Malgrat la meva decepció després de saber que Siemens Mobile, es ven a Benq, de fet, la notícia ja té unes setmanes. Però encara no m’ho acabo de creure i menys després de descobrir l’última meravella que tenia Siemens amagada sota la maniga, la serie 75. Concretament el Siemens S75 (mobilburn review) i el SL75 (mobilburn review). A part de les funcionalitats propies de la serie S65, com: Bluetooth, Irda, RS-SD, una pantalla inmensa amb un munt de colors, càmara de 1.3Mpixels, etc. Ara incorpora funcionalitats de reproductor d’MP3 amb botonera propia de reproductor en la propia carcasa i per si això fos poc complementa els models amb un parell d’accesoris molt útils per escoltar música tan en moviment com a casa.
Potser el que més m’agrada és el fet de que el ‘headset bluetooth’ que ens permet escoltar música a tot arreu i respondre trucades, va per bluetooth i a més disposa d’una petita pantalla que ens informa de la música que esta sonant, la trucada que ens entra, etc. Realment una pijada, la veritat és que no vull ni saber el preu.
Parlant de mòbils una cosa que fa dies que busco pels Siemens, concretament pel meu S65 i que no trobo més que pels Sony Ericsson és un petit software que es composa de dues parts la que va al PC i ens permet controlar eines de win/linux (tinc les dues localitzades) com per exemple: reproductor de música, video, visualitzador de presentacions, etc. i l’altre part la que s’instal·la al tlf mòbil i ens permet usar-lo de comandament a distància usant el bluetooth com a medi de comunicació. A veure si el tema evoluciona una mica més i surten els programilles pels Siemens.
Com ja sabeu els sistemes operatius del senyor portes, tenen infinitat de problemilles que sovint ens deixen amb el ‘cul a l’aire’. O sigui, que segons les lleis del senyor Murphy segur que això sempre ens passarà quan més pressa tenim, més necessitem el sistema i menys recursos per solucionar-lo tenim. Una bona solució per aquests casos són eines com el ERD Commander 2005. Aquest software va amb un CD auto-bootable que a més diposa de dues versions la de servidors i la de workstations.
Els sistemes soportats segons la versió de CD que utilitzem són els següents:
ERD Server: WinNT Server 4, W2k Server, 2k3 Server (32bits).
El més interessant és no oblidar les funcionalitats que ens permeten dur a terme aquest CD. O sigui, el que realment ens pot ajudar. (en anglès)
Boots dead systems directly from CD
Easy, familiar Windows-like interface
Includes the Locksmith utility to reset lost Administrator passwords
Includes FileRestore so that you can quickly find and recover deleted
files
Provides access to XP Restore Points on unbootable Windows XP systems
Intuitive Solution Wizard helps you select the right tool to correct
your system issue
Allows complete disk sanitizing/data removal with Disk Wipe utility
Includes an Internet browser to facilitate downloading needed files and
patches
Automatically identifies and replaces critical system files that have
become corrupt
Provides emergency removal capability for faulty hotfixes
Detect malware and other applications that may be consuming system
resources
Compares key info on unbootable systems with that of a working system
for diagnosis and troubleshooting
Allows for formatting and partitioning of disks
Built-in network access to safely copy data to/from dead systems
Repair and diagnostic tools located on Start menu
Repair tools include System Restore, System File Repair, Service and
Driver Manager, Hotfix Uninstall Wizard, Locksmith, FileRestore, Registry
Editor, Explorer, Disk Management, and Command Prompt
Diagnostic tools include the System Compare, Event Log Viewer, Autoruns,
System Information, TCP/IP Configuration, and Logical volumes utilities
Compatible with Windows NT, 2000, XP, and Server 2003
La gent de WinInternals té força eines per recuperar sistemes ‘pindows’ i per recuperar estats ‘irrecuperables’ d’aquests coi de sistemes operatius que tan ens fan patir. Val la pena coneixe’ls ja que sempre ens poden salvar el cul.
Es tracta d’una web que si li diem una foto que hi hagi en una URL la converteix en una foto tipus ‘polaroid’, l’efecte és força xulo tal com podeu veure a la foto que poso a sota d’exemple i a més es poden posar notes al peu de la foto. Si voleu donar un cop d’ull al site: Polaroid-o-nizer.
Quan treballeu amb XP potser us ha passat algo que a mi em té fregit, perquè sempre ho arreglo però després no sé on ho he fet i quan trobo un PC amb XP que pateix el problema de no tenir les opcions avançades de permisos a l’hora de compartir una carpeta i/o impresora en un WXP és realment una bogeria recordar on era. Oi que si Santi i Toni? doncs bé, avui m’hi he tornat a trovar i m’he dit això va al blog que no se’m torni a oblidar.
Heu d’anar a qualsevol finestra de l’explorer d’WXP i després al menú Herramientas -> Opciones de carpeta i pestanya de Ver un cop allà, només cal que desmarqueu: Usar uso compartido simple de archivos (recomendado). No tenen vergonya a sobre t’ho recomanen…
Una curiositat que he observat avui montant una carpeta que havia compartit després de donar permisos només a alguns usuaris és que si des d’un linux monto aquesta carpeta sense especificar ni usuari ni password, o sigui, amb: mount -t smbfs //pc-win/carpeta-compartida /mnt em demana el password, premo ‘intro’ i al fer un df -h em diu que s’ha montat (ein?). El problema és que quan faig un ls /mnt em diu ‘access denied’. Raro,eh!? dona tota la sensació que s’ha passat les restriccions d’accés per un lloc, sort que després al fer ls t’adones que no és així, perquè a mi m’ha fet dubtar una estoneta fins que no m’he adonat del detall.
Encara que avui hagin caigut quatre gotes, a l’habitació no baixen els 30º ni que siguin les 21h. Els ordinadors cauen com mosques, ja que els CPDs semblen saunes encomptes de neveres i la xafugor, la calor i el sol et fan aixecar com si t’hagués passat un camió per sobre. Buf! quin estiu que ens espera…
Sort que la natura encara ens regala coses tan guapes com aquesta posta de sol:
Com que no tinc res millor a fer mentre espero que es llevi la Daphne per anar a la platja ja que fa una estona que he arribat de jugar a tenis, he començat a mirar els ‘feeds‘ antics que tinc marcats al bloglines i m’he trobat un test d’aquests estúpids, concretament a través del blog de l’Enrique Dans. Així que el resultat és:
El que més gràcia m’ha fet és aquest comentari:
What does this mean? Your nerdiness is:
High-Level Nerd. You are definitely MIT material, apply now!!!.
No esta malament no? ser material del MIT jo diria que és un honor 😉
Per si algú no sap que és un ‘nerd’, aquí teniu la defició segons diccionarios.com (el diccionari de google no ho sabia traduir):
De fet, per fer això en principi no cal cap 7920 de Cisco, ja que amb qualsevol altre tlf wifi en teoria hauria de funcionar. El problema és que de moment només teniem aquest a mà. El tema és molt senzill voliem comprobar com canviant l’associació d’un AP (Linksys WRT54G) a un altre AP no perdiem la trucada en curs i que els problemes de l’enllaç eren mínims. Això és el que us intentaré explicar molt breument en aquest article. Per què molt breument? doncs perquè és realment molt senzill de fer.
Doncs bé conceptualment el tema és molt senzill. Un cop tenim connectat el tlf VoIP WiFi (Cisco 7920) a l’Asterisk, al final del fitxer comento ràpidament com es configura, només cal ocupar-se de la configuració dels APs. Per tal de que quedi clar el que volem montar a continuació us adjunto un petit esquema que he fet:
Els Linksys WRT54 porten per defecte un bridge fet entre els 4 ports ethernet de la LAN i la connexió WLAN. Així doncs només cal que desactivem el tràfic internet/wan perquè tinguem un AP en mode bridge. És important tenir el mateix SSID i posar els APs en diferents freqüències, nosaltres hem usat un AP al canal 1 i l’altre al canal 6. Si posem els dos APs en el mateix rang de xarxa i a més treballem amb IP estàtica, no ho hem provat amb DHCP. Ja ho tenim tot apunt perquè quan iniciem una trucada associats en l’AP1 no hi hagi talls a la conversa al desplaçar-nos a la zona de cobertura del l’AP2. Com a molt notarem que es perd durant menys d’1s la veu però ràpidament funcionarà tot igual que si no haguessim canviat d’AP.
Si tanquem els ulls un segon i somiem això a la ‘n’, podriem montar cobertura en una zona molt extensa amb telèfons wifi, teoricament molt senzills que funcionarien perfectament en tot l’espai de cobertura imaginat. Us sona d’algo això??? potser a la xarxa GSM? 😉 Quan parlo de telèfons molt senzills em refereixo a tlf que només suporten un SSID i que no saben res de protocols tan sofisticats com el WDS (Wireless Domain Services) de Cisco, no confondre amb WDS: Wireless Distribution System que implementen molts APs, el qual ens permet treballar amb FSR (Fast Secure Roaming de Cisco).
En les proves que hem fet no hem usat ni WEP, ni LEAP que són els dos sistemes de seguretat suportats pel telèfon. De fet, tota la seguretat l’hem basat només en la MAC i la IP del telèfon. A més com es pot veure en el gràfic enmig de la xarxa WIFI hi ha un firewall el qual ens permet a més deixar que només passi tràfic SIP+RTP cap a l’asterisk. Amb això considerem més que suficient la seguretat per l’entorn que hem fet les proves. Així podem ser menys exigents en les característiques dels telèfons a usar. Ja que la intenció no és gastar-nos 600¤ (preu del Cisco 7920, aprox) en cada telèfon que posem a la xarxa.
De fet, una idea que es vol provar és aprofitar el telèfon Wifi SIP de PeopleCall que es pot obtenir per 130¤ amb l’alta al servei de d’aquesta operadora IP inclosa.
Configurar el Cisco 7920 amb l’Asterisk
Aquest telèfon seguint la línia de Cisco usa un munt de protocol propietaris i en aquest cas la cosa arriba a tal extrem que ni tan sols usa SIP. Així que varem haver de configurar l’asterisk amb suport SCCP (Skinny Client Control Protocol). El qual no es suporta de serie amb l’Asterisk.
A voip-info teniu un HOWTO del SCCP ( cache). És un bon punt d’inici. Cal que penseu en tenir instal·lat un servidor tftp en algún lloc de la xarxa ja que els Cisco el necessiten per agafar la configuració de veu al arrancar. Un bon manual per configurar el atftp en gentoo: Gentoo Linux based Netboot HOWTO (cache)mireu-vos només la secció: The tftpd Daemon.
Després de fer el que comentem anteriorment el problema més greu que teniem és que no podiem fer trucades només rebre-les. El problema esta en el codi del sccp que necessita 7 ‘patches’ per funcionar correctament, sembla broma però és així. Si voleu anar directa al gra, us recomano que us baixeu el paquet que jo he usat: chan_sccp-mayday05+patches amb els pegats i el binari per la versió 1.0.7 d’asterisk. Un cop descomprimit el paquet si no heu de recompilar només cal que copieu el chan_sccp.so a /usr/lib/asterisk/modules. La pàgina web on podeu seguir les noves versions del chan_sccp per l’asterisk és: chan_sccp Project.
No oblideu a afegir a /etc/asterisk/modules.conf:
load => chan_sccp.so
Amb tot això ja podem tenir el Cisco 7920 funcionant amb l’Asterisk.
Truquillo
Com podeu veure a la foto dels dos linksys que hem usat per temes d’espai els hem posat un sobre l’altre el que feiem per simular les dues arees de cobertura era molt senzill. Teniem un linksys configurat amb el màxim de potència i l’altre amb el mínim. Apagabem el de màxima potència perquè el tlf s’associes al de mínima potència. Un cop fet això establiem una trucada i amb la trucada en curs, enceniem el segon AP, el de màxima potència, el canvi d’AP no es fa fins que l’AP associat no té problemes de cobertura amb el terminal així l’únic que haviem de fer era posar-nos a caminar fins a perdre la cobertura i notar aquest ‘micro-tall’ que ens indicava el canvi d’AP. A més mirant els menús del tlf i dels linksys verificabem que el canvi efectivament s’havia fet sense problemes.
Amb la muntanya fumenjant i el cor encara refent-se de l’ensurt que acabem de patir escric aquest article per informar-vos que fa unes hores a començat un foc a les muntanyes de darrera de casa.
De moment no en tenim ni idea de les causes, no sabem si és un petard, una barbaco d’algún inconcient o el vici incontrolat d’algun adicte a la nicotina o a altre substàncies 😉 la qüestió és que notar com el 112 esta col·lapsat en una situació d’aquestes et posa ben nerviós i malgrat encara el vegis a uns 2 o 3 quilòmetres de casa l’escalfor i la olor notes que s’apoderen de l’ambient.
Per sort, al final venen els bombers amb els cotxes, 2 elicopters i un hidroavió i amb poca estona controlen la situació. Mica en mica van passant els nervis per donar lloc a un malestar i una rabia pel que ha passat que barrejat amb la impotència et fa perdre la gana. De fet, els que de ben segur l’han perdut del tot la gana és la gent de Can Ros que tenien el fot a escasos metres de casa i veure columnes de foc de 10m metres tan aprop ha de posar els pels de punta… per sort, com a les pel·lícules tot ha quedat en un ensurt. Espero que no s’hagi cremat gaire tros que de moment no ho hem pogut anar a mirar.
En diferents blogs fa uns mesos que es va estar mostrant la nova imatge que ha adoptat renfe com a empresa. Doncs aquesta setmana als rodalies de Barcelona he començat a notar els primers canvis:
Malgrat aquesta imatge de modernitat el tema del bon funcionament continua sent una utopia,
aquesta matí de diumenge m’he aixecat a Badalona i m’he dirigit a buscar el tren per anar cap a Barcelona. Doncs bé el tren que venia de Mataró destí l’aeroport ha arribat 20min tard i no contents amb això s’ha quedat a l’estació de Badalona per una averia. Després ha vingut un altre tren que m’ha deixat al Clot-Aragó on havia de canviar de tren. Després d’haver perdut el meu enllaç, és clar, he hagut d’esperar una bona estona i mentre esperava ha marxat la llum a l’estació i he estat quasi 15min esperant el tren amb les llums d’emergència que més llums semblaven l’encenedor del cap d’estació. Quasi no es veia ni el tren que agafava, per no dir que no funcionava ni la megacionia, ni els retols digitals ni res de res. Sort que després d’això he arribat a l’estació de Cubelles quasi 2h30m després d’haver sortit de Badalona. Gràcies renfe!!! això si que és un bon servei. Quasi igual que el tren d’alta velocitat de Japó que té una mitja de 3s de retard anual 😉
Doncs no tinc tmeps de donar-vos detalls sobre el tema, però espero poder-ho fer aviat perquè el tema té merit el Toni, Xoli i jo ens hem passat el matí i part de la tarda per aconseguir fer funcionar el SCCP, protocol propietari de Cisco, amb l’Asterisk perquè funcioni el 7920 i poder fer proves de romaing (IAPP o 802.11f) cosa que encara no hem pogut fer ja que he de prepar-me per anar al soparet de mussols i demà quedar-me fins dilluns a l’apartament de la platja 🙂
Ja us explicaré el patiment i la solució amb més detalls.
