oriolrius.cat

Des del 2000 compartiendo sobre…

Category: Crecimiento personal

Compuestos químicos del cerebro

Reading time: 2 – 3 minutes

A menudo nos referimos a diferentes substancias químicas que hay en el cerebro, a veces son hormonas y otras no. Pues bien, en esta entrada quiero simplemente referenciar las más conocidas con una simple y corta definición de cada una de ellas. 

    • Endorfina: se considerada un opiáceo natural, ya que su función es generar placer. Lo curioso de estas hormonas es que se liberan con la risa, pero también en situaciones de estrés o miedo para enmascarar el dolor y poder superar la crisis. ¿Nunca han tenido un ataque de risa nerviosa antes de una charla importante?
    • Dopamina: es la generadora del sentimiento de satisfacción cuando concluimos con éxito una misión, por lo que favorece el progreso. El cuerpo las libera de forma gradual, para que consigamos seguir avanzando. Por el contrario, el estrés reduce su presencia, provocando déficit de atención.
    • Serotonina: es la responsable de que sintamos orgullo cuando contamos con la aprobación y el respeto del resto de nuestro entorno, aumentando nuestra fortaleza y autoconfianza. También es la causante de inhibir la ira, el mal humor, el sueño o el apetito.
    • Oxitocina: el agradable estado de ánimo que conseguimos cuando estamos con amigos, realizamos algún acto altruista o interactuamos positivamente con los demás es producido por la oxitocina, autora de los sentimientos de amor, amistad y confianza. A diferencia de la dopamina, que ofrece una recompensa instantánea, la oxitocina tiene efectos más duraderos.
    • Cortisol: nuestro organismo la produce en situaciones de emergencia para ayudarnos a resolver los problemas, aunque niveles elevados de este elemento ocasionan irritabilidad, cansancio, palpitaciones, ansiedad o falta de apetito.
    • Adrenalina o epinefrina: acelera la respuesta de nuestro cuerpo ante amenazas, emociones intensas, ruidos inesperados o temperaturas altas.
    • Testosterona: se asocia con el comportamiento competitivo y la consecución del éxito.

Después de este resumen nada ortodoxo ni científico, me gustaría cerrar el artículo con una cita de Donald Caine, que era un neurólogo centrado en el estudio del Parkinson.

La diferencia esencial entre emoción y razón, es que la emoción incita a la acción, mientras que la razón sólo a conclusiones.

Curso de Design Thinking con Federico Lozano

Reading time: 4 – 7 minutes

El 24 de Febrero en “la Salle” tube la oportunidad de realizar un curso de Design Thinking; desde que hice el curso de Management 3.0 este era un tema que me daba vueltas por la cabeza una y otra vez. Así pues, finalmente pude hacer mi primera incursión práctica al tema. El curso tenía una duración de 12h y lo impartía Federico Lozano, un ex-alumno de la misma universidad y con un currículum espectacular; de origen Mejicano actualmente aficando en Noruega y que además de estudiar en Barcelona (“la Salle”) también tubo su paso triumfal en Standford, hay que hacer notar que vivió la mayor parte de su infancia y juventud en California.

Si nunca habeis oido hablar de Design Thinking, lo resumiríamos en que es una metodología para generar ideas innovadoras. Se centra en dar solución a necesidades reales de los usuarios. Podríamos decir que es la forma en que piensan los diseñadores. Tiene su origen en los años 70 en la universidad de Standford. Design Thinking se ha hecho especialmente famoso porqué grandes empresas como Apple, Google, o Zara lo utilizan para diseñar sus productos; en esencia se consigue buscar la convergencia entre las necesidades de los usuarios, lo que técnicamente es posible y que además es soportado por una estrategia de negocio viable.

Referente a mi valoración del curso diría que ha sido una experiencia realmente interesante; el contenido ha sido impresionante y la capacidad empática y educativa del profesor ha sido fantástica. No esta de más decir que me tocó compartir el curso con un grupo de alumnos muy cosmopolita y de un rango de edad muy variado y esto lo enriqueció todavía más. Para mi el punto de mejora principal sería que no puede ser un curso de 12h, es imposible transmitir cosas tan interesantes y además de forma práctica en tan poco tiempo. Así pues, soy partidario de extender un poco el temario con más ejemplos y casos prácticos dándole más tiempo; IMHO más del doble.

De forma breve y totalmente constructiva, otro punto de mejora sería: Federico, si los alumnos llegan tarde soy de la opinión de empezar sin ellos. Quizá a primera hora del primer día se pueden esperar 5 o 10minutos que después se deben recuperar. Pero no podemos esperar en cada descanso al “lento de turno”. Sinó al final no se pueden cumplir los horarios por culpa de la poca formalidad de unos pocos. Creo que no cumplir las horas puede ser una falta de respeto hacia los que si cumplen lo establecido.

La estructura del curso consiste en dar una serie de nociones teóricas que se aplican de forma inmediata en forma de diferentes ejercicios que tienen como hilo conductor una proceso de Design Thinking completo.

Como toda buena relación el proceso de Design Thinking empieza con una fase de empatía para poder entender y comprender el punto de vista del usuario. A esta parte del proceso la llamamos esploración empática, se trata de observar muchísimo, entrevistarnos con los usuarios y finalmente la inmersión en el habitat del usuario. Ejercicios como las preguntas espejo; “A” pregunta a “B” y luego la misma pregunta es respondída por “A”. Además del ejercicio de mantener la mirada durante 4 minutos seguidos creo que son fantásticos,  a continuación teneis un video sobre este último ejercicio.

Una vez hemos recogido todo lo necesario de la primera fase, la fase de empatía. Toca definir, dicho de otra forma, la síntesis del diseño. Se trata de construir un sentido a través de la visualización, manipulación, organización, poda y el filtrado de datos con el fin de producir información y conocimiento. En este punto del proceso es realmente importante resaltar los mapas de empatía que nos permitiran definir la “persona” que será nuestro usuario del proceso. Así pues el “outcome” the este punto será tener definido un buen punto de vista de la “persona” que será objeto de nuestro estudio. Esto nos dará síntesis, enfoque, dirección específica, recordatorio y será un buen trampolín para las buenas ideas.

Después del paso de definición, donde nos hemos estado enfocando; volvemos a divergir ahora en la fase de gestación de ideas. Como en todo “brain storming” hay que recordar que no debemos juzgar ninguna idea, hay que buscar la locura, ser visual y cuantas más ideas mejor. Posteriormente ya filtraremos todo esto pero desde el punto de vista de la “persona”, no el nuestro.

Las ideas del punto anterior son la base para poder volver a convergir en este caso con el fin de hacer un prototipado rápido. No importa la calidad, lo importante es poder ir y volver tantas veces como sea posible de esta fase a la siguiente, a la fase de test. Así pues cuanto más prototipos y tests hagamos más sencillo será contrastar con el mundo real si nuestro producto tiene o no sentido para la “persona” que habíamos diseñado.

Este es mi resumen del curso, deseo que os haya sido útil y si os interesa el tema del diseño de productos os animo a probar Design Thinking.

 

Rituales para acercarte a tu éxito

Reading time: 4 – 6 minutes

Escuchando a Robin Sharma, en diversas ocasiones me siento identificado con sus propuestas. Así pues, tomaré a uno de sus videos como referencia y aprovecharé esta excusa para resumir cinco rituales que además de ser una recomendación de este maestro yo vengo aplicando de forma constante a lo largo de mi vida.

  1. Levantarse pronto, como ya he comentado en alguna otra ocasión mi día empiza a las 5:50 cada mañana. Según Robin la sugerencia es empezarlo a las 5. Bajo mi punto de vista hay que adaptar su sugerencia a la cultura de donde vives porqué dependiendo de a que hora empiece la actividad familiar y profesional esta hora hay que ajustarla. En su propuesta nos habla de los beneficios de empezar día haciendo deporte, literalmente dice sudando. Cuando sudamos nuestro cuerpo desprende energía y se activa, cosa que tiene una relación directa con la inteligencia. Para conseguir transformarnos es muy importante estar atentos y despiertos. Cambiar, crear o simplemente concentrarse requieren altas dosis de energía. Personalmente tengo desplazado el deporte al mediodía o por la tarde, personalmente me gusta más empezar el día meditando.
  2. Bloquearse espacios de tiempo en el calendario, yo lo llamo ponerme reuniones conmigo mismo. Es una forma de asegurarme que tengo tiempo de calidad para trabajar en mis proyectos importantes. Hay una expresión que me gusta mucho; tu agenda predice el resto de tu vida. No sé hasta que punto es verdad pero creo que tiene mucho sentido. Siempre he sido muy fiel a mis calendarios, obviamente soy humano y siempre hay excepciones, pero las cosas que pones en la agenda son las que acabas haciendo. Esta costumbre como he dicho la aplico para proyectos importantes, tanto personales como profesionales. Además intento hacer una primera iteración sobre la agenda al final de cada semana que es cuando empiezo a planificar la semana siguiente y a definir los objetivos en los que quiero trabajar.
  3. Sobrepassar espectativas, respecto a este ritual lo que se pretende es mirar de dar más de lo que se espera. Por ejemplo, cuando se ofrece un servicio, no sólo le damos al cliente lo que nos ha pedido sinó mucho más. En mi caso, esto ha sido siempre algo inconciente, es decir cuando me piden algo relacionado con mi vocación siempre intento responder con todo mi conocimiento sin racionar todo lo que he ido acumulando. Para ser honestos esto no siempre es bueno, porqué cuando el cerebro tiene más información que la que puede procesar tiende a simplificarla de forma erronea con el fin de poderla manejar y esto se vuelve contra-producente. Así pues, mi reto personal se ha acabado convirtiendo en ser muy pragmático en mis respuestas y trabajar en econtrar la dosis justa de información extra requerida.
  4. Aprende cada día, Robin propose dedicar 60 minutos cada día a estudiar i aprender; el nos dice que saber más es conseguir más. Cada maestro piensa como un principiante, siempre atento para aprender. Personalmente a veces pienso que tengo un problema con esto, nunca he tenido que planificar esta actividad desde hace muchísimos años aprender es una de mis actividades para desconectar. Es decir, cuando unos miran películas en el avión o duerment, yo aprovecho ese fantástico momento para aprender sobre temas que nunca tienen la prioridad necesaría en mi vida diaria. A veces un simple papel y un bolígrafo son lo único que me hace falta para desarrollar ideas que posteriormente puedo contrastar solidificando mis conocimientos. No puedo evitar invertir todo el tiempo que puedo en aprender sobre mi pasión, es superior a mi. Mi trabajo básicamente consiste en controlar esas ansias para poder hacer más cosas.
  5. Momentos para la reflexión, la quietud y el silencio son un antídoto más que necesario para la vida estresada y con la sensación de que necesitamos siempre más tiempo. Es realmente sencillo estar ocupando estando ocupado. Así pues mis rutinas matutinas y nocturnas, son mi dosis de reflexión diaria. Además tiene mucho sentido para mi bloquearme tiempo en la agenda para poder reflexionar sobre temas que realmente se lo merecen. Llegar donde quieres llegar cuando no te has parado a pensar donde esta ese punto, es muy complicado. Humildemente puedo decir que veo a mi alrededor muchas personas que corren para conseguir mil cosas que posiblemente no se han parado a pensar si las quieres, o todavía más importante, para que las quieren. Así pues, guardese tiempo para estar con uno mismo y deliverar sobre como van las cosas y hacía donde van, creo que es fundamental si quieres que tu camino tenga un sentido.
  6. Este es mi resumen y mis notas personales sobre el siguiente video de Robin Sharma, me haría mucha ilusión saber cual es tu opinión sobre el tema.

Tancant el 2016

Reading time: 10 – 16 minutes

Comencem parlant de la família, la casa i el poble…

Aquest any hem donat la benvinguda al 2017 des de Cuba; així doncs, durant aquestes vacances nadalenques envoltades per celebracions familiars la meva interacció amb l’ordinador ha estat pràcticament nula i per si fos poc durant les vacances no vaig connectar a Internet ni amb el mòbil. Sembla impossible, oi? doncs es pot fer i a més es posa molt bé. La veritat és que el mes de desembre va arribar amb una agenda pleníssima plena de compromisos personals i professionals. Tot plegat es va convertir en una cursa que ha acabat amb la tornada a la feina el passat dilluns dia 9. Així doncs tot i que amb retard ara toca fer el tradicional, i tan útil, resum anual.

dav

Com no pot ser d’una altre manera aquest any ha vingut marcat per una notícia meravellosament inqualificalble. Ben a principi d’any, concretament el 17 de febrer el Roc va arribar a les nostres vides i com tothom diu, perquè és ben cert, ens va canviar la vida per sempre. Ja res tornarà a ser igual i totes les prioritats que t’havies marcat amb aquells valors que creies que tenies tan marcats canvien totalment. Potser no és algo que passi realment de cop, almenys jo he anat necessitant el meu temps per anar-me’n adonant i comprovant com això era així però no es pot negar que ara el centre de l’univers és el Roc. És curiós perquè quan més miro el Roc més recordo el Pol, no és algo que m’entristeixi però evidenment hem posa nostàlgic i el trobo a faltar. Per sort, una bona abraçada del Roc ajuda a agafar forces per mirar endavant.

Ara mateix el Roc és a piscina, va a la llar d’infants i ja s’enfila per tot arreu. Amb quasi 11 mesos té unes ganes d’explorar el món increïbles i amb un somriure als llavis que realment et fan tenir ganes de dir-li t’estimo i fer-li mil petons. Algunes de les meves sanes rutines les he hagut de canviar, per exemple, he deixat spinning i ho he canviat per Befit que en menys temps faig un treball més complert pel cos. Per sort continuo poden practicar el tennis i la piscina ha quedat aparcada després d’un inici molt prometedor. Pel que fa al meu tema físic aquest any m’han hagut d’infiltrar el colze i la munyeca del braç dret perquè no podia jugar a tennis del dolor que tenia. Cal dir que des de llavors estic súper bé.

befit

A casa hem continuat fent obres, enrajolant diverses parts del jardí i deixant-ho tot apunt per acabar la zona de la barbacoa. Pel que fa al poble estic veient moltíssimes transformacions i grandíssimes millores, potser la última ha estat el centre d’interpretació de l’aigua. Però activitats com engalanar els carrers per la festa major i moltíssimes cosetes més hem fan notar que Torrelavit es modernitza i s’obre a la gent de fora. Com que els temps actuals no només porten bones coses, durant la nit de Sant Joan i estant de vacances a Sardenya ens varen entrar a robar a casa. Així que durant aquest any també hem hagut d’instal·lar una alarma a casa; mai hagués imaginat que això caldria al meu poble. Un lloc on durant molts anys havia aparcat el cotxe davant la porta de casa i amb les claus posades.

Per cert, pels més geeks que llegiu aquesta entrada, l’alarma que m’he posat és una G90B comprada a Aliexpress. Això si, també he comprat unes quantes càmares de videovigilància noves i un grabador. Diria que al proper que se li acudeixi entrar a casa tindrà un bon reportatge a més d’una bona festa de llum i sorolls quan entri. El millor de tot és que he aconseguit connectar els sitemes que he comprat amb el nou sistema domòtic de la casa.

Una altre taca negativa de la modernització del poble és que s’han registrat tres incèndis ben aprop del nucli del poble. Té tota la pinta que van estar provocats, però això encara no s’ha pogut demostrar lamentablement. Tristament en el darrer dels casos les flames van arribar fins al jardí d’una de les cases del barri. Per sort, tot es va poder resoldre en una mala tarda de diumenge i el millor és que el paissatge no ha quedat gaire malmès. Gràcies bombers.

La feina

Pel que fa a aspectes professionals, la companyia que vaig co-fundar fa uns anys ja no es diu M2M Cloud Factory, ara som “Nexiona, IoT connectocrats“. Aprofitant el MWC’16 el recent estrenat departament de marketing va fer el llençament de la nova marca. Però no només hem estat al MWC; hem tingut presència en altres fires com el METIC, WPC de Microsoft a Toronto, però sobretot on ho hem donat tot ha estat al IoT SWC de Barcelona. Durant l’any hem presentat el nou MIIMETIQ LITE; el MIIMETIQ EDGE que va acompanyat d’un hardware de DELL i fins hi tot hem tret productes no-oficials però que s’han venut a clients interessants com el MIIMETIQ Agent. Però a vegades, hi ha petites coses que acompanyen als productes que et fan tanta o més il·lusió, per exemple, finalment el serveis en els que es basa el sistema ja corren en contenidors de Docker, també disposem d’una interfícia gràfica per gestionar les actualitzacions i llicències del producte, a més d’un mòdul per demanar assistència remota de forma automàtica.

miimetiq-edge-promo

Cal dir també que hi ha algún dels nostres clients que han tret solucions realment interessants basades en els nostres productes. Com a ara Vadecity, que ofereix un servei de lloguer de parking per bicicletes a Barcelona. Alguna altre solució pot ser també el sistema de control d’impresores de gran format de Ricoh; o el més que original sistema de vacunació per pollastres d’Hipra que hem montat conjutament amb IBM. Tot plegat amb tecnologia Nexiona. Però la gran notícia de l’any és l’entrada en l’accionariat de l’empresa per part de Tech Data, un dels proveedors d’informàtica més grans del món. Cal dir que és un èxit que realment fa molta il·lusió.

També he pogut dedicar una estona als meus projectes

El més conegut i de moment el més llarg és el blog, aquest any ja ha fet 16 anys des de la primera entrada que hi vaig fer. Així que malgrat sempre arrossegues el sentiment de que voldries haver-hi compartit moltíssimes més coses cal estar content per haver continuat aquesta feina tenaç.

La infrastructura que tinc a casa i a Internet també ha canviat força, la cosa continua en plè procés de re-estructuració i els canvis es succeixen sense parar però algunes cosetes que puc rescatar podrien ser que he parat definitivament el servidor VMWare ESXi que tenia corrent sobre un HP Proliant ML100. Una de les migracions més difícils ha estat canviar el pfSense virtualitzat que hi tenia, el que he fet ha estat programar serveis equivalents dins del Mikrotik CloudSwitch que tinc. Creant-me fins a sis xarxes locals per separar el tràfic de diferents serveis que tinc a la xarxa local. Per exemple, tinc xarxes pels sistemes de seguretat; pels sitemes domòtics; per la veu sobre IP; pels serveis d’internet (DMZ) o per les persones. Fins hi tot m’he creat una xarxa on poso els equips en proves i que de moment no vull que afectin serveis en producció.

Referent als servidors dedicats que tenia a Internet, i que també eren màquines virtuals corrent en un gran servidor VMWare ESXi, els he migrat tots a VPS d’OVH amb l’objectiu de reduir radicalment els costos i baixar les necessitats de manteniment. Per tant ara amb dos servidors VPS i snapshots que faig periódicament m’asseguro que el pitjor que hem pot passar és haver de restaurar la màquina. També disposo d’un tercer servidor dedicat amb moltíssima més capacitat de disc per fer-hi còpies de seguretat.

Degut a tota aquesta migració durant l’any he publicat alguns articles que diria que cal resaltar:

Pel que fa a l’smart home (sistema domòtic) aquest any m’he centrat en refer el sistema de calefacció que tenia basat en Panstamp. El nou sistema usa ESP8266 a més d’estar montat fora de cada calefacció a diferència del vell, a més la lògica ara esta enmatzemada en el servidor i no en cada radiador; tota la programació de servidor va sobre NodeRED i per tant és molt senzill mantenir-la. Pel que fa a l’interficie d’usuari estic migrant d’OpenHAB a HomeAssistant, el nou sistema es basa en Python 3 i malgrat estar més verd m’hi trobo molt més còmode. Per desgràcia tot això no esta acabat i malgrat la inestimable ajuda del Dani i alguna altre persona el tema encara esta en fase alpha.

Algunes coses curioses, la primera que m’ha passat aquest any és que m’ha explotat la bateria del Macbook Air que ja tenia aparcat i que per cert tinc a la venta. Una altre és que en un viatge en avió vaig esquerdar la pantalla del portàtil Toshiba i hem va tocar canviar-la per una de nova.

Fins hi tot he donat alguna conferència

Aquest any la meva disponibilitat per assistir a events ha estat molt reduida, però encara he pogut donar tres conferències. Per ser més exactes, he participat en dues taules rodones sobre Industria 4.0; la primera al col·legi d’enginyers de Barcelona i l’altre durant el “Catalan Telecommunications day“. Però la que realment hem va fer més il·lusió sobretot perquè és el primer com que hem criden a parlar a un altre país és la que vaig donar a Lviv (Ucraïna) durant l’IT Arena. En aquesta ocasió vaig parlar sobre la meva “Smart Home” i a més vaig dedicar la major part de la xerrada a fer una demostració de com crear un automatísme per casa “low cost”.

IT Arena Oriol' speech

Aquest any també he pogut viatjar

Quan el Roc només tenia dos mesos vaig haver d’anar a Itàlia per temes de feina, així doncs, hem vaig emportar l’Estefania i el Roc i varem poder disfrutar de Cèrvia un petit poble de platja, a més de Bolònia i San Marino. Al cap de dos mesos aprofitant la baixa per maternitat de l’Estefania varem escapar-nos una setmaneta a Sardenya; aquest cop varem viatjar en vaixell, no en avió, les vacances varen estar molt xules tot i que va costar una mica manegar el Roc perquè li van sortir les seves primeres dues dents durant aquella setmana.

També hem fet algunes escapades durant els ponts de l’any a Viella, Puigcerdà i fins hi tot a Menorca on ens hi varem escapar amb el Xavi, la Sabina i les bessones per cel·lebrar el seu aniversari de casament. Però el viatge estrella de l’any ha estat l’escapada a Cuba. Des del 27 de desembre fins el 5 de gener varem poder gaudir de l’hospitalitat cubana. La Havana vieja ens va encantar i el resort turístic del Ocean Varadero “El Patriarca” ens va permetre descansar i disfrutar moltíssim no només del Roc, sinó també de la companyia dels cunyats.

Sense la família a part del viatge a Ucraïna per fer la conferència també he viatjat a Florida, més concretament a St. Petersburg i Clearwater; aprop de Tampa. Tot plegat arrant de la visita als HQ de Tech Data en motiu de la seva entrada a Nexiona. A més de visitar uns quants cops anglaterra per visitar alguns clients, per cert, després de molts anys vaig poder tornar a estar a Oxford realment una ciutat molt interessant.

dav

Yo quiero ser así

Reading time: 9 – 15 minutes

Últimamente los domingos a estas horas intento encontrar unos minutos para hacer mi resumen semanal. Para ello tengo una rutina muy bien definida que a continuación me gustaría describir. Pero antes de entrar al contenido quería compartir el porqué empecé a hacer esto. La respuesta es muy sencilla, por la vida encontramos a muchas personas; todas aparecen porqué nos tienen que enseñar alguna cosa pero hay algunas que además de hacer esto provocan cambios importantes, cambios de raíz. Te pueden cambiar hasta en quien quieres ser, cosa que diría que es todavía más importante. Si quereis profundizar un poquito más en el tema una muy buena forma de hacerlo es ver este video de TEDxAndorra, concretamente de Victor Küppers una de esas personas que sin tener la suerte de conocerlas ya te inspiran.

Los que me conoceis sabeis que desde los 9 años mi vida se mueve alrededor de una pasión. La tecnología me cautiva y no puedo evitar invertir infinidad de horas y energía disfrutándola de mil formas. Pues bien, como todas las pasiones incontroladas creo que lo que acaban haciendo es convertirnos en personas descompensadas personas que acaban perdiendo el referente de lo que realmente es importante y focalizan toda la existencia hacia esa actividad.

Por suerte ya hace muchos años varias de esas personas que te cambian se cruzaron en mi camino. Después de abrir los ojos he dejado que esa energía y vitalidad que siento hacia mi pasión permita iluminar el resto de areas de mi vida. Ese amor y pasión me dan una fuerza y una ilusión que me motivan a hacer lo que algunos califican de locuras, los otros lo etiquetan como ser perseverante o metódico. Yo la verdad no me atrevo a ponerle un nombre, simplemente me funciona.

Lo que si sé, es que cada mañana a las 5:50 mis ojos se abren como dos faros, una sonrisa se dibuja en mis labios; de un salto me levanto de la cama y después de la visita obligada al WC invierto mis primera horas del día en sumergirme en unos minutos de meditación. El siguiente paso es el que os quiero compartir y se trata de preguntarme cuatro cositas, se trata de proyectarme sobre mi día y de vivir antes de que pase la realidad que quiero vivir hoy.

Hoy quiero compartir con esta entrada en mi blog las preguntas que respondo por escrito cada mañana y las que respondo cada noche. Además al llegar el domingo a estas horas aprovecho para re-leer esas respuestas y responder mis preguntas semanales. Finalmente cada mes y cada año vuelvo a trabajar sobre este material. Seguramente os preguntareis y porqué todo esto? pues porqué no me conformo en que sólo mi inconsciente dirija mi camino, no es suficiente para mi ser como mi voz interior dice que me debo comportar.

Con este trabajo lo que he hecho con los años es ir creándome como de verdad quiero ser, como se que lo consigo? muy sencillo, sólo me hace falta abrir bien los ojos y las orejas, al ver y escuchar lo que pasa a mi alrededor cada día me dice si lo hago bien o mal. Si mi día a día es realmente un sueño tan bonito del que no quiero despertar jamás, o si se parece a una pesadilla de la que quiero escapar. Si os preguntáis en que punto estoy, sólo os diré lo que me gusta contestar cuando alguien me ofrece café: “No, gracias. No me gustaría despertar de este fantástico sueño que es mi vida. Mejor me tomo una tila y me permito contemplar lo fantástico que es el mundo y dejar de correr sin saber porqué.

Volviendo a las preguntas, lo primero es escribir una lista de cosas por las que estoy agradecido. Me tomo mi tiempo y me permito respirar muy pausadamente y profundamente para sentir desde mi interior que salgan esas cosas por las que me siento agradecido. No importa lo que sea, no importa si es material, inmaterial, una persona, animal o planta. Simplemente me permito sentir como la gratitud sale de mi.

A continuación repito un mantra. Se trata de aceptarme, de perdonarme y finalmente de quererme. Me costó muchos años entender que sólo podía querer a los demás si me quería con plenitud a mi mismo. No me fue fácil, hay tantas y tantas cosas que me cuesta aceptar de mi que ni siquiera me permito perdonarme; durante este ejercicio me gusta sentir esas emociones recorrer mi interior y cuando concluyo la repetición del mantra con los ojos cerrados, una sonrisa en mis labios y repitiendo en voz alta que me quiero noto un subidón de energía brutal.

Cada mañana me gusta re-escribir cual es mi objetivo trascendental y me gusta tenerlo presente por eso asumo que ese objetivo esta dentro de mi y que debo permitirme sentirlo una y otra vez para que se pueda materializar. El enunciado que tengo en mi lista de tareas diarias es este: “Actuar como si ya tubiera lo que deseo, dar las gracias por tener lo que deseo“.

En este momento estoy listo para empezar a responder las primeras preguntas del día. La primera es “Dar las gracias a una persona por algo“. Se trata de buscar en el mundo alguien concreto al que darle las gracias por algo en concreto. Esta pregunta acostumbra a serme muy fácil de contestar, las siguientes son: “¿Qué hay de hermoso en este día?” y “¿Qué quiero aprender hoy?“. Sigo con. “¿Cómo puedo mejorar hoy?” y proyecto seguidamente la respuesta de la pregunta sobre la siguiente cuestión “¿En qué modo esto que aprenderé hoy, influirá y será importante para mi vida?“.

La última pregunta es en forma de petición; “¿Que le pido hoy a mi subconsciente?“. Recordándome que mi metáfora personal es el agua y que una de las propiedades fantásticas que esta tiene es fluir a través del camino empiezo a visualizar en mi mente lo que haré el resto del día, aprovecho cuando aparecen bloques de tiempo libres para anotarlos y cuando mentalmente he llegado al final del día voy llenando esos bloques de tiempo repasando mis listas de tareas (TODO lists); no me perderé con los criterios que uso para filtrar las tareas pero hay todo un trabajo detrás para hacer la selección (GTD). Eso si, si queréis recordar o saber porqué mi metáfora es el agua recomiendo esta entrada: Ser aigua.

Llegados a este punto alguien podría pensar que mi día esta plenamente planeado a primera hora, pero la realidad no tiene nada que ver. Ese es mi objetivo y por el que voy a trabajar durante el día; tengo claras las tareas clave que si o si voy a hacer y las que podría ser que no fuera posible ejecutar. Pero lo fundamental es permitirme fluir a través del día, permitirme sentirme pleno e infinitamente feliz de vivir el que sólo puede ser el mejor día de mi vida; simplemente porqué sólo existe hoy y así es como quiero vivirlo.

Antes de acabar el día, o en su defecto, a la mañana siguiente hay las preguntas que complementan a las de la mañana. Empiezo describiendo muy brevemente el día, una palalbra, una frase o un largo párrafo; todo es más que suficiente. Sigo preguntándome “¿qué cosas he aprendido hoy?” es curioso observar al final de la semana, cuando repaso el trabajo hecho, como esta pregunta siempre esconde interesantes sorpresas. Después escribo la respuesta de “¿Qué hice hoy para superarme y mejorar?” y seguidamente saltar a “¿qué me ha dejado el día de hoy?“. Las emociones del día las repaso con esta pregunta “¿qué emociones experimenté?” que a menudo tiene una fuerte relación con la siguiente multi-pregunta “¿con quién lo he compartido?¿a quien amé?¿quien me amó hoy?“.

Para acabar dedico un par de minutos a resumir en inglés y en pasado lo que ha pasado en el día, se trata de ser totalmente subjetivo y no intentar racionalizar nada de lo que me viene a la mente. Lo hago en inglés para practicar si durante el día no he tenido reuniones en inglés y me fuerzo a hablar en pasado porqué a menudo cuando hablo en inglés lo hago en presente y futuro cosa que no me permite practicar los tiempos verbales en pasado. Así que aquí trabajo en dos temas a la vez, en captar mi estado de ánimo y en mi inglés.

Para concluir tengo otro karma que me gusta repetirme y sobre el que me gusta inspirarme. Se trata de una metáfora que me recuerda que debo soltar las cosas para poder descansar en paz, concretamente es este “Baja el vaso, así tu brazo podrá descansar“.

El cierre de la semana se compone de las siguientes preguntas:

  • ¿Qué he aprendido durante la última semana?
  • ¿Cuál fue mi mayor logro de la semana pasada?
  • ¿Qué momento de la semana pasada fue el más memorable y por qué? Identificar pasiones y objetivos.
  • ¿Cuál es la tarea más importante para llevar a cabo la semana que viene?
  • ¿Qué puedo hacer ahora para facilitar el trabajo de esta semana? Llenar el depósito, programar alarmas en el calendario para reuniones importantes, etc.
  • ¿Qué problemas del pasado pueden volver a manifestarse durante la semana que viene? Aprende del pasado para estar preparado para el futuro.
  • ¿En qué tarea he perdido más tiempo en la última semana? Busca una estrategia para evitar que vuelve a pasar.
  • ¿Qué tarea he estado evitando? Planifica esta tarea en tu agenda, si es posible el lunes a la primera hora de la mañana.
  • ¿A quién puedo ayudar la semana que viene? La mejor manera de recibir ayuda es ayudar a los demás para que se acuerdan de ti cuando necesites ayuda.
  • ¿Cuáles son mis tres objetivos para los próximos dos años? Si tengo mis objetivos presentes, tendré más posibilidades de avanzar durante la semana que viene.* ¿Alguna de mis acciones de la semana pasada me han acercado a mis objetivos? Si la respuesta es negativa, algo hay que cambiar durante la semana que viene.

Ahora mismo sería incapaz de decir de donde he sacado todas estas preguntas. Lo que si sé es que no fue un trabajo que empezó y que sigue igual, con el tiempo voy quitando y añadiendo preguntas. Algunas las leo en blogs, otras en libros, las oigo en conferencias o simplemente se me ocurren. Así que GRACIAS a todos lo que me habeis inspirado. Lo que para mi es importante es buscar esa serie de actividades que me permitan construirme como quiero ser, que me permitan crearme como el señor Küppers nos dice en el video. Evidentemente la genética tiene su fuerza y nos condiciona, pero por mi propia experiencia os puedo asegurar que cuando hay ilusión no hay genética que te frene las ganas.

Termino, como siempre, deseando que el hecho de compartir este pedacito de mi intimidad le sirva a alguien para poder empezar a crearse como realmente quiere ser. No somos otra cosa que personas y las actividades o comportamientos que llevamos a cabo es como nos manifestamos, sólo cambiando la forma de mirar a la vida todo ello puede cambiar; yo lo he hecho, por eso creo que todo el mundo puede.

Copia local del video:

El meu 2015

Reading time: 8 – 12 minutes

Re-editant l’article que vaig escriure per tancar l’any passat aquest any també he volgut fer un resum del que ha donat de si el 2015. Per desgràcia els compromisos personals i familiars no m’han permès publicar-lo fins a principis del 2016, tot i que jo sóc dels que pensa que més val tard que mai. He tancat un nou any on he fet més coses de les que hem pensava i quan m’he posat a rellegir les meves notes diaries, setmanals, mensuals, semestrals i anuals he al·lucinat.

A nivell personal i familiar, de nou he tingut moltíssimes oportunitats pel creixement personal. Moltíssimes ocasions on m’he hagut de sobreposar per aixecar-me i tornar a creixer un cop rera d’un altre. La millor notícia de l’any és que estem esperant el Roc. El que ha de ser el germà del Pol i que ha de neixer durant el mes de Febrer. Aquesta boníssima notícia eclipsa qualsevol altre tema i ha fet de pal de paller al voltant del qual s’han desenvolupat moltíssimes decisions durant l’any.

L’any 2015 va començar amb una bona notícia el mes de febrer perquè tornavem a estar embarassats. Però a finals de març un avortament ens va fer tornar a canviar els plans i la il·lusió es va tornar a esvaïr. Per tal de trencar una mica amb aquest amarg event ens varem escapar durant una setmaneta cap a terres del sur. Varem visitar “Puerto Banús” (Marbella), Puerto de la Duquesa, Tarifa i Gibraltar. Després d’haver passat per la història del Pol això no era res, però de nou apel·lava a la nostre fortalesa emocional. En moments com aquest és quan hem sento infinitament orgullós d’estar amb una persona tan excepcional com l’Estefania. No només ens varem aixecar sinó que ara com ús dic estem apunt de donar la benvinguda al germanet del Pol, en Roc.

Per aquestes mateixes dates la meva avia de Sant Sadurní, la Carmeta, també ens va dir adéu. Era l’últim avi que hem quedava viu. Per desgràcia ja feia una colla de mesos que anava perdent la serenitat. Per si no fos poc la meva mare i el meu germà també durant els primers 5 mesos de l’any van haver de superar temes de salut rellevants. Per sort, en ambdós casos només van ser ensurts. Curiosament per aquestes dates és sempre quan es concentren esdeveniments emocionalment més importants per la família. Coincidint a més amb l’aniversari de la mort del meu pare, la història del Pol, els 12 anys del meu accident de cotxe, el tercer aniversari del nostre casament i la cel·lebració dels meus 38 anys.

També per aquestes dates varem fer una nova escapada amb els “cunyis” (Sarai i Àlex); aquest cop a la costa brava. Concretament a Calella de Palafrugell. Un d’aquests racons que per molts cops que visitis mai et canses de tornar a visitar. No ens oblidem tampoc la caminada que varem fer l’Estefania i jo per celebrar el seu aniversari, junt amb la romeria de Torrelavit, l’Anna i el Carles ens varem arribar fins a Montserrat a peu. Tot un desafiament per nosaltres.

Per desgràcia aquest any no he pogut disfrutar tan del tennis com és habitual en mi els últims anys. Una epicondilitis m’ha tingut uns quatre mesos patint sense poder disfrutar d’aquest esport que tan m’agrada. Per sort he pogut seguir amb l’spinning i també he començat a anar a la pisicina. A finals d’any degut a compromisos professionals i també els personals que ja coneixeu he hagut de deixar l’spinning aprofitant que ja podia tornar a jugar a tennis. Així doncs, s’ha acabat l’any amb alguns quilets extres que cauran ben aviat a la que reprengui la meva activitat esportiva i professional.

De nou hem continuat invertint en la casa, no tan fort com l’any passat perquè ens haviem de recuperar una miqueta però si que hem instal·lat un descalcificador a la casa, un grup d’osmosis a la cuina, hem fet una nova habitació a l’estudi, hem renovat l’WC del pis de d’alt, hem posat una nova pergola pel cotxe i nova teulada a la caseta de fusta del jardí. El millor de tot plegat és que personalment he participat força en l’execució d’aquestes d’algunes d’aquestes tasques.

Degut a l’embaraç del Roc aquest any les vacances han estat força diferents de l’habitual. Primer de tot varem fer una petita escapadeta a Puigcerdà durant un cap de setmana i després una setmaneta a Roses, bàsicament per descansar i disfrutar de la platja a més de poder estar junts com a parella. Ja que degut a la feina he passat un estiu força ocupat. Aprofitant les vacances a Roses també ens varem acostar fins a Empuria Brava per provar el Windoor que m’havia regalat l’Estefania per l’aniversari.

A nivell de creixement personal, aquest any hem tingut un creixement important a M2M Cloud Factory i ens hem començat a consolidar com a empresa, producte i amb grans i bons clients; tot això m’ha fet evolucionar moltíssim perquè l’excés de feina i l’altíssima demanda que ha tingut la feina sobre la meva energia ha estat esgotador. A més grans persones de l’empresa ens han deixat; com ara el Marc i el Pau i això encara ha augmentat més l’exigència. Però al final tot passa per algo i sempre hi ha lectures positives a tots els esdeveniments.

Tot i amb això he pogut incorporar tres noves formacions al meu currículum, un parell de cursos de comptabilitat. Un d’introducció i l’altre d’anàlisis de balanços. Però el que realment m’ha fet creixer personalment ha estat el de Management 3.0. Un curs increible, on no només se m’han obert les portes a una nova forma de fer les coses sinó també uns contactes boníssims i la possibilitat de col·laborar dins del meu departament amb un advisor excepcional, el Gabri.

Les meves rutines matutines, fent meditació a primera hora del matí; les preguntes per enfocar el dia i després fer-ne balanç i molts d’altres exercicis que heredo de la PNL, el mindfulness i d’altres disciplines m’han anat acompanyant durant tot l’any. Estic molt content del nivell de fidelitat que tinc amb totes aquestes pràctiques i sovint n’agraeixo els beneficis.

Gràcies a l’Horizon 2020 que varem guanyar l’any passat a M2MCF ens hem pogut centrar en crear un nou producte el MIIMETIQ LITE que veurà la llum ben aviat, a més d’haver creat una nova solució basada en les Smart Glasses. Mentre treiem noves versions del “framework”. Tot plegat ha tingut força repercusió a la prensa. Personalment hem van fer una entrevista al diari Ara referent a aquests temes: L’Internet de les coses: un futur a la punta dels dits.

Professionalment també he pogut tancar finalment el projecte Empowering. Més de dos anys de projecte al costat del Xavi i la gent del BEE group (CIMNE). Finalment el meu contracte va espirar el mes de setembre i vaig poder posar punt i final a aquest projecte de Big Data tan interessant i al que li desitjo el millor. A més com a consultor de l’empresa IUL, conjuntament amb l’Adrià com a part de l’equip de Nakima també hem pogut crear un parell de productes en un temps rècord i amb una orientació tecnològica molt ben enfocada cap al IoT.

Tot plegat m’ha permès tocar força tecnologies tot i que moltes d’elles ja les coneixia. Voldria destacar-ne algunes: OpenWRT, Raspbery PI, Rancher, Ambari, NodeJS, NodeRED, ESP8266, IrDA, RF, etc. Finalment també he aprofitat per canviar de portàtil i he jubilat el Mac Book Air que tenia. Tot i ser un i7 amb 4G de RAM i 256GB de SSD, el seu rendiment és ridicul al costat del Toshiba Portégé que amb el i7 de dos cossos, 16GB de RAM i 500GB d’SSD vola. Comentar que li vaig canviar el disc mSATA que portava de serie perquè no podia ser de més de 256GB. A més aquest nou portàtil té tots els ports que hem calen integrats, fins hi tot un mòdem 4G. Cosa que hem permet no haver d’anar pel món amb la maleta plena de cables.

Abans de tancar aquest resum anual afegir que aquest any he donat tres conferències. L’Àlex i la gent de la UPC van tornar a confiar amb mi perquè a inicis d’any fes de nou una conferència per la gent del FIB Alumni, aquest cop sobre la meva SmartHome. Arran d’aquesta conferència en Marc organitzador del IoT meetup de Barcelona em va demanar que la repetís en anglès per la gent del meetup. Finalment a la Garrotxa Camp també van voler que la tornés a fer.

També gràcies al Josep Maria la gent de l’Ara van voler fer-me una entrevista a tota pàgina que va sortir el dia de la diada. Sincerament hem va agradar força com van resumir la meva vida professional sense entrar en detalls. Obviament es van deixar mil coses però fer un article sobre la meva vida professional no és senzill i crec que ho van aconseguir prou bé. A més arran d’aquest article al butlletí de la gent gran de Torrelavit també hem van voler entrevistar, cosa que hem va fer molta il·lusió.

Un altre any plè de grans events, oportunitats i emocions profundes viscudes a flor de pell. Un any que varem acomiadar amb l’Àlex i Sarai (els “cunyis”) a Benifaió amb un sopar excel·lent i de forma relaxada. Abraçant aquest 2016 plè d’esperances, il·lusió i amb moltíssimes ganes de viure i estimar. Des del cor i els braços oberts de nou: GRÀCIES!!!

Entrevista en el “Ara”, la película “The Shift” y meditación contemplativa (budismo Kadampa)

Reading time: 6 – 9 minutes

Un "Geek" de pura raça

En realidad esta entrada será un poco un cajón desastre de cositas que creo que son interesantes para compartir. Lo escribo en castellano porqué quiero clasificarlo en la sección de crecimiento personal y ahí en general escribo en esta lengua.


Para empezar quería compartir una entrevista que me hicieron en el periódoco “Ara” y que salió publicada por “La Diada”. Aquí tengo que agradecer a Josep María que me recomendara para ser entrevistado en el especial “La Catalunya que empeny”.  La verdad es que estas cosas no tienen ninguna, o muy poca, trascendencía pero hacen ilusión. Es como un reconocimiento al trabajo hecho y eso es de agradecer. Tanto al periódico como a Josep María. Si a alguien le interesa hay que decir que esta en catalán y aquí teneis un enlace en PDF.

También comentar que hace un tiempo me hicieron otra entrevista en este mismo periódoco. En este caso la entrevista era relativa a un tema de mi trabajo. Como en su momento no compartí este artículo con vosotros aprovecho esta ocasión para hacerlo. Para leerlo mejor os recomiendo clicar encima de la imagen.

Internet de les coses un futur a la punta dels dits

Seguidamente quiero compartir con vosotros una película llamada “El Cambio” (The Shift, en inglés [IMDB]). Creo que es una gran película para reflexionar y hacer un examen de conciencia. A menudo nuestra vida es una carrera sin sentido. Digo esto porqué nos descubrimos habiendo renunciado a muchas de nuestras ilusiones y ni tan sólo nos hemos dado cuenta. Creo que el día a día se convierte en nuestro enemigo y esto es justo lo que personalmente hace unos 5 años que estoy trabajando muy profundamente. En mi próxima entrada os explicaré como lo hago para mantener el foco hacia mis objetivos, seguir mejornado cada día como persona y proyectarme hacia el futuro tal y como me gustaría ser. Evidentemente para leer mis articulos no hace falta hacer ningún tipo de tarea previa pero haber visto esta película creo que puede ayudar y mucho.

En la película el doctor Wayne Dyer se dedica a narrar cuales son las lecciones de vida que ha ido adquiriendo al hacerse mayor. Famoso por ser un escritor de “best sellers” relacionados con el desarrollo personal; el doctor nos recuerda lecciones tan importantes como el cambio de valores que sufrimos al hacernos mayores. Creo que es una gran película para plantearse el proposito de nuestra vida. Bajo mi punto de vista esta es una de esas películas que debería ver todo el mundo. Para que la película sea más comprensible y menos densa la narrativa se mezcla con diferentes historías que comparten un escenario común pero que no llegan a mezclarse. Creo que las historias son ideales para amenizar las 2h de película y entender de forma más profunda lo que nos esta explicando el doctor.

Finalmente para cerrar esta entrada quería comentaros que este mismo Viernes fui a una clase de meditación que se celebró en Vilafranca. Hace mucho tiempo que estoy alerta de este tipo de eventos porqué me gustaría ampliar mis horizontes en este tema. Hace ya unos tres años que practico a diario la meditación pero me gustaría compartir esto con más personas cercanas. Pues bien, quería explicaros que la meditación realizada fue de tipo contemplativa. No es la primera vez que practico meditación de este tipo aunque la que practico más a menudo es el Mindfulness. Lo que si que es la primera vez que me pasa es que es recibir doctrinas budistas durante la clase. Concretamente de budismo Kadampa rama que tiene como guía espiritual el Geshe Kelsang Gyatso.

La verdad es que no me sentí del todo cómodo con el tipo de enseñanzas que se trasmiten. Primeramente el profesor tenía una forma de compartir el contenido muy caótica y a pesar de verse claramente que era una persona muy comprometida y profundamente agradable; tenía la mala costumbre de mirar sólo a una de las personas de la clase. Tanto es así que había momentos en que se refería sólo a ella obviamento el resto de alumnos. Además nos hablaba con una serie de prejuicios sobre nuestros comportamientos asumiendo ciertos hechos que llegaban a ser molestos.  Creo que es bueno preguntar cuando tienes un grupo muy reducido para saber cual es el nivel de los presentes para así poder adaptar el mensaje al público. Estoy convencido que todos llevábamos tiempo experimentando con la meditación pero él asumía una y otra vez que nadie había hecho absolutamente nada antes y que no sabiamos nada del budismo ni de meditación.

kmc-bcn-meditacion

Entrando en los contenidos del budismo Kadampa, por lo menos como yo los recibí el Viernes, tengo que decir que no fueron muy integradores. Es decir, siempre se me ha presentado el budismo como algo muy diferente a las religiones occidentales, de hecho, a menudo los profesores que he tenido me han dicho que es una filosofía y no una religión. Como tal hasta ahora se me habían presentado areas y espacios de meditación que siempre eran integradoras y abiertas para adaptarse de forma amable. Dicho de otra forma nunca había tenido profesores que me transmitieran que el budismo prohibía hacer, escuchar, decir, … ciertas cosas. Me ahorraré los detalles porqué no quiero abrir ningún debate y obviamente tengo la capacidad de respetar todos los puntos de vista. Otra cosa es que esto me anime a seguir escuchando puntos de vista que no les importa escuchar el de los demás.

Quiero dejar claro que no fue una experiencia negativa. Disfruté de la meditación y salí en un estado de relajación y aceptación que me permitieron conectar con mi paz interior. Pero no me sentí con ánimos de volver otro día. Seguramente le de otra oportunidad a esta rama del budismo pero intetaré ver otro punta de vista; quizá el de algún profesor más experimentado o con una oratoria que me haga sentir más cómodo.

Cursos de Management 3.0 y Workout

Reading time: 3 – 5 minutes

Management 3.0

Esta semana he disfrutado de dos curso que os quería recomendar. Basados en los libros de Jurgen Appelo el curso Management 3.0 y el Workout. Los cursos son mucho más que un resumen de los libros. He tenido la suerte de tener tres profesores Angel Medinilla, Angel Diaz-Maroto y Gabriel Prat; los tres con una amplia experiencia en el mundo del management y especialmente el mundo ágil. Su forma de dar el curso es muy dinámica y participativa, llena de historias y ejemplos. Esto ayuda a convertir el curso en una experiencia que como seguro sabeis es la mejor forma de aprender. Se nota en muchísimos casos un amplio background en técnicas innovadoras como coaching y programación neurolingüística. El curso me ha encatado especialmente porqué no sólo la forma lo lleva al mejor nivel de otros muchos cursos que he hecho; también el contenido en este caso encaja perfectamente a los retos a los que me enfrento día a día. Además los compañeros tienían muchísimos escenarios afines a los mios y esto ayuda a tener intereses alineados.

Es espectacular ver como la dirección de equipos tiene que ver cada vez más con la auto-gestión acompañada de un buen liderazgo. Aparcando el autoritarismo y las soluciones simplistas a un lado. Usando los procesos en su justa medida, es decir como una herramienta no como un fin. Además de hacer un modelado que por fin tiene en cuenta la realidad, me refiero a entender a los equipos como sistemas complejos. Sistemas que no se pueden solucionar con simples formulas de causa-efecto o pretender conseguir cosas complejas con incentivos simples, la típica paradoja de la zanaoria. Es realmente fantástico descubrir que hay otra dimensión, tal y como se comentaba en el curso los equipos tienen tres dimensiones y su compleijidad es infinita por lo tanto sólo desde la complejidad seremos capaces de alinear objetivos con la empresa.

Pretender hacer un resumen del curso en esta pequeña recomendación creo que es una tontería así que me conformo con recomendar a todos los gestores de equipos, técnicos y no técnicos que se permitan explorar este fantástico mundo del Management 3.0 para ser capaces de descubrir que se puede crecer más allá de la era de los procesos y las certificaciones. Estamos viviendo la revolución del conocimiento los métodos usados para dirigir las anteriores revoluciones no funcionan en esta era. Hay que saber encontrar un punto de equilibrio que es mucho más complejo de alcanzar que los que se habían planteado anteriormente, ahora se trata de que los equipos de personas rindan y para esto no es suficiente con guiarnos únicamente con lo que dicen los indicadores. No olvidemos que hay que ir muy en cuidado al medir porqué podríamos encontrar lo que queremos. Esta es una de las muchas lecciones que no entiendes hasta que eres víctima de ella o tienes la suerte de que la integres gracias a un curso como este.

Para cerrar quiero añadir que el coste del curso ha sido una inversión buenísima, la experiencia y empatía que son capaces de transmitir estos tres profesores es increible. Así pues recomiendo a todo el mundo que tenga la necesidad de gestionar a un grupo de personas que inverta su energía en aprender estas técnicas, sinceramente se hace difícil pensar en innovación sin haber conocido este mundo antes y hacerlo a través de personas con una experiencia tan dilatada; creo que ha sido una suerte.

Reflexions d’aniversari: avui 38

Reading time: 4 – 6 minutes

google-congratulations

En dies com avui sempre aprofito per fer les meves reflexions. Aquests quasi 15 anys que porto escribint el blog alguns cops les he compartit amb vosaltres, doncs avui em ve de gust tornar-ho a fer. Si algo he après després de 38 primaveres és que les coses bones ho són encara més si les pots compartir. A tots ens agrada compartir els moments d’alegria però es fa més difícil obrir-se quan es tracta de mostrar el dolor; malgrat tot en més d’una ocasió he decidit també compartir els moments durs que m’ha tocat viure.

Culturalment els aniversaris sempre se m’han presentat com una alegria, malgrat algunes persones s’esforcen en amagar anys i en entristir-se de l’edat que van acumulant. En general tothom parla de celebracions i actes festius per compartir amb alegria l’efemèride. L’any passat com la majoria sabeu el dia va estar marcat per una sombra molt trista, la història del Pol, i obviament això marca molt. És a dir, que fa pocs dies va fer un any i aquest tipus de coses deixen una petjada molt fonda.

Amb tot plegat el que vull dir és el que recordava fa un parell de dies quan agraïa la nova oportunitat que m’havia donat la vida després de l’accident que vaig patir fa 12 anys (Fa 12 anys que vaig tornar a neixer). La vida és un regal fantàstic plena de lliçons constants, algunes són tan espectaculars que ens fan dividir la vida en un abans i un després dels fets. Estic convensut que cadascú de nosaltres en té unes quantes d’aquestes lliçons. Això ho dic perquè quan miro enrera i hem poso a repassar aquests punts d’inflexió veig que me n’ha tocat viure uns quants i alguns de ben grossos. És a dir, que han marcat canvis molt importants.

Quan jo tenia 9 anys el meu pare ens va deixar en un accident de feina, des d’aquell moment vaig tenir clara una cosa; la definició de “normal” ja no m’aplicava. Al sentir les típiques frases que et deien a l’escola “digueu als pares…” o, “que vinguin a veurem els pares…” cada cop que sentia això jo em sentia molt diferent. Amb la perspectiva que hem dona el temps ara veig que això em va marcar molt el caràcter.

Una de les coses que vaig aprendre és a acceptar el que hem tocava viure i a agafar consciència de quines eren les avantatges i inconvenients que tenia a l’abast en cada moment. Això em va convertir en algú molt perseverant i fins hi tot alguns dieren que un lluitador. Cosa que després d’acabar la carrera em va permetre tenir un perfil professional molt diferencial amb la majoria de persones que tenia al voltant.  Tan és així que trets negatius com la sopèrbia i el despotisme s’havia incorporat en la meva forma d’actuar.

Però la vida sempre té una nova lliçó apunt per fer-te tornar a tocar de peus a terra, en aquest cas va ser l’accident de cotxe al que feia referència abans. Obviament un cop tan fort et fa reflexionar i un nou procés de transformació es va iniciar dins meu. Gràcies a persones excepcionals a més de tècniques com la PNL i el coaching vaig iniciar un treball personal d’autoconeixment i de modelat de mi mateix que de ben segur no acabarà fins el dia que m’acomiadi d’aquest món.

Sort que gràcies a les dosis d’humilitat que he anat revent fa molts anys que he agafat consciència de que no sóc ningú i que la meva existència esta condicionada a unes energies tan poderoses que escapen del meu control, sense oblidar que sóc jo com decideixo viure aquests fets. Perquè de nou “La història del Pol” em va arribar en un moment de plenitut després d’haver iniciat un procés fantàstic amb l’Estefania i un projecte professional molt motivador. Així que ara mateix no tinc la perspectiva suficient com per entendre al 100% el missatge que em vol donar la vida amb aquesta lliçó però com repeteixo dia rera dia: gràcies per permetrem seguir endavant i poder compartir el millor de mi mateix.

A tots els que d’una forma o d’una altre heu compartit i/o compartiu el camí de la meva vida, només ús puc donar les gràcies. No oblideu que d’una forma o d’una altre sou mestres que m’heu ajudat a creixer i a evolucionar fins a convertir-me en el que sóc.

“” El que tinc m’ho han donat els meus èxits,
però el que sóc és fruit dels meus errors. “”

— Oriol Rius

Fa 12 anys que vaig tornar a neixer

Reading time: < 1 minute De tant en tant em ve al cap aquella expressió que diu: "Hi ha coses a la vida que la divideixen en dos, es marca un abans i un després de...". Doncs bé, avui es compleixen 12 anys d'un dels fets que ha dividit la meva vida. Tal dia com avui hem dirigia a una reunió a València i vaig patir un accident de cotxe espectacular com podeu apreciar a la fotografia. Sort que no hem vaig fer ni una rascada. accident bmw

Dies com aquest serveixen per recordar-te la teva fragilitat i fins a quin punt hem d’estar agraïts de poder disfrutar d’aquesta aventura tan apassionant que és la vida. Així doncs acabo aquest article tradicional en el blog acabant com sempre amb un GRÀCIES.