Nova organització dels correus

Ja fa dies que volia reorganitzar-me els correus segons les teories del GTD. La idea bàsica és tenir sempre la INBOX completament buida. Per tal de tenir els correus sempre ben classificats. A la part dreta de l’article teniu un screenshot amb les carpetes de la compte oriol_@_oriol.joor.net que és la compte que agrupa les comptes de: joor.net, movilpoint.com, inforcomsoft.net i druvs-systems.com. Les funcions de les carpetes actuals:
- Inbox: com sempre on entre els correus que no es classifiquen automàticament en cap carpeta. O sigui, correus que he de revisar tan aviat com sigui possible. Tots els correus que entren per aquesta carpeta i impliquen menys de dos minuts de feina o que estic capacitat per respondre al moment, ho he de fer. Després de llegir qualsevol correu de la carpeta ha d’anar a una altre carpeta.
- Process: correus que venen d’inbox i sobre els que he de fer alguna acció. Per exemple, fer alguna cosa i després respondre (do it), tasques que no puc fer jo mateix i les he de delegar (delegate it), alguna tasca que no estic preparat per respondre o no tinc temps de fer-ho ara mateix (defer it). Els correus que entren en aquesta carpeta els marco altre cop com a no llegits i així d’un cop d’ull sé la quantitat de tasques que tinc en procés. D’aquest punt se’n poden derivar tasques cap al MonkeyGTD.
- Waiting for: tasques que venen de la carpeta process o de la carpeta inbox. Bàsicament són tasqes que estan aturades per algún motiu. Per exemple, una tasca delegada (delegated) o diferida (deferred). Això va bé, perquè així no molesta a process i no hi perdo el temps tornant a mirar el que tinc a la carpeta process. Així el màxim que puc fer amb aquestes tasques és al final de la jornada o al principi, enviar recordatoris a qui pugui desenganxar la tasca.
- Organize: emails que he de classificar manualment quan tingui una estona, a alguna carpeta de la compte d’arxius o qualsevol altre carpeta especial de projectes. Per exemple, els emails intercanviats per resoldre algún bug d’un aplicatiu, etc.
- This Year: bàsicament és la típica col·lecció d’emails que tenim a la inbox. Així si em de buscar algo ho podem fer aquí.
- imapfilter: correus que pertanyen a alguna llista de correu. Aquests correus es classifiquen cada 1h a través de l’aplicatiu imapfilter.
- Junk: tots els correus marcats com a spam es posen en aquesta carpeta. Cada 1h es marquen com a llegits perquè no molestin (gràcies al programa imapfilter). Els correus més antics de 7 dies es guarden a Junk/archive, allà es guarden 90 dies. Els informes dels emails marcats com a spam es guarden a Junk/reports allà els informes més antics de 30 dies es borren. A les carpetes learn_ham i learn_spam hi arrossego els falços positius i els falços negatius respectivament, cada nit l’spamassassin els incorpora a la seva base de dades.
La resta de carpetes són les normals, on es guarda els correus enviats segons la compte que he usat per fer els enviaments, la carpeta dels drafts, la carpeta brossa i potser la única extranya seria la carpeta de la Daphne que és on guardo els correus que m’envia la Daphne. No té més història aquesta carpeta, diguem-li la carpeta especial i més prioritària 😉
Tot això ho complemento amb dues comptes de correu més archive i mailinglists. Ambdues IMAP, igual que la oriol_@_oriol.joor.net. Gràcies a l’imapfilter, en aquestes dues comptes s’hi van classificant els correus a arxivar i els correus que pertany a les llistes de correu a les que estic subscrit. Tot això em permet tenir la meva compte principal amb una mida raonable. El problema més greu és que fins ara la compte personal, tenia 4Gb i era molt pesada. Amb aquest esquema tinc repartit molt millor el pes de les comptes.
Una de les grans avantatges és que quan uso l’offlineimap que sincronitza la compte IMAP personal del servidor cap al portàtil es fa de forma molt més ràpida. Ja que no ha de passar per tantes carpetes com abans per mirar si tinc els mateixos correus al portàtil que al sevidor. Pel que fa a les altres dues comptes archive i mailinglists les sincronitzo només cada 1h i així no tinc sincronitzacions tan llargues i pesades per la xarxa.
La importància del ham per evitar l’spam

Sovint quan es monta un spamassassin per evitar que entri spam la gent es queixa perquè aquest deixa passar molts mails com a correus bons, però realment són spam. Doncs bé, llavors a la gent se li explica que s’ha d’ensenyar a l’spamassassin a que aprengui d’aquests errors ensenyant-li el que ha deixat passar i no havia d’haver deixat. O sigui, que aprengui els seus errors d’spam. Doncs bé aquestes últimes dues setmanes se’m colaben uns 10 o 15 missatges al dia com a correu bo i eren spam, encanvi tenia la base de dades de correus d’spam ben plena i no acabava d’entendre perquè passava això.
Doncs bé, als usuaris sempre se’ls explica que l’spamassassin no només ha d’aprendre què és spam (correu brossa) sinó també el ham (correu legítim) així millora l’ensenyament de l’anti-spam. Així doncs, resulta que la meva base de dades de ham era massa vella i no l’havia educada de feia massa temps, així doncs fa uns 3 dies li vaig fer aprendre uns 1000 correus legítims i com una seda. Els últims 3 dies potser només s’ha colat 1 o 2 correus, i me’n filtra quasi 200 diaris com a spam. Genial,eh!?
Moraleja no oblideu la importància del ham, a l’hora d’educar l’anti-spam. No només s’apren de l’spam. Jo crec que aquest exemple que he viscut li servirà com a bon exemple a seguir a molta gent, o això espero.
imapfilter: eina per filtrar emails via IMAP
IMAPFilter, una altre bona troballa d’en Marc. Realment interessant, permet classificar, filtrar, modificar flags, llençar busquedes, moure, borrar, etc. dels correus d’una compte IMAP remota. A més també ens permet jugar amb més d’una compte IMAP simultànea, per copiar/moure correus entre ambdues comptes. El llenguatge per programar els scripts amb IMAPfilter es basa en LUA, la qual cosa ens permet fer realment coses molt complexes i potents. Dubto que hagiu pensat alguna funció que no ús la deixi fer aquest programa.
A mesura que vagi creant scripts per les meves comptes de correu, ja penjaré els snippets de codi. Així serviran com a exemple, malgrat això la secció d’exemples de la web esta prou bé.
SOAP amb Symfony

Fa uns mesos vaig implementar una aplicació amb força connexions SOAP tan a nivell de client, com de servidor contra aplicacions .NET i aplicacions SOAP fetes en Symfony mateix. Malgrat funcionen prou bé, he de reconeixer que la implementació SOAP de PHP fins a la versió 5.2.0 que és la última que he provat dona alguns problemes. Ja no quan es comunica amb .NET sinó quan parlo amb ella mateixa. Puc assegurar que no és culpa del codi, perquè l’estructura client servidor de la que parlo feia més de 200 transaccions diaries de les quals unes 10 o 20 fallaben, per errors de l’estil Error Fetching http headers. De fet, investigant vaig trobar algún que altre BUG intern de PHP que comentava el problema, però segons deien a PHP ja estava solucionat. Doncs a mi em continuaven donant. Finalment el que vaig fer per solucionar-ho va ser eliminar SOAP a tot arreu d’on vaig poder, ara mateix no tinc ni un error d’aquest estil i es continuen fent unes 200 transacions diaries o més.
Malgrat aquesta no massa bona experiència, continuo pensant que la idea és boníssima i que cal seguir treballant amb ella. Doncs bé, quan vaig implementar el servidor SOAP via Symfony no vaig trobar cap tipus de documentació que parles de com fer-ho bé. Així doncs vaig improvisar i vaig repartir el codi entre les actions i els templates amb tan bon criteri com vaig saber, tan per publicar el fitxer WSDL com per publicar el servei SOAP. Ara esta apunt de sortir la versió 1.0 de Symfony i curiosament també s’ha publicat un snippet on es parla de com publicar un servei SOAP desde Symfony. Així doncs, he de reconeixer que la implementació que es fa de la idea en aquest snippet és molt millor que la meva. Per tant, el recomano: Code Snippets: Soap server (local).
Snap: el complement d’escriptori ideal per l’asterisk
De fet, personalment no em fa gaire utilitat aquesta eina. Però no puc dir el mateix dels meus clients. Per fi, he trobat una eina econòmica que els permet interactuar amb l’asterisk de forma senzilla i fer les típices pijades que sempre em demanen quan els monto un asterisk, gràcies Marc pel descobriment. Snap és un programet per Windows que permet veure qui ens esta trucant a la pantalla del PC, buscar aquest número a l’agenda. Marca el número de telèfon que ens apareix al firefox mentre naveguem. Marca on volem trucar des d’una petita aplicació que ens surt a la pantalla. Invocar el CRM requerint la informació del client que ens esta trucant, o fins hi tot connectar-lo via AGI a funcions més avançades d’Asterisk. Però la cosa no s’acaba aquí, s’integra amb Outlook, permet tenir un registre de les trucades que fem i que rebem. Entre d’altres coses.

El programa té dues versions la free i la pro, aquesta última costa uns ~30$ per usuari. El que ambdues tenen en comú és la integració amb Office, Outlook, firefox i thunderbird. La versió pro a més ens mostra una finstra flotant quan entre una trucada, permet connectivitat contra el CRM per trucades entrants i sortints, disposa d’un driver TAPI (TSP driver), a més d’una versió avançada de l’identificador de trucades i del buscador de números de teléfon.
Postfix: relay contra un altre mailserver
En aquest article Set Up Postfix For Relaying Emails Through Another Mailserver de HowtoForge s’explica com configurar un Postfix per fer relaying contra un servidor extern. O sigui, perquè el servidor de correu (MTA) envii sempre els correus contra (MTA) un altre servidor de correu via SMTP. Potser el més iteressant és que explica com fer-ho a través d’un SMTP autenticat.
Intentant resumir els passos explicats a l’article comentat.
En l’exemple farem relay contra el sevidor smtp.example.com. A part d’usar l’ordre postconf per fer això, també podem editar el fitxer /etc/postfix/main.cf i afegir-hi les comandes indicades entre cometes.
postconf -e 'relayhost = smtp.example.com'
postconf -e 'smtp_sasl_auth_enable = yes'
postconf -e 'smtp_sasl_password_maps = hash:/etc/postfix/sasl_passwd'
postconf -e 'smtp_sasl_security_options ='
Guardarem l’usuari i el password a usar contra el servidor smtp.example.com al fitxer /etc/postfix/sasl_passwd. Aquest fitxer ha de ser propietat de l’usuari root i ningú més hi ha de tenir accés (perms: 600). Finalment creem el seu arxiu .db.
echo "smtp.example.com someuser:howtoforge" > /etc/postfix/sasl_passwd
chown root:root /etc/postfix/sasl_passwd
chmod 600 /etc/postfix/sasl_passwd
postmap /etc/postfix/sasl_passwd
Finalment només cal reiniciar el postfix:
/etc/init.d/postfix restart