Enllaç fixa Wireless
Després de molt de temps d’anar darrera del material, ara per un
problema i després per l’altre. S’ha anat retrassant el montatge de
l’enllaç fixe de wireless entre casa meva i casa de mon cosí.
Finalment hem montat un parell d’APs: un D-LINK i un clonic-DLINK 😉
Amb dues antenes cavity de 14dBi cada una. Que degut a diversos problemes les
hem hagut de posar a l’exterior. A l’interior d casa tb funcionava però
degut a les 3 parets i les escales q havien d traspassar les ones quan passava
algú per la trajectoria es tallava l’enllaç.
O sigui, q al final les hem posat externes i així assegurem els
11Mbps.
Quan no tingui tanta mandra ja ús donaré detalls més
concrets de l’enllaç i alguna que altre fotiko.
Mentre aki teniu un súper-mega-gràfic q ti cagues d la meva LAN,
fet amb el millor programa de disseny de LANs q existeix: boligraf i paper
🙂
Proxies a les ADSL
Després d’un inici d’any molt liat per les festes i la feina
atrassada. Per fi em decideixo a explicar-vos alguna coseta nova. Pq
després ús pugui dir mira-ho al portal això.
Doncs bé aquest article va sobre els proxies transparents que tenen els
nostres ISP d’internet a les nostres connexions ADSL.
Doncs bé com sabreu segurament tlf era de les úniques q d
moment no ens havia col·locat aquest proxy transaparent a l’ADSL.
Però des de fa unes setmanes ja ha començat a implmentar-ho a tot
arreu. Per exemple, Wanadoo ja fa temps q ho estava fent.
Saber si tenim un proxy davant la nostre conexió ADSL és tan
senzill com connectar-nos a qualsevol web (TCP/80) q ens informi de la nostre
IP al connectar (ex. http://oriol.joor.net/ip.php) i comprobar
que aquesta IP no és la mateixa que la IP pública del nostre
router.
No ús explicaré més sobre la teoria dels proxis no com van
ni com deixan d’anar. Però ús deixo una referència d’un
PDF de tlf que m’he trobat per la xarxa q explica que són i què
deixen de ser els proxies i com re-carregar una pagina web que saben del cert
que el proxy té mal refrescada (punt 2.3 del document).
Espero que ús sigui útil, penseu que tot i q vosaltres ja
conegueu el tema hi ha molta gent que ens omple el cap de preguntes sobre el
tema i passar-li aquest document: fàcil de llegir i relativament curt,
ens pot estalviar més d’una llarga i pesada explicació.
Docuemnt: Proxy transparent
de Telefónica
Bon any nou us desitgem a tots.
PoZi ja estem al 2003 i desde aquestos primers dies us volem felicitar a
tots els que ens coneixeu i als que no tambe aquest nou i esperem bon any.
Quins records del 2002, aquest any cap i cua esta carregat de records per a
tots, fent cinc centims direm que vam cambiar els duros per els euros, el uri
va tindre adsl a casa, el pof va tornar a casa per nadal, la primera conexio en
wirelee, quines coses que fa el temps pero el record que es mes proxim i mes
ens consta de recordar es la nit de fin d’any.
Quines coses, es que ni al dia seguent ten recordes…
Nosaltres vam fer moltes fotos i les podreu trobar a la seguent
adreça:
http://benja.homeip.net/fotos dins de la seccio de fins d’anys.
mUSSOLS,
B O N A N Y 2 K 3
Sistema de fitxers en un fitxer
Tampoc tinc ganes d’escriure massa ni tp penso explicar res d l’altre
món, però a més d’un com a mi aquest matí li pot
servir per salvar una situació d’aquelles que sovint no sabem per on
sortir.
Mentre aprofito per felicitar-vos les festes i dir-vos que ahir a la nit vaig
fer un petit kit-kat a les meves vances però aquesta tarda hi torno.Q us
vagi bé a tots.
Imagineu-vos que tenim una configuració molt típica en els
ordinadors d tots, una partició de pindows (normalment més gran
que la d linux) i una de linux.
Ens podria passar com a mi avui, que necesstem puntualment més espai a
la unitat de linux, per compilar un programa o el que sigui, però no ens
interessa canviar la mida de les particons ni embolicar-nos en temes liats,
complexos, perillosos, llargs, etc…
Doncs molt facil podem crear un fitxer a la nostre partició de ‘pindows’
formartejarlo en el format de linux que més ens agradi i després
montar-lo com si fos un disc dur.
En el meu cas necessitava almenys 1Gb per compilar les XFree i només em
quedaven 300Mb a la partició de linux.
-Punt de muntatge de la partició de windows amb 6Gb lliures:
/mnt/win
-Punt de montatge on necessito l’espai al linux: /var/tmp/portage, és on
es compilen els programes en la gentoo.
· Creem el fitxer d’1Gb:
Això crea un fitxer completament buit de 1.048.576 sectors de 1024bytes
cada sector, o sigui: 1Gb.
· Formategem el fitxer creat com si fos un ext2:
· Montem el fitxer com si fos una partició, a través
de la interfície loopback:
El dispositiu /dev/loop0, necessita suport de CONFIG_BLK_DEV_LOOP=m/y, jo li he
posat m (modul) i he carregat el loop.o
Doncs ja esta si ara fem un df podrem veure que ja disposem d’un nou sistema de
fitxers montat on ens faltava espai. Espero que ús sigui
útil.
Conferència: com afecten les noves tecnologies a la nostre intimitat
Doncs tot aquest peazo de titol és el que té la conferència que dono aquest diumenge al centre Teresa Florenza. Tampoc serà res de l’altre món perquè total ja em coneixeu i ja sabeu què explicaré…
Echelon, Carnivore, and family… però bé si igualment algú no vol dormir tan aquest diumenge i si vol passar aquí teniu un link amb
la info:
http://www.teresaflorenza.com/formacion/conferencias.php
Vinga fins diumenge…
BGP
Un parell d’articles de routing entre AS, o sigui, BGP. El protocol q s’usa per enrutar el tràfic entre diferents ISPs.
De fet, segur que a la xarxa hi ha moltíssima informació sobre el tema però em vaig topar amb un parell d’articles d’O’Reilly q no volia perdre d vista…
Per això ús el referèncio aquí. Les adreces originals són: