Imatges de CDs BIN i ISO
Tota la vida havia sentit a dir que les imatges de CD quan es graben en un fitxer tenen l’extenció .iso i a vegades algún que altre format propietari com el .nrg, que bàsicament és igual que l’iso però amb alguna capçalera canviada, però que es pot usar entre diferents programes que grabin iso’s sense problemes. Almenys això és amb el que m’havia trobat fins ara. El tema és que fa temps que vaig veure que hi havia unes imatges anomenades .bin i sempre m’havia preguntat què carai tenen de diferent els .bin i les .iso, doncs amb aquest article intento explicar-ho una miqueta.
Per tal d’entendre el perquè dels dos sistemes el que hem de mirar són els sectors que té un CD. O sigui, que la informació s’enmagatzema igual que en els discs durs, en sectors. Què pels no entesos s’acaba traduint en ‘frames’ d’audio. Com ja comentava en l’article: Diferents formats de CD-ROM hi ha dos modes de grabar CDs el 1 i el 2, aquests modes fan que els sectors siguin diferents segons els modes.
A una velocitat de reproducció normal (1x), es llegeixen 75 sectors per segon. A 2x es llegeix 150sectors per segon, etc. El temps de busqueda, mentre el disc esta rodant requereixen una posició d’inici, això redeuix les els increments de velocitat.
Com que els CDs estan dissenyats inicialment per reproduir audio quan els usem per enmagatzemar dades necessitem unes capçaleres adicionals i una correcció d’errors en cada un d’aquests sectors. A continuació podeu veure les diferencies que hi ha entres els sectors segons els modes 1 i 2.
El text que segueix l’he extret directament de: The Code Project – Bin2Iso.
Mode 1 Sectors
Mode 1 sectors are intended for the storage of computer data and contain the following fields.
- Sync (12 bytes) which is used to enable the player to identify the start of each sector.
- Header (4 bytes) consisting of Minutes, Seconds, Sectors and Mode (= 1).
- ECC (Error Correction Code – 276 bytes), which comprises an additional level of CIRC error protection.
- EDC (Error Detection Code – 4 bytes) for detecting errors to be corrected.
Mode 1 sectors are the simplest type and are used for most CD-ROM based formats which follow the Yellow Book.
Mode 2 Sectors
Mode 2 sectors are used for those formats based on CD-ROM XA and can be either Form 1 or 2.
- Mode 2 Form 1 sectors contain 2048 bytes with the same ECC as Mode 1 sectors.
- Mode 2 Form 2 sectors contain 2324 bytes of user data per sector, with no ECC are suitable only for data where errors can be concealed (eg audio or video data).
Mode 2 sectors comprise the following fields:
- Sync (12 bytes) which is used to enable the player to identify the start of each sector.
- Header (4 bytes) consisting of Minutes, Seconds, Sectors and Mode (= 1).
- Subheader (8 bytes) contains content related parameters eg data type.
- ECC (Error Correction Code – 276 bytes) which comprises an additional level of CIRC error protection for Form 1 only.
- EDC (Error Detection Code) for Forms 1 and 2.
Note that Mode 1 and Mode 2 Form 1 use the same error correction so can be used interchangeably, but not within the same track and preferably not on the same disc. Software used to write CD-Rs can be set for Mode 1 or Mode 2 Form 1. Almost all PCs and Macs will read Mode 2 Form 1 CD-ROMs as well as Mode 1.
Note that any CD-ROM will contain at least some Mode 1 or Mode 2 Form 1 sectors.
Capacity
The capacity of a CD-ROM depends on whether it is a Mode 1 CD-ROM or Mode 2 CD-ROM XA. Assuming the maximum size is 76 minutes 30 seconds (as recommended) this means that there are 336,300 sectors on a CD-ROM. From this must be subtracted 166 sectors at the start of track 1 plus a few sectors for the file system, amounting to, say, 200 sectors leaving 336,100 sectors for user data.
- Mode 1 sectors contain 2048 bytes per sector giving a total capacity of 688,332,800 bytes or 656MB (where 1 MB = 1024 * 1024).
- Mode 2 sectors contain either 2048 or 2324 bytes per sector so will have a somewhat higher data capacity depending on the mix of the two types of sector.
The above assumes a CD-ROM comprising a single track in a single session. For multiple track/session discs the data capacity will be reduced.
With this information, now it is easy to develop a program to convert one image format to another.
Diferents formats de CD-ROM
Hi ha un dubte que després d’anys i anys de grabar CDs encara se’m planteja quan el software ‘cremador’ em diu, quin tipus de CDROM vols grabar: mode 1 o 2, ein??? doncs bé espero que després d’aquest post tingueu les coses tan clares com jo a l’hora de saber que carai ens pregunten.
Escencialment hi ha dos tipus de CDROMs els grabats en mode 1, o sigui, els CDROMs de tota la vida i els mode 2, els basats en l’estàndar CDROM XA, que a continuació explico una mica més que carai és tot això. Però primer un gràfic resum.
Formats dels CDROMS per Win i Mac
Els PCs amb windows usen majoritariament CDROMs grabats en Mode 1 i com a sistema de fitxers fan servir ISO 9660. Tot i que Win també és capaç de llegir CDROMs de Mode 2, o sigui, CDROM XA. Tot i que Mac també usa normalment CDs grabats en mode 1 el sistema de fitxers més usat és el HFS (Hierarchical File Structure) i no el ISO9660.
També hi ha el que se’n diuen CDROMs híbrids simplement són CDs amb sistema de fitxers ISO9660 i HFS per tal de ser totalment compatibles en les dues arquitectures. Malgrat que els CDs híbrids usen executables diferents acostumen a compartir les dades de video, gràfics i so.
CD-ROM XA
Com ja us podeu imaginar el XA vol dir eXtended Architecture, o sigui, discs grabats en Mode 2. Una de les grans propietats d’aquest format és que permet grabar audio i dades de forma interpolada i a més llegir-les de forma simultanea. Així no cal tenir els tracks d’audio en el CD en una part i les dades en una altre.
El CD-ROM XA defineix certs formats d’audio i imatge a soportar:
- Gràfics de 256 colors compatibles amb formats de PC i CD-i
- L’audio usat ha de ser ADPCM (Adaptive Delta Pulse Code Modulation) definit també per CD-i
El CDROM XA no és un format prou bo per ell mateix però té tres importants formats basat en la seva forma de treball: Photo CD, Video CD i CD EXTRA.
CD-I bridge
Aquest format és una espcificació de Philips/Sony ideat per ser reproduit en reproductors CD-i i altres plataformes com el PC. Característiques del format:
- CD-I discs grabats en Mode 2, o sigui, CDROM XA
- El sistema de fitxers és ISO 9660
- Tots usen un programa anomenat CD-i i que es guarda en un directori anomenat CDI
- L’adio esta codificat en ADPCM i MPEG
- El video es codifica per ser compatbile amb CD-i i CD-ROM XA
- Sempre són discs multi-sessio i inclouen adreçament per sector i un ‘volume space’ (ni idea de què és això)
Els CD-i que més podem trobar en les nostres vides són:
- Photo CD
- Video CD no s’usa gaire al nostre país, però si molt a europa i USA pot contenir menus igual que un DVD i pot tenir fins a 74min de video en format MPEG-1, a més també suporta playlists.
- Super Video CD igual que el video CD, però amb el video en format MPEG-2 igual que els DVDs.
s’usa per grabar fitxers de fotos en un CD, ideal tan per veure com per imprimir aquestes fotos.
Referències
Com us podeu imaginar tot això no ho tenia al caparró sinó que m’he basat en una web que m’he trobat que esta molt bé sobre el tema us la recomano: Deluxe for DVD and CD replication, fulfilment & distribution. No he traduit literalment l’article en qüestió però crec que el resum que m’ha quedat és prou útil, ara ho heu de dir vosaltres.
Meme musical
Ja fa dies que el Pof em va posar feina, passant-me el testimoni del meme musical. De fet tinc alguns problemes per completar algunes parts del testimoni així doncs ho faré a la meva manera:
Quantitat d’arxius de música que tinc al PC:
$ find full_albums/ -iname “*.mp3” |wc -l
4294
$ du –si full_albums/ | tail -n 1
33G full_albums/
Últim disc que he comprat:
Comprar disc???? jo??? l’acudit és boníssim. No recordo haver comprat mai cap disc. Ni al top-manta ni enlloc.
Cançó que estic escoltant en aquets moments:
Cap estic a la feina i no escolto música aquí.
5 cançons que escolto sovint o que tenen algun significat especial per mi:
- U2 – qualsevol cançó
- Moby – Lift me up
- Pastora – La Cultura
- Portishead – It Could Be Sweet
- Saint Germain – quelsevol
5 persones a les que els hi passo el testimoni:
- Rupu
- Toni (Dingel)
- Laureà (UMTSForum)
- Esther Fuldauer
- Gerard Romans (wifiblanes)
Com veieu és una mica la meva versió del meme, però es fa difícil concretar més a vegades.
Unim eBosc i ePineda (quasi 1km)
Segur que ja esteu al corrent de que eBosc esta més viu que mai, això ho hem confirmat aquest cap de setmana unint-lo amb ePineda. Em fet un enllaç estable de quasi 1km (998m) entre la casa del Jordi (carrer del Bosc) i la del Toni (carrer Canigo, a la pineda). Aquí podeu veure el Toni col·locant aquest ’empalme’ al màstil de l’antena de TV per tenir de forma definitiva l’antena directiva (14dB) que enllaça amb l’omnidireccional (7dB) de casa del Jordi:
Realment en Toni s’ho ha currant fent fins hi tot un PoE casolà:
Com no, una foto aerea del poble on es veu per sobre d’on està passant l’enllaç. Realment una passada,no?
També aprofito el post per comentar-vos que ja he instal·lat una nova placa base al meu servidor i de la xarxa eBosc+ePineda. Amb això espero solucionar definitivament els problemes que porto arrossegant amb aquest tema. Ara hi ha un PIV Centrino a 2,4GHz amb quasi 1Gb de RAM i +500Gb d’HD. Gràcies Byteman pel material, quan es té pressupost reduit val la pena tenir amics que t’ajudin a solucionar problemes d’aquests. A més també l’hi he instal·lat la targeta FXO per l’Asterisk tot i que encara no l’he configurat però això és qüestió de dies ;). Com podeu veure aquest cap de setmana n’hem fet molta de feina i a més encara ens ha sobrat temps per ser sociables…
DNS invers amb subnetting
A la feina tenim assignades 8 IPs públiques, o sigui que tenim una subxarxa (subnetting) de 8 IPs públiques cedides pel nostre ISP. El tema esta en que ens hem decidit a contractar l’auto-gestió de la resolució inversa de les IPs. En poques paraules que quan algú entri una IP del nostre rang aquesta es resolgui convenienment amb els nostres mnemonics i usant els nostres servidors. Perquè això passi els servidors DNS superiors (de la classe C) han de cedir el control del subrang d’IPs als servidors que nosaltres desitgem, en aquest cas, servidors de dintre el rang.
El problema esta en que després de que l’ISP fes els canvis pertients no ens va dir com haviem de preparar el nostre DNS per tal de fer això. Com que sempre que he fet això o ho he contractat i ja estava tot fet o bé era una xarxa de tipus C privada, mai havia tingut problemes de configuració ja que es fa igual que en tots els manuals, o sigui, trivial.
Doncs bé el problema va venir quan vaig veure que algo havia d’anar diferent i les ajudes que havia rebut no em donaben la solució així que vaig recorrer al Pof que tampoc se’n va sortir, així que espero explicar el tema prou bé com perquè almenys ell ho entengui. Abans de seguir amb el rotllo tècnic us sito les fonts d’on he tret la documentació per aconseguir que funcioni el tema:
- DNS for Rocket Scientists fantàstica llista de recursos on hi ha tot tipus d’exemples de com montar un DNS, jo diria que amb el que hi ha aquí no et fa falta res més per saber dels DNS.
- HOWTO Delegate Reverse Subnet Maps document extret de la llista anterior que com podeu deduir ens dona alguns exemples de com montar el que he comentat abans.
- DNS Stuff un site, on es poden fer totes les proves que es pot arribar a necessitar per comprobar que un DNS públic funciona bé i algunes coses més.
Centrant-nos en el problema, resulta que si aplico literalment l’exemple del link que he citat abans (HOWTO Delegate Reverse Subnet Maps) no funcionava malgrat el servei de named no donava cap error i es llençava correctament. Raro,eh!? ni en local ni en remot no funcionava res de res. Doncs bé tota la gràcia del tema esta en com el DNS que ens esta fent el re-enviament de zona s’esta referint al nostre SOA, m’explico amb l’exemple del HOWTO esmentat.
Fitxer de la zona de tipus C (192.168.23.0/24):
$ORIGIN 23.168.192.IN-ADDR.ARPA. @ IN SOA ns1.isp.com. root.isp.com. ( 2003080800 ; serial number 2h ; refresh 15m ; update retry 2w ; expiry 3h ; minimum ) IN NS ns1.isp.com. IN NS ns2.isp.com. ; definition of other IP address 0 - 63 .... ; definition of our target 192.168.23.64/27 subnet ; name servers for subnet reverse map 64/27 IN NS ns1.mydomain.com. 64/27 IN NS ns2.mydomain.com. ; IPs addresses in the subnet - all need to be defined ; except 64 and 95 since they are the subnets ; broadcast and multicast addresses not hosts/nodes 65 IN CNAME 65.64/27.23.168.192.IN_ADDR.ARPA. ;qualified 66 IN CNAME 66.64/27 ;unqualified name 67 IN CNAME 67.64/27 .... 93 IN CNAME 93.64/27 94 IN CNAME 94.64/27 ; end of 192.168.23.64/27 subnet ..... ; other subnet definitions
Imaginem que el nostre servidor de l’empresa serà ns1.mydomain.com i que les IPs de l’empresa són 192.168.23.64/27. Doncs bé la gràcia del tema és que quan diu:
64/27 IN NS ns1.mydomain.com.
EL 64/27 NO ÉS UN DIRECCIONAMENT SINÓ UN NOM!!! aquesta era el coi de gràcia. Si mirem altres manuals veurem que a vegades es refereix a la subzona amb “un nom” (qualsevol) que no té res a veure amb la seva direcció de xarxa (com passa a l’exemple). Això feia que em perdés i no sabés que coi havia de posar. Ja que de forma lògica tot semblava indicar que això era una adreça de subnetting no un nom, segons aquest HOWTO, és clar.
Així doncs el meu problema és que el meu DNS superior es referia a aquest “nom” com a 64-27 i no com a 64/27. Per això quan em fallava una resolució em deia, per exemple, que demanava la IP: 192.168.23.64-27.68 i jo no entenia que volia dir això. Doncs bé, quan jo al meu named.conf i al meu fitxer de zona inversa posava 64/27 tal i com indica el manual del que parlo havia de posar 64-27. Ja que ell espera aquest nom, NO ADREÇA DE SUBNETTING. Per això, no hi havia manera d’entendre què estava malament.
Kit-Kat: sé que m’he fet pesat amb tan repetir el mateix, però és que el tema m’ha fet suar molt.
Penseu que si al named.conf indico això:
zone "64/27.23.168.192.in-addr.arpa" in{ type master; file "192.169.23.rev"; };
Sintàcticament és igual de correcte que això altre:
zone "64-27.23.168.192.in-addr.arpa" in{ type master; file "192.169.23.rev"; };
Per això podia llençar el named sense que donès cap error. Que funcioni o que no funcioni, depèn només del que indiqui el nostre DNS superior (el de la zona C). Que en el meu cas no era com l’exemple del HOWTO sinó com el segon cas que he exposat (64-27).
Així doncs el fitxer de zona inversa del HOWTO original comença així:
$ORIGIN 64/27.23.168.192.IN-ADDR.ARPA. ...
Que en el meu cas havia de ser així:
$ORIGIN 64-27.23.168.192.IN-ADDR.ARPA. ...
Ara si que sembla que parli d’una zona quan dic 64-27, doncs no, és un nom!!! en algún manual ho he vist que posava, per exemple: servidor1.23.168.192.IN-ADDR.ARPA. aquesta ha estat la gràcia per arribar a la solució.
Doncs per descobrir aquesta tonteria no sabeu la de dies que m’he passat donant-hi voltes, tampoc i he pogut dedicar ni un dia sencer a pensar en això. Però és clar, quan penses que ho fas tot bé, no dona error i no va… poc més se t’acudeix. Espero que això serveixi perquè ningú més passi pel que he passat jo aquests dies amb aquest problema.
Ampliant la xarxa eBosc i més proves de cobertura
Aquest cap de setmana ja hem ampliat la xarxa d’eBosc amb un nou node que dona accés al a xarxa a 3 nous punts, dels quals dos ja estan operatius.
Aquí em podeu veure fent més proves de cobertura des de la teulada de casa del Toni. Tanta història quan amb l’antena interna del portàtil aconseguia un enllaç de quasi 1km i el coi del linksys necessitava una antena amb 14dB per fer el mateix enllaç.
Després per tal de fer més proves des d’altres punts de la teulada varem construir l’antorxa… el gran invent fet amb el màstil del parasol que tenia a la terrassa. Com podeu veure l’invent consisteix en posar l’ap i l’antena enxada a la punta del mastil del parasol. Qui li havia de dir a aquell parassol que serviria per això?
En aquest mapa de la vista aeria es poden veure els punts que em deixat operatius aquest cap de setmana. En color balu hi ha marcades les zones que estan cablejades i en color groc les que s’accedeix per wireless a la xarxa eBosc.
Espero rebre aquesta setmana la placa base i la CPU a 1,7GHz que m’ha aconseguit el Jordi i poder tornar a montar al meu servidor com deu mana i amb la targeta de l’asterisk per fer més cosetes interessants. Ja que ara no tinc workstation ja que esta fent de server. Així que ben aviat tornarà tot a la normalitat i millorarem una mica la infraestructura de servidors. Tot això són problemes que encara arrosso de la petada que em va fer el HD fa unes setmanes, que resulta que finalment va acabar sent culpa de les controladores IDE de la placa base…buf!!! sembla la història de mai acabar.