Category: Mussol

Resum de la setmana

Reading time: 3 – 4 minutes

Tot just m’he llevat, he netejat una mica la cuina, el wc i posat una rentadora. Però ja són les 13.23 així doncs després d’aquesta setmana boja en que n’he de fer un balanç més que positiu. He estat dos dies a València per feian, on quasi no he dormit. M’he arrossegat durant dos dies a la tornada fins que m’he refet de la son acumulada i l’estrés dels clients que no em van deixar ni complir els horaris de menjar.

A més a partir d’aquesta setmana estaré tots els matins durant unes quantes setmanes a casa d’un client, fent realment un projecte maco i interessant per la seva magnitut i pel que significa. Llàstima no poder explicar-ne més per ètica professional. Per altre banda, també m’han caigut dues ofertes de feina realment interessants. Com acostumo a fer intentaré derivar-les en el meu entorn si no les puc assumir.

El que realment m’ha fet il·lusió d’una de les dues, és que com ja passa sovint, m’han arribat a través d’aquest blog. Però la singularitat és que aquest cop m’ha sel·leccionat una persona que s’autodefinia com a Geek i que havia trobat interessant el meu CV i el meu blog, ja que em definia a mi també com a Geek. De fet, mai m’ho havia plantejat així malgrat només pensar-hi 1s i he d’estar d’acord. Però si que recordo un cop que vaig fer un test de nerd el resultat del qual n’estic molt orugllós: High-Level Nerd. You are definitely MIT material, apply now!!!.

Bé doncs, alungs dels resultats de la setmana són un munt d’emails rebuts i marcats amb la excalmation mark vermella, cosa que segons el meu GTD vol dir que he de contestar en calma, però de moment haureu de seguir esperant. Perquè ara no tinc pas ganes de pensar en la feina o en temes que haig de pensar abans de respondre. És més aquesta tarda me’n penso anar al cinema Icària a veure una pel·lícula en VSO amb la Daphne i demà a les curses de la copa Renault al circuit de Catalunya amb el meu germà.

Un altre cosa que seguirà acumulant-se seràn els més de 2000 feeds pendents de llegir al bloglines:

bloglines.png

Per no parlar de la infiníta llista de temes tècnics que s’acumulen al bloc de notes pendents d’escriure el seu corresponent post al blog.

Espero que la setmana que ve ja em pugui adaptar millor al meu nou ritme de vida, però de moment aquesta setmana m’ha tocat patir de valent. Perquè no cal oblidar que a tot això movilpoint continua endavant i més fort que mai, tema del que un dia us he d’informar.

Despedida mixta del Xavi i la Sabina

Reading time: 1 – 2 minutes

Més que una referència a les poques fotografies i videos que tinc penjats de la despedida de la setmana passada del Xavi i la Sabina, el que vull és fer una crida a la resta de gent que té fotografies i videos perquè me’ls passin. Ja que vaig tenir un petit accident amb la flamant Pentax Optio S6 del Xavi a l’inici de la despedida i m’han quedat ben pocs records gràfics de la gran festa de la setmana passada.

xavi-gallina.jpg

Per si algú vol veure el material gràfic que tinc de moment podeu donar un cop d’ull a l’album de fotos.

Ja estem en ple compte enrera el dia 4, es casen!!! per fi, després de 9 anys de ser novios. Em pregunto: ja tocava?

Per cert, que us convidin a veure la caseta que s’han fet en plena zona del centre de Vilafranca, realment molt guapa!

Curiosos rètols a Cantonigròs

Reading time: < 1 minute

Aquest cap de setmana com ja anunciava fa uns dies va ser la despedida mixta del Xavi i la Sabina. Concretament a Cantonigròs, d’on em vaig emportar fotografiats aquests dos rètols tan curiosos.

parleu-be.jpg
guardeu-cortesia.jpg

Simplement un dia perfecte

Reading time: 2 – 4 minutes

Ahir va ser un dia de feina com podria haver estat qualsevol altre. Però realment va ser un dia d’aquells en els que te’n vas a dormir content, satisfet i feliç. No va tenir res de l’altre món, però tot plegat el va convertir en un molt bon dia.

Em vaig llevar, dutxar, afeitar i tot ben net i amb bona olor vaig decidir-me a tenir un bon dia, després de tres dies d’estar ben espès. Era incapaç de produir res decent i mira que ho intentava, i ho intetava, una i altre vegada. Però ahir malgrat l’encostipat encara era ben present en el meu nas i el meu cap. Ja em vaig aixecar amb una actitut ben positiva.

El matí simplement vaig fer les tropocientes gestions que no havia pogut tancar en els últims dies: trucades, emails, organitzar reunions, gent que tenia descudida des de feia setmanes, etc. Tot va quedar ben lligat per anar a dinar amb el sentiment d’haver aprofitat moltíssim el matí.

El dinar amb la família, perquè la Daphne era fora, a la tarda no vaig deixar que la cosa s’enfonsés. Vaig encarar amb ganes i idees fresques un problema de programació amb el python. Des del dilluns em feia tornar boig. Doncs resulta que des de dilluns les tres solucions que havia programat havien funcionat i per un problema d’aquells ben estúpids jo no havia estat capaç d’adonar-me’n. Però com que la qüestió és que funcionava no em va marxar el bon gust de boca. Que per celebrar-ho es va arreglar entrant la Daphne per la porta de casa.

Després què millor que et truquin els amics: primer l’Ernest una bona estona amb les nostres deliracions, el Law per no perdre el contacte amb la distància i després el Carles des d’Anglaterra posant-me al dia dels seus lios sentimentals. Tot ben rodó. Com que ja era ben negre nit i l’hora de sopar varem preparar unes hamburgueses casolanes que com us podeu imaginar són mil vegades més bones que les del McDonalds i al cap de ben poca estona ja van venir el Xavi i la Sabina.

Varem estar comentant el viatge de noces que ja portaven totes les reserves sota el braç. Quina enveja que em fan 🙂 Singapur, Lombok i Bali… buf! quins records, jo vull tornar-hi ja! a saludar el nostre amic Alan i la Rori. Doncs bé amb una agradable conversa entre somriures i moltes ganes de xerrar es va acabar el dia.

A vegades sembla que un dia de feina no pugui ser un dia feliç, ahir jo diria que va ser l’exemple de que això no té perquè ser així. Però és clar, hi ha d’haver dies durs i dolents perquè hi puguin haver dies com els d’ahir, sinó s’acabarien convertint en dies com qualsevol altre.

Sortida del sol d’aquest matí

Reading time: < 1 minute

sunshine_20061020.jpg

La qualitat no és bona perquè la foto l’he fet amb el mòbil i des de dintre del cotxe anant a l’estació. Malgrat això era preciosa i algo es pot apreciar, tot i que no surtin els colors reals que es veien.

Jo diria que aquest és un dels grans motius pels que m’agrada la tardor, les sorties i les postes del sol.

Ja he penjat les fotos i els videos

Reading time: 2 – 2 minutes

Com ja vaig comentar, qui vulgui veure les fotografies m’haurà de demanar el user i password.

Si algú vol sensurar alguna foto i/o video que m’avisi. Sinó en principi el tema es queda així.

Finalment una foto de la colla que la varem liar ben grossa el dissabte:

grup-despedida-xavi.jpg

Una foto de la rua

rua-despedida-xavi.jpg

Uns regalets pel public 😉

festa1-despedida-xavi.jpg
festa2-despedida-xavi.jpg

… i el novio.

novio2.jpg
novio.jpg

Vull aprofitar també per donar les gràcies a tots per la col·laboració en montar aquesta despedida que passarà a la història… gràcies nanos! mussols sou uns cracks!

Despedida de solter del Xavi

Reading time: < 1 minute

despedida_xavi.jpg

Avui no estic capacitat per dir res més que aquesta fotografia que jo diria que ja diu moltíssim. Així doncs… demà pels que us atreviu a demanar-me l’usuari i el password podreu veure unes fotografies brutals i uns videos inoblidables. Com ja hem coincidit a dir molts, la millor despedida a la que em estat mai. Gràcies ha tots, ha sortit genial!

Ah! i la setmana que ve toca la mixta… buf! això és un no parar.

Virus a la panxa

Reading time: 1 – 2 minutes

virus-warning.gif

Des de dissabte que estic amb un mal de panxa i unes carreres fins al WC que no sóc persona. Així doncs, si no trec gaire el cap o si quan parleu amb mi estic de mal humor ja sabeu perquè és… tinc gana!!! només he menjat una mica d’arrós bullit i em moro de ganes de menjar xocolat i totes aquestes coses que em fan tornar boig. Buf! què poc que en sé d’estar malalt. A veure si em recupero aviat, avui ja no he fet massa carreres al WC, però em trobo fatal i quan he de corre el resultat és espantós.

Jo diria que la pitjor conceqüència és el mal de cap que tinc que no em deixa estar amb l’ordinador tranquil. Em passo hores i hores en problemes imbècils perquè el cervell no em reacciona!!!

Scroll to Top