protocol de capa 4: SCTP (Stream Control Transmission Protocol)

Tot navegant per la xarxa fa uns dies que vaig trobar un breu document d’IBM que parlava d’un protocol que fa temps que coneixo però que mai m’havia parat a pensar com funcionava per dintre. Es tracta d’un protocol de la capa de transport que intenta ser una eina molt més precisa i efectiva en alguns problemes que presenten els protocols TCP i UDP al transportar aplicacions d’streaming per sobre seu. Tot i la seva orientació a aplicacions multimèdia es pot usar per moltes altres aplicacions.

Més que fer un resum de les aplicacions que són òptimes corre sobre aquest relativament nou protocol (l’RFC és de l’any 2000) el que jo he trobat molt interessant i que vull explicar una mica aquí són dues funcionalitats que desconeixia completament d’aquest protcol:

1) Multi-homing

En un enllaç podem adreçar el tràfic d’un host a un altre a través de més d’una interficie de xarxa i de més d’una IP. A diferència del protocol TCP les comunicacions no s’estableixen entre un socket que uneix dos hosts, sinó que SCTP ens permet establir connexions que permeten connectar dos hosts a través de més d’una interficie simultaneament. El sorprenent és que el propi protocol de transport, al igual que fa TCP, s’encarrega d’entregar els paquets de forma ordenada a la capa d’aplicació.

2) Multi-streaming

Cada paquet SCTP té una associació d’stremas, o sigui, multiples streams en el seu interior. L’importància d’això esta en que, per exemple, quan estem esperant una retransmissió després d’haver perdut un paquet; això no afecta als altres streams de l’associació d’streams. Aquest és el problema més greu que tenim en TCP, perquè si ens falta el paquet inicial aquest bloc d’informació que ens falta bloqueja la resta d’informació que ja hem rebut. Per això, no és gens òptim treballar en connexions TCP si estem usant aplicacions basades en stream de dades. A part dels problemes de sobrecarrega de tràfic que suposa haver de tenir una capçalera tan pesada com la TCP, en protcol que depenen tan de la latència del canal.

El document també ens parla d’altres característiques molt interessants d’aquest protocol de transport. Per exemple, que per negociar l’obertura d’un enllaç ja no es fa amb una three-way handshake sinó que s’usa un sistema millorat que evita de forma intrínseca els problemes de SYN flood. La resta de característiques no les he vist especialment interessants així que si les voleu coneixer us convido a llegir el document en que m’he inspirat per escriure això: Better networking with SCTP (local).