Explicar tot el que fa el Chumby jo diria que és impossible, ja que la potència del propi dispositiu resideix en la seva filosofia. Es tracta d’un SBC amb 266MHz de CPU, 32Mb de SDRAM, 64Mb de Flash, petita tàctil TFT de 3’5″ (320×240), 2 ports USB 2.0, wifi i dos altaveus de 2W. Tot això tancat dins d’un ‘pelux’. O sigui, que si cau per la part alcolxada no es trenca. Ideal per tenir-lo a la tauleta de nit doncs.
La filosofia que ens presenten la gent de Chumby és la d’oferir-nos un hardware i un software completament obert (OpenSource). Perquè desenvolupem el dispositiu tan com volguem i aportem els nostres avanços a la comunitat. Disposa d’un kit de desenvolupament basat en linux. Així doncs mireu tot el que arribem a tenir-hi funcionant:
Realment no fa més coses que un nokia 770, però diguem que el seu objectiu és ben diferent. Ja que el podem usar en entorns més ostils, si si! ostils… us sembla poc ostil la mala llet que portes quan et sona el despertador a les 7 del matí? jo no m’atreveixo a tenir que parar el nokia 770… una altre cosa en que també és molt millor que el nokia 770 és en el preu uns 150$.
A engadget podeu trobar-hi una bona colla de fotografies de l’aparell. Al blog de la Christine podem trobar-hi una placa amb la que afegeixes diversos conversos A/D, entrades i sortides analògiques i digitals a la placa base origianl del Chumby. Fins hi tot té el seu propi blog corporatiu si voleu seguir les evolucions del gadget.
Per cert, si mai no sabeu què regalar-me… aquí teniu una cosa que em faria il·lusió…hi hi hi! jo ho deixo anar no se sap mai 🙂
A través del wiki de FUSE he trobat un llistat de sistemes de fitxers molt originals soportats per Linux a través del propi FUSE. Pels que no ús soni el FUSE, diré que amb FUSE és possible implementar un sistema de fitxers usant funcions d’espai d’usuari, o sigui, independents del kernel. Assegurant així l’estavilitat del sistema malgrat esta incorporant coses de tan baix nivell com els sistems de fitxers dins del kernel.
Per exemple, es poden fer coses tan interessants com usar com a disc dur virtual una compte de gmail, montar un FTP al nostre sistema de fitxers com si fos local, montar una compte de flickr dins dels nostres directoris, etc. Realment val la pena perdre 10min en mirar-se el llistat a fons ja que ens dona mil i una idees només llegint-lo.
Sistema de fitxers que combiana la potència d’una bbdd (sqlite) per tal d’oferir un tagged filesystem. O sigui, que els nostres arxius d’audio (.mp3 i .ogg) s’organitzen al sistema de fitxers no només com a fitxers sinó també amb els atributs de les etiquetes ID3, o sigui, autor, nom album, nom cançó, etc. Malgrat crec que és una idea excel·lent, que ja hi ha grans empreses que fan coses semblants (MS amb el WinFS) li falta una mica de potència. Ja que només suporta dos tipus de fitxers i només de música.
Per si li voleu donar un cop d’ull ho podeu trobar a TagFS project page.
Els artícles on explico com configurar EAP/TLS en català i en anglès tenen més de 8.000 visites el primer i més de 17.000 el segon. Doncs bé, degut a les preguntes d’algún d’aquests lectors de l’article acabo de fer un petit i ràpid cookbook de com afegir TTLS a la configuració TLS de l’article. De fet, si teniu clars els conceptes podeu montar-vos una autenticació EAP/TTLS amb PAP intern amb menys de 15min.
Bàsicament l’únic que afegim a la configuració del EAP/TLS és la capacitat d’afegir un nou sistema d’autenticació després d’establir el túnel segur entre el servidor radius i el client que es vol autenticar a la xarxa wifi. En aquest exemple per tal de simplificar les configuracions el protocol utilitzat per aquesta autenticació és el PAP. Amb aquest simple sistema he enmagatzemat el nom d’un usuari i una paraula de pas necessaris per autenticar el client després d’establir el túnel gràcies al seu certificat de client.
Obviament si no voleu usar PAP podeu modificar la configuració per usar CHAP, MsCHAP, o qualsevol altre sistema que volgueu. Si aquest article desperta tan interés com els altres ja l’aniré polint, però la veritat ara mateix no tinc ganes de posar-me a explicar tots els detalls de les configuracions que ja vaig explicar en el seu dia. Així doncs si ús cal ajuda la demaneu.
Avui he acabat el segon llibre d’aquest estiu. De fet, he aprofitat les hores de l’euromed de dimarts i dimecres per rematar aquest llibre. Fins ara me l’anava menjant a capítols curtets de 30min mentre anava en tren a la feina. Sobre el llibre la veritat no és res de l’altre món. De fet, potser el meu problema és que no sóc gaire amic de les novel·les. Malgrat això s’ha de dir que és força original i que realment és un bon educador sentimental per molta gent. Ja que ens demostra fins a quin punt ser fidels a l’amor que sentim ens pot arribar a fer patir.
Potser les meves opinions són força simples. Però també he de dir que hi ha algunes parts del llibre que et fan patir força pel protagonista i arribes a agafar-li una mica de mania per ser massa bona persona. També m’ha sorprès descobrir fins a quin punt es pot arribar a complicar la vida algunes persones per tal d’aconseguir més i més riqueses. La veritat segurament el llibre és completament inventat, però malgrat això, podria ser completament real. Això et fa reflexionar molt per la duresa d’algunes parts de la vida dels protagonistes.
No sé si la meva pobre crítica animarà a algú a llegir-lo però no puc dir que sigui un llibre dolent. Malgrat he de reconeixer que n’hi ha de molt millors.
Petita ressenya del llibre per si algú el vol comprar:
Travesuras de la niña mala Autor: Mario Vargas Llosa
EDICIONES ALFAGUARA, S.A. – GRUPO SANTILLANA ISBN: 8420469955
Una foto molt xula que m’ha arribat per email de la Daphne…
Jo ja he arribat de València del meu viatge, llampec. Així que demà espero poder-me posar al dia amb tot plegat ja que estic una mica endarrerit de tot ara mateix.
A principis d’estiu vaig comentar que el switch havia estat apunt de fer figa. En una falça alarma que va resultar ser la font d’alimentació del mateix. Doncs bé, resulta que avui he perdut gran part de la tarda intentant saber perquè carai un PC no parava de perdre paquets dintre de la xarxa local. Després resulta que això passava també entre servidors de la xarxa de casa. Un desastre!!! conclusió el switch esta mig mort i he hagut de demanar auxili al Jordi perquè em portés un HUB. Per cert, més vell que el anar a peu. Així doncs, ara mateix tinc la xarxa sota mínims. Però demà marxo a València per feina i no torno fins dimecres així doncs fins dijous no crec que pugui posar-hi un switch decent.
Finalment he comprobat que realment hi ha alguna diferència entre els switch econòmics de 3com i els switch exageradament econòmics com el Conceptronic (de 8 ports per uns ~20€) que tenia funcionant fins ara. Així doncs, a partir de dijous poso un 3com o algo millor i no se’n parli més. A casa dels clients estic fart de montar-los i fer-los treure fum amb nivells de tràfic exagerats i sostinguts durant anys i anys. Mai he tingut cap disgust i després del que avui m’ha passat a casa ja no me la torno a jugar.
L’any 2004 vaig parlar del concepte dels llibres digitals. Com sempre passa ja li han tret unes sigles a la idea. Es tracta dels EPD. De fet, la gràcia que tenen aquests dispositius que tenen gairebé la mida d’un DIN A4 és que pels nostres ulls tenen la mateixa sensació que estar mirant un paper. Així doncs no podem dir allò de que llegir en una pantalla ens fa mal als ulls.
L’empresa iRex ha creat el iLiad, es tracta d’un gadget que pesa uns 400gr amb una CPU XScale de 400MHz, 64Mb de RAM i 128Mb de flash per guardar-hi documents. A més té forces elements per comunicar-se amb l’exterior un port USB 2.0 per connectar-hi el pendrive, un slot MMC per posar-hi més memòria, un slot CF (per instal·lar p.e. un modem GPRS, etc), 802.11g inclòs i un port ethernet. A més la bateria dura una setmana usant-lo unes 3h al dia.
Els formats que suporta són PDF, XHTML, TXT, APABI (China only), OEB (open eBook) i MP3. A més si modifiquem el firmware amb un linux 2.4 podem incloure-hi nous formats. Per si tot això fos poc també el podem usar com a bloc de notes i podem convertir-les en fitxers digitals a través del programa de reconeixement d’escriptura MyScript de l’empresa VisionObjects.
Per tot el que fa no té un preu excesivament car, uns 600 i el podeu comprar a la pròpia web del fabricant.
Després de força temps sense veurens en persona, ahir vaig passar quasi tot el dia amb l’Ernest. Varem tenir molta feina actualitzant-nos de mil i un temes personals, professionals i de tot tius. En una de les les nostres converces va sortir el tema dels microformats. De fet, el tema em sonava però no tenia ni idea de que anava i realment ho vaig trobar molt bona idea, sobretot de cara a fer més potents a nivell semantic els nostres continguts en format xHTML.
Una petita descripció de què és això dels microformats podria ser la que donen a un bon article que vaig trobar de casualitat Add microformats magic to your site (local).
Els microformats són:
simples
basats en HTML
dades amb format
basats en formats ja existents
basats en pràctiques ja habituals pels creadors de continguts
sense requerir nous coneixements als desenvolupadors
Tot això que sona tan extrany seria tan senzill, per exemple, com quan en el nostre blog ens referim a una direcció postal encomptes d’usar aquest possible codi:
Com ja he comentat lo bo és que això serà interpretat com una vCard per les aplicacions de tercers que suportin el microformat hCard, per exemple, google, zimbra, etc.
Quan vaig descobrir la comanda screen la vaig trobar potentíssima. Ben aviat me’n vaig enamorar, el que no m’hagués pensat mai és que es podrien fer coses tan interessants com les que explica l’article: Using screen for remote interaction (local). Per exemple, podem deixar una sessió oberta d’screen i accedir-hi des de més d’un client de forma simultanea. Tan en mode lectura, només veure el que hi ha, com escriptura, poder modificar en temps real el que conté el terminal virtual d’screen simultaneament des de més d’un lloc. Com us podeu imaginar això és ideal, per exemple, per poder ensenyar-li a algú com es fa alguna cosa.
Resum de comandes per tal de llençar una sessió d’screen i connectar-la en remot en mode lectura i escriptura:
1. Sessió principal: Cal que el binari <em>/usr/bin/screen</em> estigui <em>setuid root</em>.2. Sessió principal: llencem <em>screen</em>: screen -S nom_sessio3. Sessió secundària: connectem al PC de la 'sessió principal' amb SSH.4. Sessió principal: Crt-a :multiuser on5. Sessió principal: Crt-a :acladd loginID6. Sessió secundària: screen -x usuari/nom_sessio
A més per si això fos poc, també podem grabar la sessió amb tots els moviments de cursor a través del propi screen sense haver d’usar comandes, com ara script.
Resum de comandes per grabar una sessió amb screen:
screen -S nom_sessio -Lo bé quan estem en una sessió:Crt-a H
Cal recordar que igual que passa amb la comanda script, screen tampoc suporta els caràcters d’escapament ANSI que permeten mostrar colors a la pantalla. Per tant, si el nostre ls és amb colorets no funcionarà, cal que fem això per solucionar-ho: alias ls=’ls –color=none’.
