Route 66 – dia #3 – de Oakbrook Terrace,IL a Staunton,IL
Avui hem començat a fer la ruta de veritat, és a dir, a fer quilòmetres. Hem tingut un inici de dia una mica complicat perquè al dirigir-nos cap a la interestatal 55 per anar direcció al sur ens hem adonat que portavem un dia i mig saltant-nos peatges. Sembla un acudit però així és, costa de saber quan t’estas saltant un peatge quan acabes d’aterrar en aquesta terra perquè la veritat és que és complicat entendre com s’han de pagar i per si fos poc només es poden pagar amb monedes. Així doncs, ens hem hagut de fer una petita ruta pels locals comercials de la zona en busca de que algú ens canvies els bitllets per monedes. També hem après que no passa res si no els pagués després ho pots fer per internet, això si, has de saber quins t’has saltat.
Després t’aquestes anècdotes matutines que ens han fet sortir amb força retard ens hem dirigit cap a la primera parada del dia, aquesta ha estat a Joliet (IL). On hem visitat una presó que ha sortit en unes quantes pel·lícules, entre elles: Natural Born Killers (1994) i Public Enemies (2009).
Següent parada Wilmington (IL), on hi ha un dels molts gegats que hi ha durant la ruta. Aquest s’anomena “Gemini Giant”:
Una de les parades que més s’ha repetit durant el dia ha estat la de visitar gasolineres, en la primera fins hi tot hem trobat uns catalans. Això era a Dwight (IL):
Un altre gasolinera Livingston (IL):
Hem dinat en un dels restaurant típics: Old Log Cabin Inn, Pontiac (IL). On igual que a la resta de llocs ens han atès amb molta amabilitat i tothom ens ha preguntat d’on veniem, etc. La gent és molt amable fins ara. Ah! i ens hem fet un fart de signar en llibres de visitants que tenen als diferents punts de la ruta.
Després de dinar hem fet una petita estirada fins a Springfield (IL); una ciutat molt marcada pel fet que el president Licoln va neixer allà. De fet, hi ha un conjunt d’edificis relacionats amb la seva persona.
La nostre idea era buscar Hotel prop de Mont Olive (IL) aproximadament a una hora en cotxe de Saint Louis (MO), finalment estem allotjats a un Super 8 a Stauton (IL) una mica més aball d’on haviem previst.
Per cert, a Mont Olive (IL) encara hem vist una altre gasolinera:
El primer dia de carretera intensa ha estat durillo però de moment soportable, això si, hem après moltíssimes coses de com funciona tot plegat i com hem de planejar millor els dies. Així que ara anem a plenejar el dia de demà.
Route 66 – dia #2 – Chicago
Avui hem pogut dormir molt bé, no hem notat gens el canvi horari, tot i que segurament el cansament del viatge ha ajudat molt. A les 7 ja estavem esmorzant i després de programar el GPS cap al centre de Chicago on no ha estat gens dificil arribar-hi. Allà hem aparcat a un súper parking de 12 plantes com els que surten a les pel·lícules.
Primer objectiu a Chicago ha estat visitar la Willis Tower, que segons diuen és el segon edifici més alt del món i el primer dels EUA. La veritat és que no ens ha impressionat massa comparat amb el que varem pujar a Shanghai per cap d’any. El més xulo de l’edifici és el que anomenen SkyDeck; com que val més una imatge que mil paraules podeu veure-ho a les següents fotos.
Després era obligatori anar a fer una foto al rètol d’on començava la ruta 66, que és al carrer Adams tocant amb l’avinguda Michingan. Allà mateix també hi ha el famós restaurant “The Berghoff” on antigament els viatgers s’aturaven a menjar.
Al costat mateix hi ha el Milenium Park on es poden trobar moltes de les coses que són obligatories de visitar ena questa citutat. Per exemple, Crown Fontain que són unes fonts on es poden veuren les cares de diferents habitants de la cituat. Però el millor d’aquestes fonts és veure com ens nens disfruten corrent i jugant per dins de l’aigua. També hi ha una escultura molt famosa anomenada de “The Beam” que fa uns jocs visuals molt xulos. Però el més espectacular és l’auditori a l’aire lliure del “Jay Pritzker pavilion” on a les tardes s’hi fan concerts. Aquí és inevitable estirar-se a la gespa mentre escoltes la música.
Al mateix parc hi ha la “Buckingham fountain” i un passeig molt xulo pel costat del llac Michigan que et porta fins l’aquarium i el planetarium. Fins hi tot al costat del planetarium es pot veure una de les moltes platges que hi ha al llac Michigan. Tot plegat dona per fer una boníssima passejada que s’acaba allargant fins a mitja tarda. Després cap a l’hotel on hem estat preparant les coses per demà que comença la ruta de veritat.
Route 66 – dia #1 – de Barcelona a Chicago (IL)
Ja som a Chicago, els vols tanquils i puntuals fins aquí. La primera aventura ha estat saber com fer anar el cotxe perquè no ens han explicat res. Però amb uns pocs minuts n’hem tingut prou i cap a Oakbrook Terrace que és on tenim l’hotel, La Quinta Inn.
Com que ja era mitja tarda hem tingut el temps just per fer una mica el turista per la zona i visitar els típics carrers americans que surten a les series. De fet, per aquí els carrers són molt semblants als que es poden veure a la serie “Modern Family”.
El sopar l’hem fet amb horari americà perquè hi havia una gana que hem pensat que el millor era adaptar-se ràpid. Així doncs, soparet al Denny’s amb el primer contacte real a la gastronomia de la zona.
Last version of my home WORKSPACE
A pair of themes for ExtJS
I’m a ExtJS JavaScript framework believer, but there other interesting and famous JavaScript frameworks like Bootstrap and jQuery. IMHO ExtJS is more focused on web applications than public web. In this post I want to share two ExtJS themes that helps to improve UI look and feel.
The first one is a bootstrap look and feel for ExtJS:
if you want to test it take a look to demo site. The theme is opensource and you can find the source in github.
The second and last one is Clifton theme.
IMHO is a nice theme although it’s not really free. It costs around 320€, but in some professional projects it could be a really low price if you consider the effort to get a professional look and feel . You can try it in demo page.