Nadal i Sant Esteve :'(
Reading time: 2 – 3 minutes
No oblideu llegir quina hora és ara, o sigui, a quina hora esta escrit l’article… si nois són quarts de tres de la matinada i estic al llit amb el portàtil i dos ulls com a dos plats. Insomni??? no que va… simplement que encara arrossego les meves angines, mocs i mal de cap. La Daphne s’ha cansat de que no la deixi dormir i se n’ha anat de festa amb les seves amigues i jo bàsicament no puc dormir perquè estic tan congestionat que quan m’estiro se’m tapa el nas i m’ofego, llavors, lògicament em desperto. A més són tan pesadet amb la tosseta que jo mateix em canso d’aguantar-me cada 2×3 estic tossint i ja no sé què prendre perquè pari de tossir. Però el més trist és que de tan mocar-me ara mateix ja em surt sang dels dos forats del nas. Quin quadro,eh!? buffff! fa tants dies que dura el tema que ja no puc més. Lo trist és que no estic malament del tot, o sigui, que avui he anat al menjar familiar i demà al que toca. Tinc gana i ho passo bé, però després quan arriba l’hora de descansar. Haig d’aguantar el silenci que m’acompanya i que només es trenca per la meva pròpia orquestra: tos, mocs, onomatopeies queixant-me de tot… tot un espectacle.
Bé doncs espero que no tots tingueu un nada i sant esteve tan perro com el meu, ja que jo com veieu les estic passant una mica putes. Encara em queda el consol que d’aquí 7 dies marxo de vacances, però no vull ni imaginar-me que ha de ser passar més de 12h en un avió en l’estat que estic ara mateix. Tot i que si d’algo estic segur és que al baixar de l’avió i notar el clima tropical em llençaria de cap a les calentones aigües del carib i se m’oblidarien totes les malalties i totes les mandangues que tinc. Només us diré una cosa als que em coneixeu, estic tan fomut que m’he deixat que la Daphne em fes acupuntura i ja sabeu que jo no em deixo clavar una agulla ni després de beurem una ampolla de whisky, jo diria que el detall ja ho diu tot. Quin article més estúpid que m’esta quedan, a més no crec que a ningú l’interessi la meva tos i mal de coll, però ara mateix no trobava res millor a fer que ser una mica endogamic al meu blog.
Abans d’ahir vaig anar a una empresa i es va complir de nou la dita: no te acostarás si saber dos o tres cosas más. Em vaig trobar un sistema operatiu que mai havia sentit a parlar d’ell. El servidor de l’empresa era un PII a 266MHz amb 128Mb de RAM… si si! sona a ciència ficció,eh! i el més sorprenent és que els anava ràpid. El fotut va ser al intentar accedir el sistema operatiu que vaig veure que era un