El otro lado del sexo
Avui he acabat de llegir aquest llibre de la Valérie Tasso. Com sempre hem passo descubreixo els autors quan ja han tret dos o tres llibres coneguts. Però bé, millor tard que mai. La seva obra més famosa que segurament us sonarà és Diario de una ninfomana. Però tornant al otro lado del sexo; per començar comentar que trobo la foto de la portada súper eròtica. Realment és una d’aquelles fotografies que em passaria hores i hores mirant. Però entrant una mica més endintre he de reconeixer que una de les històries que més m’atreien era la de les Tigresas Blancas. Realment apassionant aquesta carrera que tenen aquestes societats secretes i inconexes de dones que per aconseguir la juventut eterna han de xuclar l’energia dels seus dragons (amants). Realment és de les històries que més m’ha agradat del llibre.
També m’ha sorprès moltíssim en el primer capítol la història del castell del Reino del Otro Mundo on hi ha tota una societat montada al voltant del sado i on les que manen són les dones. Entre un hotel de “luxe” i un país dins d’un castell totes les lleis i regles que marquen l’ordre en aquell lloc el fan realment un lloc de culta i punt de mira pels curiosos. Realment per poc que ens atraigui aquest món del sado a alguns, tota la parafernalia que envolta a aquest lloc et fa entrar ganes de perdre-t’hi ni que siguin només un parell de dies.
La resta d’històries del llibre són força entretingudes i curioses. Però la veritat esta lluny de ser un dels millors llibres que he llegit. Malgrat això he de reconeixer que és una lectura entretinguda, amena i fàcil de fer-te perdre el món de vista durant unes quantes hores. Així doncs, si realment la vostre llista de lectures no tècniques arriba a la vostre fi aquesta és una bona excusa per començar a llegir aquest llibre tan curiós i atrevit.
Demà començaré amb Tavesuras de una niña mala, del Mario Vargas Llosa. Malgrat és una novela i jo no sóc massa de novel·les me’l va recomanar i comprar la Daphne, així doncs li donaré una oportunitat espero que no em decepcioni perquè il·lusió li posaré.
Sistema d’audio domèstic (MPD player)
La meva intenció no és fer un altre article súper tècnic amb fitxers de configuració i detalls molt tècnics. Malgrat es tracta de la descripció d’un projecte tècnic, no considero que tingui cap punt de dificultat, per tant, em centraré més en l’aspecte descriptiu i filosofic del que es preten aconseguir.
Doncs bé la idea és montar-me una mica millor sistema per escoltar música a casa, tan a l’estudi (on hi ha els PCs) com a la resta de la casa. Per això he fet un petit esquema del que he montat aquest cap de setmana.
La idea és aprofitar que el servidor té targeta de so i disposa del repositori principal de música. El reproductor que li he instal·lat és una mica especial, s’anomena MPD (music player daemon). Bàsicament la gràcia que té és que funciona com a dimoni i que permet rebre comandes remotes a través d’un socket TCP. Per tant, podré controlar remotament el que esta sonant a través de programes client.
A més gràcies a jinzora un aplicatiu via web, puc consultar tota la música disponible amb tota la informació de la música del repositori i a través de la interficie puc enviar noves playlist o música sota demanada contra el servidor MPD. Realment és un aplicatiu impressionant, molt recomenable. Si no es disposa d’un servidor MPD també pot enviar la música a través d’streaming fins al player de l’usuari i si l’ample de banda no és massa bo permet fer transcoding en temps real.
Bé doncs, només amb això ja puc posar música des de qualsevol dispositiu que em permeti accedir a la interficie web del jinzora. Perquè si el programes en mode jukebox permet llençar la música directament contra l’MPD. A més aquestes cues de música a sonar no les manté jinzora sinó l’MPD així doncs quan connectem amb un client d’mpd podrem veure la canço que sona, la cua, fer pausa, parar la música, tocar el volum del servidor, etc.
A la sortida d’audio de la targeta de so del servidor hi he connectat la minicadena i quan vull a la sortida de la minicadena connecto el transmissor d’audio de Rimax, el que vaig comprar el gener de l’any passat (funciona per UHF a 800MHz). Així els altaveus (receptors) de la planta de baix també es posen a reproduir la música de l’estudi.
Ara aprofitant que tinc cobertura wifi per tota la casa, he configurat al nokia 770 un programa que es diu glurp, també disponible per PC. Es tracta d’un client d’MPD. És molt lleuger i ràpid, cal pensar que només fa de frontend i permet tenir les nostres llistes de reproducció al servidor, recuperar-les quan volguem i crear llistes noves de forma molt senzilla. Aquest client el tinc instal·lat també al portàtil, va molt bé.
Així doncs, amb quatre eines i una estona de paciència configurant i fent proves. Ja tinc el sistema d’audio més o menys decent. Obviament és molt millorable. De fet, la idea que porto al cap seria algo semblant a això:
Bàsicament es tracta d’ampliar les zones on hi ha altaveus sense fils, a més es tracta de col·locar un parell de mixers si pot ser digitals tan a l’estudi com al menjador. Per tal de poder controlar el volum de tot plegat de forma centralitzada. També m’agradaria començar a montar d’una vegada el media center del menjador. Amb el MPD amb un mirall del repositori montat a través d’openAFS i sincronitzat a través de wifi.
A més el mixer de l’estudi hauria de permetre capturar les sortides d’audio dels dos PCs, poden desviar el so cap a la minicadena o cap als headphones, així si la Daphne es posa a estudiar xinès no em molesta mentre jo escolto música o simplement treballo sense música. He vist que hi ha mixers d’aquests que s’anomenen matrix però no són controlats via soft, sinó a través d’una consola tipus comandament a distància amb una pantalleta. A veure si en trobo algún que m’ho permeti fer via soft.
Un tema pendent en el que encara no m’he posat és en suportar streaming des d’internet. De fet, no és res de l’altre món, però estava donant-li voltes en quines són les funcions que em podrien interessar en aquest sistema i la veritat no trobo quines, ja que últimament no escolto gran cosa per internet.
A més també li donava voltes a fer que els servidors MPD agafessin la música d’un servidor d’streaming intern (shoutcast) i així ambdos reproductors treurien el mateix so i tan a l’estudi com a baix se sentiria el mateix. Però tampoc ho he trobat massa important i per això no m’hi he liat.
Ara em queda pendent un altre article, que seria un article complementari a aquest, on us parlaré de productes comercials i altres ‘invents’ que permeten extendre aquesta idea que explico aquí. Però per avui ja he escrit prou… me’n vaig a treballar.
Avui el blog fa 6 anys
Com sempre que arriba aquesta data penso en que hauria d’escriure una mica la història de com vaig començar aquesta història i el perquè del nom. Bé per no parlar del temps que fa que el blog té aquesta imatgetan incompatible amb IE i d’altres navegadors. Però bé, millor que avui hem centri en sentir-me orgullos per les més de 100mil visites del mes passat i millor pensar en celebrar-ho. Ja que aguantar 6 anys i portar més de 1000 articles no esta tan malament. Aproximadament és un article cada dos dies. Malgrat això aquest mes ha estat molt fluix i la cua de pendents és brutal. Qui sap potser després de dinar m’animo a escriure alguna coseta.
Per cert, com molts ja sabeu dissabte ja ho vaig començar a celebrar. I jo diria que encara n’estic patint les conseqüències, bufff!!! que lluny que queden aquells 23 anys que tenia quan vaig començar amb aquest tema del blog.
symfony: cridant funcions i18n des de les actions
Una eina molt potent de symfony és la d’internacionalització (i18n), concretament la funció __() es converteix en una de les més usades i indispensables en la capa de vista de les nostres aplicacions. Ja que permet després de forma molt senzilla traduir la nostre aplicació a l’idioma que sigui. El problema és quan des de la part del model em de carregar informació a objectes que després seràn directament mostrats per la vista. Si volem que aquesta informació sigui fàcilment traudible malgrat trobar-se en el model i no pas en la capa de vista la cosa es complica una miqueta. De fet, fins avui no sabia com es feia i ho he descobert gràcies a un snippet publicat a la web de symfony.
Concretament symfony tracta la funció __() com el que ell anomena un helper que ens permeten dinamitzar i donar moltíssima potència als nostres templates. Si no sabeu el que són els helpers us recomano que repasseu la documentació de symfony concretmanet View chapter. De fet, symfony té molts tipus de helpers: url, javascript, form, i18n, etc. fins hi tot podem programar els nostres propis helpers.
Així doncs el que comentaré serà com usar els helpers de tipus i18n des del model, però la resta de helpers també es poden invocar de la mateixa manera.
Primer cal pensar en incloure des del model el codi on es declaren les funcions del helper:
include_once('symfony/helper/I18NHelper.php');
Per invocar la funció __(), hem de fer:
sfConfig::get('sf_i18n_instance')->__($text, $args, 'messages');
El que no sé és si les eines de traducció que es dediquen a extreure els missatges de les funcions __() són capaces de recorre també els fitxers d’accions definits al model o només passen pels templates. Tot i que no deu ser molt difícil dir-los que també mirin els fitxers del model.
Aprofitant que parlo del tema de la internacionlització us recomano una eina per traduir els fitxers d’idioma (XLIFF) és una eina multiplataforma programada en java: open language tools XLIFF editor. Com podeu veure l’aspecte i la simplicitat és inmillorable. Ideal per persones no tècniques que ens poden fer les traduccions de les aplicacions.
Per generar els fitxers XLIFF des de symfony us recomano: HowToGenerateI18NFiles. És un petit manual que he trobat al wiki de symfony.
symfony: Problemes de javascript
Symfony usa prototype com a framework de JavaScript. Malgrat la potència del projecte té un petit problema de disseny que ens dona problemes quan intentem integrar el nostre codi fet en prototype/symfony amb codi JavaScript de tercers. De fet, el problema de disseny és molt senzill prototype exten dues classes bàsiques de JavaScript: Object i Array ambdues són classes molt bàsiques i sovint usades en qualsevol script així doncs quan aquest codi intenta usar aquestes classes bàsiques al estar exteses no tenen el comportament habitual, així doncs el codi d’aquestes persones s’ha d’adaptar per suportar les modificacions de prototype. Així doncs, si això no és possible tindrem un problema d’incompatibilitat entre codis.
Si voleu més detalls tèncis sobre el problema l’Oriol m’ha passat un parell d’enllaços es raona el problema:
PoE – Power over Ethernet
Jugant amb els amics més d’una vegada hem injectat l’alimentació d’un dispositiu a través del cable ethernet l’invent és una mica d’anar per casa. Però serveix per estalviar-se una bona quantitat de calers i poder tirar només un cable entre el switch i el dispositu a alimentar. Per exemple, en algunes instal·lacions wifi del poble s’ha fet: Unim eBosc i ePineda (quasi 1km).
Doncs bé fins que no m’he llegit l’article que us vull recomanar pensava que l’estàndard PoE de la IEEE no era gaire més del que ja feiem nosaltres. Però després de llegir Power over Ethernet: the reality of designing a powered device (local) realment he vist que per començar els elements que fan falta per crear un dispositiu que compleixi l’estàndard PoE són força més complexes i professionals que com ho feiem nosaltres. Un bon exemple és mirar l’esquema dels components que componen un dispositiu PoE.
Així doncs us recomano perdre 5min en llegir l’article i tenir el tema PoE més que clar. Que sempre va bé saber perquè paguem tants calers per certes coses.