OX – OpenXchange
Acabo de llegir a través de la Linux Gazette que avui s’ha presentat el Open Xchange 5, malgrat ser un producte comercial basat en software lliure. Jo diria que és una de les solucions més recomanables per no tenir cap servidor Win en un xarxa de clients Win. Aquest software funciona directament sobre Suse i RH. Amb una mica de paciència segur que el podem fer anar sobre gentoo. El que realment m’agrada és que avui s’ha presentat un Samba OXtender aquest ens permet autenticar els nostres clients win a la xarxa, fer de servidor d’impresores de la mateixa forma que ho fa un win i obviament també servidor de recursos compartits.
Per mi una de les avantatges que oferia Win a través d’AD era els servieis d’LDAP i de kerberos que permeten tenir centralitzades totes les comptes d’usuaris en un servidor/s, o sigui, que podem tenir tots els fitxers, recursos, correu, etc. dels usuaris de la xarxa als servidors d’storage de la mateixa. Doncs bé jo diria que OX és la primera solució amb cara i ulls que fa el mateix per linux. Potser només li trobo a faltar que el seu entorn web es basi en AJAX per millorar l’experiència de l’usuari final. Però jo diria que a nivell de funcionalitats té totes les que podem necessitar.
El groupware integra totes les funcions que podem somiar i alguna més: correu, tasques, calendaris, calendaris compartits, llibreta de direccions privada, per grups i d’empresa, forums, servidor de documents, seguiment de projectes, servei d’IM, etc. Si a tot això hi afegim el control d’impresores, recursos compartits i autenticació única de l’usuari a l’accedir a la sessió de la seva màquina. Jo diria que tenim un servidor realment amb cara i ulls per substituir el W2k3 en moltes PIMES.
Potser podrieu trobar a faltar serveis de FAX i el de PBX. Que com sabeu seria senzillissim integrar dins la mateixa màquina, clúster de màquines, o el que tinguem com a servidors, només s’hauria d’instal·lar un HylaFAX i un Asterisk, per exemple. A més podriem fer que el servei de FAX es distribuis per correu, per no gastar paper, i els clients disposessin d’una impresora virtual que fos el FAX com que la BBDD d’usuaris del OX esta en un LDAP podriem fins hi tot connectar la llibreta de direccions del OX al FAX (impresora virtual) perquè quan volguessim enviar un FAX poguessim consultar l’agenda. Una altre opció seria fer tot això des de l’Outlook que esta suportat a través d’un plugin al propi OX.
Si els dubtes el teniu en l’accés online a la informació, tots els serveis de groupware i mail són accessibles via Web. A més el OX també disposa de plugins pels nostres dispositius mòbils: handhelds, smartphones, etc. (tan win com palm) per sincronitzar-los quan estiguem en ruta (roadwarriors).
Bé ara només us queda jutjar a vosaltres mateixos i si algú ja ha jugat amb tot això si us plau, que ho digui, perquè m’agradaria tenir opinions de primera mà. No com les meves que es basen en ‘elucubracions mentals’.
cutter – tallem connexions TCP/IP en linux
Aquesta eina la vaig veure fa molt temps al blog de Xavier Caballé, però no me l’havia pogut mirar fins avui i per no perdre la referència aquí va aquesta nota. Jo diria que la funcionalitat queda molt clara en el títol de l’article i en el propi nom de l’eina. Amb cutter quan veiem un socket TCP actiu al nostre linux, o tots els sockets que provenen d’una IP, els podrem desconnectar a l’instant de forma ben simple.
neva, fa fred i és dissabte…
Fa uns 30min que he obert els ulls i tal com m’imaginava tot el paissatge era blanc, no tant com hagués desitjat. No el suficient com perquè les carreteres estiguin tallades i la Daphne s’hagi de quedar al llit amb mi sense poder anar al seu curs de MTC (Medicina Tradicional Xinesa). Així doncs, m’he aixecat m’he fet un te de jasmín amb molta mel tal com m’agrada. He obert bé les finestres que donen al paissatge blanc i me n’he tornat al llit on la roba d’ahir s’acumula a terra per mandra de col·locar-la al seu lloc. Per la pressa que em va entrar ahir quan anava a dormir que no em va deixar ordenar res. Jo diria que estar al llit és un dels millors plaers de la vida. Es pot: llegir, fer mandra, dormir, pensar, fer sexe, fer l’amor, fer sexe amb amor, somiar, treballar, etc.
Dins de casa s’esta molt calent, uns 22º. Però fora se sent com el vent xiula i es veu com la neu cau. No amb intensitat però si que ho fa sense descans. Així doncs malgrat no tenir gens de fred la sensació d’estar en un lloc acollidor és màxima. Concretament dins del llit amb el portàtil, el te al costat i la roba a terra. Això últim m’inquieta una mica perquè em diu que he de posar una lavadora que hauré d’estendre dintre de casa a menys que vulgui que la roba quedi petrificada. Així doncs, els deures domèstics em criden. Però aquí s’esta molt bé, a més m’he posat la Pastora de fons concretament el seu últim disc, per mi una meravella, La Vida Moderna.
Així doncs, un dissabte feliç. Potser necessito tan poc com això però la qüestió és que malgrat no estar euforic estic feliç. No content, només FELIÇ. No hi ha res que sigui el detonant del sentiment, potser només és la suma de tot. Potser sembla extrany que la gent escrigui sobre aquest sentiment, ja que normalment, només llegeixo sobre problemes, reivindicacions, sentiments d’enveja i en resum coses molt menys sanes que el fet de ser feliç així doncs aquí teniu un article dedicat a aquest sentiment que tan sovint trobem a faltar.
DiskPART – creant particions per windows des de la línia de comandes
Quan volem fer un deployment de software en windows potser el més difícil, almenys per mi, era saber com podia particonar els discos de forma automàtica i si és a través d’un batch process encara millor així ho podem automatitzar tot igual que en linux. Doncs bé des de fa un temps estic sindicat al blog Windows XP Embedded Team i a finals de l’any passant varen parlar d’aquesta eina i en van posar alguns exemples de funcionament, concretament l’article que parla del tema és: Using DISKPART to Improve Deployment Efficiency. Per cert, aquesta eina (DiskPART) la podeu trobar en el CD de WinXP Professional, així doncs no heu d’anar a buscar cap third party software i pagar per fer un deployment d’XP. A les pàgines de suport de M$ també podem trovar informació sobre aquesta eina concretament hi ha un manual interessant a A Description of the Diskpart Command-Line Utility.
NO LOGO
Ahir vaig acabar de llegir La Sabiduría de los Cuentos de l’Alejandro Jodorowsky un autor argentí que vaig escoltar un dia en una entrevista de Catalunya Radio, concretament al programa de 4 a 7 amb Xavier Grasset. La qüestió és que em va semblar molt interessant tot el que explicava i concretament va explicar una història que no apareix al llibre que vaig trovar molt interessant no la recordo amb exactitut però us la intentaré explicar.
Hi havia una vegada un senyor que sempre feia moltes donacions al rector del seu poble, era de classe mitja però amb molta fe i molt generós amb l’església. La qüestió és que un dia va anar a veure el mossèn i li va dir que aquella era l’última donació que li faria perquè havia arribat la fi de tot, que ja res tenia sentit i que s’havia acabat tot. Que no tenia sentit seguir perquè per ell la vida ja havia perdut tot el valorava.
El mossèn va insistir en que li expliquès que li passava, alegant fins hi tot que ell havia jurat complir amb el dret de confessió i que mai sabria ningú el perquè de l’estat del senyor. La nostre víctima es va negar en rotun a dir-li res de res, així doncs el mossèn desesperat li va dir: si no vols no m’expliquis res però almenys deixem que et doni un consell. com que els mossens sempre han de dir la seva sobre qualsevol tema; tot i que no sapiguen de que estan parlant. Li va dir: quan s’arribava en una situació de deseperació com la teva, has d’agafar una biblia i seure en una taula, llavors tanques els ulls i obres la biblia i deixes que Déu dirigeixi el teu dit cap a un punt del text. Allà hi trobaràs la solució als teus problemes.
Varen passar els anys i el senyor va desapareixer, quan de sobte un dia va tornar al poble i el mossèn se’l va trobar. L’home anava envoltat de riqueses i tot sonrient, així doncs semblava que tot li havia anat molt bé. El mossèn se li va acostar i li va dir, que com li havia anat tot i ell obviament va respondre que tot s’havia solucionat i que la vida li havia sonrigut. Així el mossèn li va preguntar: vas seguir el meu consell? ell va respondre que si, malgrat haver dit que no ho faria. La pregunta del mossèn va ser, què deia la biblia en aquell punt on Déu et va dirigir. Ell va respondre Capítol 18 i el mossèn, obviament va preguntar què més posava a part d’això. Ja que li semblava que això no el podia haver ajudat. Ell va respondre, doncs res més, tot estava en blanc i només hi havia l’anunci del nou capítol. Així doncs, vaig pensar: s’ha acabat el capítol 17 i toca començar-ne un de nou.
Ja sé que no se’m dona gaire bé això d’explicar històries però jo diria que la moraleja ha quedat ben clara,no? el que no deu quedar clar és perquè no paro de parlar d’un llibre que no és el del títol de l’article. Doncs perquè el llibre NO LOGO (de Naomi Klein) és el llibre que he començat a llegir avui i curiosament repassant el bloglines he vist que a Microsiervos també n’estan parlant.
Suposo que intentar dir algo que no es digui en l’article de Microsiervos és difícil i més quan tot just he començat el llibre. Així doncs us recomano moltíssim l’article d’aquest blog. Crec que és una ressenya molt bona sobre el mateix i si no el coneixieu o si el teniu i no l’heu llegit segur que després de l’article ús animeu a començar-lo. Jo diria que és un llibre que complementa molt als documentals de The Corporation. O el documental complementa al llibre, tan se val. Tan ell llibre com el documental doncs es dedíquen a denunciar les barbaritats que fan moltes persones amgats darrera els logotips de marques multinacions i súper poderoses.
Si ho recordeu amb el documental ja us vaig comentar que creia que els havia de veure tothom, ja que el que s’explica és d’interés general. Doncs bé jo diria que el llibre igual. A més la gent de Microsiervos també estan d’acord amb aquesta idea així doncs espero que el meu article serveixi perquè almenys una persona es llegeixi aquest llibre.