Route 66 – dia #19 – de San Francisco, California a Barcelona

El viatge de tornada ha estat via Frankfurt, com sempre passa en aquests casos tot plegat s’acaba allargant unes 24h. Així ara el que toca és viure amb el jet lag durants uns dies. El que volia fer en aquest article és aprofitar per comentar temes relacionats amb el viatge però que per un motiu o altre no he pogut afegir en el dia a dia.

Del primer que vull parlar és de la gent, nosaltres anavem amb el xip de que ens trobariem amb unes persones més aviat tancades, pre-potents i no massa amables. La nostre sorpresa ha estat trobarnos en just el contrari, en molts llocs incloses grans ciutats la gent et saluda fins hi tot sense venir a “cuento” de res, sempre estan apunt per fer-te un comentari amable. Fins hi tot aguantar-te la porta al entrar o sortir dels llocs.

A l’hora de conduir són molt més pacients que en el nostre país, rarament et piten i s’esperen el que calgui per facilitar-te la conducció. Com a tot arreu ens hem trobat excepcions i generalitzar sempre és dolent, tot i que en el nostre cas he de dir que els pocs casos de persones fora del patró que descric han estat hispanes i dels 9 estats que hem visitat el que la gent s’ha mostrat menys amigable ha estat California.

Quan vas a l’estranger sempre troves senyals de transit o noms de negocis que són graciosos. En aquest viatge això era una mica més difícil perquè malgrat no hagis anat mai als EUA tots consumim moltíssimes produccions audiovisuals fetes en aquest país i llavors tot plegat ja és més familiar. Així que si m’he de quedar amb un nom gracios és el d’una carretera que es deia: Zzyzx a California.

Una altre cosa curiosa o que em va sorprendre moltíssim és la quantitat de gent que sap castellà, sobretot a California. Ja no només les persones d’origen hispà, com podia passar a Nou Mèxic, sinó persones autòctones que com a mínim xapurrejaven el castellà.

Quan vaig estar a Panamà vaig aprendre que quan un semafor esta vermell es pot girar a la dreta, cosa que hem costava posar a la pràctica però que a base de tocs de pito dels que tenia darrera vaig aprendre. Doncs bé, la qüestió és que això és així perquè als EUA és una pràctica permesa i súper habitual. Això si, rarament et pitarà algu si estas en un carril de només girar a la dreta en un semafor vermell i no intentes passar.

Com es demana el menjar de forma habitual també és força curiós, en general no és gens car menjar, obviament si vols gastar diners ho pots fer. Tot i que amb uns 10$ pots menjar moltíssim. La idea és que tu demanes normalment un plat que costa aproximadament aquesta quantitat i això acostuma a incloure un o dos “sides”, que sovint pots escollir entre patetes fregides, patates al forn, una sopa, una amanida, una amanida de col o alguna coseta així. El restaurant de diari que més em va agradar és la cadena Denny’s; amb beguda “re-fill” com és típic i amb mil combinats dels que a mi m’agraden. Com a gran descobriment la “Pink Lemonade”, una llimonada rosa que esta molt bona.

Hi ha una pregunta típica d’aquest viatge: “què ús ha agradat més?” doncs la veritat no és senzill contestar-ho perquè hem vist moltíssimes coses. El “Painted Desert” és una passada, però clar després penses amb el “Grand Canyon” i que t’haig de dir. Arribats aquí canvio d’estartegia anem a pensar en ciutats, Chicago molt xula i verda, però al costat de San Francisco la veritat no hi ha color. Quan ja no saps per on tirar penses, en els poblets petits com Williams (Arizona) o fins hi tot amb Santa Fe (Nou Mèxic) que malgrat ser la capital de l’estat és un poble. Però posar això per davant de la costa: Venice, Santa Monica, o llocs més entrenyables com Big Sur, Morro Bay o Pacific Grove a Monterey doncs la veritat la cosa torna a ser impossible de comparar. Dit d’altre forma, almenys jo sóc no puc dir en quedar-me. Per tant només puc dir que és una experiència que s’ha de viure i que vull recomanar a tothom.

Route 66 – dia #18 – Silicon Valley, California

Aquest matí hem intentat tornar a passar pel Presidio Park i la Baker Beach; però la boira de San Francisco ens ha continuat impedint treure una bona foto del Golden Gate. El millor que hem pogut fer ha estat això.

Molt aprop hi ha el Golden Gate Park, un parc senzillament inmens. Hi ha diverses carreteres que el recorren per dintre. El parc és molt maco, digne de passar-hi un dia sencer o més. Amb l’agenda que portem nosaltres ens hem conformat en fer un circuit per dintre del parc.

Al sortir del parc ens ho hem fet venir bé per anar a visitar una de les zones que més li agraden a l’Ernest. És una zona amb un ambient molt hippie, amb diverses botigues de segona mà i un ambient molt jove. Concretament la zona esta a les cantonades de Haight-Ashbury. Allà hem aprofitat per fer un branch, per dir-li d’alguna manera. La qüestió és que hem carregat piles omplint-nos la panxeta.

Perquè la següent parada ja ha estat a Apple on amb el trànsit de la sortida de la ciutat hem trigat més d’1h per arribar fins a Cupertino (CA). De les oficines de l’empresa de la poma només hem pogut visitar la botiga orientada als visitants, amb uns preus força cars. Almenys tenien Wi-Fi gratuït i Estefania ha aprofitat per parlar amb la família per Skype.

Una de les parades que més m’ha agradat del dia ha estat la del “Computer History Museum“, una passada. He disfrutat com un nen petit. Per cert, el museu esta físicament on abans hi havia Silicon Graphics, una companyia que potser molta gent no recorda però jo em vaig passar molt temps somiant en comprar-me un O2 quan era un adolescent. Fins hi tot tinc una fotografia on estic interactuant amb el seu Irix quan no deuria tenir més de 15 o 16 anys.

Allà he pogut veure el Cray-1, un dels primers súpercomputadors que es va fer l’any 1976.

El primer ordinador que vaig tocar a la meva vida, un Compact Macintosh per programar en Logo. ( és el del mig )

El primer PC que vaig fer anar.

El que es considera el primer PC de la història, el Kenbak-1.

Primer rack de servidors de Google.

Primers models de ratolins.

El primer disc dur.

i moltíssimes més coses que millor no poso perquè sinó hi haurà molta gent que s’acabarà adormint.

A menys de dues milles hi ha “Googleplex“. Les famosíssimes oficines de Google, on segons diuen és el millor lloc on es pot treballar avui en dia. Lloc que ens hem quedat amb les ganes de visitar per dintre i només hem pogut fer-nos les fotografies de rigor amb els androids.

Sortint de Google voliem visitar Facebook, però la direcció que havia aconseguit per internet ens ha portat a un complex d’oficines envoltat pel carrer “Hacker way” on no hem pogut veure cap referència de Facebook per enlloc.

Així que finalment ens hem dirigit cap a l’hotel que avui és el “Best Western Plus Coyote Point Inn” a uns 10 minuts de l’aeroport de San Francisco on demà al matí agafem el vol de tornada cap a casa. Comentar també que pel camí hem vist: Evernote, Checkpoint, Salesforce, SAP, Oracle, Microsoft i alguna altre cosa que no em ve al cap. Pel que fa a universitats de passada hem vist: Standford, Berkeley i Carnegie Mellon.

Han estat 18 dies molt intensos i amb molts quilòmetres recorreguts, però té un final i aquest és el d’aquest viatge. Possiblement escriure un article més quan hagi pogut absorvir millor tot el que hem fet i comentaré alguna de les coses que més m’han xocat en el viatge. Però el diari de viatge acaba aquí. Desitgem que ús hagi agradat seguir-nos.

Route 66 – dia #17 – de Pacific Grove, California a San Francisco, California

Finalment avui és l’únic dia que haviem dedicit dedicar a San Francisco (CA). Per això hem matinat i fiant-nos del que deia el GPS esperavem arribar a aquesta ciutat abans de les 11 del matí. Però resulta que el trànsit ens ha estat retenint i hem acabat arribant a les 12h passades. L’anècdota ha arribat en un moment que haviem d’anar als “Restrooms” i al parar per casualitat hem passat per les instal·lacions de Google i Youtube, cosa que teniem programada per demà. Així doncs, hem passat quasi sense mirar. Aprofitant la parada tècnica també hem passat per un Best Buy que hi havia a l’altre costat de l’autovia i hem comprat un Nexus 7; el model que fins el mes que ve no surt al nostre país.

Així doncs, amb el retard acumulat hem hagut de fer algunes retallades al que teniem previst per avui i posar una miqueta el turbo. El primer que hem anat a visitar han estat les vistes des de Twin Peaks, aprofitant que no hi havia gens de boira.

Seguidament ens hem acostat a Alamo Square, a veure les típiques cases victorianes. Que han aguantat el gran terretremol de la ciutat i el posterior incendi.

Hem dinat a l’Embarcadero, concretament al “Pear 1”.

Següent parada al Coit Tower, on també hi ha unes molt bones vistes. Sobretot de la badia i el moll.

Com alguns ja sabeu una de les meves debilitats és la xocolata i l’Ernest em va comentar que no podia deixar de passar-me per la botiga que Ghirardelli té a la zona del Fisherman’s Wharf; una de les zones més turístiques i típiques de la ciutat, on fins hi tot hi ha una petita platja, a més de mil i una activitats pensades pels turístes. Nosaltres ens hem centrat en la xocolata i en fer quatre fotos.

Abans d’anar cap a l’hotel hem passat per la típica baixada de Lombard St. Hem fet fotos des de baix i fins hi tot ens hem permès baixar-la amb el nostre cotxe.

L’hotel on avui dormim és el Marina Motel que esta al mateix carrer Lombard St però a la zona del Marina district, a pocs carrers del Golden Gate Park. L’hotel és molt cuco i sembla tret d’un compte. Això si, diria que ens costarà dormir perquè hi ha molt soroll de cotxes.

Després de deixar les coses a l’hotel ens hem escapat a veure el Golden Gate Park; bé de fet, el que voliem era veure la posta de sol des de la platja de Baker Beach, com ens havien recomanat però al arribar hi havia tanta boira que no es veia a més d’uns pocs metres. Així que hem anat a l’altre costat del Park, el que dona a la badia pel costat del Marina district i allà malgrat hi havia boira es podia veure fins hi tot una part important del Golden Gate.

Quan el sol s’ha amagat, ens hem escapat a sopar al nostre barri en un restaurant molt mediterrani. Només diré que ens hem menjat una sopeta i pop a la planxa; boníssim.

Route 66 – dia #16 – de Morro Bay, California a Pacific Grove, California

Ara som a l’hotel “Lovers Point Inn” a Pacific Grove (CA), a menys de 2 milles de la zona calenta de Monterey (CA). Una de les coses bones de la zona on estem és que hi ha bones vistes sobre la badia de Monterey i a l’altre extrem de la badia també es pot veure Santa Cruz (CA) famós per la seva universitat; llàstima no tenir més temps per anar a visitar-la.

Doncs bé, avui ha estat un dia intens de cotxe de fet fins aproximadament les quatre de la tarda hem estat al cotxe i hem començat aproximadament a les nou del matí. No hem fet massa quilòmetres però han estat per la carretera 1 que va seguint la costa i avui per primer cop des de que hem arribat a aquest país podem dir que hem fet curves i moltes curves. Així doncs, entre la velocitat lenta i que del que es tractava era d’anar parant i mirant cosetes el trajecte ha durat una bona estona.

Primer de tot hem visitat Cambria (CA) al comptat de “San Luis Obispo”, destacar sobre tot el seu “Pier” (moll).

A partir d’aquell moment el més interessant era el paissatge d’arribar fins a Big Sur (CA); però el temps no ens ha acompanyat i totes les fantàstiques vistes s’han amagat darrera d’una espessa boira com podeu veure en aquestes fotos.

Només a l’hora de dinar que hem parat al propi poble de Big Sur hem pogut disfrutar del solet i fins hi tot de paissatges tan idilics com els d’aquestes fotos.

 

A partir d’aquell moment la boira ha marxat i encara hem pogut fer alguna bona foto abans d’arribar a Carmel (CA), aquesta zona que és plena de cases de luxe davant dels penya segats acaba unint-se amb Monterey (CA) i Pacific Grove (CA).

 

Sobre Pacific Grove, només afegiré una foto de com és perquè ús feu una idea.

De Monterey destacar el “Fisherman’s Wharf” on hem aprofitat per veure foques i lleons marins, a més de fer un soparet molt xulo a base de peix fresc just a sobre el mateix moll.

A comentar que de la boira el que més m’ha sabut greu de no veure han estat les cascades d’aigua que van directament al mar. Per la resta de coses diria que els paissatges una mica són com els que ja hem pogut fotografiar.

Route 66 – dia #15 – de Santa Mònica, California a Morro Bay, California

Avui ens hem passat unes 4h de cotxe per fer només unes 200 milles, sense comptar amb l’estona del dinar. Dit d’altre forma, hem anat xino-xano pujant la costa de California i fent moltíssimes parades admirant les mil i una vistes que ens ofereix l’autovia 1. Realment hem començat a disfrutar de la bellesa d’aquest estat. El que si que no ha canviat és el clima, és a dir, a la que s’amaga una mica el sol fa un vent molt fred i per estar a gust has d’estar a plè sol.

El primer que hem vist al sortir de Santa Mònica han estat les mansions a peu de penya segat de Malibú (CA). D’aquí és molt difícil extreure’n fotografies perquè l’autovia passa a tocar de les cases i no hi ha espai per parar. Aquesta foto és del moll de Malibú.

Santa Bàrbara (CA) és una de les primers poblacions importants que hi ha al sortir de la zona de Los Àngeles(CA). Realment un lloc preciós.

Al cap de poca estona d’haver passat Santa Barbarà hem començat a trobar les primeres vinyes, cosa que sent del Penedès sempre fa molt gràcia fotografiar.

A l’hora de dinar ens trobavem a Grover Beach (CA), dit d’altre forma, prop de la fi del món. Però enming del no res em vist el “Rock’n’Roll Diner”; un restaurant xulíssim montat dins de dos vagons de tren.

Aquest poble que té uns 13.000 habitants i s’ajunta amb Pismo Beach (CA) que ens ha captivat. Hi hem estat una bona estona recorrent carrers i fent-hi fotos, realment es respirava pau i tranquil·litat en les vistes sobre els seus penya segats.

La següent parada ja ha estat a Morro Bay (CA) on avui dormirem al Sandpiper Inn un hotel molt cuco amb bones vistes sobre el moll. Realment el poblet és preciós i molt acollidor, gràcies als surfers aquí hi ha molts restaurants i d’altres cosetes enfocades als turistes.

Per tancar aquest article només afegir que avui ens hem passat el dia disfrutant de les vistes i de la pau que respira en tots aquests poblets de costa. Un plaer pels sentits.