Category: Networking and Internet

NAT traversal: Introducció

2009/05/27 No Comments

Reading time: 3 – 5 minutes

Avui en dia és molt usual tenir xarxes darrera de gateways (routers, firewalls, etc) que a través de NAT donen accés a internet als hosts, sovint anomenem masquerading a aquesta funcionalitat que no deixa de ser un subconjunt de funcions del propi NAT. La majoria de problemes associats a l’accés a internet via masquerading estan solucionats. Però quan el problema que tenim és l’invers, o sigui, que volem accedir, via TCP o UDP, a un host que esta dintre una xarxa amb un gateway que fa NAT la cosa es complica.

De fet, si el que volem és redirigir un port de la IP pública amb la que s’accedeix a internet a un host intern tampoc no té massa misteri, gràcies al DNAT. Però si aquestes redireccions han de ser a més d’un host sovint hem de començar a usar ports no massa estàndards per oferir serveis que hi ha dins la xarxa i que volem publicar a internet. O sigui, que l’únic que podem fer a priori és mapejar estàticament ports de la IP pública cap a certs ports de les IPs privades.

Per tal de poder rebre connexions en un host que esta darrera un gateway que fa NAT hi ha una serie de tècniques més o menys (des)conegudes.

TURN (Traversal Using Relay NAT): la idea és tenir un pool d’IPs públiques de forma que les aplicacions que necessitin ser publicades a internet agafin una IP disponible de forma temporal o permanen per publicar aquell servei en aquella IP que mapejarà els seus ports. O sigui, que es basa en una idea similar al DNAT però li afegeix la capacitat de poder usar pools d’IPs de forma dinàmica.
STUN (Session Traversal Utilities for NAT): Esta orientat a aplicacions de VoIP, missatgeria, videoconferència, etc. Sovint quan les connexions per les que s’usa STUN són via UDP, malgrat també hi poden haver servidors que STUN que funcionin amb TCP o fins hi tot TCP/TLS. El protol STUN és un protocol client-servidor molt lleuger.
ICE (Interactive Connectivity Establishment): finalment la idea d’ICE és buscar la millor ruta entre dos hosts que volen comunicar-se. Si ambdós estan dintre la mateixa LAN o en LANs diferents però tenen IPs públiques o NATs estàtics (1a1), llavors enruta les connexions i llestos. Però si els hosts estan darrera de NAT que fan enmascarament dinàmic llavors usa combinacions de les tènciques d’STUN i TURN.

Per tal d’entendre millor aquests problemes cal tenir clar els tipus de NAT que existeixen:

Full Cone NAT

Esquema NAT
Click for (+) Zoom

Port Restricted Cone NAT

Esquema NAT
Click for (+) Zoom

Restricted Cone NAT

Esquema NAT
Click for (+) Zoom

Symetric NAT

Esquema NAT
Click for (+) Zoom

En els propers articles desenvoluparé més a fons els protocols citats i referenciaré algunes llibreries que els implementen.

La major part de la bibliografia l’he extret de la wikipedia, dels estàndards IETF i de les següents fonts:

PDF de NAT types de la web: http://www.crfreenet.org/~martin/referaty/stun/naty.pdf (local)

HTC Polaris: mantenir wifi:on quan estem en standby/suspend

2009/05/21 No Comments

Reading time: 15 – 24 minutes

Sobretot quan tinc la HTC Touch Cruise (Polaris) a la dock station i connectada via Wi-Fi amb algún dels ordinadors de casa és realment un problema que s’apagui per timeout del standy o el suspend i per molt gran que posem aquests números sempre s’apaga quan menys t’ho esperes.

Després de donar un tomb pels forums d’XDA-Developers he trobat un thread que m’ha donat la solució. Tan senzilla com modificar el registre amb aquests valors:

HKEY_LOCAL_MACHINESystemCurrentControlSetContro  lPowerStateSuspend{98C5250D-C29A-4985-AE5F-AFE5367E5006}
-change (Default) DWORD Dec to 1
HKEY_LOCAL_MACHINESystemCurrentControlSetContro  lPowerStateResuming{98C5250D-C29A-4985-AE5F-AFE5367E5006}
-change (Default) DWORD Dec to 1
HKEY_LOCAL_MACHINESystemCurrentControlSetContro  lPowerStateUnattended{98C5250D-C29A-4985-AE5F-AFE5367E5006}
-change (Default) DWORD Dec to 1
If you need to change it back, the default entry for all of them
(at least on my Cruise) was set to 4

Realment senzill d’aplicar i fins hi tot sense reiniciar funciona perfectament.

XMPP: introducció

2009/05/01 No Comments

Reading time: 5 – 8 minutes

Definició

XMPP Standards Foundation
XMPP (Extensible Messaging and Presence Protocol) és un protocol estàndard i obert que es basa en l’intercanvi de missatges XML. Inicialment va ser concebut per implementar xarxes de missatgeria instantànea (IM) però actualment s’usa per un ventall de funcionalitats molt més ampli. Qualsevol aplicació que necessiti un sistema de missatges entre diferents mòduls distribuits és sensible a usar XMPP per ntercanviar missatges usant aquesta tecnologia com a middleware. Potser les eines més conegudes que usen XMPP com a middleware són Jabber, GTalk i les funcions de videoconferència i audioconferència de la mateixa Google.

Les funcionalitats que ens ofereix el protocol són realment amplies i potents:

Rudundància
Escalavilitat
No calen VPNs per accedir al serveis dins d’una xarxa amb NAT
Suport SSL i Certificats
Backends on es guarden usuaris: MySQL, LDAP, etc.
Extensible (usa el que s’anomenen XEP)
BOSH permet usar XMPP sobre HTTP, cosa que per disseny del protol XMPP seria un problema.

Glossari

JID: els nodes d’una xarxa XMPP s’identifiquen a través d’aquest identificador, que és de la forma: user@domain/resource (exemple: miquel@servidor.cat/im). Tractament dels JID:
- user@example.com – conegut com a JID
- user@example.com/desktop – conegut com a JID o full JID
Stanza: els missatges XML que s’intercanvien entre un servidor XMPP i un client s’anomenen Stanzas. Hi ha tres tipus d’stanzas:
- Messages: transporten informació entre nodes, els missatges es poden organitzar en threads. N’hi ha de diferents tipus:
  - normal
  - chat
  - groupchat
  - headline
  - error
- Presence: serveixen per informar de la dipsonibilitat d’un recurs (online/offline):
  - away
  - do not disturb
  - extended away
  - free for chat
- IQ Stanza (info query): similar a un HTTP GET/POST/PUT, serveix per demanar informacions concretes a un node. Ideals per extendre el protocol. Per exemple, les IQ s’usen per saber quins recursos (usuaris) estan connectats a un canal de xat. N’hi ha de tres tipus:
  - get: demanen informació (HTTP GET)
  - set: proveeixen informació (HTTP POST/PUT)
  - result: retornen informació requerida o confirmen que s’ha acceptat una comanda ‘set’.
Extensibility: per tal de que sigui simple extendre el protocol, les stanzas suporten namespaces i qualsevol element XML d’una stanza es pot usar com un payload, per transportar: XHTML tags, Atom feeds, XML-RPCs, etc.
Roster: llista de persones que participen en un event.
Presence subscriptions: els recursos d’una xarxa (sovint els usuaris) poden subscriures a altres recursos (altres usuaris) per tal de saber si estan o no disponibles en cada moment.
Asincronisme: la gràcia del XMPP respecte altres protocols com HTTP és que es tracta d’un protocol asíncron, o sigui, que les connexions s’estableixen durant molt de temps i en qualsevol moment el servidor i/o el client poden enviar i rebre stanzas a través d’aquest canal. Els protocols HTTP estableixen connexions relativament curtes on sovint només hi ha una petició i una resposta després es tanca la connexió.

Polling vs PubSub

Aquest és el gran parigma de les estructures client servidor actuals, sovint els servidors tenen informacions que són pels seus clients. Però per disseny els servidors no podenen connectar amb els seus clients i han d’esperar a que aquests es connectin per donar-los la informació que necessiten. Això dona lloc al que coneixem com a polling, o sigui, que els clients periódicament han d’anar connectant als servidors per saber si tenen quelcom nou per ells. Un bon exemple per entendre això és els servidors POP3 els servidors tenen una serie de correus enmagatzemats a l’espera que els clients a través del seu MUA es connectin per descarregar-se el correu.

Doncs bé en una xarxa XMPP, els clients es troven connectats al servidor en tot moment i tenen establer un canal permanent (real o virtual) entre clients i servidors. Per tant, l’intercanvi d’informació és bidireccional i qualsevol d’ambdues parts port enviar i rebre stanzas sense haber d’establir un nou canal, sinó que aprofiten el que ja tenen. PubSub és la capacitat que tenen els recursos d’XMPP (clients d’XMPP) de subscriures i publicar qualsevol informació, la possibilitat de subscriures a una informació permet que cada cop que el servidor té una informació d’aquell tipus l’enviarà directament al client sense que aquest l’hagi de demanar. Un exemple per entendre millor el PubSub seria el que fan els usuaris al unir-se a un canal de xat; o sigui, informen al servidor que volen rebre qualsevol informació que es publiqui al canal i el servidor quan algún usuari publica una nova informació al canal l’envia automàticament a la resta d’usuaris.

Com és fàcil imaginar XMPP ens dona usa serie d’avantatges per tota una serie d’aplicacions que altres protocols no poden, potser la més poderosa és la que es tracta aquí. Donant un cop d’ull als pros i contres:

Pros (PubSub > Polling)

Intercanvi bidireccional d’informació, no cal establir VPNs ni altres sistemes similars perquè hi hagi accés transparent entre servidors i clients.
Optimització del canal, no es malgasta ampla de banda fent preguntes per saber si hi ha algo nou, directament rebem les novetats.

Contres (PubSub < Polling)

Cal mantenir el canal establert, de forma real o virtual, això no sempre és possible o senzill. Per això apareixen tècniques/protocols com BOSH per permetre-ho.
XMPP no esta optimitzat per intercanviar grans volums d’informació.

La extenció més coneguda: Jingle

És una extenció d’XMPP que permet enviar missatges de senyalització entre recursos (clients) d’aplicacions multimèdia interactives com veu o video. Va ser dissenyat per Google i la XMPP Standards Foundation. El contenigut multimèdia s’envia a través d’RTP(Real-time Transport Protocol) amb ICE(Interactive Connectivity Establishment) per tal de poder traspassar els NAT(Network Address Translation).

Fonts

Wikipedia:

XMPP
Jingle

Web:

XMPP

Presentació:

XMPP 101 – FOSDEM (Free and Open Source Software Developers’ European Meeting)

moblin: Per què uso Fedora Core 10?

2009/04/06 1 Comment

Reading time: 2 – 4 minutes

Després d’estar molts anys sent un defensor aferrim de Gentoo, els meus companys/amics es fan creus que finalment m’hagi passat a Fedora. He dir que no renego pas de Gentoo, al contrari li reconeixo moltíssimes virtuts i considero que per developers i per gent que vulgui coneixer el sistema a fons i controlar-lo ell, no pas la distribució és el millor que hi ha.

Però per temes professionals m’he posat a treballar amb moblin, una distribució de Linux bàsicament subvencionada per intel. Doncs bé, la qüestió és que malgrat la v1 de moblin es basava en Ubuntu que ja tinc força per la mà, la v2 es basa en FC i d’això ja no en tenia ni idea. La qual cosa feia que no estigués familiaritzat amb l’entorn de desenvolupament i se’m feia molt feixuc avançar.

Per tant, vaig decidir aprofitar una posada de “pota” al disc dur del portàtil, per comprar-ne un de nou (ara en tinc un de 500Gb al Dell m1330) i instal·lar-hi una FC10. Per resumir-ho en una nota del 1 al 10, li posaria al voltant d’un 6. Escencialment el sistema funciona força bé i tot esta molt preparat perquè ràpidament es pugui instal·lar, mantenir i usar. Com podria ser amb Ubuntu, clar. Però té alguns tocs de professionalitat que el diferencien com el SELinux, o alguna altre eina que sorpren veure ben integrada que esta amb el sistema.

Tornant al moblin, pels que no sapigueu a què s’orienta el sistema a continuació en podeu veure un video de presentació:

Si voleu endinsar-vos més en les funcionalitats que ofereix i el seu estat de desenvolupament podeu fer-ho a:

Moblin v1: web de la versió 1.0 del sistema, on hi ha moltíssima informació molt professional ja que aquesta versió ja esta funcionant en alguns dispositius del mercat.
Moblin v2: versió encara en alpha, concretament en alpha2. Però que funciona molt bé i que malgrat esta verda promet moltíssim. Escencialment on jo estic involucrat és en aquesta versió.

Per cert, si algú es vol posar en el tema és important que no oblideu que la versió 2 trenca compatibilitat en moltíssimes coses amb la versió 1.

Arribats aquest punt de l’article només comentar-vos que jo ús ha de semblar extrany si a partir d’ara començo a publicar articles que parlin de FC i/o de moblin.

Netgear ProSafe SSL VPN Concentrator SSL312

2009/03/03 3 Comments

Reading time: 9 – 15 minutes

Havia tingut l’oportunintat de veure funcionar aquest tipus de concentradors d’VPN en diverses ocasions però mai n’havia configurat cap. De fet, el model en concret del que us parlo el vaig descobrir a través de Tecnología Pymes. El que més em va sorprendre és la quantitat d’VPNs que gestionava i el seu preu, són 25 VPNs concurrents per uns 350€ de PVD. Després vaig estar mirant-me a fons el manual i les seves especificacions tècniques i crec que és una de les solucions més competitives per montar VPNs a usuaris remots (roadwarriors) de forma senzilla. En aquest cas, senzilla vol dir que no s’hagi d’anar usuari per usuari a configurar-los l’VPN. Sinó que ells mateixos simplement accedint a una pàgina web i amb un simple usuari/password més el suport d’un plug-in Java/ActiveX passin a ser un client de l’VPN.

Al accedir via web després de l’autenticació el dispositiu facilita un portal d’enllaços als usuaris on poden amb un simple clic accedir a aplicacions a través del navegador, per exemple, usant VNC, RDP, Telnet, SSH, IE i d’altres protocols l’usuari pot iniciar per exemple una sessió amb una aplicació que estigui en un servidor local: Word, Excel, ERP, CRM, Web, etc. O sigui, que és ideal per quan tenim usuaris amb coneixements molt bàsics perquè els podem donar accés directe a les típiques coses que usaran i per l’usuari és molt senzill d’entendre. Obviament si no volem accedir via web a la xarxa remota ho podem fer des del sistema, o sigui, que per exmemple si obrim una consola podem llençar un ping sense problemes als servidors remots. No deixa de ser una VPN de les de sempre, però usant com a client el navegador.

Pel que fa al firmware que usa després de connectar-hi via RS232 he pogut veure que és un Linux, al qual pel mateix CLI serie podem tenir-hi accés i tocar el que ens convingui. Per cert, enlloc he trobat la configuració del port serie per connectar-hi però fent proves la que m’ha funcionat ha estat: 9600 8N1 no control de fluxe per hardware ni tampoc per software.

Al iniciar el router aquest portava un firmware força antic que no suportava Windows Vista i que només podia treballar amb clients IE via ActiveX. Però després d’actualitzar el firmware a la versió 2.3.03 no només ja es suporta el Windows Vista sinó que també funciona amb clients Linux amb Firefox usant un applet de Java. Això si hem de tenir permisos d’administrador perquè sinó no pot crear les rutes i d’altres similars al sistema.

# uname -a
Linux vpn0 2.4.20-br264 #25 Fri Nov 14 12:23:42 IST 2008 POLO unknown

Els usuaris de l’VPN poden estar guardats en diversos llocs:

Local user database
Microsoft Active Directory
LDAP directory
NT domains
RADIUS (PAP, CHAP, MSCHAP, MSCHAPv2)

A més disposa d’un sistema de grups i de polítiques de permisos que malgrat no ser res de l’altre món ens permet crear certs tipus de perfils restringint els accessos de forma simple i fàcil de gestionar als grups o usuaris.

Quan montem aquesta solució podem treballar de diverses formes. Diposa de dues sortides ethernet i podem treballar amb només una sortida:

o usant dues interficies de xarxa:

a partir d’aquí podem adaptar el sistema d’VPN al que més ens interessi dins de l’empresa.

Abans d’acabar només un apunt sobre el tema de la configuració. Cal dir que no és complicat de configurar, però en primera instància és una mica engorrós tenir tantes opcions i tan poc intuitives. Una bona recomanació és que no deixeu de llegir-vos atentament l’ajuda en línia (apareix a la part dreta) que es mostra en la WebUI de configuració.

Un altre cop doncs NetGear ens ha presentat un producte molt decent i recomanable, he de dir que és una marca que al igual que Linksys m’acostuma a deixar un bon gust de boca.

Pàgina del producte: ProSafe SSL VPN Concentrator SSL312

Atac DOS al DNS: DNS Root Query Amplification

2009/02/28 No Comments

Reading time: 2 – 4 minutes

El dia 26 un dels servidors que administro va ser víctima d’un atac DNS, de fet, a hores d’ara encara continuem sent víctimes de l’atac malgrat ara mateix ja hem pres mesures de contenció per tal de que el mateix no ens afecti. La qüestió és que aquest atac va sobrecarregar l’activitat del nostre servidor de DNS fins a tal punt que les peticions DNS trigaven molta estona a resoldres ja que s’acumulava la feina i aquestes cada cop trigaven més a resoldres. Això de forma col·lateral va provocar problemes en altres serveis, arribant fins hi tot a col·lapsar-los i a fer caure un dels servidors.

L’atac en qüestió esta perfectament descrit pel SANS:

DNS queries for ”

Una possible solució i també descripció del problema la va trobar en Lluís en aquest blog:

DNS Root Query Amplification

Per resumir una mica el que es nota és que rebem moltíssimes peticions de resolució del domini ‘.’, cosa que dona molta feina al nostre servidor DNS i que acaba generant un gran tràfic de resposta per una petita petició que pot llençar perfectament un zombie sense patir cap sobrecarrega al seu ampla de banda, encanvi el destinatari del atac DOS pot veures afectat per moltíssims paquets no solicitats de diversos origens, convertint el simple atac DOS en un complicat atac DDOS difícil de parar pel destí final de l’atac.

Un bon gràfic per entendre l’atac és aquest:

dns-amplification-attack-small

Aquest gràfic l’he extret de l’article DNS Amplification Attack
del blog Security News & Tips. Que també té un bon article on s’explica l’atac en detall.

Si simplement sóm usats per llençar aquest atac, com era el cas que explico gràcies a eines com el fail2ban no és complicat d’aturar, ja que podem dir-li que vigili el nostre fitxer de logs i llençar regles de filtrat que aturin les peticions al DNS que es repeteixen massa pel mateix origen. Per un detall més complert de com implementar això ús remeto a l’article: DNS Root Query Amplification.

NOTA sobre PowerDNS: El software que usem per gestionar els DNS és el PowerDNS el qual disposa d’una interficie web per controlar les estadístiques del servei, en cas de patir un atac d’aquest tipus a través d’aquesta pàgina web serà molt senzill que identifiqueu quines IPs estan llençant l’atac i a més a més comprovar que l’atac és el del tipus que he descrit.

El cercador en català: que.cat

2009/02/27 2 Comments

Reading time: 2 – 3 minutes

La vida dona moltes voltes, una altre prova d’això és que fa unes setmanes vaig rebre el comentari d’un dels lectors del blog informant-me que esta desenvolupant un interessant cercador de pàgines web en llengua catalana. La veritat és que no tinc el plaer de coneixen els detalls tècnics de com ho esta fent i tampoc els he sabut trobar a la xarxa. De moment les poques busquedes que hi he pogut llençar m’ha semblat:

ràpid
simple d’usar
simple d’interpretar els resultats
molt orientat als continguts en la nostre llengua

Com a tecnòleg la veritat és que convidaria al David a que via podcast o per escrit ens fes cinc cèntims de com ho esta fent per montar el cercador, si és que es pot explicar. Però anant al que comentava a l’inici de l’article, com a persona curiosa que sóc vaig arribar fins a la web de l’empresa del David (deDavid interactive) i vaig adonar-me que el seu logo em sonava moltíssim. Tan és així que vaig seguir pensant on l’havia vist abans i al cap de pocs dies em va venir al cap: a la web de Cablematic. Potser a molts no ús sona la botiga, però jo en sóc un gran client i fa molts anys que hi compro i que hi trobo les coses més rares que puc arribar a buscar en concepte de connectors, cables, gadgets, dispositius, etc.

Així doncs, una casualitat com una altre, resulta que el David llegia el meu blog i jo era un gran usuari d’un dels seus treballs com a programador de webs. Tornant al motiu de l’article, només recomanar-vos que doneu un cop d’ull a que.cat un cercador molt jove, però que apunta maneres i esperem que arribi ben lluny. Qui sap si un dia la generalitat li podria donar tants diners com va fer en el seu dia a Olé!

pfSense i VMWare: problemes amb les interficies en bridging [solucionat]

2009/02/27 No Comments

Reading time: 4 – 6 minutes

Ahir en Joan i jo ens varem passar 11h per descobrir que el nostre gran problema d’incompatibilitat entre el pfSense i el VMWare ESX 3.5 no era res més que un petit error de configuració a un virtual siwtch (vSwitch) que unia les interficies virtuals del firewall.

Bé anem a descriure l’escenari. Imagineu un pfSense com a màquina virtual d’VMWare amb dues potes físiques, o una física i una virtual, com volgueu el problema és el mateix. Si les dues són virtuals no ho he provat, però imagino que passa el mateix. La qüestió és que si fem que les dues potes del pfSense estiguin en mode bridge, és a dir com si el pfSense no hi fos i ambdues subxarxes estiguessin unides en una de sola, llavors el tràfic entre una xarxa i l’altre no flueix. O sigui, no podem passar ni paquets ICMP, ni TCP ni UDP. Però si que podem passar paquets ARP. Curiós, eh!?

vmware-pfsense-bridge

En el dibuix anterior es veu l’escenari d’exemple que varem estar provant. O sigiui, un portàtil en una xarxa física, després en una altre xarxa hi teniem un servidor físic i un de virtual. El pfSense sempre virtual, o sigui dins del VMWare ESX. Per altre banda teniem una altre pota real que ens connectava a internet. Però això no és rellevant, només ho indico perquè quedi clar que el pfSense tenia tres potes i que les que feien el bridge no eren la LAN i la WAN. Sinó la LAN i una OPT1. L’escenari real i le proves següents complicaven aquest escenari bàsic afegint una pota més del pfSense també en mode bridge amb la primera, les proves també van funcionar.

Pels que no estigueu familiaritzats amb el VMWare per fer això cal definir dos vSwitch un que uneixi la LAN del pfSense amb la targeta de xarxa real del VMWare i la Xarxa 1. Un altre vSwitch ha d’unir el pfSense amb la Xarxa 2, que té una màquina virtual connectada a ell i un targeta de xarxa del VMWare connectada a un switch real amb un ordinador físic. Doncs bé, aquestes dues interficies del pfSense es posen en mode bridge i els ordinadors de la xarxa 1 i 2 poden compartir domini de col·lisió i el pfSense pot fer filtrat de packets en mode stealth ja que els usuaris ni s’adonen que els seus paquets passen per un firewall.

Diria que ja ha quedat clar el que passava, doncs bé en Joan i jo ens varem passar 11h lluitant i investigant d’on podia venir el problema que feia que els paquets no passessin d’un costat a l’altre del pfSense. De fet, el que varem observar per començar és que a l’itnerficie de xarxa del pfSense no arribaben els paquets de la xarxa 1 a menys que aquests anessin dirigits a la IP de la pota de forma explícita, o els paquets que volien usar el firewall com a porta d’enllaç per navegar.

Doncs bé, el tema esta en que els vSwitch del VMWare han de tenir el paràmetre “Promiscous Mode“, que per defecte esta a “Reject“, a “”Accept“. Fent això a ambdós vSwitch els paquets flueixen d’un costat a l’altre del firewall sense problemes. Increible, oi? doncs si. Una de les múltiples alegries que et dona l’informàtica quan després d’aixecar-te a les 4 del matí per posar en producció el sistema, a les 6 de la tarda descobreixes en un entorn simulat que el problema venia d’això.

A continuació adjunto un parell de captures de pantalla on podeu veure com per defecte el paràmetre esta a “Reject” :

Caputra de les propietats d'un vSwitch

i simplement editant les propietats del vSwitch el podem posar a “Accept”:

Això farà, que demà a les 8 hem toqui treballar altre vegada i que per fi pugui posar en producció el sistema. Esperem que les proves de concepte fetes en el entorn simulat que varem montar ahir a la tarda segueixin funcionant tan bé en l’entorn real demà al matí. Apa doncs, només agraïr al Joan la seva paciència i seguir provant i provant colze amb colze amb mi per arribar a aquesta solució.

WMWifiRouter: convertint el telèfon en un gateway wifi-3g

2009/02/16 4 Comments

Reading time: 2 – 3 minutes

WMWifiRouter és una aplicació que preten convertir el nostre telèfon mòbil amb Wi-Fi i 3G en un gateway cap a internet pel nostre portàtil, per exemple. De fet, el programa dona molt més de si i l’enllaç cap a la xarxa 3G el podem fer no només amb Wi-Fi sinó també amb Bluetooth i USB.

El programa no és massa difícil de configurar i amb no massa estona podem tenir-lo llest perquè el portàtil, per exemple, accedeixi per Wi-Fi a internet amb HDSPA via el mòbil. El que no em fa massa el pes és que l’enllaç Wi-Fi es fa en mode ad-hoc i malgrat el propi telèfon ens fa de servidor DHCP, aquest no va massa fi i a vegades li costa força assignar-nos una IP. Però el que realment no em fa gens el pes és que l’enllaç Wi-Fi perd moltíssims paquets, és a dir, després de fer l’enllaç ad-hoc que comentava em vaig posar a fer pings al punt d’accés (o sigui, al telèfon) i de cada 10 pàquets se’n perdien de 3 a 5. O sigui, un desastre i més si tenim en compte que entre el mòbil i l’ordinador no hi havia més d’un pam.

Malgrat això crec que l’eina és una molt bona idea, però crec que ha de millorar molt en el rediment que dona i en l’estabilitat ja que quan ens desconnectem i tornem a connectar ja sigui de la xarxa Wi-Fi o de la 3G la cosa comença a donar errors ben extranys; fins el punt que acaba sortint més a compte reiniciar el telèfon que seguir aguntant el comportament que té. Només animar als creadors de l’eina que la segueixin millorant perquè crec que si arriba a funcionar bé pot tenir molt futur.

pfSense: per fi funcionen els aliases

2009/02/13 No Comments

Reading time: 2 – 2 minutes

Acabo de llegir al wiki de pfSense que per fi la funcionalitat d’aliases als ports funciona, de fet, encara no sé si això passarà a funcionar a la versió 1.2.3 o ja funciona a les versions 1.2.2 que estic montant útlimament quan ho hagi contrastat ja avisaré en aquest mateix post. Pels que no tingueu ni idea de què estic parlant vaig a explicar-me.

Resulta que el pfSense té entre les seves funcions la de poder declarar aliases de hosts, xarxes i ports. Això és genial a nivell conceptual perquè podem definir, per exemple, un grup de hosts que anomenem “ServidorsWeb” i un grup de ports que anomenem “PortsWeb” i després al la secció de regles (rules) només cal que creem una sola regle que permeti el tràfic a tots els “ServidorsWeb” pels “PortsWeb” i això automàticament en background generarà tantes regles com calguin perquè aquest tràfic passi sense problemes. Fins ara es podien definir els aliases dels ports però després a la secció de NAT o Rules no es podien associar, per tant, era com inútil asignar aliases a ports.

Quan tenim xarxes dividides en diverses subxarxes i amb uns quants servidors, grups d’usuaris, etc. aquest típus d’eines van genials. De fet, altres firewalls més coneguts com el Checkpoint fa segles que disposen de funcions com aquestes.

Si voleu donar un cop d’ull a la plana wiki on ho he trobat: Aliases.