Author: Oriol Rius

VMWare ESX Server i Ubuntu Breezy sobre una Gentoo

Reading time: 4 – 7 minutes

He de reconeixer que malgrat portar molt de temps usant linux i haver provant moltes distribucions no sóc gaire amant d’anar provant continuament quina distribució esta millor, de fet, sempre he pensat que és millor coneixer una distribució a fons. Encara que no diguin que és la millor, però la qüestió és que jo diria que això serveix més per la vida que anar provant quina és la més xula, còmode, etc.

Fruit d’això podriem dir que només he treballat amb dues ditribucions amb tots aquests anys, l’Slackware i els últims 5 anys (apròximadament) la Gentoo. Però per certes necessitats de la vida aquestes últimes dues setmanes he instal·lat el VMWare Workstation a la Gentoo del portàtil i després m’he creat una màquina virtual on he instal·lat l’Ubuntu 5.1 Breezy Bedger.

vmware-ubuntu.png

Doncs bé amb els típics problemes que suposa el que us explico: no trobar fitxers on estas acostumats que estiguin, no saber com es llencen els dimonis, on es posen les configuracions d’inici i el més greu de tot, això del apt-get és un suplici, ràpid de collons, però un suplici….buf!!! on és el meu emerge.

Cal reconeixer que l’entorn gràfic és molt senzill d’usar amb totes les seves eines i floritures, però jo m’he centrat amb l’instal·lació de tipus “server”, o sigui, sense entorn gràfic ja que havia de montar-la com a servidor i no pas com a workstation. Així que m’ha tocat patir.

També us volia comunicar la meva primera experiència amb el VMWare ESX Server. Quina passada nanos! això si que és una bona idea, ja sé que ara em sortiràn els amics del Xen dient que hi ha una bona versió lliure que fa algo semblant. Però realment jo diria que de moment les funcionalitats no es poden comparar.

La gràcia de la versió ESX esta en que instal·la un Linux amb uns mòduls pel kernel propietaris. Després a través d’una pàgina web pots montar-te les teves màquines virtuals que les pots tenir funcionant, parades, suspeses, en alta disponibilitat, com vulguis. A més aquestes màquines poden compartir el disc dur, o sigui, l’storage. Normalment connectat per fibra i amb una bona quantitat de gigues perquè la cosa no s’acabi.

Les màquines virtuals creades es poden arrancar a través de l’apicació consola, que esta disponible per força sistems operatius, fins hi tot el portage de Gentoo. Amb la consola podem usar una ISO d’un CD, DVD o el que volguem per bootar la màquina per primera vegada i instal·lar el sistema operatiu que volguem. Concretament al servidor que jo vaig instal·lar l’Ubuntu hi havia diversos Windows 2000 i 2003 funcionant. Quan acabes de montar-te l’SSH ja pots parar la consola i començar a treballar amb remot a través de la xarxa.

Aquesta forma de treballar en el futur crec que es tornarà a imposar. Dic es tornarà perquè aquesta idea ja fa molts anys que esta inventada i aplicada, pels famosos main frames el problema que teniem fins ara és que no hi podiem correr sistemes operatius de PC dintre d’aquests sistemes i amb aplicatius com aquest i d’altres similars tot això ja és una realitat.

Segur que a mesura que aquests sistemes tan interessants arribin al gran mercat, moltíssimes empreses canviaran la seva filosofia de montatge de servidors. Ja que és molt comode això de poder-se crear màquines sota demanda amb les característiques que volguem i a més modificar-los les característiques quan es queden petites (RAM, disc, etc). A més com que es tracten de màquines virtuals si la màquina mare es queda petita podem posar-ne de més potents i l’únic que hem de fer és arrossegar la màquina virtual de l’una a l’altre i amb breus segons la podem tornar a arrancar.

Amb el complicada que és sempre una migració de hardware i el senzill que es torna en sistemes d’aquests tipus. Tan que no és cap problema, només un pur tràmit. A més us puc assegurar que funciona tal com dic, que no és la típica funcionalitat que després mai funciona. Penseu que el fet de compartir l’storage fa que no haguem de migrar cap dada només el perfil i si l’storage es fa petit podem afegir discos i fins hi tot afegir un altre backplane al que ja tinguem perquè hi puguin cabre més discos, ja serà el RAID el que s’encarregarà de fer-los visibles al sistema.

Ja teniu un altre gusanillo provar el VMWare ESX o el Xen, tot i que pel que tinc entès el segon només funciona amb màquins virtuals que corrin linux. Així que no podrem tenir una xarxa de servidores heterogènia dintre de la nostre màquina mare. Però temps al temps, de ben segur que aviat podrà fer això i més.

oriolrius.cat, per fi és oficialment meu!

Reading time: < 1 minute

Aquest matí el domini oriolrius.cat ha passat a ser oficialment meu. Tot i amb això nominalia encara no se n’ha enterat i no em deixa canviar els servidors primar i secundari perquè apuntin al meu blog. Suposo que aquesta nit ja podré editar els paràmetres del domini.

oriolrius-cat.png

Si voleu el vostre ja no falta gaire perquè el pogueu registrar a domini.cat.

mapes conceptuals d’idees

Reading time: 2 – 3 minutes

Sovint tenim idees, tasques o mil i una coses pel cap que no sabem com fixar en un paper i encara menys en un PC. Per això hi ha unes eines que ens permeten fer mapes conceptuals de tot plegat. Fins ara la veritat no n’havia provat cap que no fos un paper i un llapis. Però aquesta setmana l’Oriol em va parlar del MindJet malgrat ser una eina súper potent i que m’ha enamorat des dels primers 5min que l’he provat, no disposa de suport per Linux. Quina ràbia! realment us recomano que hi perdeu una bona estona abans d’anar a buscar els seus similars en Linux. A més d’integrar-se perfectament amb l’office, suporta diversos tipus de mapes, molt senzills d’usar, entendre i exportar. Per si tot això fos poc es pot té una versió per PDAs.

freemind.gif

Com que sovint no uso win i només disposo de Linux, he trobat una eina que es diu FreeMind que vindria a ser el mateix, tot i que esta fet amb Java i s’ha llençar a través del JRE. Doncs bé això no és el problema més gran que té, sinó que les limitacions en els mapes conceptuals i el complicadillo d’usar-la són la guinda del pastel. Així doncs, malgrat intentaré extreure-li més el suc per la comoditat de poder usar-la des de Linux de moment els 5min que li he donat de proves no m’han acabat de satisfer :'(

Si no us feu una idea del perquè serveixien aquestes eines, el mapa de distribucions linux que he penjat al blog fa una estona és un bon exemple del perquè serveixen aquestes eines. A més de poder planificar coses més complexes i explicar idees ben abstractes que us rodin pel cap. De ben segur que l’Ernest domina millor el tema que jo i potser fins hi tot sap més eines i millors que les que jo he citat aquí.

Mapa de distribucions Linux

Reading time: < 1 minute

Per fi he trobat la font original del mind map de linux que havia penjat. Jo la vaig trobar a través dels links més populars del del.icio.us on estic sindicat, però només era un link al .png i no al blog original on s’havia publicat. Així que de la mateixa font he trobat casualment el link al blog. Tot i que com podeu veure ha evolucionat una mica la versió respecte a la que jo vaig trobar.

Your Uninstaller 2006 – netegem la porqueria del WXP

Reading time: 1 – 2 minutes

Com sempre el windows després de molt de temps instal·lat comença a degradar i a donar problemes i problemes. Així doncs, si tenim en compte que el meu portàtil malgrat anar el 99% del temps en linux tenia el Win fet un desastre, trigava segles a arrencar i tenia mil i una històries instal·lades que no hi havia qui es desintal·lés. Així que vaig decidir provar el Your Uninstaller 2006 i he de dir que m’ha sorprés el resultat i la simplicitat del software.

uninstallermain.jpg

Realment ho fa vastant bé, això de buscar pel registre i el disc dur les restes de coses que troba a mig instal·lar, fitxers temporals que queden arraconats (m’ha borrat quasi 500Mb de fitxers temportals) a més és trivial saber què s’esta carregant al arrencar el win i li pots dir què no vols que es carregui m’ha baixat més d’1min el temps d’arrrencada ara en uns 45s tinc el win carregat.

Avui dia de curses a Montmeló…

Reading time: < 1 minute

curses.jpg

Avui he estat a Montmeló veient les curses de camions, Forumula 2000 i turismes… ha estat força entretingut. Però el bo serà diumenge que ve, ja hi havia els camions de Renault F1 preparant-ho tot per entrenar demà les 9 del matí.

Com sempre més fotografies a l’àlbum de fotos.

Aprenent PROPEL amb 30min

Reading time: 2 – 4 minutes

Propel és un framework de PHP que permet accedir a les bases de dades usant objectes, ens ofereix una API molt senzilla que és capaç de filtrar les queries contra la base de dades perquè sigui completament transparents a la nostre aplicació. Perquè ens entenguem estem parlant de coses que de ben segur coneixeu com ara el DAO o el ORM.

grafic-propel.gif

Per fer-nos una idea per definir l’estructura d’una base de dades només cal que escribim un fitxer XML amb els camps de les taules, tipus, relacions, etc i el Propel farà la resta. Llavors el Propel es posa a generar totes les classes automàticament, i els fitxers .sql amb els esquemes de definició de les bases de dades. Amb les classes que ens ha generat el Propel podem accedir a totes les funcions bàsiques d’accés a la base de dades és el que se’n diu CRUD (def.wikipedia).

Si voleu aprofundir en tema us recomano que seguiu els passos que vaig seguir jo i amb 30min us sentireu com de la família:

  • QuickStart – Com crear les BBDD, taules i altre elements al voltant de les dades per tal de poder treballar de forma trivial amb elles
  • CRUD explica com usar les funcions bàsiques de CRUD amb Propel.
  • Esquemes dels fitxers XML. Quan definim l’esquema de la BBDD ens interessa coneixer a fons la sintaxis suportada per tal d’aprofitar al màxim les funcions del propel
  • Relacions entre taules. Donant una mica d’emoció a les dades, usant relacions entre taules senzilles.
  • Captura d’errors. Si ens interessa unificar les sortides d’error de Propel és molt senzill fer-ho.
  • Les relacions many-to-many (molts-a-molts) no estan suportades directament pel propel i s’han de fer a través d’una taula intermitja. Malgrat ens permet sortir del pas és un dels punts a evolucionar dins de propel. Si ens interessa millorar aquesta part podem incloure les nostres classes que implementin això pel nostre codi sense problemes dins de l’estructura estàndard del propel. De moment, si ho volem fer tal i com ens proposa el manual.

Qtopia core

Reading time: 2 – 3 minutes

Després del canvi de nom que va patir el producte Qt/Embedded el mes de gener per Qtopia core volia fer un petit resum de quina és la finalitat i la situació d’aquest producte dins un sistema enquestat.

Perquè ens situem aquest producte és una portabilitat de les llibreries Qt versió 4 a entorns embedids. Així doncs disposem de quasi totes les avantatges que té el Qt4 però amb uns requeriments de RAM i disc miserables.

grafic1.gif

Com podem veure en l’anterior gràfic, ens podem recolzar sobre les classes que ens ofereixen les llibreries Qt quan treballem en sistemes enquestats per gairebé el 100% de les nostres aplicacions. Així doncs no hem de patir els inconvenients propis de desenvolupar amb sistemes tan limitats pel que fa a eines d’alt nivell. O sigui, que podem montar-nos la nostre aplicació gràfica, interficie d’usuari o el que ens interessi sense haver de patir per no disposar de widgets, components i altres eines de molt alt nivell a les que ens tenen acostumats els sistemes de programació per PCs convencionals.

A més Troll Tech esta treballant en tres nous productes dins de la línia de Qtopia, a més dels seus ja coneguts Qtopia phone i Qtopia PDA s’espera que vegin la llum ben aviat el:

  • Qtopia Platform — For “multi-application products.” Qtopia Core with application management and user interface capabilities. Targets consumer electronics and other advanced, multi-application products
  • Qtopia Profiles — Qtopia Platform with key enablers for embedded Linux development aimed at specific vertical markets
  • Qtopia Editions — Solutions aimed at targeted product segments

Perquè ens fem una idea de com es situen en l’espai aquestes eines, podeu veure en el següent gràfic que una es recolza sobre la següent per donar funcionalitats cada cop més específiques i de més alt nivell, és clar. Imagino que això tindrà les seves avantatges a nivell de requeriments de sistema i de preu de les llicències.

grafic2.gif

SBC petitoneta i no massa cara amb xarxa i wifi

Reading time: 1 – 2 minutes

sbc-wired-wifi.jpg

A través de linuxdevices trobem el Wi-9C un interessant SBC equipat amb un processador NetSilicon NS9360 (un ARM9) que dona uns 155MHz, com ja deia al títol disposa d’una targeta de xarxa 10/100Mbps i una targeta 802.11a/b/g.

A més disposa de fins a 256Mb d’SDRAM i 256Mb de flash, 4 port serie, 4 ports SPI, una interficie amb bus I2C, un port USB 2.0, controladora LCD amb resolucions de fins a 800×600 pixels (SVGA). A més de 55 línies I/O, fins a 8 rellotges/contadors de 16/32bits, i un rellotge de temps real.

Les mídes com sempre espectaculars uns 7x8cm (sense antena), el tindrem disponible al 3er trimestre d’aquest any i el preu aproximat per 1000 unitats serà d’uns 149$. Obviament suporta Linux.

OpenOffice – avui he fet el meu primer ‘template’

Reading time: 2 – 2 minutes

openoffice.jpg

Des de que feia el projecte final de carrera a la universitat que no havia tornat a tocar res de templates en processadors de textos. Doncs avui ja cansat de maquillar els documents de la feina a mà he decidit aprendre com carai es feien els templates, els índex automàtics, que les capçaleres i peus de pàgina només apliquin a les pàgines que m’interessen i alguna altre coseta.

Tot això pot semblar una tonteria però després d’1h d’autoformació i proves, he de dir que en un moment he tingut decorats i formatejats els documents que he fet durant la resta del dia. Realment m’he quedat enamorat d’aquesta forma de treballar. Em sembla que a partir d’ara la carpeta de my templates de l’OpenOffice serà ben plena de plantilles per qualsevol dels molts documents que he d’escriure sovint.

No vull acabar el post sense recomenar-vos una web boníssima per formar-vos en temes d’OpenOffice, malgrat la simplicitat del seu material, la llista de temes no massa llarga i lo esqüetes que són les explicacions m’ha servit per trobar el camí ràpid per formar-me en fer aquestes coses.

Scroll to Top