Com que no tinc res millor a fer mentre espero que es llevi la Daphne per anar a la platja ja que fa una estona que he arribat de jugar a tenis, he començat a mirar els ‘feeds‘ antics que tinc marcats al bloglines i m’he trobat un test d’aquests estúpids, concretament a través del blog de l’Enrique Dans. Així que el resultat és:
El que més gràcia m’ha fet és aquest comentari:
What does this mean? Your nerdiness is:
High-Level Nerd. You are definitely MIT material, apply now!!!.
No esta malament no? ser material del MIT jo diria que és un honor 😉
Per si algú no sap que és un ‘nerd’, aquí teniu la defició segons diccionarios.com (el diccionari de google no ho sabia traduir):
De fet, per fer això en principi no cal cap 7920 de Cisco, ja que amb qualsevol altre tlf wifi en teoria hauria de funcionar. El problema és que de moment només teniem aquest a mà. El tema és molt senzill voliem comprobar com canviant l’associació d’un AP (Linksys WRT54G) a un altre AP no perdiem la trucada en curs i que els problemes de l’enllaç eren mínims. Això és el que us intentaré explicar molt breument en aquest article. Per què molt breument? doncs perquè és realment molt senzill de fer.
Doncs bé conceptualment el tema és molt senzill. Un cop tenim connectat el tlf VoIP WiFi (Cisco 7920) a l’Asterisk, al final del fitxer comento ràpidament com es configura, només cal ocupar-se de la configuració dels APs. Per tal de que quedi clar el que volem montar a continuació us adjunto un petit esquema que he fet:
Els Linksys WRT54 porten per defecte un bridge fet entre els 4 ports ethernet de la LAN i la connexió WLAN. Així doncs només cal que desactivem el tràfic internet/wan perquè tinguem un AP en mode bridge. És important tenir el mateix SSID i posar els APs en diferents freqüències, nosaltres hem usat un AP al canal 1 i l’altre al canal 6. Si posem els dos APs en el mateix rang de xarxa i a més treballem amb IP estàtica, no ho hem provat amb DHCP. Ja ho tenim tot apunt perquè quan iniciem una trucada associats en l’AP1 no hi hagi talls a la conversa al desplaçar-nos a la zona de cobertura del l’AP2. Com a molt notarem que es perd durant menys d’1s la veu però ràpidament funcionarà tot igual que si no haguessim canviat d’AP.
Si tanquem els ulls un segon i somiem això a la ‘n’, podriem montar cobertura en una zona molt extensa amb telèfons wifi, teoricament molt senzills que funcionarien perfectament en tot l’espai de cobertura imaginat. Us sona d’algo això??? potser a la xarxa GSM? 😉 Quan parlo de telèfons molt senzills em refereixo a tlf que només suporten un SSID i que no saben res de protocols tan sofisticats com el WDS (Wireless Domain Services) de Cisco, no confondre amb WDS: Wireless Distribution System que implementen molts APs, el qual ens permet treballar amb FSR (Fast Secure Roaming de Cisco).
En les proves que hem fet no hem usat ni WEP, ni LEAP que són els dos sistemes de seguretat suportats pel telèfon. De fet, tota la seguretat l’hem basat només en la MAC i la IP del telèfon. A més com es pot veure en el gràfic enmig de la xarxa WIFI hi ha un firewall el qual ens permet a més deixar que només passi tràfic SIP+RTP cap a l’asterisk. Amb això considerem més que suficient la seguretat per l’entorn que hem fet les proves. Així podem ser menys exigents en les característiques dels telèfons a usar. Ja que la intenció no és gastar-nos 600¤ (preu del Cisco 7920, aprox) en cada telèfon que posem a la xarxa.
De fet, una idea que es vol provar és aprofitar el telèfon Wifi SIP de PeopleCall que es pot obtenir per 130¤ amb l’alta al servei de d’aquesta operadora IP inclosa.
Configurar el Cisco 7920 amb l’Asterisk
Aquest telèfon seguint la línia de Cisco usa un munt de protocol propietaris i en aquest cas la cosa arriba a tal extrem que ni tan sols usa SIP. Així que varem haver de configurar l’asterisk amb suport SCCP (Skinny Client Control Protocol). El qual no es suporta de serie amb l’Asterisk.
A voip-info teniu un HOWTO del SCCP ( cache). És un bon punt d’inici. Cal que penseu en tenir instal·lat un servidor tftp en algún lloc de la xarxa ja que els Cisco el necessiten per agafar la configuració de veu al arrancar. Un bon manual per configurar el atftp en gentoo: Gentoo Linux based Netboot HOWTO (cache)mireu-vos només la secció: The tftpd Daemon.
Després de fer el que comentem anteriorment el problema més greu que teniem és que no podiem fer trucades només rebre-les. El problema esta en el codi del sccp que necessita 7 ‘patches’ per funcionar correctament, sembla broma però és així. Si voleu anar directa al gra, us recomano que us baixeu el paquet que jo he usat: chan_sccp-mayday05+patches amb els pegats i el binari per la versió 1.0.7 d’asterisk. Un cop descomprimit el paquet si no heu de recompilar només cal que copieu el chan_sccp.so a /usr/lib/asterisk/modules. La pàgina web on podeu seguir les noves versions del chan_sccp per l’asterisk és: chan_sccp Project.
No oblideu a afegir a /etc/asterisk/modules.conf:
load => chan_sccp.so
Amb tot això ja podem tenir el Cisco 7920 funcionant amb l’Asterisk.
Truquillo
Com podeu veure a la foto dels dos linksys que hem usat per temes d’espai els hem posat un sobre l’altre el que feiem per simular les dues arees de cobertura era molt senzill. Teniem un linksys configurat amb el màxim de potència i l’altre amb el mínim. Apagabem el de màxima potència perquè el tlf s’associes al de mínima potència. Un cop fet això establiem una trucada i amb la trucada en curs, enceniem el segon AP, el de màxima potència, el canvi d’AP no es fa fins que l’AP associat no té problemes de cobertura amb el terminal així l’únic que haviem de fer era posar-nos a caminar fins a perdre la cobertura i notar aquest ‘micro-tall’ que ens indicava el canvi d’AP. A més mirant els menús del tlf i dels linksys verificabem que el canvi efectivament s’havia fet sense problemes.
Amb la muntanya fumenjant i el cor encara refent-se de l’ensurt que acabem de patir escric aquest article per informar-vos que fa unes hores a començat un foc a les muntanyes de darrera de casa.
De moment no en tenim ni idea de les causes, no sabem si és un petard, una barbaco d’algún inconcient o el vici incontrolat d’algun adicte a la nicotina o a altre substàncies 😉 la qüestió és que notar com el 112 esta col·lapsat en una situació d’aquestes et posa ben nerviós i malgrat encara el vegis a uns 2 o 3 quilòmetres de casa l’escalfor i la olor notes que s’apoderen de l’ambient.
Per sort, al final venen els bombers amb els cotxes, 2 elicopters i un hidroavió i amb poca estona controlen la situació. Mica en mica van passant els nervis per donar lloc a un malestar i una rabia pel que ha passat que barrejat amb la impotència et fa perdre la gana. De fet, els que de ben segur l’han perdut del tot la gana és la gent de Can Ros que tenien el fot a escasos metres de casa i veure columnes de foc de 10m metres tan aprop ha de posar els pels de punta… per sort, com a les pel·lícules tot ha quedat en un ensurt. Espero que no s’hagi cremat gaire tros que de moment no ho hem pogut anar a mirar.
En diferents blogs fa uns mesos que es va estar mostrant la nova imatge que ha adoptat renfe com a empresa. Doncs aquesta setmana als rodalies de Barcelona he començat a notar els primers canvis:
Malgrat aquesta imatge de modernitat el tema del bon funcionament continua sent una utopia,
aquesta matí de diumenge m’he aixecat a Badalona i m’he dirigit a buscar el tren per anar cap a Barcelona. Doncs bé el tren que venia de Mataró destí l’aeroport ha arribat 20min tard i no contents amb això s’ha quedat a l’estació de Badalona per una averia. Després ha vingut un altre tren que m’ha deixat al Clot-Aragó on havia de canviar de tren. Després d’haver perdut el meu enllaç, és clar, he hagut d’esperar una bona estona i mentre esperava ha marxat la llum a l’estació i he estat quasi 15min esperant el tren amb les llums d’emergència que més llums semblaven l’encenedor del cap d’estació. Quasi no es veia ni el tren que agafava, per no dir que no funcionava ni la megacionia, ni els retols digitals ni res de res. Sort que després d’això he arribat a l’estació de Cubelles quasi 2h30m després d’haver sortit de Badalona. Gràcies renfe!!! això si que és un bon servei. Quasi igual que el tren d’alta velocitat de Japó que té una mitja de 3s de retard anual 😉
Doncs no tinc tmeps de donar-vos detalls sobre el tema, però espero poder-ho fer aviat perquè el tema té merit el Toni, Xoli i jo ens hem passat el matí i part de la tarda per aconseguir fer funcionar el SCCP, protocol propietari de Cisco, amb l’Asterisk perquè funcioni el 7920 i poder fer proves de romaing (IAPP o 802.11f) cosa que encara no hem pogut fer ja que he de prepar-me per anar al soparet de mussols i demà quedar-me fins dilluns a l’apartament de la platja 🙂
Ja us explicaré el patiment i la solució amb més detalls.
Em sembla que aquests dies tinc la negre, així que millor no us acosteu massa a mi. En una setmana m’ha petat l’HD del firewall, que encara esta donant errors a manta, ja que no he tingut temps material de canviar-lo. Així que aguanti que no esta el tema per tonteries. Després el server va començar a fer el burro fins que ahir ja va petar la font d’alimentació. De fet pobret tenia una mica de raó, ja que la font d’alimentació només era de 200W i estava alimentat un PIV a 2.4GHz d’aquells que van doblementa alimentats i a més té 4 disc durs d’aquells que donen unes quantes voltes a tota castanya. Però això no és tot ja que dilluns em vaig començar a sentir molt cansat, dimarts ja era brutal, dimecres no era persona i dijous el cos em va dir: NANO PARA! i se’m va parar el tarro completament, algo fora de serie em vaig recordar del marron de malaltia que li havia donat al Manel fa un temps i de la que li va donar al Carles després.
Així que vaig haver d’anar-me’n cap a casa, em vaig posar al llit i m’he fotut un fart de dormir fins avui que tenia un dia ‘completito’. Primer curs de certificació a al-pi, després a Vic a veure un client i després he quedat amb en Ramon Roca, de la gent de guifi.net. Sort que en les meves aventures per les carreteres catalanes m’ha fet companyia el Toni i se m’ha fet súper curt el viatge i fins hi tot m’ho he passat bé. Però la bona notícia és que em sento molt recuperat!. No estic al 100%, és clar, però si que molt millor. Així que ja espero amb moltes ganes el soparet de mussols per donar la benvinguda al nestu dels EUA i veure a tota la colla fent gresca altre cop.
Per cert, jo diria que el xungo m’ha vingut després d’acabar la programació usb/serie+threads+sockets+mini-server-http+xml del moneder de les màquinetes que tots ja coneixeu. Ja ús explicaré ja, jo diria que és la mare dels programes que he parit en C, una rallada que flipes. Apa nanos, no us deixeu fotre i disfruteu de la vida que això dels ordinadors no ho és, de vida.
Per no perdre-li la pista us penjo directament un link a l’eina: bin2iso, que com el seu nom indica ens permet passar un ISO de format .bin a format .iso. Aquesta eina l’he tret de la web: The Code Project – Bin2Iso que és la mateixa en la que em vaig inspirar per escriure: Imatges de CDs BIN i ISO, a la web també hi podeu trobar el codi font de l’eina. Val la pena passar-hi 2min almenys per coneixer l’autor.
Per cert, una mala notícia l’eina esta feta per win però amb el que s’explica si hi ha ganes no ha de ser difícil compilar-la en linux.
Tota la vida havia sentit a dir que les imatges de CD quan es graben en un fitxer tenen l’extenció .iso i a vegades algún que altre format propietari com el .nrg, que bàsicament és igual que l’iso però amb alguna capçalera canviada, però que es pot usar entre diferents programes que grabin iso’s sense problemes. Almenys això és amb el que m’havia trobat fins ara. El tema és que fa temps que vaig veure que hi havia unes imatges anomenades .bin i sempre m’havia preguntat què carai tenen de diferent els .bin i les .iso, doncs amb aquest article intento explicar-ho una miqueta.
Per tal d’entendre el perquè dels dos sistemes el que hem de mirar són els sectors que té un CD. O sigui, que la informació s’enmagatzema igual que en els discs durs, en sectors. Què pels no entesos s’acaba traduint en ‘frames’ d’audio. Com ja comentava en l’article: Diferents formats de CD-ROM hi ha dos modes de grabar CDs el 1 i el 2, aquests modes fan que els sectors siguin diferents segons els modes.
A una velocitat de reproducció normal (1x), es llegeixen 75 sectors per segon. A 2x es llegeix 150sectors per segon, etc. El temps de busqueda, mentre el disc esta rodant requereixen una posició d’inici, això redeuix les els increments de velocitat.
Com que els CDs estan dissenyats inicialment per reproduir audio quan els usem per enmagatzemar dades necessitem unes capçaleres adicionals i una correcció d’errors en cada un d’aquests sectors. A continuació podeu veure les diferencies que hi ha entres els sectors segons els modes 1 i 2.
Mode 1 sectors are intended for the storage of computer data and contain the following fields.
Sync (12 bytes) which is used to enable the player to identify the start of each sector.
Header (4 bytes) consisting of Minutes, Seconds, Sectors and Mode (= 1).
ECC (Error Correction Code – 276 bytes), which comprises an additional level of CIRC error protection.
EDC (Error Detection Code – 4 bytes) for detecting errors to be corrected.
Mode 1 sectors are the simplest type and are used for most CD-ROM based formats which follow the Yellow Book.
Mode 2 Sectors
Mode 2 sectors are used for those formats based on CD-ROM XA and can be either Form 1 or 2.
Mode 2 Form 1 sectors contain 2048 bytes with the same ECC as Mode 1 sectors.
Mode 2 Form 2 sectors contain 2324 bytes of user data per sector, with no ECC are suitable only for data where errors can be concealed (eg audio or video data).
Mode 2 sectors comprise the following fields:
Sync (12 bytes) which is used to enable the player to identify the start of each sector.
Header (4 bytes) consisting of Minutes, Seconds, Sectors and Mode (= 1).
Subheader (8 bytes) contains content related parameters eg data type.
ECC (Error Correction Code – 276 bytes) which comprises an additional level of CIRC error protection for Form 1 only.
EDC (Error Detection Code) for Forms 1 and 2.
Note that Mode 1 and Mode 2 Form 1 use the same error correction so can be used interchangeably, but not within the same track and preferably not on the same disc. Software used to write CD-Rs can be set for Mode 1 or Mode 2 Form 1. Almost all PCs and Macs will read Mode 2 Form 1 CD-ROMs as well as Mode 1.
Note that any CD-ROM will contain at least some Mode 1 or Mode 2 Form 1 sectors.
Capacity
The capacity of a CD-ROM depends on whether it is a Mode 1 CD-ROM or Mode 2 CD-ROM XA. Assuming the maximum size is 76 minutes 30 seconds (as recommended) this means that there are 336,300 sectors on a CD-ROM. From this must be subtracted 166 sectors at the start of track 1 plus a few sectors for the file system, amounting to, say, 200 sectors leaving 336,100 sectors for user data.
Mode 1 sectors contain 2048 bytes per sector giving a total capacity of 688,332,800 bytes or 656MB (where 1 MB = 1024 * 1024).
Mode 2 sectors contain either 2048 or 2324 bytes per sector so will have a somewhat higher data capacity depending on the mix of the two types of sector.
The above assumes a CD-ROM comprising a single track in a single session. For multiple track/session discs the data capacity will be reduced.
With this information, now it is easy to develop a program to convert one image format to another.
Hi ha un dubte que després d’anys i anys de grabar CDs encara se’m planteja quan el software ‘cremador’ em diu, quin tipus de CDROM vols grabar: mode 1 o 2, ein??? doncs bé espero que després d’aquest post tingueu les coses tan clares com jo a l’hora de saber que carai ens pregunten.
Escencialment hi ha dos tipus de CDROMs els grabats en mode 1, o sigui, els CDROMs de tota la vida i els mode 2, els basats en l’estàndar CDROM XA, que a continuació explico una mica més que carai és tot això. Però primer un gràfic resum.
Formats dels CDROMS per Win i Mac
Els PCs amb windows usen majoritariament CDROMs grabats en Mode 1 i com a sistema de fitxers fan servir ISO 9660. Tot i que Win també és capaç de llegir CDROMs de Mode 2, o sigui, CDROM XA. Tot i que Mac també usa normalment CDs grabats en mode 1 el sistema de fitxers més usat és el HFS (Hierarchical File Structure) i no el ISO9660.
També hi ha el que se’n diuen CDROMs híbrids simplement són CDs amb sistema de fitxers ISO9660 i HFS per tal de ser totalment compatibles en les dues arquitectures. Malgrat que els CDs híbrids usen executables diferents acostumen a compartir les dades de video, gràfics i so.
CD-ROM XA
Com ja us podeu imaginar el XA vol dir eXtended Architecture, o sigui, discs grabats en Mode 2. Una de les grans propietats d’aquest format és que permet grabar audio i dades de forma interpolada i a més llegir-les de forma simultanea. Així no cal tenir els tracks d’audio en el CD en una part i les dades en una altre.
El CD-ROM XA defineix certs formats d’audio i imatge a soportar:
Gràfics de 256 colors compatibles amb formats de PC i CD-i
L’audio usat ha de ser ADPCM (Adaptive Delta Pulse Code Modulation) definit també per CD-i
El CDROM XA no és un format prou bo per ell mateix però té tres importants formats basat en la seva forma de treball: Photo CD, Video CD i CD EXTRA.
CD-I bridge
Aquest format és una espcificació de Philips/Sony ideat per ser reproduit en reproductors CD-i i altres plataformes com el PC. Característiques del format:
CD-I discs grabats en Mode 2, o sigui, CDROM XA
El sistema de fitxers és ISO 9660
Tots usen un programa anomenat CD-i i que es guarda en un directori anomenat CDI
L’adio esta codificat en ADPCM i MPEG
El video es codifica per ser compatbile amb CD-i i CD-ROM XA
Sempre són discs multi-sessio i inclouen adreçament per sector i un ‘volume space’ (ni idea de què és això)
Els CD-i que més podem trobar en les nostres vides són:
s’usa per grabar fitxers de fotos en un CD, ideal tan per veure com per imprimir aquestes fotos.
Video CD no s’usa gaire al nostre país, però si molt a europa i USA pot contenir menus igual que un DVD i pot tenir fins a 74min de video en format MPEG-1, a més també suporta playlists.
Super Video CD igual que el video CD, però amb el video en format MPEG-2 igual que els DVDs.
Referències
Com us podeu imaginar tot això no ho tenia al caparró sinó que m’he basat en una web que m’he trobat que esta molt bé sobre el tema us la recomano: Deluxe for DVD and CD replication, fulfilment & distribution. No he traduit literalment l’article en qüestió però crec que el resum que m’ha quedat és prou útil, ara ho heu de dir vosaltres.
Ja fa dies que el Pof em va posar feina, passant-me el testimoni del meme musical. De fet tinc alguns problemes per completar algunes parts del testimoni així doncs ho faré a la meva manera:
