a l’inici el nom de la pàgina era “Oriol News Portal”. Programat en PHP v2 i basat un codi que ni recordo, això si, recordo que li vaig haver de posar força hores a aquell codi perquè s’assembles al que jo volia. La meva inspiració eran els diaris de l’Alan Cox i el Rik Van Riel. Aquests dos desenvolupadors del kernel de Linux tenien el que anomenaven un “digital diary”. Era un registre dels seus dies, on explicaven què havien fet, en què havien treballat, o fins hi tot pensament aleatoris que arxivaven en una pàgina HTML tan bàsica que avui en dia fa fins hi tot vergonya. Mai oblidaré aquelles tones de lletres “Times New Roman” quin mal als ulls que feien.

Aquests dos “cracks” em feien somiar que algun dia tindria la capacitat de fer tot el que ells feien. Però jo estava a la universitat i el meu problema era que els meus companys encara anaven més perduts que jo. Cosa que em portava a invertir moltíssimes hores explicant-los com fer cosetes tan senzilles com muntar un “Samba”. Recordo haver passat tardes senceres explicant això i que a les tres setmanes aquella persona tornés a mi demanant-me que li tornés a explicar perquè encara no s’hi havia posat i se li havia oblidat tot. En aquells temps en que no hi havia blogs quan algú volia muntar alguna cosa sovint havia de perdre en fòrums, o bé, llegir-se els “HOWTOs” uns documents sovint desenvolupats amb EMACS i que es renderitzaven en format .txt, .html o fins hi tot .ps.

Tot plegat era el context que tenia la meva pàgina quan va néixer i com podeu veure la vocació que tenia era poder difondre els meus coneixements i pensaments sense haver d’invertir el meu temps. Així doncs, quan algú em preguntava li deia mira-t’ho al blog. O bé, quan arribi a casa ja et faré un article al blog i t’ho mires. De fet, si sóc honest va passar ben bé un any fins que vaig descobrir que el que havia fet era un blog. A mitjans del 2000 ningú en parlava dels blogs i va ser l’Ernest que va començar a insistir que el meu “Oriol News Portal” encaixava en la definició de “weblog = web + log”, o sigui, blog. Jo em vaig resistir a canviar-li el nom a la meva pàgina i durant molts anys la vaig seguir anomenant “Oriol News Portal”. No oblidem que era l’època dels portals d’internet: terra, olé, ozú, excite, altavista, yahoo, etc. hi havia milers de portals per tot arreu.

No sé si sabieu que l'”Oriol News Portal” durant una bona temporada també es va anomenar “ONP” fent al·lusió a les sigles. El domini del blog va ser durant molt de temps http://oriol.joor.net i el tenia allotjat a un servidor a casa meva. Primer amb una RDSI a 64kbps, després amb una ADSL de 256kbps i finalment vaig migrar-ho a Internet. El primer CPD on va anar a parar va ser el de Retevisión, a Barcelona, on hi varem montar un servidor físic amb uns amics. Recordo que per 64kbps simétrics de connexió pagavem l’equivalent a més de 600€-700€ al mes. Quins temps! pensar que ara a Torrelavit tenim 1Gbps de fibra òptica a casa per menys de 50€ al mes, sembla mentida.

Abans de tancar aquesta entrada commemorativa al blog vull fer menció que en la nova etapa de la meva vida que he començat aquest any el blog m’ha servit d’inspiració per trobar el meu “life motive”. De fet, encara l’estic perfilant però com a primícia ús avanço el que tinc fet fins ara:

Amb aquesta imatge i aquesta declaració de principis m’acomiado i estic segur que ben aviat tindré l’oportunitat de fer una nova entrada al blog.

Nested byobu, re-assigning shortcuts

2019/06/11 No Comments

Reading time: 7 – 11 minutes

I’m a byobu user for a long time, I love it for many reasons. But this is just a quick tip for extreme users like me. I mean people who use byobu for local consoles with remote byobu sessions running on top of SSH, for instance.

When prefix key combinations has to be sent to the remote host we have to press “Control + a + a” and finally the command that we want to send to the remote systems. This is not comfortable many times. So, I modified my configuration file for changing the prefix when I want to send remote commands to the nested byobu.

This is going to work this way:

Control + a

Control + b

Take a look on this screen capture where you can see byobu status bars stacked.

If you find useful the configuration that I described the only thing that you have to do is modify the configuration file: ~/.byobu/keybindings.tmux

unbind-key -n C-a 
set -g prefix C-a
set -g prefix2 F12
unbind-key -n C-b 
bind-key -n C-b send-prefix

I hope this is useful as it is for me.

Two new services on joor.net

2019/05/31 No Comments

Reading time: 2 – 3 minutes

Do not expect something exception, or may be anything that nobody else has. Both services are very common and widely available on Internet but I usually have issues when I try to use them.

This is the same reason because I created https://url.joor.net, my own short URL service. Maybe you are asking yourself about which are the next two service that I created for myself; but I exposed to everyone on the Internet.

Firstly I’m talking about a service that returns your public IP address mainly focused to be used from a shell console, but also available by web.

curl -L ip.joor.net

And it only returns your IP address as a plain text, allowing you to do things so useful as assigning the IP address to a variable. Of course, if you access with your web browser is it going to work perfectly to.

Finally, I want to reference a file sharing service also oriented on being used in the console, but it works OK when you use the browser. IMHO, the WUI (Web User Interface) is too much basic and it will be nice if it was more basic user oriented. But the simplicity of the API is the most powerful value of this service and which it makes a Swiss knife in the console. I’m not going to say anything else about the service try it by yourself.

transfer.joor.net

https://x.joor.net

Feel free of sharing your comments with me, thank you for your feedback. BTW, I maintain those services for my private use and I make them available publicly without any kind of warranty.

Efemérides, hoy 42

2019/05/13 No Comments

Reading time: 3 – 4 minutes

Hace casi una semana que escribí el título de este artículo. Esto da todavía más relevancia a lo que quiero compartir con estas líneas. Todo empieza el mes de abril desde hace ya muchos años. La primera efemérides que tiene fecha en mi particular calendario es la muerte de mi padre, en pocas semanas esta también su cumpleaños y el de otros miembros de la familia. El día 26 el nacimiento de Pol, tres días más tarde su muerte que además coincide con el aniversario de boda. Además este año la semana santa se nos ha juntado también a finales de abril. Abril intenso.

Mayo empieza con la fiesta del trabajo, este año en medio de la semana ideal para un puente. A la semana siguiente mi renacimiento después del accidente de coche, seguido de el día en que firmamos los papeles de boda oficialmente y empalmando con mi cumpleaños el día 9. Esta semana doy una conferencia sobre Lean Product Management. Pero lo mejor viene a finales de mayo. Cumpleaños de Estefania que coincide con la entrega de un interesante proyecto sobre Industrial IoT y que a su vez solapa con la formación presencial que imparto sobre Cloud Computing dos veces al año.

Con este repaso de mi agenda quiero haceros participes de hasta que punto las efemérides se mezclan en nuestro día a día, todos esos momentos que han dejado huella en nuestra vida nos hacen renacer y revivir emociones. Ideal para crecer y evolucionar. No olvidemos que todo ello se suma a la dificultad de los retos emocionales que ya tenemos en el día a día.

Os preguntareis donde quiero ir a parar, pues mi reflexión es muy sencilla. Vivir centrados en el aquí y el ahora es realmente un reto. Pero cuando además las efemérides, los nuevos retos personales y profesionales se mezclan puede convertirse en una hazaña. Definitivamente el cóctel está servido. No soy nadie para dar consejos, así pues no tengo ningún consejo preparado en este punto. Lo que si puedo hacer es compartir que he observador que hay que tener más cuidado que nunca de nuestra salud en estas situaciones por qué el bajón de defensas unido con la llegada de la primavera siempre me acaban acatarrando.

Mis momentos de paseo me ayudan muchísimo a cuidarme, así pues, esta es mi fórmula. Sencilla y muy sincera conmigo y con mi entorno.

NOTA para los que no LEEN: ¡HOY NO ES MI CUMPLEAÑOS! fue el día 9.

Gràcies per aquesta segona oportunitat

2019/05/07 No Comments

Reading time: < 1 minute

Avui fa 16 anys que em van donar aquesta segona oportunitat. Recordo perfectament com plovia, era molt aviat jo calculo que al voltant de les 6 del matí quan direcció a València per recollir el Benja i anar cap a una reunió a València vaig fer aquaplaning i a uns 120km/h vaig perdre el control del cotxe. Curiosament vaig mantenir els ulls oberts durant tot l’accident i vaig poder observar com el cotxe rebotava per tot arreu.

Una grandíssima sort! GRÀCIES VIDA.