Encara m’enrecordo fa quasi 10 anys que per entrar a l’IRC usabem aplicatius d’aquest tipus per tal d’spoofejar la nostre IP. Doncs bé, avui he hagut de montar un procés que fa el mateix que usaben en aquelles èpoques però aquest cop per temes més seriosos. Així doncs, perquè si a algú li cal una eina que re-envii una connexió TCP d’un servidor a un altre de forma estàtica simple senzilla i ben fet he trobat el tcpxd. Ell mateix permet llençar-se com a dimoni, suporta múltiples connexions simultanees de forma asíncrona, de fet les típiques funcions xorres de tota la vida i amb una sintaxis ben senzilla:
tcpxd780210.0.0.17802
Són d’aquelles eines xorres que t’ajuden a sortir de més d’un embolic quan la potència del NAT del firewall, router o el que sigui que tinguem pel mig no ens permet fer el que volem.
Ja fa molt de temps tinc el Siemens S65 (~3anys), així doncs la bateria ja comença a fer aquelles cosetes pròpies de l’edat, o sigui, carregar totalment el mòbil i que es descarregui en mig dia i d’altres tonteries similars. Tot s’ha de dir que li he donat moltíssima guerra. De fet, encara no entenc com aguanta tan el pobre. La qüestió és que fa potser 1 mes que busco algún substitut pel S65. Doncs l’altre dia em va semblar que per fi havia trobat la mare dels ous. Obviament té un però, de fet, més d’un però només un és realment un problema i és que segons diuen els anàlisis que he trobat per internet un dels punts febles que té és la duració de la bateria :'(. Quina ràbia, jo que pensava que per fi havia trobat un mòbil per deixar de somiar.
Els que coneixen els meus gustos sobre mòbils deuen estar al·lucinant, ja que jo mai parlo bé dels Nokia més aviat al contrari. De fet, fa molt de temps que no tinc un mòbil Nokia. L’única cosa en la que realment m’han seduit els de Nokia últimament és amb el 770. Doncs bé, el model que m’ha seduit ara és el N95 que porta un Symbian 9.2 com a sistema operatiu, un dels millors sistemes operatius per mòbil però no-OpenSource. De fet, sempre l’he trobat molt estable el sistema operatiu però el que sempre m’ha costat molt és entendrem amb els menús que tothom troba tan senzills. De fet, això en la nova versió 9.2 canvia radicalment cosa que ja m’ha animat a considerar-lo.
Ús convido a llegir l’ànalisis que en fan a un dels llocs d’internet on fan anàlisis sobre mòbils que més m’agraden: Nokia N95 MobileBurn Review. Allà hi trobarem fins l’últim detall analitzat, si el que voleu és el motiu pel que m’encanta el telèfon doncs perquè ho té tot:
GPS tan per anar a peu com en cotxe, m’agradaria saber si hi ha les parades de metro de BCN i ja seria la bomba.
Bluetooth 2.0 (EDR)
USB 2.0: ideal per carregar-hi els MP3 ràpidament
WiFi 802.11b/g: perfecte per sincronitzar amb el PC, portàtil, trucar per VoIP, etc.
Reproductor d’MP3 (i altres formats): a més amb molt bona qualitat per poder deixar a casa el Creative Zen.
Radio: aquest és el gran motiu pel que sempre vaig amb el Creative Zen a sobre perquè m’agrada molt escoltar alguns programes de radio i no trobo mòbils tan complerts que disposin a més de radio.
EDGE: li trobo a faltar HSDPA però per navegar només amb el mòbil EDGE va perfecte el fotut és si l’úses com a mòdem del portàtil que EDGE és un pèl lent. Tot i que sempr és molt millor que GPRS, és clar.
Camera de 5 Mega Pixels: les fotos d’exemple de la web prometen molt però m’imagino que al final sempre troves a faltar la càmara de veritat i més si tens nocions de fotografia.
Videos en qualitat VGA (640×480) i 30fps sense límit de tmeps.
microSD: de serie ve amb 1Gb a la microSD però imagino que se n’hi deuen poder posar 2. El bo seria que en suportes 4 o 8, caldrà esperar a veure si els frikis de torn ho proven. No sé si suportarà la funció de MassStorage igual que la BB perquè llavors també es podria usar de llapis de memòria.
Pantalla auto-orientable: aquesta funció va molt bé perquè és totalment automàtica via un sensor i pots moure el mòbil com més t’interessi en funció del que estàs fent i es recol·loca tota la pantalla, aquesta funció és genial.
El que més m’agrada d’aquest terminal és que podria sortir de casa només amb el mòbil i ja portaria a sobre moltíssims altres gadgets que ara em veig obligat a arrossegar: llàpis de memòria, reproductor MP3, radio, GPS, telèfon VoIP, etc. Obviament tot això tan bonic se’n va per terra quan resulta que la bateria es gasta massa ràpid. Així doncs, a veure si algú es mulla a dir quan és aquest massa ràpid i sobretot quan aguanta la bateria en una trucada de telèfon i en standby. Una altre cosa que em sorprèn molt positivament és la seva mida i el seu pes, tenint en compte tot el que fa, és clar.
El dolent com sempre el preu, però de fet amb tot el que he comentat no trobo que uns 700 sigui un preu car. Obviament sempre el podeu comprar via un operador blau que hi ha en el nostre país que te’l ven per uns ~400. Però jo ja fa anys que per problemes de la meva religió intento no tenir res a veure amb aquesta gent que de tan maltractar clients s’han tornat blaus de la ràbia que tenen dins. Així doncs, només em queda plorar perquè me’l regalin o fer guardiola.
Una de les icognites més grans que tinc sobre el terminal és si via SyncML el podria sincronitzar amb Evolution sobretot pel que fa a l’agenda de contactes. Ja que els temes de correu i calendari els porto amb la BB de la feina i em va perfecte, però la BB com a mòbil personal queda curt tot i ser ideal per treballar i aquest N95 el veig perfecte com a mòbil personal, sempre parlo del meu cas, és clar.
No em feu dir d’on he tret aquest script perquè ja no ho recordo, però és realment útil. Usa l’mencoder del mplayer i ens permet convertir arxius de flash video (.flv) a arxius en format Divx o XVid.
A aquestes altures tothom coneix l’VMWare, personalment fa força temps que uso al portàtil la versió workstation i a alguns clients tenen el server. Fora de les típiques coses que es poden llegir a la documentació oficial del producte i de productes complementaris com l’VMWare converter, que ja vaig comentar fa temps, es poden fer algunes altres filigranes amb aquest producte.
Hi ha diversos howtos (per exemple, Convert Physical Windows Systems Into Virtual Machines To Be Run On A Linux Desktop) que expliquen com convertir una partició de windows en un disc virtual que després es pot usar des de la màquina virtual de l’VMWare. Com ja apuntava fa un moment això es pot fer amb l’VMWare converter. Problemes lògics d’aquesta solució és que si la nostre partició de windows ocupa 40Gb obviament el disc virtual ocuparà el mateix. A més si la configuració del nostre windows canvia (noves configuracions, nous programes, actualitzacions, etc) el contingut del disc virtual obviament quedarà ràpidament obsolet o alrevés.
Doncs bé aquest diumenge passat vaig configurar l’VMWare perquè des de linux m’iniciés el WinXP que tinc a l’altre partició del disc dur del portàtil, tot això basant-me en un petit manual que vaig trobar a Run Existing Windows installation With Vmware Player (local). Com podeu veure la idea és molt atractiva i soluciona els problemes que comentava anteriorment derivats de tenir en el fons dos Windows al mateix PC. Obviament d’aquesta solució se’n deriva una altre dificultat la de mantenir dos configuracions de hardware (el de la màquina real i el de la virtual) en un sol WinXP. A continuació intentaré explicarvos-ho i també comentaré com l’he resolt jo.
A continuació repetiré els passos que descriu el manual anteriorment comentat perquè tingueu una referència totalment traduida de com fer això. Realment els passos per ajustar l’VMWare són realment senzills els problemes realment complexos són més de cara al Windows que no pas en el que es refereix en aconseguir que el VMWare arrenqui a partir de la partició WinXP. L’explicació del manual anterior l’adaptaré a la meva configuració ja que crec que és on puc aportar un valor diferencial.
Com podeu veure i resumint, bàsicament tinc una partició linux de 39Gb, una Windows de 28Gb formatejada amb NTFS i una FAT32 de 29Gb que uso per guardar els fitxers. Bàsicament aquesta partició és per temes històrics de quan el suport NTFS des de linux es limitava a lectura. Avui en dia el suport NTFS des de linux ja és en lectura i escriptura, per tant es podria convertir a NTFS. Malgrat això la recomanació és que no ho feu, sobretot perquè en cas de desastre si haguéssim d’usar eines per recuperar el contingut de la partició aquestes eines per NTFS sempre són més limitades, o simplement hi ha menys eines al mercat que soportin la recuperació de dades per NTFS.
Pel que fa a la CPU i la RAM són 1.2GHz i de 1Gb respectivament. He de reconeixer que el sistema li costa lo seu arrencar, sobretot perquè a la màquina virtual d’VMWare (o sigui, el WinXP) li assigno 512Mb de RAM. Si a això li sumem, que jo sempre tinc la mania de tenir mil programes oberts a la vegada: FF2 amb mil finestres, evolution, openoffice, zend studio, etc. Obviament tot el sistema es torna molt pesat. Així doncs ja tinc un bon motiu per comprar-me un nou portàtil amb una bona CPU i moltíssima RAM.
Creant la màquina virtual d’VMWare
He creat un directori nou just on tinc la resta de màquines virtuals que uso per treballar a la partició de dades, o sigui, que partir d’ara tots els fitxers dels que parli per mi estan situats a /mnt/fitxers/vmware/winxp-mini2. Al directori hi copiem aquests dos fitxers: windows.vmdk i windows.vmx. El que ara ens cal és una eina com el parted per tal de coneixer algunes dades de les nostres particions i el disc dur:
Ara hem d’editar el windows.vmdk i hem de modificar les 4 dades que hi ha seleccionades a continuació:
<divstyle="text-align: center;"></div>
On posa # Extend description dues linies per sorta fixeu-vos que teniu el número de sectors que té el vostre disc, subratllats de color vermell doncs bé aquí heu de posar la dada que us dona el parted en el meu cas: 195371567s i abans de copiar-la li restem 63 que és el que ocupa l’MBR del disc, així doncs jo hi he de posar 195371504:
195371567-63=195371504
Les altres tres dades marcades en vermell en el fitxer windows.vmdk són els cilindres, capçals i sectors del vostre disc (cylinder,head,sector geometry) aquestes dades les podeu veure en el segon bloc de dades que li hem demanat al parted, en el meu cas: 12161,255,63.
Així doncs en el meu cas el fitxer windows.vmdk queda així:
Ja tenim llest l’VMWare perquè arrenqui la nostre altre partició amb el windows. Ara qui no esta preparat és el windows, ja que penseu que l’VMWare és una màquina virtual que lògicament no té el mateix hard que la vostre màquina. Per exemple, no usa la mateixa targeta gràfica, controladora de ratolí, controladores USB, contraladores de disc, etc. Per tal de deixar intacte la nostre partició de windows una bona idea és crear un nou perfil i en aquest nou perfil hi podem configurar el hard d’aquesta màquina virtual. A més li podem dir al windows que cada cop que intenti arrencar ens pregunti en quin perfil ho volem fer així segons si ho fem des del PC o des de la màquina virtual sempre es reconeixerà el hard automàticament.
Configurant el Windows perquè treballi amb dos perfils de hardware diferents
Dins del control panel cliquem sobre la incona system després anem a la pestanya hardware i cliquem en el botó hardware profiles:
Aquí copiem el perfil actual i seleccionem el segon radio button per poder escollir el perfil que ens interessi a l’hora d’arrencar el windows. Un cop fet això reiniciem la màquina i arrenquem seleccionant el nou perfil, en la meva captura podeu veure que aquest perfil l’he anomenat vmware també he fet una còpia de seguretat del perfil per defecte Perfil 1 i alguns altres perfils que uso per fer proves.
Un cop s’ha iniciat la màquina amb el perfil vmware un bon consell és que deshabiliteu tots els drivers de hard que creieu que puguin causar conflictes al iniciar-se amb la màquina virtual: controlador del disc dur, ratolí (driver synaptics a mi no em funciona), targeta gràfica, targeta de so, bluetooth, pcmcia, etc.
Com ja sabreu per fer això heu d’anar al control panel, cliqueu a la icona system, a la pestanya hardware i finalment al botó administrador de dispositivos. També és bona idea descarregar les VMWare Tools ja que inclouen alguns drivers que ja podeu actualitzar directament des d’aquí, fent el típic d’actualitzar el controlador i anant al direcotori on hi ha el driver de l’VMWare perquè així quan arrenquem amb la màquina virtual el dispositiu ja funcionarà correctament, ús recomano que feu això especialment amb el controlador del disc dur. Jo vaig tenir problemes i la solució la vaig trobar a Running a Windows 2000, Windows XP or Windows Server 2003 Virtual Machine from an Existing Multiple-Boot Installation i a Error INACCESSIBLE_BOOT_DEVICE (Raw Disk).
A mi personalment el que més problemes em va donar va ser el controlador synaptics de Dell que em provocava un pantallazo blau (BSOD) l’error no el vaig guardar, però deia algo d’IRQs. Si el trobo ja l’afegiré. Finalment vaig haver de desintal·lar el driver per Add/Remove software i ara treballo amb el touch pad com si fos un ratolí PS/2.
Sobretot recordeu que heu de deshabilitar els controladors no eliminar-los, ja que sinó després quan entreu en el vostre perfil per defecte aquests s’hauràn de reinstal·lar. Arribats en aquest punt ja podeu sortir del windows i tornar al linux per iniciar la nova màquina virtual. Si surten pantalles blaves al iniciar no ús preocupeu, això només afecta al nou perfil que heu creat i heu d’intentar entrar com sigui, via safe mode, tornant a repetir els passos anteriors, etc. Un cop a dintre repasseu si teniu algún problema amb el hard tornant a la gestió de dispositius.
Experiencia
Fa una setmana que estic treballant amb el sistema i n’estic molt content, com comentava només trobo que vaig curt de RAM i de CPU però per la resta és realment genial disposar de tots els aplicatius de windows de forma tan ràpida des de linux. Sempre puc veure quins són els efectes que estan tenint els clients quan tenen un problema amb alguns dels meus aplicatius, sistemes o demes. A més no tinc els típics problemes del wine quan emula windows perquè pugui llençar aplicatius. A vegades calen clients que només existeixen per windows i d’altres sistemes propietaris que sempre obliguen a perdre molt de temps reiniciant la màquina i a més, almenys a mi, em fan perdre tota la meva forma de treballar ja que no tinc accés a les aplicacions que m’acompanyen usualment a l’escriptori.
Com a nota negativa comentar, que no sé si és culpa del invent o si no hi té res a veure però la partició de dades la vaig haver de reparar quan mai ho havia hagut de fer. Jo diria que és culpa de que tinc la mania de deixar la màquina virtual suspesa i continuar treballant amb la paritició de dades des de linux. Així doncs, els fitxers que tenia oberts des de windows i que no s’han alliberat correctament perquè el sistema s’ha suspès no pas apagat ha creat algún tipus de conflicte amb els canvis que he fet al sistema de fitxers des de linux. Així doncs, a partir d’ara apagaré sempre la màquina virtual a veure si no tinc aquests problemes d’incosistència amb la partició de dades. Jo diria que el raonament té molta lògica ara només cal que sigui cert.
Resumint doncs, estic contentíssim d’aquest enginy i animo a tothom que tingui aquesta necessitat a usar-lo. Això si recordeu que cal molta RAM i una CPU ràpida. Sinó la SWAP anirà de cul i tot plegat es farà molt lent i pesat d’usar.
Malgrat encara esta en una versió una mica verda, ja es fa mirar amb molt bons ulls aquest projecte. El FreeNAS és ideal per montar servidors NAS amb un moment. De tots els unixeros és sabut que els BSD tenen unes prestacions d’estabilitat i velocitat millor que els linux. Així doncs crec que és una idea molt bona idea que aquest sistema enquestat usi FreeBSD de base. Potser l’únic inconvenient és que la compatibilitat de hardware de FreeBSD és inferior que la que té linux. Així doncs si el penseu usar aneu molt amb compte a l’hora d’escollir el servidor que usareu. Reviseu la compatibilitat de hardware del servidor amb FreeBSD.
També és una opció interessant a tenir en compte la de tirar el servidor NAS com a màquina virtual dins de l’VMWare o quelsevol altre aplicatiu similar, com ara el Xen. Tingueu en compte que ha de suport FreeBSD. Obviament baixa el rendiment però per molts entorns és més que suficient. Jo la veritat és que em moro de ganes de comprar un targeta SATA i 4 discs d’1Tb per montar-me el nou servidor de fitxers de la xarxa amb un Pentium a 800Mhz que tinc per aquí tirat. De fet, abans de posar-me mans a l’obre provaré la versió de la màquina virtual d’VMware que tenen a la web, a veure fins a quin punt és configurable tot plegat.
Entre el FreeNAS i el pfSense em moro de ganes de posar-me a re-montar una mica la xarxa de casa que la pobre esta una mica estancada, tot i que tampoc tinc cap necessitat vital de funcionalitats que no em doni tot plegat és una mica montar per disfrutar més que per necessitat.
Sovint a les xarxes de les empreses hi tenim més connectades de les que recordem. O fins hi tot coses pitjors, hi ha algún dispositiu (p.exemple printserver) i no tenim ni idea de quina IP té per poder-hi connectar. Doncs amb les ARP Tools (paquet gentoo: net-analyzer/arptools) hi ha una eina que es diu arpdiscover que fa un enviament massiu de paquets ARP a la xarxa local per veure quines IPs ens contesten.
No sé si sóc l’únic pringat que fa unes setmanes va rebre un sms que deia: “La portabilidad de su número a yoigo será efectiva en 10días“. Jo tot acollonit vaig trucar a orange que és la meva operadora personal i vaig preguntar si hi havia alguna portabilitat contra el meu número i em varen dir que no. Tot i quedar-me més traquil obviament continuava mig preocupat pensant d’on carai havia vingut això. Doncs bé, als pocs dies em va arribar un altre missatge de l’estil del primer aquest ja donant-me la benvinguda a l’operador. Però el meu número no havia estat ni ha estat, de moment, portat a yoigo.
Espero que la cosa continui igual i que no es faci cap portabilitat que jo no he solicitat perquè realment això té pinta d’eganyabobos. Imagino que volien que truques a yoigo perquè així amb l’excusa em podrien oferir els seus serveis. Perquè sinó no acabo d’entendre què carai eren aquells missatges. Realment el món de les operadores és realment una vergonya, tot si val per agafar un client més i si és de portabilitat millor que són més calers de comissió.
Sovint quan es monta un spamassassin per evitar que entri spam la gent es queixa perquè aquest deixa passar molts mails com a correus bons, però realment són spam. Doncs bé, llavors a la gent se li explica que s’ha d’ensenyar a l’spamassassin a que aprengui d’aquests errors ensenyant-li el que ha deixat passar i no havia d’haver deixat. O sigui, que aprengui els seus errors d’spam. Doncs bé aquestes últimes dues setmanes se’m colaben uns 10 o 15 missatges al dia com a correu bo i eren spam, encanvi tenia la base de dades de correus d’spam ben plena i no acabava d’entendre perquè passava això.
Doncs bé, als usuaris sempre se’ls explica que l’spamassassin no només ha d’aprendre què és spam (correu brossa) sinó també el ham (correu legítim) així millora l’ensenyament de l’anti-spam. Així doncs, resulta que la meva base de dades de ham era massa vella i no l’havia educada de feia massa temps, així doncs fa uns 3 dies li vaig fer aprendre uns 1000 correus legítims i com una seda. Els últims 3 dies potser només s’ha colat 1 o 2 correus, i me’n filtra quasi 200 diaris com a spam. Genial,eh!?
Moraleja no oblideu la importància del ham, a l’hora d’educar l’anti-spam. No només s’apren de l’spam. Jo crec que aquest exemple que he viscut li servirà com a bon exemple a seguir a molta gent, o això espero.
