Manifiesto a favor del software abierto en las administraciones públic
Este manifiesto ha sido escrito por un grupo de usuarios de Internet en
vista de que algunos políticos y organismos públicos, parecen
estar confundiendo el significado del software abierto, creyendo
equivocadamente que su aparición podría menguar los beneficios
económicos de las empresas nacionales.
mes info a:
http://www.macprogramadores.org/comunidad/proyectos/softwareabierto/manifiesto.shtml
Conferencia: Seminari de Dades en Mobilitat
Doncs aquest divendres passat (dia 11), vaig donar un seminari per empreses
sobre dades en mobilitat a la EUPMT ( la uni de Mataró ). Com molts de
vosaltres ja sabreu…
doncs bé per si algú li interessa ja pot descarregar de la
secció de Conferencies impartides del portal les transparències
usades durant la presentació.
Sobre les transparències agraïr la col·laboració en
els gràfics i el recolzament moral de l’Ernest en la realització
de la mateixa 🙂
Al seminari, van assistir institucions com el CIDEM (Generalitat de Catalunya)
i un parell d’empreses més amb aplicacions de dades en mobilitat, com
no? aplicacions lluny de la qualitat del nostre TSigo 😉
Doncs res més, aquí teniu el link directa a la web on hi ha les
transparències:
Tunick II – the return
Bueno això és un article breu, informatiu i concís per
la festa de St.Joan q estem preparant… ki s’atreveixi q llegeixi el cos d
l’article.
Doncs hi esteu tots convidats, tot i q de moment l’organització, o
sigui, els q l’any passat varem improvisar akesta festa ja hem confirmat
l’assistència.
L’organització, reunida, amb ella mateixa. O sigui,
l’organització reunida amb l’organització diguens endogamics. Hem
pensat, que teniem tot el dret d dir: calla!!!! NEM A FICAR UNA
CONDICIÓ!!!! HASTA PER CANVIAR UNA MICA!!!!
O sigui, q en akesta vegada, no només l’hem d pillar i riure com en
totes, sinó q tothom q vingui ha d’estar disposat a… BUENO NO!!!!!
ESTA OBLIGAT!!!! a banyar-se en PILOTES!!!! (rollo Tunick!!!) en el
mááhhh com ja varem fer el organitzants d l’organització q
va organitzar l’any passat el cumple dl xavi i el manel.
O SIGUI, Q VINGUI KI VULGUI, PERO AL FINAL TOTS BURRATXOS I EN BOLES A DINTRE
L’AIGUA!!!! APA! ja ho sabeu!!!
Tunick experience – la cronica –
Per els q hagueu mirat la tele aquests últims dies ja estareu al
corrent de la visita daquest peculiar fotograf a bcn q fotografia masses de
gent despullada, amb afany de reporter vaig decidir ser un protagonista mes
daquest event…
…la veritat es q dies abans havia vist la noticia, i vaig pensar, pos
mira, no estaria mal anar a donar-hi un cop dull. A la q li vaig comentar la
idea a un company meu q alguns ja coneixeu, en Dylan, em diu q ell ja hi tenia
intenció d’anar-hi, pero a participar!
Total, q el dia q tocava el pavo ja va pillar les fulles dinscripció i
vam haver de matar el temps fins a lhora q començava lacte, a les 5 del
matí! Concretament vam trucar a un parell de chatis pq ens proposessin
algun lloc per sortir amb elles. Vam anar a terraza, 20 putus euros q ens van
clavar, i a sobre al cap d’una hora ja estavem rallats. Vam deixar a les ties
allà i vam anar al cotxe a dormir fins a lhora assenyalada.
Al arribar entrem a un dels recintes de pl. espanya i alla hi havia de tot i
mes. Desde hippies fins a grups de ties amb ulleres q semblava q vinguessin
destudiar per lexamen de dilluns. Despres de varies incursions per fer amistats
(te mes gracia fer-ne sabent q en breus segons les veuras amb uns altres ulls),
de cop i volta donen el senyal per despullarse, i shu juru q la penya no va
tardar ni 10 segons en ferho. La imatge impactant seria q el q fa un moment
eren tot coloraines passava a ser tot de color carn. Per tant, ja no podies
dirli al company: mira! la de blau a les tres! shavia dadaptar una nova
nomenclatura.
Mentre els anims pujaven de to i la gent desfassava ens van fer pasar a
lexterior. Es increible com, a diferencia de les discoteques, quan la gent no
vol s’evita el contacte entre les persones encara q hagin de passar 6000
persones per portes ben estretes.
La pregunta q es fa la penya es, i no trempaves qual cavallo de reagan en sus
mejores tiempos? Doncs es increible fins a quina magnitud pot afectar el tarro
a la trempera. Crec q ni imaginantme les coses mes pujades de to amb la
cantitat de femines q tenia a centimetres en el calentet asfalt, hauria
aconseguit el mes minim moviment ascendent. Crec q es el preu q sha de pagar
per aquella porció de nervis q portes per dins a diferencia de la imatge
exterior, tranquil, com si ho haguessis fet tota la vida. Conclusió: la
tita enganya menos q el algodón.
De fet, no mhauria anat gens malament provocar certa trempera, q semblés
un mastil sense badera, en mig de la multitud estirada. Perque ara per
més que miri les fotos dels diaris i les imatges de la tele no em trobo
per enlloc, i fa rabia q d’una cosa així no en quedi constancia.
La postura fetal era un xic compromesa, diguessim q el meu amic em va poder
veure des d’una perspectiva q molt poca gent em veurà. I la rossa del
cantó dient a les amigues: “Venim aqui de voluntaries i a sobre ens fan
posar de 4 potes!” a lo q jo li vaig contestar: “Mola mes quan t’obliguen
eh?”
La foto definitiva no me l’esperava, ja q vam tornar a passar a dins i diu el
mosso del tunick, poseu-vos en parelles abraçats i mirantvos a la cara,
nois i noies. Tot i el surrealisme de la situació la conversa amb la
noia a la q mabraçava shi assemblava a les dels ascensors.
Tot i q em deixo molts detallets q em deixo a la memoria, dono per finalitzada
la crónica, q ja prou rollo he fotut, ja penjaré les fotos q
representa q he de rebre daki 4 mesos a casa. I q CONSTI q tot i q estava
rodejat de unes 3000 ties en pilotes i no vaig fer res amb cap delles, queda
fora de lestadítica global i no es conta per fer promig, ja q aki el q
hi havia nomes era una cosa: ART! jejejej
+ info a www.spencertunick.com
SAP i SQL
Quin port es el que utilitza SQL per acceptar peticions ASP
Intentaré ser precís. Tinc un ordinador que es servidor WEB,
aquesta web fa una consulta ASP a través d’ODBC que a la vegada fa la
consulta al ordinador del costat que té el servidor SQL SERVER, aquest
té instal·lat un firewall, i per questions de seguretat es tracta
de obrir el port per tal de que el servidor Web pugui fer la consulta ASP
correctament. m’he exlicat be?? resumint: consisteix en saber quin o quins port
utilitza SQL per tal d’obrir-los i que la consulta ASP s’executi correctament.
Ja sé que es una mica liat, però si algu sap alguna cosa
d’aixó i vol aclaracions que m’escrigui al correu. Gràcies pels
que, almenys s’han près la molèstia de llegir el correu.
Tolerància a fallos en els gateways (Cisco)
Estava llegint el llibre per la certificació CCIE de CISCO i he
trobat un capítol q parlava sobre tolerància d fallos en les
portes d’enllaç de les LAN. A part dls típics protocols
propietaris de Cisco per solucionar aquest problema amb els seus productes tb
he trobat un parell d tènciques força interessants. Cap d les
dues és la ‘panacea’ però ens poden ser molt útils quan
haguem de solucionar aquest problema, per exemple, en empreses amb pocs
recursos i on no poguem posar un Linux fent de gateway principal de la LAN, o
algún altre dispositiu similar.
Introducció
Al configurar un dispostiu dins d’una LAN TCP/IP s’ha de posar la IP del
dispositiu, la màscara de la xarxa i el gateway (porta d’enllaç
cap a l’exterior de la LAN). Doncs bé, que passa si l’enllaç WAN
del gateway cau, obviament per molt que a la LAN hi hagi altres punts per
sortir de la mateixa si no canviem el gateway a cada dispotiu de la xarxa
aquest no podrà sortir a través del nou gateway.
Potser no sabreu pq passa això ni tp ús ho explicaré en
aquest article, però si que ús puc dir q té a veure amb el
protocol ARP i com funciona el accés a les direccions IP dins d’una LAN.
Per tant, podeu mirar qualsevol manual bàsic de xarxes i entendreu el
motiu pel que s’ha d coneixer la porta d’enllaç. Un lloc on podeu buscar
és al temari de CCNA, per exemple.
Objectiu
Així doncs l’objectiu de l’article és explicar com amb cap
recurs extra, puc configurar aquests dos (o més) routers i/o
aquests dispostius de la LAN perquè quan un d’aquests accessos WAN cau
els dispostius de la LAN usin l’altre porta d’enllaç sense haver de
canviar les configuracions de xarxa a cada un d’ells. Suposo que a més
d’un aquest tema l’hi haurà fet bullir el cap més d’una
vegada.
Tècniques per solucionar el problema
Les tècniques q explicaré aquí no són pas meves, ja
que en aquest tema hi ha gent que fa molts més anys que jo que s’hi
trenca les banyes. Així que l’únic que intentaré fer
és explicar les dues tècniques que explica el llibre de CCIE per
solucionar aquesta situació (caiguda de la porta d’enllaç) i
faré referència a una 3a tècnica propietaria dels
dispositius CISCO.
–ICMP Redirects: aprofitem els missatges ICMP Redirect per
redirigir el tràfic.
–ProxyARP: aprofitem les funcions de ProxyARP dels routers per
redirigir el tràfic.
–HSRP (Hot Standby Routing Protocol): aquesta és la
millor tècnica de les 3, com no, però es tracta d’un protocol de
CISCO propietari que deixa un dels routers de la LAN actiu i l’altre o altres
routers queden en standby a l’espera de que el principal caigui per entrar en
funcionament, agafant la seva direcció IP i la seva direcció MAC
perquè els clients no s’adonin de que no estan accedint al mateix
dispositiu que abans. Si heu d’usar aquest tècnica de Cisco ús
recomano q mireu el manual ja que és molt senzilla d’implementar i en
pocs minuts la dominareu.
ICMP Redirect
Els missatges ICMP (Internet Control Message Protocol) són usats per
capturar i provar errors en les xarxes TCP/IP, però en concret hi ha un
dels missatges ICMP que ens pot servir per implementar la tolerància
d’errors els “ICMP Redirect” ja que aquest missatge informa al emisor d’un
paquet al que no es troba el destí quina altre porta d’enllaç ha
de provar per mirar d’arribar al destí que buscava.
Per tal d’aconseguir que els routers, que no puguin enrutar un paquet, informin
de quina és l’altre porta d’enllaç a provar s’ha d’habilitar un
protocol d’enrutament. Que vol dir això en poques paraules, que per
exemple si habilitem el protocol RIP en els routers amb sortida a Internet de
la nostra LAN. Quan l’enllaç a internet d’un d’ells falli aquest ens
tornarà un paquet ICMP Redirect informant-nos de quina és l’altre
porta d’enllaç que podem usar. Per tant, el nostre dispostiu (p.e. PC)
automàticament re-enviarà el paquet a l’altre router. En aquest
exemple, només cal posar la IP d’un dels routers com a gateway, el que
volguem, quan aquest gateway falli gràcies al RIP saltarem
automàticament a l’altre router.
Avantatges del sistema
– El suport de fallida és ràpid, però no instantani. Es
poden perdre uns quants paquets mentre es fa el canvi.
– Quasi tots els routers per dolents que siguin, ho soporten.
– És molt fàcil d’entendre i d’implementar.
Desavantatges del sistema
– Molt de tràfic ICMP a la xarxa fins que no es retorna a la
situació normal.
– Es creen moltes rutes estàtiques en els clients, perquè en cap
moment es canvia la ruta per defecte. Sinó que es creen rutes
estàtiques de hosts amb un gateway diferent al de la ruta per
defecta.
– Quan es torna a la situació normal, les rutes estàtiques dels
clients triguen molt rato a eliminar-se o no ho fan mai si no falla la nova
ruta estàtica i un nom ICMP Redirect força el nou canvi.
Proxy ARP
Un punt important per entendre aquesta tècnica és coneixer el
funcionament dels Proxy ARP. Per no allargar-me en la explicació
definirem a un Proxy ARP, com un dispositiu intermig entre dos dispostius que
es volen comunicar. Aquest 3er dispositiu respon amb la direcció MAC del
del segon dispostiu ja que el primer no té accés físic amb
el segon. Com a curiositat afegir aque aquesta idea es va desenvolupar per
solucionar els problemes de xarxes conectades a través d’accessos
telefònics (Dial-up LAN connections).
Per tal d’aplicar la tènica del Proxy ARP en la tolerància de
fallos el que hem de fer és configurar els dispostius de la LAN amb la
seva propia IP com a IP de la porta d’enllaç. Per exemple, IP del host:
10.1.1.1 i gateway del host 10.1.1.1. Ara als routers de la LAN activem al
funció de proxyARP (si la suporten, és clar). D’aquesta forma
quan algún client faci una petició a una IP (ARP request) que no
sigui de la LAN, els routers contestaràn dient que ells poden accedir a
aquella IP i informaràn de la seva MAC, perquè el dispositiu de
la LAN pugui dirigir el paquet cap allà.
Sempre s’accedirà al router que hagi contestat primer i per tant, que el
dispositiu client rebi primer la seva resposta. D’aquesta forma també
aconseguim fer un ‘balanceix’ de carrega, o millor dit, un accés
aleatori als diferents routers de la LAN. En cas de que algún dels
enllaços WAN del routers caigues obviament deixaria de respondre el seu
proxyARP i d’aquesta forma estariem enviant tot el tràfic al(s)
router(s) que encara te(nen) accés a la WAN.
Avantatges del sistema
– Molt senzill d’implementar.
– Els dispositius no depenen de la IP de la porta d’enllaç.
– Balanceix de càrrega, inherent a la idea.
Desavantatges del sistema
– Poden haver-hi retards de fins a 10min fins que un dispositiu sap que ha
caigut un enllaç WAN. Perquè s’ha d’esperar a que es refresquin
les taules de MACs del protocol ARP.
– Gran quantitat de tràfic broadcast al segment, degut als molts
paquetes ARP que s’envien.
– No tots els routers suporten la funció de proxyARP.
Conclusions
Cap de les dues tècniques és res de l’altre món, ni ens
solucionarà la vida. Però si tenim xarxes a les que no hi ha un
administrador per poder fer ell manualment la commutació de gateway en
cas de fallida i a més l’empresa no es vol gastar ni un duro en posar un
dispostiu que faci això automàticament. Aquestes dues solucions
ens poden ajudar a evitar més d’un desplaçament fins a aquestes
empreses. Tipus d’empreses que la nostra experiència ens diu q no
són poques.
Obviament si disposem de routers Cisco no perdeu el temps: useu el HSRP.
Malgrat ser un protocol propietari, que això sempre és dolent,
els resultats són boníssims i si ens hem gastat els calers en un
Cisco almenys aprofitem les coses bones que tenen.