Screen tips: més d’un usuari en una sessió
Quan vaig descobrir la comanda screen la vaig trobar potentíssima. Ben aviat me’n vaig enamorar, el que no m’hagués pensat mai és que es podrien fer coses tan interessants com les que explica l’article: Using screen for remote interaction (local). Per exemple, podem deixar una sessió oberta d’screen i accedir-hi des de més d’un client de forma simultanea. Tan en mode lectura, només veure el que hi ha, com escriptura, poder modificar en temps real el que conté el terminal virtual d’screen simultaneament des de més d’un lloc. Com us podeu imaginar això és ideal, per exemple, per poder ensenyar-li a algú com es fa alguna cosa.
Resum de comandes per tal de llençar una sessió d’screen i connectar-la en remot en mode lectura i escriptura:
1. Sessió principal: Cal que el binari /usr/bin/screen estigui setuid root. 2. Sessió principal: llencem screen: screen -S nom_sessio 3. Sessió secundària: connectem al PC de la 'sessió principal' amb SSH. 4. Sessió principal: Crt-a :multiuser on 5. Sessió principal: Crt-a :acladd loginID 6. Sessió secundària: screen -x usuari/nom_sessio
A més per si això fos poc, també podem grabar la sessió amb tots els moviments de cursor a través del propi screen sense haver d’usar comandes, com ara script.
Resum de comandes per grabar una sessió amb screen:
screen -S nom_sessio -L o bé quan estem en una sessió: Crt-a H
Cal recordar que igual que passa amb la comanda script, screen tampoc suporta els caràcters d’escapament ANSI que permeten mostrar colors a la pantalla. Per tant, si el nostre ls és amb colorets no funcionarà, cal que fem això per solucionar-ho: alias ls=’ls –color=none’.
Gentoo: portage 2.1 funció elog
La versió 2.1 del portage de Gentoo que va entrar en mode estable fa uns mesos realment és un salt important en la gestió de paquets d’aquesta metadistribució. Així que si encara no us heu mirat les millores que incorpora us ho recomano moltíssim. La gent de linux.com han escrit un article que parla del ‘secrets’ d’aquesta nova versió del portage (local). De fet, la majora ja en sóc un asidu usuari, per exemple l’esearch o l’eix. Però hi ha una novetat que m’ha agradat moltíssim i que no coneixia. La podeu també trobada en l’article anterior. Però us en faré 5 centims.
Bàsciament es tracta de dues variables que es defineixen a make.conf. Amb aquestes variables podem definir quin és nivell de log que ens ha de mostrar la comanda emerge mentre compila un paquet i a més podem definir si volem que la sortida de missatges es guardi en un fitxer a /var/log/elog així quan compilem més d’un paquet de forma consecutiva podem veure si aquest ha tingut algún problema. De fet, on jo li veig més utilitat és en el típic paquet que dona problemes després d’instal·lar-se correctament. Doncs bé, podem comprobar si ha fallat alguna de les seves parts al compilar.
Les variables que s’han de definir al make.conf:
# This sets what to log PORTAGE_ELOG_CLASSES="warn error log" # And this is how to do it PORTAGE_ELOG_SYSTEM="save"
winmail.dat – aprofundint una mica en el tema
Quan enviem un email amb el MS Exchange com a proveedor de correu d’internet si aquest email conté un missatge amb format de texte enriquit (rich-text message) llavors el missatge estarà enmarcat entre una capçalera de descripció MIME per tal de poder informar al MUA destí quin format té la informació que conté el cos del missatge. Però si no li diem res al client de correu de MS aquest enviarà l’email dintre d’un fitxer adjunt anomenat winmail.dat. Aquest fitxer es codificarà en format uuencoded. (informació fonamentada en XCLN: Sending Messages In Rich-Text Format)
Obviament el que ens interessa als no-usuaris d’aquests serveis de MS és que això s’envii d’una forma molt més estàndard. Per tal de poder informar als usuaris de MS de com han de configurar el seu MUA es pot consultar l’article How to Prevent the Winmail.dat File from Being Sent to Internet Users.
Article 138053 de suport MS:
This article describes how either an Exchange Server administrator or end users can prevent the Winmail.dat attachment from being sent to Internet users when using the Microsoft Exchange Internet Mail Connector (IMC).
En poques paraules el que ve a dir l’article és que s’ha de buscar on posa Always Send To This Recipient In Microsoft Exchange Rich-Text Format en el menú de configuració del MS Exchange (en cas de que siguem admins), o del Outlook (en cas de ser users) i desmarcar la checkbox.
mini-cookbook: ssh passwordless
Sense ajudes, descripcions ni notes… només per refrescar el tema amb 1s:
- client ssh:
- ssh-keygen -t dsa
- id_dsa.pub el copiem al servidor
- servidor ssh:
- afegim contingut id_dsa.pub al ~/.ssh/authorized_keys
- borrem id_dsa.pub
Vaig a parlar malament de bloglines.com
Sóc un gran usuari del servei de lectura de feeds que presta de forma gratuita bloglines. Tot i les seves deficiències en algunes tonteries és el sistema que més s’ajusta a les meves necessitats per tal de llegir els ja més de 180 blogs (feeds en rss) cada dia. Sempre he defensat el servei perquè realment crec en l’empresa. Com dic, sempre salvant els inconvenints propis d’una aplicació ASP i sense possibilitat de poder-la tenir instal·lada en el meu servidor.
Però el problema me’l vaig trobar dissabte quan em vaig posar a llegir el meu blog d’enllaços que vaig guardant a diari (servei gratuit de bloglines també) per tal de consultar a posteriori en més temps les noticies/enllaços que hi he guardat. El problema esta en que vaig decidir posar-me al dia des del gener d’aquest any fins a dia d’avui repassant tots els enllaços que hi tinc. Amb l’objectiu d’organitzar-me millor la informació (escriure nous posts, posar nous enllaços al sitebar, etc). Així realment li extrec al màxim possible al temps que hi dedico cada dia repassar i filtrar tanta informació.
Doncs bé, quan vaig arribar al març (anava enrera, des d’avui fins a gener) moltíssims enllaços s’havien perdut. I no parlo d’enllaços cap a internet, sinó enllaços dintre del propi servei de bloglines. O sigui, que els enllaços de moltes notícies antigues dintre del servidor de bloglines havien deixat d’existir no poden així llegir la notícies que vaig referenciar des del seu propi servei. Per mi això és molt trist, ja que és normal que els enllaços que fem cap a webs de tercers deixin de funcionar (no podem garantir al 100% la integritat referencial en enllaços externs). Però cap al nostre propi site jo crec que és vital intentar fer-ho i més una empresa tan important com aquesta.
Així doncs, formalment ja puc dir que bloglines m’ha fet perdre moltíssima informació que tenia guardada en el seu servidor, entre els mes de gener i març. De moment no he decidit prendre cap més mesura que la de usar una altre política a l’hora d’escollir que guardo al blog d’enllaços que hi tinc. Però esta clar que no hi podeu confiar com ho he fet jo fins ara.
Qt SOAP – provant els webservices
A l’article Client SOAP genèric ja vaig parlar d’una pàgina web que a partir de la URL del WSDL ja podiem atacar el webservice d’una forma molt senzilla. El problema que té això és que quan estem dintre de la xarxa de l’empresa potser no tenim el webservice publicat a l’exterior d’internet. Doncs amb aquesta simple eina programada en Qt podem tenir una eina similar a la oferida per la pàgina web.
De moment encara no l’he provada però de ben segur ho hauré de fer aviat, així doncs si hi trobo algún inconvenient o avantatge descatbles, amplicaré aquest article sobre el Qt SOAP. Una cosa que ja he vist i que té molt bona pinta és que ens permet veure les HTTP headers de la petició i la respostes SOAP. A més podem definir el content-type de la petició cosa realment útil.
