Viatge a Futuroscope i París
Ja fa uns quants dies per no dir més de dues setmanes que varem
arribar del viatge d’aquest estiu. Aquest any amb el tema de la casa com ja
sabeu els que llegiu el portal el pressupost era més reduït 😉
Així doncs ens hem quedat a França, al nostre país
veí. Primer varem estar en un alberg a ‘Potiers’ (o com s’escrigui) per
veure Futuroscope i després uns dies per París.
De moment encara no ens hem posat a fer una web tan curradilla com la de
Finlandia. Però de moment pels impacients ja podeu veure les fotos del viatge a la secció de viatges
de la web.
Apa després d’un mes d’agost on el portal ha estat ben abandonat i no
pas pq no hi tingui coses a escriure, ja hi ha un nova notíca 😉
A veure si els propers dies dono una empenta al tema de la casa i ja puc
dedicar-me a escriure-us cosetes interessants al portal, pq la veritat
és q la llista q tinc per aki aparcada és ben llarga i diversa…
q acabeu d passar un bon CALUROS AGOST!!!!
Stonegate FW
Ya hace mucho tiempo que os tendria que haber invitado a probar Stonegate (FW), pero bueno, nunca es demasiado tarde.
Algunos de vosotros igual ya lo conoceis, pero os recomiendo que testeis el fw stonegate,ahora que estareis de vacaciones, os lo podeis bajar de www.stonesoft.com, es de pago.. y mucha pasta, pero bueno, podeis bajar un licencia de evaluacion y jugar con el.. esta muy guay, hace balanceo de isp, balanceo de servidores, balanceo por servico, enrutamiento por origen, … un monton de cosas.. probarlo, y si teneis alguna dua… preguntar q para eso tamos 🙂
Yo trabajo con checkpoint, stonegate, netscreen, y personalmente stonegate es el q mas me gusta.. ademas el motor del FW corre sobre linux 🙂
Bueno ya direis…
Manifiesto a favor del software abierto en las administraciones públic
Este manifiesto ha sido escrito por un grupo de usuarios de Internet en
vista de que algunos políticos y organismos públicos, parecen
estar confundiendo el significado del software abierto, creyendo
equivocadamente que su aparición podría menguar los beneficios
económicos de las empresas nacionales.
mes info a:
http://www.macprogramadores.org/comunidad/proyectos/softwareabierto/manifiesto.shtml
Conferencia: Seminari de Dades en Mobilitat
Doncs aquest divendres passat (dia 11), vaig donar un seminari per empreses
sobre dades en mobilitat a la EUPMT ( la uni de Mataró ). Com molts de
vosaltres ja sabreu…
doncs bé per si algú li interessa ja pot descarregar de la
secció de Conferencies impartides del portal les transparències
usades durant la presentació.
Sobre les transparències agraïr la col·laboració en
els gràfics i el recolzament moral de l’Ernest en la realització
de la mateixa 🙂
Al seminari, van assistir institucions com el CIDEM (Generalitat de Catalunya)
i un parell d’empreses més amb aplicacions de dades en mobilitat, com
no? aplicacions lluny de la qualitat del nostre TSigo 😉
Doncs res més, aquí teniu el link directa a la web on hi ha les
transparències:
Tunick II – the return
Bueno això és un article breu, informatiu i concís per
la festa de St.Joan q estem preparant… ki s’atreveixi q llegeixi el cos d
l’article.
Doncs hi esteu tots convidats, tot i q de moment l’organització, o
sigui, els q l’any passat varem improvisar akesta festa ja hem confirmat
l’assistència.
L’organització, reunida, amb ella mateixa. O sigui,
l’organització reunida amb l’organització diguens endogamics. Hem
pensat, que teniem tot el dret d dir: calla!!!! NEM A FICAR UNA
CONDICIÓ!!!! HASTA PER CANVIAR UNA MICA!!!!
O sigui, q en akesta vegada, no només l’hem d pillar i riure com en
totes, sinó q tothom q vingui ha d’estar disposat a… BUENO NO!!!!!
ESTA OBLIGAT!!!! a banyar-se en PILOTES!!!! (rollo Tunick!!!) en el
mááhhh com ja varem fer el organitzants d l’organització q
va organitzar l’any passat el cumple dl xavi i el manel.
O SIGUI, Q VINGUI KI VULGUI, PERO AL FINAL TOTS BURRATXOS I EN BOLES A DINTRE
L’AIGUA!!!! APA! ja ho sabeu!!!
Tunick experience – la cronica –
Per els q hagueu mirat la tele aquests últims dies ja estareu al
corrent de la visita daquest peculiar fotograf a bcn q fotografia masses de
gent despullada, amb afany de reporter vaig decidir ser un protagonista mes
daquest event…
…la veritat es q dies abans havia vist la noticia, i vaig pensar, pos
mira, no estaria mal anar a donar-hi un cop dull. A la q li vaig comentar la
idea a un company meu q alguns ja coneixeu, en Dylan, em diu q ell ja hi tenia
intenció d’anar-hi, pero a participar!
Total, q el dia q tocava el pavo ja va pillar les fulles dinscripció i
vam haver de matar el temps fins a lhora q començava lacte, a les 5 del
matí! Concretament vam trucar a un parell de chatis pq ens proposessin
algun lloc per sortir amb elles. Vam anar a terraza, 20 putus euros q ens van
clavar, i a sobre al cap d’una hora ja estavem rallats. Vam deixar a les ties
allà i vam anar al cotxe a dormir fins a lhora assenyalada.
Al arribar entrem a un dels recintes de pl. espanya i alla hi havia de tot i
mes. Desde hippies fins a grups de ties amb ulleres q semblava q vinguessin
destudiar per lexamen de dilluns. Despres de varies incursions per fer amistats
(te mes gracia fer-ne sabent q en breus segons les veuras amb uns altres ulls),
de cop i volta donen el senyal per despullarse, i shu juru q la penya no va
tardar ni 10 segons en ferho. La imatge impactant seria q el q fa un moment
eren tot coloraines passava a ser tot de color carn. Per tant, ja no podies
dirli al company: mira! la de blau a les tres! shavia dadaptar una nova
nomenclatura.
Mentre els anims pujaven de to i la gent desfassava ens van fer pasar a
lexterior. Es increible com, a diferencia de les discoteques, quan la gent no
vol s’evita el contacte entre les persones encara q hagin de passar 6000
persones per portes ben estretes.
La pregunta q es fa la penya es, i no trempaves qual cavallo de reagan en sus
mejores tiempos? Doncs es increible fins a quina magnitud pot afectar el tarro
a la trempera. Crec q ni imaginantme les coses mes pujades de to amb la
cantitat de femines q tenia a centimetres en el calentet asfalt, hauria
aconseguit el mes minim moviment ascendent. Crec q es el preu q sha de pagar
per aquella porció de nervis q portes per dins a diferencia de la imatge
exterior, tranquil, com si ho haguessis fet tota la vida. Conclusió: la
tita enganya menos q el algodón.
De fet, no mhauria anat gens malament provocar certa trempera, q semblés
un mastil sense badera, en mig de la multitud estirada. Perque ara per
més que miri les fotos dels diaris i les imatges de la tele no em trobo
per enlloc, i fa rabia q d’una cosa així no en quedi constancia.
La postura fetal era un xic compromesa, diguessim q el meu amic em va poder
veure des d’una perspectiva q molt poca gent em veurà. I la rossa del
cantó dient a les amigues: “Venim aqui de voluntaries i a sobre ens fan
posar de 4 potes!” a lo q jo li vaig contestar: “Mola mes quan t’obliguen
eh?”
La foto definitiva no me l’esperava, ja q vam tornar a passar a dins i diu el
mosso del tunick, poseu-vos en parelles abraçats i mirantvos a la cara,
nois i noies. Tot i el surrealisme de la situació la conversa amb la
noia a la q mabraçava shi assemblava a les dels ascensors.
Tot i q em deixo molts detallets q em deixo a la memoria, dono per finalitzada
la crónica, q ja prou rollo he fotut, ja penjaré les fotos q
representa q he de rebre daki 4 mesos a casa. I q CONSTI q tot i q estava
rodejat de unes 3000 ties en pilotes i no vaig fer res amb cap delles, queda
fora de lestadítica global i no es conta per fer promig, ja q aki el q
hi havia nomes era una cosa: ART! jejejej
+ info a www.spencertunick.com