Ja s’han casat el Xavi i la Sabina
Ahir ja es van casar el Xavi i la Sabina, fa 1h he arribat a casa després de la festa del casament per no trencar la tònica de les despedides el tema ha estat espectacular. Realment ho he passat molt i molt bé… crec que tothom tindrà guardat aquest gran dia dins de la memòria ja que n’hem fet de tots colors. El dinar boníssim, la millor vadella que he menjat mai. La gent súper bé, tothom molt divertit i expresant el que li deia el cor, les bromes divertidíssimes i sense caure en la tonteria fàcil. El lloc del convit i la festa realment impecables i després a fer una dormideta a un hotel molt guapo. Avui ho hem rematat amb un dinaret per estrenar la casa dels recent casats i després un bon cafetó per recuperar vitalitat.
Jo vaig acomplir les meves funcions de padrí i per si algú s’ho va perdre aquí adjunto el vers que em vaig currar. Quasi 3h de feina i 3 o 4 intents fins arribar a això. Ja ho sé, no sóc un gran poeta però qui fa el que pot no esta obligat a més.
La vida canvia,
la vida passa,
la vida té moments,
la vida té amics,
la vida feliç.El temps passa,
el temps vola,
el temps es para,
el temps pels amics,
el temps per l’amor.El passat és un record,
el passat t’acompanya,
el passat et fa fort,
el passat no s’oblida,
el passat es porta al cor.L’amistat d’una vida,
l’amistat d’un temps,
l’amistat vé d’un passat,
l’amistat el futur espera,
l’amistat és el fonament.L’amor d’una vida,
l’amor pels temps,
l’amor del passat,
l’amor d’una amistat,
l’amor del Xavi i la Sabina.
Ara el que més enveja em fa és el viatge de nuvis que comencen aquesta matina, primer a Singapur, després Balí i per acabar Lombok… jo també vull!!!
Trigaré temps a acosumar-me a veure l’anell tan maco que porta el Xavi en aquestes mans de Gañan però suposo que el que més em costarà serà acostumar-me a viure sense tenir el meu millor amic al costat de casa. Això de que se’n vagi a viure a Vilafranca costarà de superar. Però bé, ja se sap que el temps t’acostuma a tot.
Que sigueu molt feliços!!!
Yahoo! bookmarks usa symfony
Fa força dies que no parlo de res relacionat amb el symfony, de fet, això és el que té la meva feina que m’he de moure molt ràpid entre tecnologies depenent del projecte. Doncs bé, ni molt menys m’he oblidat d’ell. Però ara més que PHP estic tocant temes de Python, a nivell de programació. De totes formes el que volia comentar aquí és una notícia que he trobat al blog de symfony concretament es comenta que la gent de Yahoo! bookmarks ha escollit aquest framework que l’Oriol i jo ja varem escollir fa uns mesos per un projecte de recàrrega de telèfons mòbils i venta de targetes internacionls que encara tinc pendent de comentar a la web de movilpoint.
Així doncs, notícies com aquestes són les que et fan anar a dormir amb la consciència ben tranquila per les teves decisions. Realment és un plaer veure com gent de nivell tècnic tan contrastat com és l’equip de Yahoo! ens confirmen el que nosaltres ja varem opinar fa una bona colla de mesos. Tot això fa que encara tingui més ganes de que arribi la esperada versió 1.0 d’aquest framework malgrat suposarà força canvis profunds en algunes parts importants del funcionament del mateix i potser haurem de reprogramar parts importants de les nostres aplicacions. Però segur que valdrà la pena fer-ho.
Resum de la setmana
Tot just m’he llevat, he netejat una mica la cuina, el wc i posat una rentadora. Però ja són les 13.23 així doncs després d’aquesta setmana boja en que n’he de fer un balanç més que positiu. He estat dos dies a València per feian, on quasi no he dormit. M’he arrossegat durant dos dies a la tornada fins que m’he refet de la son acumulada i l’estrés dels clients que no em van deixar ni complir els horaris de menjar.
A més a partir d’aquesta setmana estaré tots els matins durant unes quantes setmanes a casa d’un client, fent realment un projecte maco i interessant per la seva magnitut i pel que significa. Llàstima no poder explicar-ne més per ètica professional. Per altre banda, també m’han caigut dues ofertes de feina realment interessants. Com acostumo a fer intentaré derivar-les en el meu entorn si no les puc assumir.
El que realment m’ha fet il·lusió d’una de les dues, és que com ja passa sovint, m’han arribat a través d’aquest blog. Però la singularitat és que aquest cop m’ha sel·leccionat una persona que s’autodefinia com a Geek i que havia trobat interessant el meu CV i el meu blog, ja que em definia a mi també com a Geek. De fet, mai m’ho havia plantejat així malgrat només pensar-hi 1s i he d’estar d’acord. Però si que recordo un cop que vaig fer un test de nerd el resultat del qual n’estic molt orugllós: High-Level Nerd. You are definitely MIT material, apply now!!!.
Bé doncs, alungs dels resultats de la setmana són un munt d’emails rebuts i marcats amb la excalmation mark vermella, cosa que segons el meu GTD vol dir que he de contestar en calma, però de moment haureu de seguir esperant. Perquè ara no tinc pas ganes de pensar en la feina o en temes que haig de pensar abans de respondre. És més aquesta tarda me’n penso anar al cinema Icària a veure una pel·lícula en VSO amb la Daphne i demà a les curses de la copa Renault al circuit de Catalunya amb el meu germà.
Un altre cosa que seguirà acumulant-se seràn els més de 2000 feeds pendents de llegir al bloglines:
Per no parlar de la infiníta llista de temes tècnics que s’acumulen al bloc de notes pendents d’escriure el seu corresponent post al blog.
Espero que la setmana que ve ja em pugui adaptar millor al meu nou ritme de vida, però de moment aquesta setmana m’ha tocat patir de valent. Perquè no cal oblidar que a tot això movilpoint continua endavant i més fort que mai, tema del que un dia us he d’informar.
Despedida mixta del Xavi i la Sabina
Més que una referència a les poques fotografies i videos que tinc penjats de la despedida de la setmana passada del Xavi i la Sabina, el que vull és fer una crida a la resta de gent que té fotografies i videos perquè me’ls passin. Ja que vaig tenir un petit accident amb la flamant Pentax Optio S6 del Xavi a l’inici de la despedida i m’han quedat ben pocs records gràfics de la gran festa de la setmana passada.
Per si algú vol veure el material gràfic que tinc de moment podeu donar un cop d’ull a l’album de fotos.
Ja estem en ple compte enrera el dia 4, es casen!!! per fi, després de 9 anys de ser novios. Em pregunto: ja tocava?
Per cert, que us convidin a veure la caseta que s’han fet en plena zona del centre de Vilafranca, realment molt guapa!
Curiosos rètols a Cantonigròs
Aquest cap de setmana com ja anunciava fa uns dies va ser la despedida mixta del Xavi i la Sabina. Concretament a Cantonigròs, d’on em vaig emportar fotografiats aquests dos rètols tan curiosos.
Simplement un dia perfecte
Ahir va ser un dia de feina com podria haver estat qualsevol altre. Però realment va ser un dia d’aquells en els que te’n vas a dormir content, satisfet i feliç. No va tenir res de l’altre món, però tot plegat el va convertir en un molt bon dia.
Em vaig llevar, dutxar, afeitar i tot ben net i amb bona olor vaig decidir-me a tenir un bon dia, després de tres dies d’estar ben espès. Era incapaç de produir res decent i mira que ho intentava, i ho intetava, una i altre vegada. Però ahir malgrat l’encostipat encara era ben present en el meu nas i el meu cap. Ja em vaig aixecar amb una actitut ben positiva.
El matí simplement vaig fer les tropocientes gestions que no havia pogut tancar en els últims dies: trucades, emails, organitzar reunions, gent que tenia descudida des de feia setmanes, etc. Tot va quedar ben lligat per anar a dinar amb el sentiment d’haver aprofitat moltíssim el matí.
El dinar amb la família, perquè la Daphne era fora, a la tarda no vaig deixar que la cosa s’enfonsés. Vaig encarar amb ganes i idees fresques un problema de programació amb el python. Des del dilluns em feia tornar boig. Doncs resulta que des de dilluns les tres solucions que havia programat havien funcionat i per un problema d’aquells ben estúpids jo no havia estat capaç d’adonar-me’n. Però com que la qüestió és que funcionava no em va marxar el bon gust de boca. Que per celebrar-ho es va arreglar entrant la Daphne per la porta de casa.
Després què millor que et truquin els amics: primer l’Ernest una bona estona amb les nostres deliracions, el Law per no perdre el contacte amb la distància i després el Carles des d’Anglaterra posant-me al dia dels seus lios sentimentals. Tot ben rodó. Com que ja era ben negre nit i l’hora de sopar varem preparar unes hamburgueses casolanes que com us podeu imaginar són mil vegades més bones que les del McDonalds i al cap de ben poca estona ja van venir el Xavi i la Sabina.
Varem estar comentant el viatge de noces que ja portaven totes les reserves sota el braç. Quina enveja que em fan 🙂 Singapur, Lombok i Bali… buf! quins records, jo vull tornar-hi ja! a saludar el nostre amic Alan i la Rori. Doncs bé amb una agradable conversa entre somriures i moltes ganes de xerrar es va acabar el dia.
A vegades sembla que un dia de feina no pugui ser un dia feliç, ahir jo diria que va ser l’exemple de que això no té perquè ser així. Però és clar, hi ha d’haver dies durs i dolents perquè hi puguin haver dies com els d’ahir, sinó s’acabarien convertint en dies com qualsevol altre.