oriolrius.cat

Des del 2000 compartiendo sobre…

Category: Uncategorized @ca

Coses d’aquest agost… o perquè no tenia temps de publicar al blog

Reading time: 4 – 6 minutes

Durant el mes d’agost tothom espera recuperar les piles geient al sol, o a la fresca, i relaxant-se. Doncs bé jo algún momentet també ho he fet:

terrat_prenent_fresca.png

Però la veritat els moments han estat ben poquets, ja que per aquest mes de setembre que avui comença he d’entregar un parell de projectes de movilpoint ambdós molt interessants. Però això m’ha obligat a mi i al meu equip a posar-nos les piles durant tot el mes per tal de tenir la feina llesta. Així doncs, m’he passat la major part de temps fent més hores que un rellotge i sense gens de vacances. El pitjor del tema és que això encara s’allargarà tot el mes però espero que pel mes que ve la cosa ja vagi canviant.

Parlant de feina aquest mes d’agost també hem tingut en funcionament un MPTI (MovilPoint Terminal Internet) a la botiga Divers de l’aeroport de Barcelona. S’ha de reconeixer que de moment la màquina esta aguantant prou bé en producció i això dona molt confiança sobre el producte. A més l’alta recaudació del moneder és la millor prova del bé que va.

mpti-aeroport.png

És més l’altre dia sortint d’un WC de no sé quin centre comercial vaig veure el punt d’internet de Telefonica i realment em sentir molt reconfortat al saber que al nostre MPTI mai li passarà això:

telefonica-terminal-internet.png

Una de les moltes avantatges que té no treballar en Windows. A més gràcies a l’últim avanç incorporat al MPTI la capacitat de treballar sobre disc dur amb les mateixes avantatges de quan ho feia amb CD més una memòria DOM (Flash IDE). O sigui, que al disc dur hi tinc una particio on hi ha el CD grabat i en una altre partició les dades persistents gràcies a un sistema de fitxers de tipus COW, per si voleu més informació de com es fa ho vaig explicar a LiveCD sense CDROM i amb mode persistent.

Seguint amb el rotllo corporatiu que porto fins hi tot m’he comprat un ratolí dels colors de movilpoint. Mireu que xulo:

mouse-movilpoint.png

Aquest mes decididament ha estat un mes de compres perquè també m’he comprat un munt de pantalons i uns quants polos. Però com que això no és gaire friki, optaré per ensenyar-vos un parell de cosetes més que m’he comprat. Per començar un dels meus grans somnis tenir el meu propi DYMO, quina tonteria,eh!? però és que com a adicte dels caleixets i les caixetes em feia falta una eina per poder posar-hi etiquetes a tot plegat i com que la meva lletra no acompanya, doncs finalment m’he decit gastar uns 20€ amb aquest DYMO:

dymo.png

Malgrat la il·lusió que em fa encara no l’he pogut ni estrenar, però durant els propers mesos espero posar una mica més d’ordre a la meva vida i segur que em farà molt de servei. Una altre coseta que per uns 10€ no vaig poder-me resistir de comprar va ser un tornavís amb 117 puntes, impresionant! realment diria que no en trobaré cap a faltar per obrir els emprenyadors tornillos dels gadgets que sempre tenen les formes més extranyes i molestes.

117puntes-tornavis.png

A més de totes les compres i la feina, també he de dir que com sempre els amics m’han ajudat a distreurem anant de sopars, a la platja i moltes d’altres activitats. Com sempre és un plaer tenir amics com el Xavi, la Sabina, el Manel, Estefania, la Gloria, el Pof, Carles i d’altres que no poso per no fer-me pesat… aquesta colla són els que et donen forces per seguir treballant. Per cert, i les postres que em foto als sopars que anem també:

postres.png

Doncs això ha estat una mica tot plegat, res espectacular com un viatge a l’altre punta del món. Però això ho deixo per cap d’any, oi mussols i mussoles? a veure si tot va bé i ens n’anem a algún lloc on faci molt solet i em pugui tocar bé la panxa mentre degusto una ‘Coco-Loco’.

Frase celebre que va dir ahir el Martín

Reading time: < 1 minute

No passa gaire sovint que hi hagi coses que m’impactin tan com per estar-hi pensant 24h després. Però ahir el Martin en va dir una que no em trec del cap i que intentaré que canviï el meu futur com a persona:

Ante la virtud de pedir, esta la de no dar.

Així doncs, ja ho sabeu a partir d’ara baixaré el meu nivell d’eficiència a canvi de pujar el meu nivell de qualitat de vida, a veure si puc.

L’últim llibre que m’he llegit: La Pell Freda – Albert Sánchez Piñol

Reading time: 2 – 2 minutes

la_pell_freda.jpg

Ho he de reconeixer sóc un pel lent acabant llibres. Aquest llibre me’l van regalar l’Oriol i la Sara pel meu aniversari, o sigui, el 9 de maig i fins fa una setmana aproximadament no el vaig acabar. Així doncs, com ja és costum ús en faré 5 cèntims del que m’ha semblat. Pel que fa a la història la trobo súper original i diferent. Mai hagués imaginat que es podia escriure un llibre tan profund amb elements tan simples. He de reconeixer que és un llibre molt ben escrit i l’autor realment es mereix els meus respectes, ja que sap enganxar-te i explica els detalls d’una forma amena i realment precisa. Així doncs, diguem que les seves descripcions et saben transportar fins a l’illa on transcorre la història. Tan és així que alguna que altre vegada he arribat a somar amb els ‘granotots’, si no sabeu de què parlo i llegiu el llibre ja m’entendreu.

Així doncs, la meva valoració és molt positiva sobre el llibre malgrat el final m’ha deixat una mica fred i no ho dic pas per jugar amb el títol. Després de l’adicció que m’havia arribat a crear el llibre realment m’ha decebut una mica el final, potser esperava un cop d’efecte que no arriba. Si que el final és ben obert fins a l’última pàgina però no sé perquè esperava algún element que fes girar la història.

Apa doncs, aquí teniu una altre novel·la recomenada per mi… cosa ben poc habitual,eh!? ja que com sabeu no és un genere que em tiri gaire. Per cert, per si algú busca el llibre el seu ISBN-10: 8495616254 / ISBN-13: 978-8495616258.

bicing – nou mitjà de transport de Barcelona

Reading time: 2 – 3 minutes

bicing.gif

Ahir vaig anar a fer un gelat amb uns amics al Fratello prop del Maremagnum, realment uns gelats boníssims ús els recomano. La qüestió és que el Manel de cop i volta va apareixer amb una bicicleta i ens va explicar això del bicing. Fa molt de temps havia sentit a parlar d’aquesta iniciativa però estava convençut que no havia arribat a bon port. Quina va ser la meva sorpresa al veure que al veure que ja hi ha més de 100 estacions de bicicletes per tot Barcelona i que això ja és més que una realitat amb més de 15.000 persones adscrites al servei. Si voleu més informació de com funciona això d’anar amb la teva targeta de bicing a una estació de bicicletes agafar-ne una i tornar-la en una altre estació, com qui agafar un taxi, bux o metro el millor és que ho mireu a la web.

estacio-bicing.jpg

Pel que fa a la bicicleta vaig tenir la oportunitat de probar-la i va prou bé, vaig donar un tomb fins al mar i el canvi de tres velocitats que incorpora és realment còmode. A més esta molt ben preparada per posar-hi la maleta, uns bons frens, etc. Potser hi trobo a faltar un retrovisor per quan has de circular pel carrer degut a que no hi ha carril bici a tot arreu. Però això suposo que mica en mica anirà millorant: més carrils bici, més estacions, més bicicletes disponibles… suposo que el fet d’haver-hi cada cop més abonats ja és una garantia per tot això.

En aquesta foto podeu veure l’Oriol provant la bici que varem estar provant ahir.

oriol-bicing.jpg

Llibre: Esta noche NO, querida

Reading time: 2 – 3 minutes

estanochenoquerida.jpg

Ahir vaig acabar les últimes de 10 pàgines que feia més d’1 mes que tenia pendents d’acabar del llibre Esta noche NO, querida (ISBN: 8479019204) d’en Sergio Sinay. El llibre me’l va regalar la Daphne cap a principis de desembre, de fet, quan me’l va regalar no vaig acabar d’entendre què en podia treure de bo del llibre. Però un cop el vaig començar vaig veure que realment et convida a reinventar-te com a persona.

No és un llibre que et canviï de dalt a baix, però si que es veritat que et fa plantejar moltíssimes coses i et fa veure a tu mateix des d’una altre òptica. A diferència del que pot semblar el llibre no parla de sexe, tot i que en algún punt pot tocar el tema. Més aviat parla dels valors masculins, des dels homosexuals, als missogens; passant per metrosexuals, afeminitas, feministes, masclistes i qualsevol altre tipus d’home que se’ns pugui passar pel cap. Fixeu-vos el difícil que és definir-nos, etiquetar-nos o encasillar-nos en algún d’aquests rols si és que encaixem en algún.

Bé doncs, si algú de vosaltre no s’ha plantejat mai d’on venen les típiques expresions de l’estil: com un home, això és cosa d’homes, això és perquè sóc un home, o d’altres similars en aquest llibre podrem trobar-hi moltes formes noves d’interpretar aquestes expressions i d’altres. Però no només es queda en el llenguatge verbal, en la moral social o en els prejudicis socials sinó que també aprofundeix en les conductes socials i personals dels homes en la cotidinaitat. Com que m’estic embolicant molt només ús vull convidar a llegir aquest llibre que en un tres i no res tindreu llegit, i que a més, jo diria que ús ajudarà a ser una mica millors com a persones. Ah! i no només és pels homes, ja que les dones també poden aprendre moltíssim del llibre.

Per cert, si algú decideix comprar el llibre que es fixi on ho fa, perquè segons l’enllaç que he posat a la casa del llibre costa 12€ i encanvi l’exemplar que jo tinc esta marcat en la contraportada per 5€. Diria que val la pena mirar-s’ho.

Geek vs Nerd vs Friki

Reading time: 2 – 3 minutes

Mai se m’havia passat pel cap posar-me a comparar un Geek i un Nerd. Avui no sé com m’ha donat per mirar què deia la wikipedia espanyola sobre el terme Geek i he vist que no només el defineix sinó que el diferència d’un Nerd i d’un Friki. No ús ho podereu:

Geek es un término para indicar a la persona que presenta una gran fascinación por la tecnología e informática, y temas relacionados.

El término Geek generalmente suele confundirse como falso sinónimo de Nerd, sin embargo no lo son, ya que poseen características que los diferencian. Al igual que un geek, un nerd es una persona con gran inteligencia y pasión por el conocimiento, sin embargo un geek suele ser una persona más extravagante y extrovertida, tanto en su estilo de vida como en su forma de ser, y generalmente no tiene altas tendencias a mantenerse apartado de algunas corrientes sociales; mientras que un nerd tiende a ser más conservador y el tipo de conocimiento que puede manejar es más variado, abarcando igualmente otros temas.

Por otra parte, la cultura geek al tener fascinación por la tecnología, está también íntimamente relacionada con otros temas como son: la ciencia ficción y en especial con obras cinematográficas o literarias, videojuegos, etc. como “Star Wars”, “Star Trek”, “Stargate”, “StarCraft”, “Matrix”, entre otras, considerándose como frikis de estas series o películas; y algunos también relacionados con el tema de los videojuegos, considerándose muchos de ellos igualmente como un jugador (“gamer”).

Com a curiositat fa un temps vaig fer un test de quin és el meu nivell de Nerd, m’acaba de venir a la memòria… buf! a més em va donar un 87 sobre 100. De fet, recordo que això m’ha portat coses bones o això vaig comentar en aquest article 😉

NOTA: malgrat no podem dir que no m’agradi la ciència ficció al cinema i la literatura, no m’agrada quasi cap de les típiques pel·lícules citades en la defnició. Diguem que sóc molt tocat dels _____ en aquest tema.

Resum de la setmana

Reading time: 3 – 4 minutes

Tot just m’he llevat, he netejat una mica la cuina, el wc i posat una rentadora. Però ja són les 13.23 així doncs després d’aquesta setmana boja en que n’he de fer un balanç més que positiu. He estat dos dies a València per feian, on quasi no he dormit. M’he arrossegat durant dos dies a la tornada fins que m’he refet de la son acumulada i l’estrés dels clients que no em van deixar ni complir els horaris de menjar.

A més a partir d’aquesta setmana estaré tots els matins durant unes quantes setmanes a casa d’un client, fent realment un projecte maco i interessant per la seva magnitut i pel que significa. Llàstima no poder explicar-ne més per ètica professional. Per altre banda, també m’han caigut dues ofertes de feina realment interessants. Com acostumo a fer intentaré derivar-les en el meu entorn si no les puc assumir.

El que realment m’ha fet il·lusió d’una de les dues, és que com ja passa sovint, m’han arribat a través d’aquest blog. Però la singularitat és que aquest cop m’ha sel·leccionat una persona que s’autodefinia com a Geek i que havia trobat interessant el meu CV i el meu blog, ja que em definia a mi també com a Geek. De fet, mai m’ho havia plantejat així malgrat només pensar-hi 1s i he d’estar d’acord. Però si que recordo un cop que vaig fer un test de nerd el resultat del qual n’estic molt orugllós: High-Level Nerd. You are definitely MIT material, apply now!!!.

Bé doncs, alungs dels resultats de la setmana són un munt d’emails rebuts i marcats amb la excalmation mark vermella, cosa que segons el meu GTD vol dir que he de contestar en calma, però de moment haureu de seguir esperant. Perquè ara no tinc pas ganes de pensar en la feina o en temes que haig de pensar abans de respondre. És més aquesta tarda me’n penso anar al cinema Icària a veure una pel·lícula en VSO amb la Daphne i demà a les curses de la copa Renault al circuit de Catalunya amb el meu germà.

Un altre cosa que seguirà acumulant-se seràn els més de 2000 feeds pendents de llegir al bloglines:

bloglines.png

Per no parlar de la infiníta llista de temes tècnics que s’acumulen al bloc de notes pendents d’escriure el seu corresponent post al blog.

Espero que la setmana que ve ja em pugui adaptar millor al meu nou ritme de vida, però de moment aquesta setmana m’ha tocat patir de valent. Perquè no cal oblidar que a tot això movilpoint continua endavant i més fort que mai, tema del que un dia us he d’informar.

Simplement un dia perfecte

Reading time: 2 – 4 minutes

Ahir va ser un dia de feina com podria haver estat qualsevol altre. Però realment va ser un dia d’aquells en els que te’n vas a dormir content, satisfet i feliç. No va tenir res de l’altre món, però tot plegat el va convertir en un molt bon dia.

Em vaig llevar, dutxar, afeitar i tot ben net i amb bona olor vaig decidir-me a tenir un bon dia, després de tres dies d’estar ben espès. Era incapaç de produir res decent i mira que ho intentava, i ho intetava, una i altre vegada. Però ahir malgrat l’encostipat encara era ben present en el meu nas i el meu cap. Ja em vaig aixecar amb una actitut ben positiva.

El matí simplement vaig fer les tropocientes gestions que no havia pogut tancar en els últims dies: trucades, emails, organitzar reunions, gent que tenia descudida des de feia setmanes, etc. Tot va quedar ben lligat per anar a dinar amb el sentiment d’haver aprofitat moltíssim el matí.

El dinar amb la família, perquè la Daphne era fora, a la tarda no vaig deixar que la cosa s’enfonsés. Vaig encarar amb ganes i idees fresques un problema de programació amb el python. Des del dilluns em feia tornar boig. Doncs resulta que des de dilluns les tres solucions que havia programat havien funcionat i per un problema d’aquells ben estúpids jo no havia estat capaç d’adonar-me’n. Però com que la qüestió és que funcionava no em va marxar el bon gust de boca. Que per celebrar-ho es va arreglar entrant la Daphne per la porta de casa.

Després què millor que et truquin els amics: primer l’Ernest una bona estona amb les nostres deliracions, el Law per no perdre el contacte amb la distància i després el Carles des d’Anglaterra posant-me al dia dels seus lios sentimentals. Tot ben rodó. Com que ja era ben negre nit i l’hora de sopar varem preparar unes hamburgueses casolanes que com us podeu imaginar són mil vegades més bones que les del McDonalds i al cap de ben poca estona ja van venir el Xavi i la Sabina.

Varem estar comentant el viatge de noces que ja portaven totes les reserves sota el braç. Quina enveja que em fan 🙂 Singapur, Lombok i Bali… buf! quins records, jo vull tornar-hi ja! a saludar el nostre amic Alan i la Rori. Doncs bé amb una agradable conversa entre somriures i moltes ganes de xerrar es va acabar el dia.

A vegades sembla que un dia de feina no pugui ser un dia feliç, ahir jo diria que va ser l’exemple de que això no té perquè ser així. Però és clar, hi ha d’haver dies durs i dolents perquè hi puguin haver dies com els d’ahir, sinó s’acabarien convertint en dies com qualsevol altre.

Scroll to Top