Els artícles on explico com configurar EAP/TLS en català i en anglès tenen més de 8.000 visites el primer i més de 17.000 el segon. Doncs bé, degut a les preguntes d’algún d’aquests lectors de l’article acabo de fer un petit i ràpid cookbook de com afegir TTLS a la configuració TLS de l’article. De fet, si teniu clars els conceptes podeu montar-vos una autenticació EAP/TTLS amb PAP intern amb menys de 15min.
Bàsicament l’únic que afegim a la configuració del EAP/TLS és la capacitat d’afegir un nou sistema d’autenticació després d’establir el túnel segur entre el servidor radius i el client que es vol autenticar a la xarxa wifi. En aquest exemple per tal de simplificar les configuracions el protocol utilitzat per aquesta autenticació és el PAP. Amb aquest simple sistema he enmagatzemat el nom d’un usuari i una paraula de pas necessaris per autenticar el client després d’establir el túnel gràcies al seu certificat de client.
Obviament si no voleu usar PAP podeu modificar la configuració per usar CHAP, MsCHAP, o qualsevol altre sistema que volgueu. Si aquest article desperta tan interés com els altres ja l’aniré polint, però la veritat ara mateix no tinc ganes de posar-me a explicar tots els detalls de les configuracions que ja vaig explicar en el seu dia. Així doncs si ús cal ajuda la demaneu.
Avui he acabat el segon llibre d’aquest estiu. De fet, he aprofitat les hores de l’euromed de dimarts i dimecres per rematar aquest llibre. Fins ara me l’anava menjant a capítols curtets de 30min mentre anava en tren a la feina. Sobre el llibre la veritat no és res de l’altre món. De fet, potser el meu problema és que no sóc gaire amic de les novel·les. Malgrat això s’ha de dir que és força original i que realment és un bon educador sentimental per molta gent. Ja que ens demostra fins a quin punt ser fidels a l’amor que sentim ens pot arribar a fer patir.
Potser les meves opinions són força simples. Però també he de dir que hi ha algunes parts del llibre que et fan patir força pel protagonista i arribes a agafar-li una mica de mania per ser massa bona persona. També m’ha sorprès descobrir fins a quin punt es pot arribar a complicar la vida algunes persones per tal d’aconseguir més i més riqueses. La veritat segurament el llibre és completament inventat, però malgrat això, podria ser completament real. Això et fa reflexionar molt per la duresa d’algunes parts de la vida dels protagonistes.
No sé si la meva pobre crítica animarà a algú a llegir-lo però no puc dir que sigui un llibre dolent. Malgrat he de reconeixer que n’hi ha de molt millors.
Petita ressenya del llibre per si algú el vol comprar:
Travesuras de la niña mala Autor: Mario Vargas Llosa
EDICIONES ALFAGUARA, S.A. – GRUPO SANTILLANA ISBN: 8420469955
Una foto molt xula que m’ha arribat per email de la Daphne…
Jo ja he arribat de València del meu viatge, llampec. Així que demà espero poder-me posar al dia amb tot plegat ja que estic una mica endarrerit de tot ara mateix.
A principis d’estiu vaig comentar que el switch havia estat apunt de fer figa. En una falça alarma que va resultar ser la font d’alimentació del mateix. Doncs bé, resulta que avui he perdut gran part de la tarda intentant saber perquè carai un PC no parava de perdre paquets dintre de la xarxa local. Després resulta que això passava també entre servidors de la xarxa de casa. Un desastre!!! conclusió el switch esta mig mort i he hagut de demanar auxili al Jordi perquè em portés un HUB. Per cert, més vell que el anar a peu. Així doncs, ara mateix tinc la xarxa sota mínims. Però demà marxo a València per feina i no torno fins dimecres així doncs fins dijous no crec que pugui posar-hi un switch decent.
Finalment he comprobat que realment hi ha alguna diferència entre els switch econòmics de 3com i els switch exageradament econòmics com el Conceptronic (de 8 ports per uns ~20€) que tenia funcionant fins ara. Així doncs, a partir de dijous poso un 3com o algo millor i no se’n parli més. A casa dels clients estic fart de montar-los i fer-los treure fum amb nivells de tràfic exagerats i sostinguts durant anys i anys. Mai he tingut cap disgust i després del que avui m’ha passat a casa ja no me la torno a jugar.
L’any 2004 vaig parlar del concepte dels llibres digitals. Com sempre passa ja li han tret unes sigles a la idea. Es tracta dels EPD. De fet, la gràcia que tenen aquests dispositius que tenen gairebé la mida d’un DIN A4 és que pels nostres ulls tenen la mateixa sensació que estar mirant un paper. Així doncs no podem dir allò de que llegir en una pantalla ens fa mal als ulls.
L’empresa iRex ha creat el iLiad, es tracta d’un gadget que pesa uns 400gr amb una CPU XScale de 400MHz, 64Mb de RAM i 128Mb de flash per guardar-hi documents. A més té forces elements per comunicar-se amb l’exterior un port USB 2.0 per connectar-hi el pendrive, un slot MMC per posar-hi més memòria, un slot CF (per instal·lar p.e. un modem GPRS, etc), 802.11g inclòs i un port ethernet. A més la bateria dura una setmana usant-lo unes 3h al dia.
Els formats que suporta són PDF, XHTML, TXT, APABI (China only), OEB (open eBook) i MP3. A més si modifiquem el firmware amb un linux 2.4 podem incloure-hi nous formats. Per si tot això fos poc també el podem usar com a bloc de notes i podem convertir-les en fitxers digitals a través del programa de reconeixement d’escriptura MyScript de l’empresa VisionObjects.
Per tot el que fa no té un preu excesivament car, uns 600 i el podeu comprar a la pròpia web del fabricant.
Després de força temps sense veurens en persona, ahir vaig passar quasi tot el dia amb l’Ernest. Varem tenir molta feina actualitzant-nos de mil i un temes personals, professionals i de tot tius. En una de les les nostres converces va sortir el tema dels microformats. De fet, el tema em sonava però no tenia ni idea de que anava i realment ho vaig trobar molt bona idea, sobretot de cara a fer més potents a nivell semantic els nostres continguts en format xHTML.
Una petita descripció de què és això dels microformats podria ser la que donen a un bon article que vaig trobar de casualitat Add microformats magic to your site (local).
Els microformats són:
simples
basats en HTML
dades amb format
basats en formats ja existents
basats en pràctiques ja habituals pels creadors de continguts
sense requerir nous coneixements als desenvolupadors
Tot això que sona tan extrany seria tan senzill, per exemple, com quan en el nostre blog ens referim a una direcció postal encomptes d’usar aquest possible codi:
Com ja he comentat lo bo és que això serà interpretat com una vCard per les aplicacions de tercers que suportin el microformat hCard, per exemple, google, zimbra, etc.
Quan enviem un email amb el MS Exchange com a proveedor de correu d’internet si aquest email conté un missatge amb format de texte enriquit (rich-text message) llavors el missatge estarà enmarcat entre una capçalera de descripció MIME per tal de poder informar al MUA destí quin format té la informació que conté el cos del missatge. Però si no li diem res al client de correu de MS aquest enviarà l’email dintre d’un fitxer adjunt anomenat winmail.dat. Aquest fitxer es codificarà en format uuencoded. (informació fonamentada en XCLN: Sending Messages In Rich-Text Format)
Obviament el que ens interessa als no-usuaris d’aquests serveis de MS és que això s’envii d’una forma molt més estàndard. Per tal de poder informar als usuaris de MS de com han de configurar el seu MUA es pot consultar l’article How to Prevent the Winmail.dat File from Being Sent to Internet Users.
This article describes how either an Exchange Server administrator or end users can prevent the Winmail.dat attachment from being sent to Internet users when using the Microsoft Exchange Internet Mail Connector (IMC).
En poques paraules el que ve a dir l’article és que s’ha de buscar on posa Always Send To This Recipient In Microsoft Exchange Rich-Text Format en el menú de configuració del MS Exchange (en cas de que siguem admins), o del Outlook (en cas de ser users) i desmarcar la checkbox.
Sóc un gran usuari del servei de lectura de feeds que presta de forma gratuitabloglines. Tot i les seves deficiències en algunes tonteries és el sistema que més s’ajusta a les meves necessitats per tal de llegir els ja més de 180 blogs (feeds en rss) cada dia. Sempre he defensat el servei perquè realment crec en l’empresa. Com dic, sempre salvant els inconvenints propis d’una aplicació ASP i sense possibilitat de poder-la tenir instal·lada en el meu servidor.
Però el problema me’l vaig trobar dissabte quan em vaig posar a llegir el meu blog d’enllaços que vaig guardant a diari (servei gratuit de bloglines també) per tal de consultar a posteriori en més temps les noticies/enllaços que hi he guardat. El problema esta en que vaig decidir posar-me al dia des del gener d’aquest any fins a dia d’avui repassant tots els enllaços que hi tinc. Amb l’objectiu d’organitzar-me millor la informació (escriure nous posts, posar nous enllaços al sitebar, etc). Així realment li extrec al màxim possible al temps que hi dedico cada dia repassar i filtrar tanta informació.
Doncs bé, quan vaig arribar al març (anava enrera, des d’avui fins a gener) moltíssims enllaços s’havien perdut. I no parlo d’enllaços cap a internet, sinó enllaços dintre del propi servei de bloglines. O sigui, que els enllaços de moltes notícies antigues dintre del servidor de bloglines havien deixat d’existir no poden així llegir la notícies que vaig referenciar des del seu propi servei. Per mi això és molt trist, ja que és normal que els enllaços que fem cap a webs de tercers deixin de funcionar (no podem garantir al 100% la integritat referencial en enllaços externs). Però cap al nostre propi site jo crec que és vital intentar fer-ho i més una empresa tan important com aquesta.
Així doncs, formalment ja puc dir que bloglines m’ha fet perdre moltíssima informació que tenia guardada en el seu servidor, entre els mes de gener i març. De moment no he decidit prendre cap més mesura que la de usar una altre política a l’hora d’escollir que guardo al blog d’enllaços que hi tinc. Però esta clar que no hi podeu confiar com ho he fet jo fins ara.
Sovint en trobem fitxers, sobretot en windows que no sabem ni d’on han sortit i que no ens atrevim a borrar per si les mosques, així que si voleu saber a quí preguntar: “què és aquest fitxer?” cada vegada que ús passi això whatisthatfile.com.
Recordo que quan tenia 16 anys li vaig explicar a algú que a internet hi havia uns foros on la gent tenia converses absolutament de qualsevol tema, fins hi tot hi havia discusions de com s’havia de col·locar el paper de wc: penjant pel cantó de la paret, o per l’altre cantó. Doncs als més populars del delicious m’he trobat un web on es parla d’una cosa gairebé tan rebuscada com la que us he comentat, o sigui, podeu veure una recopilació de desenes de formes diferents de cordar-se les sabates amb les seves avantatges i desavantatges. Realment hi ha gent per tot, fins hi tot gent per referenciar fets així.
