Route 66 – dia #6 – de Oklahoma City, OK a Amarillo, TX
Ja som a Texas, per ser més exactes avui fem nit a Amarillo (TX). Els païssatges han deixat de ser verds i frondosos per passar a ser grocs i plans fins on allarga la vista. Això si les carreteres sempre són rectes que fa por. Aquí no saben el que és una carretera de curves.
Primera parada: Clinton (OK) on hem visitat el museu nacional de la ruta 66, una parada molt xula sobretot per entendre la història de la carretera mare. D’on ve aquest nom i el perquè és tan famosa. Perquè ens entenguem i per no fer-me pesat, podriem dir que la ruta 66 és una alegoria del somni americà. És a dir, era una carretera on s’esperava trobar en el seu final l’oportunitat d’aconseguir l’èxit, això si, cadascú entenia l’èxit com algo molt particular.
A Elk City (OK) hem vist un museu en forma de reconstrucció de poble de finals del segle XIX i principis del XX. Realment preciós i molt bonic de veure.
Shawrock (TX) és el primer poble que hem visitat al entrar a Texas. Poca cosa més que destacar a part de la Tower Conoco Station, que com podeu veure és una antiga gasolinera reconvertida en botiga de records. Aquí hem aprofitat per fer un entrepà al Subway i seguir fent carretera.
Una de les icones típiques de la ruta són uns Cadillacs clavats a terra, doncs bé, a Conway (TX) hi ha 5 VW escarbats.
Just ara arribem de sopar a un dels llocs típics d’Amarillo (TX) el The Big Texan Steak Ranch. Això si que és un restaurant ben montat, et venen a buscar a l’hotel en limusina i allà tens tot un centre recreatiu montat al voltant del teu sopar. Per començar et fan esperar 1h perquè puguis disfrutar de totes les atraccions que hi ha montades al voltant del restaurant. El toc tecnològic que fa això possible és un artilugi que quan et toca el teu torn es posa a vibrar, pitar i fer llums vermelles perquè sàpigues que ja tens taula. Realment enginyós i ben pensat. O dit d’altre forma, una fàbrica de fer calers.
Route 66 – dia #5 – de Carthage, MO a Oklahoma City, OK
Avui hem fet una tirada d’unes 234 milles, que no esta gens malament. Podriem separar el dia en dues parts ben clares, matí de ruta 66 per dintre dels pobles amb la pluja com a companyia i temperatures agradables. La tarda molt diferent, només hem fet una parada destacable i després interestatal fins l’hotel d’Oklahoma city tot plegat entre uns 35 i 40ºC amb una xafogor que fregia les pedres.
La primera parada del matí ha estat a Galena (KS), així doncs, ja hem trepitjat un
altre estat encara que només ha estat durant unes poques desenes de milles. Kansas és un dels primeres estats que va tenir la ruta 66 tot i que només hem passat per tres poblets. En el primer ens hem parat als cotxes que van inspirar la pel·lícula Cars. A més del nom de les quatre protagonistes que són les mestresses d’un local anomenat
“4 women on the route”, tot i que pel que sembla li han canviat el nom per “cars on the route”.
La següent parada ha sigut al “Old Riverton Store” al poble de Riverton (KS).
Al deixar enrera Baxter Springs (KS) hem tornat a canviar d’estat, que és el que ens trobem ara: Oklahoma. On el primer que hem vistat ha estat el jardí d’un bon home que des de la seva juvilació fins la seva mort es va dedicar a construir i pintar totems en honor als indigenes de les terres d’Estats Units, els indis. L’adreça d’aquests totems és a Hwy 28 A, Bushyhead (OK) unes poques milles abans d’arribar a Foyil (OK).
Una de les atraccions més xules del dia ha sigut la famosa “Blue Whale” que es troba a Catoosa (OK), molt aprop de Tulsa (OK), per cert, aquesta ciutat és una de les capitals del petroli dels EUA. Allà també hi hem parat a dinar a Wendy’s a l’altre costat del carrer del “Hardrock Hotel and Casino”.
Després de dinar, interestatal fins a Arcadia (OK), on el Jon ens ha obert les portes de la seva casa, o hauria de dir museu. Impressionant tot el que ha acumulat, restaurant, cinema, gasolinera… i que ara té exposat aquest senyor. Penseu que en les fotos no s’aprecia ni la meitat del que arriba a tenir exposat aquest bon home.
Tot just ara escric això després d’arribar a sopar al centre d’Oklahoma City on estem allotjats al Studio 6 un hotel amb molt bona qualitat preu. Hem estat sopant en un italià molt pintoresc, molt aprop del estadi de beisbol en el que en aquells moments es jugava un partit; tot plegat mentre en diferents punts molt propers es celebraven un parell de concerts de música rastafari. Tot plegat un conjunt de barreges una mica surrealistes. Per resumir-ho ràpidament, tot molt americà.
Route 66 – dia #4 – de Staunton,IL a Carthage, MO
Després de l’esmorzar de rigor al hotel Super 8 d’Stauton (IL) ens hem dirigit cap a Saint Louis (MO). El primer canvi d’estat del nostre viatge, en total n’hem de fer 8.
El primer destí ha estat visitar el Old Chain of Rocks Bridge a Madison (IL). Al costat de Saint Louis (MO). Es tracta d’un pont que actualment esta tancat al transit però des del qual hi ha unes vistes molt xules i com no uns motius de la ruta molt autèntics.
Seguidament hem visitat el famós Gateway Arch, o també anomenat la porta del oest. Cal dir que és el més bonic que té Saint Louis (MO) sota el meu punt de vista. Ja que la resta de la ciutat la veritat és que és molt descafeinada. De fet, hi ha moments que dona la sensació d’estar caminant o conduint per dintre d’un decorat de plàstic.
Fins a Cuba (MO) hem conduït per la I44 ja que era una bona tirada de 84 milles. Al sortir hem fet un tros de la 66 fins al Fanning 66 Outpost on hem dinat al més pur estil picnic.
A l’hora de la migdiada ens hem fet 160 milles més fins a Paris Springs (MO) on hi ha una de les visites obligades de la ruta. Es tracta del Gay Parita un local plè de records de la ruta i on ens hem trobat una colla de ruteros. Fins hi tot a tres noies catalanes que també estan fent la ruta. Per cert, el propietari és un personatge.
A la tarda ens ha quedat poc temps més per arribar fins a Carthage (MO) on avui fem nit. Estem molt aprop de Joplin (MO) per referenciar algo important que hi ha per aquí. Finalment hem acabat a un altre Super 8; no estan malament de preu i s’hi pot descansar força bé. Perquè ús feu una idea de com és el poble, aquí teniu un parell de fotos.
Route 66 – dia #3 – de Oakbrook Terrace,IL a Staunton,IL
Avui hem començat a fer la ruta de veritat, és a dir, a fer quilòmetres. Hem tingut un inici de dia una mica complicat perquè al dirigir-nos cap a la interestatal 55 per anar direcció al sur ens hem adonat que portavem un dia i mig saltant-nos peatges. Sembla un acudit però així és, costa de saber quan t’estas saltant un peatge quan acabes d’aterrar en aquesta terra perquè la veritat és que és complicat entendre com s’han de pagar i per si fos poc només es poden pagar amb monedes. Així doncs, ens hem hagut de fer una petita ruta pels locals comercials de la zona en busca de que algú ens canvies els bitllets per monedes. També hem après que no passa res si no els pagués després ho pots fer per internet, això si, has de saber quins t’has saltat.
Després t’aquestes anècdotes matutines que ens han fet sortir amb força retard ens hem dirigit cap a la primera parada del dia, aquesta ha estat a Joliet (IL). On hem visitat una presó que ha sortit en unes quantes pel·lícules, entre elles: Natural Born Killers (1994) i Public Enemies (2009).
Següent parada Wilmington (IL), on hi ha un dels molts gegats que hi ha durant la ruta. Aquest s’anomena “Gemini Giant”:
Una de les parades que més s’ha repetit durant el dia ha estat la de visitar gasolineres, en la primera fins hi tot hem trobat uns catalans. Això era a Dwight (IL):
Un altre gasolinera Livingston (IL):
Hem dinat en un dels restaurant típics: Old Log Cabin Inn, Pontiac (IL). On igual que a la resta de llocs ens han atès amb molta amabilitat i tothom ens ha preguntat d’on veniem, etc. La gent és molt amable fins ara. Ah! i ens hem fet un fart de signar en llibres de visitants que tenen als diferents punts de la ruta.
Després de dinar hem fet una petita estirada fins a Springfield (IL); una ciutat molt marcada pel fet que el president Licoln va neixer allà. De fet, hi ha un conjunt d’edificis relacionats amb la seva persona.
La nostre idea era buscar Hotel prop de Mont Olive (IL) aproximadament a una hora en cotxe de Saint Louis (MO), finalment estem allotjats a un Super 8 a Stauton (IL) una mica més aball d’on haviem previst.
Per cert, a Mont Olive (IL) encara hem vist una altre gasolinera:
El primer dia de carretera intensa ha estat durillo però de moment soportable, això si, hem après moltíssimes coses de com funciona tot plegat i com hem de planejar millor els dies. Així que ara anem a plenejar el dia de demà.
Route 66 – dia #2 – Chicago
Avui hem pogut dormir molt bé, no hem notat gens el canvi horari, tot i que segurament el cansament del viatge ha ajudat molt. A les 7 ja estavem esmorzant i després de programar el GPS cap al centre de Chicago on no ha estat gens dificil arribar-hi. Allà hem aparcat a un súper parking de 12 plantes com els que surten a les pel·lícules.
Primer objectiu a Chicago ha estat visitar la Willis Tower, que segons diuen és el segon edifici més alt del món i el primer dels EUA. La veritat és que no ens ha impressionat massa comparat amb el que varem pujar a Shanghai per cap d’any. El més xulo de l’edifici és el que anomenen SkyDeck; com que val més una imatge que mil paraules podeu veure-ho a les següents fotos.
Després era obligatori anar a fer una foto al rètol d’on començava la ruta 66, que és al carrer Adams tocant amb l’avinguda Michingan. Allà mateix també hi ha el famós restaurant “The Berghoff” on antigament els viatgers s’aturaven a menjar.
Al costat mateix hi ha el Milenium Park on es poden trobar moltes de les coses que són obligatories de visitar ena questa citutat. Per exemple, Crown Fontain que són unes fonts on es poden veuren les cares de diferents habitants de la cituat. Però el millor d’aquestes fonts és veure com ens nens disfruten corrent i jugant per dins de l’aigua. També hi ha una escultura molt famosa anomenada de “The Beam” que fa uns jocs visuals molt xulos. Però el més espectacular és l’auditori a l’aire lliure del “Jay Pritzker pavilion” on a les tardes s’hi fan concerts. Aquí és inevitable estirar-se a la gespa mentre escoltes la música.
Al mateix parc hi ha la “Buckingham fountain” i un passeig molt xulo pel costat del llac Michigan que et porta fins l’aquarium i el planetarium. Fins hi tot al costat del planetarium es pot veure una de les moltes platges que hi ha al llac Michigan. Tot plegat dona per fer una boníssima passejada que s’acaba allargant fins a mitja tarda. Després cap a l’hotel on hem estat preparant les coses per demà que comença la ruta de veritat.
Route 66 – dia #1 – de Barcelona a Chicago (IL)
Ja som a Chicago, els vols tanquils i puntuals fins aquí. La primera aventura ha estat saber com fer anar el cotxe perquè no ens han explicat res. Però amb uns pocs minuts n’hem tingut prou i cap a Oakbrook Terrace que és on tenim l’hotel, La Quinta Inn.
Com que ja era mitja tarda hem tingut el temps just per fer una mica el turista per la zona i visitar els típics carrers americans que surten a les series. De fet, per aquí els carrers són molt semblants als que es poden veure a la serie “Modern Family”.
El sopar l’hem fet amb horari americà perquè hi havia una gana que hem pensat que el millor era adaptar-se ràpid. Així doncs, soparet al Denny’s amb el primer contacte real a la gastronomia de la zona.
