Extensions de Firefox que uso
Per win ja fa temps que uso Firefox i totes les versions que han anat sortint fins a la versió 1, que tan soroll va fer fa uns dies. Però al linux fins avui usava el Mozilla, així que finalment m’he decidit a instal·lar la versió 1.0 de Firefox i disfrutar de les seves millores sobretot a nivell de velocitat. També he notat que usa una serie de fonts que no són iguals que les que em sortien en Mozilla, molt més boniques, és clar. Bé doncs com no li he posat algunes extensions que em són molt útils:
- Linky permet administrar enllaços existens dis d’una pàgina, encara que no estiguin marcats com a tal en el codi HTML. La utilitat més interessant que li trobo és permetre verificar que tots els enllaços inclosos en un post publicat al weblog són vàlids. Per això només cal seleccionar l’entrada, primer el botó dret del ratolí i seleccionar l’opció Linky -> Open Selected Links in Tabs. D’aquesta forma tots els enllaços que tenim dins el text seleccionat es previsualitzen i, si volem, s’obren en pestanyes separades la qual cosa ens permet verificar que realment funcionen d’una forma encara més comode.
- BUGMENOT ens dona un usuari i un pass en milers de pàgines que ho requereixen, sobre tot les més famoses. Tot i que jo dec ser gafe perquè al NYT no m’ha funcionat mai.
- MozEx podem editar una ‘textarea’ amb l’editor que volguem. Aquesta extensió la vaig coneixer a partir del forum del Blog:CMS, concretament en aquest article, on es parla del mozex de mozilla.
- Web Developer es tracta d’una barra de botons, que no tinc sempre carregada, però que és molt útil quan alguna de les webs personals que mantinc dona algún que altre problema de codi, és realment útils si toqueu webs a nivell de codi, o su uns ‘fisgons’.
- AdBlock simplement una extensió que intenta bloquejar-nos tots els anuncis que porten les webs d’avui en dia, un ‘incordio’ realment. No va malament del tot.
- Bloglines Toolkit permet sindicar-se als RSS a través de bloglines mentre estas navegant.
- SiteBar aquesta extensió em permet usar el SiteBar a la sidebar del Firefox. Si no coneixeu el SiteBar, jo el trobo molt més útil que el del.icio.us. Fa temps vaig escriure sobre el SiteBar: SiteBar: Servidor de Bookmarks/Favoritos
Si busqueu alguna extensió més ‘rara’ que jo no uso, podeu passar-vos per la part d’extensions de la web de mozilla, concretament al producte firefox. Per altra banda també he trobat una pàgina amb una recopilació de les extensions que esta molt bé: Extensions Room de mozdev.org. Si algú vol desenvolupar extensions per Firefox he trobat una guia ràpida.
Una cosa que no sé fer amb el firefox i que m’agradaria saber fer, per si algú ho sap, és aconseguir que es guardin les pàgines de tots els tabs quan tanqui el navegador de forma que quan el torni a obrir es tornin a carregar automàticament.
Linux Tips: Modules, Who Are They, And How Do They Work?
[ Via Migraine Heartache ] A very nice feature of the Linux kernel is the modules. Modules are pieces of software that can be loaded and unloaded from the kernel at runtime. That way you can save kernel memory (and that’s important for small machines, since kernel memory is never swapped out on disk), and keep your kernel clean when you’re not working with some of your hardware.
Especially sound and network cards are really good to compile as modules, since sometimes they are a bit hard to configure, and when you have a module, you don’t have to recompile and reboot your kernel to configure some irq or io setting.
The Tools Used
The tools you use to handle modules are all located in /sbin. They are insmod, modprobe, lsmod, depmod and rmmod.. Notice the names, and compare them to some often used unix commands such as ls and rm and you’ll immediatelly understand what each command will do for you. As always I recommend reading the manual pages. Anyway, here’s what they do:
- lsmod – List the modules currently loaded. A completely harmless command, even a normal user can run it.
- rmmod – Removes a loaded module from memory. Checks dependencies, ie if a module needs another module, the other module may not be unloaded before the first one.
- insmod – Inserts a specific module in memory. You may give a path, or just a filename with or without extension. In the latter case, insmod will search some standard module paths to find the module.
- modprobe – Inserts a module in memory, but checks dependencies. If you modprobe module A, and module A needs module B to run, modprobe will insert module B and then module A.
- depmod – Calculates dependencies between modules needed by the other module commands. This is most probably done by your init scripts at system startup, but some time you may need to execute a depmod -a.
- modinfo – ens dona informació sobre les funcions del mòdul, els paràemtres que suporta, etc.(se l’havien deixat)
How do I make modules?
When you compile your kernel, you choose to make things as modules, instead of into the kernel itself.
The modules will be installed when you do a make modules ; make modules_install after your kernel is compiled. They will reside in a directory called /lib/modules/xx.yy.zz where xx.yy.zz is your kernel version.
Diferència entre un .gif transparent i un .png
Doncs jo de gràfics ni idea i menys als nivells que tocant alguns… per això tinc als amics que han fet Eng.Multimèdia, doncs d’això va l’email el Law m’ha enviat un email amb una mini-explicació de la diferència entre un .gif i .png transaparent que amb el seu permís us penjo aquí.
Lo dels png’s és facil. resulta que un gif té un canal de transparència, pero diguessim que es rollo binari, o hi ha color (amb el seu codi) o no. PNG va més enllà, pot haver color i amb una opacitat, de manera que tu pots definir uns bordes més suaus gràcies a que té una opacitat escalada i no en plan “si, no”.
El tema esta que llavors tu pots posar un damunt de qualsevol fons, pero ha de tenir un borde perquè sinó esta acorde amb el fons es veu com el cul, amb png al tenir un percentatge dopacitat queda super fi i queda bé.
Excel·lent guia sobre com eliminar serveis no necessaris a Windows
[ Xavier Cababllé ] Minimizing Windows network services. Examples with Windows 2000 and Windows XP és una excel·lent guia pas a pas on s’explica com eliminar alguns dels serveis que Windows inicia automàticament i que sovint no són necessaris. D’aquesta forma es redueixen les possibilitats que la nostra màquina Windows sigui compromesa.
Groovy: simplificant Java
Groovy és un llenguatge que usa les APIs de Java però que simplifica la programació al màxim. Sembla que no esta malament algún dia li podria donar un cop d’ull. També he trobat un article d’IBM que en fa una petita introducció, sembla molt senzill realment.
A O’Reilly Network es va publicar no fa massa un codi fet en Groovy que servia per crear un lector de feeds (tipus liferea) que treballava contra les APIs de bloglines. Això et pot interessar pof. L’article: A Complete Bloglines API Application ( versió imprimible )
Si algú l’ha provat o l’arriva a provar que avisi que tinc curiositat de saber fins on arriba la implementació de la API o del paquet de classes de java millor dit.
Treballant amb cookies de sessió i PHP
A vegades necessitem parlar amb una web des de PHP i aquesta usa cookies de sessió sense les quals no podem parlar amb la web. Per agafar la cookie d’inici de sessió podem usar aquesta funció:
function getgaleta($server, $port)
{
$cont = "";
$ip = gethostbyname($server);
$fp = fsockopen($ip, $port);
if (!$fp)
{
return "Unknown";
}
else
{
$com = "GET http://www.barcelonastyle.com/gc/web/webesp/framesetxsl.asp HTTP/1.0rnrn";
fputs($fp, $com);
while (!feof($fp))
{
$cont .= fread($fp, 500);
}
fclose($fp);
return substr($cont, strpos($cont, "Set-Cookie: ")+12, 45);
}
}
Si ara que ja tenim la cookie el que volem fer és usar-la per fer peticions contra el site, podem usar aquesta altre funció:
function getcontent($server, $port, $file,$galeta)
{
$cont = "";
$ip = gethostbyname($server);
$fp = fsockopen($ip, $port);
if (!$fp)
{
return "Unknown";
}
else
{
$com = "GET http://".$server.$file." HTTP/1.0rnCookie:".$galeta."rnrn";
fputs($fp, $com);
while (!feof($fp))
{
$cont .= fread($fp, 500);
}
fclose($fp);
return $cont;
}
}
Tonto però útil, tinc moltíssimes més funcions però tampoc és qüestió de marejar, només que les he trobat útils aquestes junt amb les dues anteriors.