Route 66 – dia #2 – Chicago
Avui hem pogut dormir molt bé, no hem notat gens el canvi horari, tot i que segurament el cansament del viatge ha ajudat molt. A les 7 ja estavem esmorzant i després de programar el GPS cap al centre de Chicago on no ha estat gens dificil arribar-hi. Allà hem aparcat a un súper parking de 12 plantes com els que surten a les pel·lícules.
Primer objectiu a Chicago ha estat visitar la Willis Tower, que segons diuen és el segon edifici més alt del món i el primer dels EUA. La veritat és que no ens ha impressionat massa comparat amb el que varem pujar a Shanghai per cap d’any. El més xulo de l’edifici és el que anomenen SkyDeck; com que val més una imatge que mil paraules podeu veure-ho a les següents fotos.
Després era obligatori anar a fer una foto al rètol d’on començava la ruta 66, que és al carrer Adams tocant amb l’avinguda Michingan. Allà mateix també hi ha el famós restaurant “The Berghoff” on antigament els viatgers s’aturaven a menjar.
Al costat mateix hi ha el Milenium Park on es poden trobar moltes de les coses que són obligatories de visitar ena questa citutat. Per exemple, Crown Fontain que són unes fonts on es poden veuren les cares de diferents habitants de la cituat. Però el millor d’aquestes fonts és veure com ens nens disfruten corrent i jugant per dins de l’aigua. També hi ha una escultura molt famosa anomenada de “The Beam” que fa uns jocs visuals molt xulos. Però el més espectacular és l’auditori a l’aire lliure del “Jay Pritzker pavilion” on a les tardes s’hi fan concerts. Aquí és inevitable estirar-se a la gespa mentre escoltes la música.
Al mateix parc hi ha la “Buckingham fountain” i un passeig molt xulo pel costat del llac Michigan que et porta fins l’aquarium i el planetarium. Fins hi tot al costat del planetarium es pot veure una de les moltes platges que hi ha al llac Michigan. Tot plegat dona per fer una boníssima passejada que s’acaba allargant fins a mitja tarda. Després cap a l’hotel on hem estat preparant les coses per demà que comença la ruta de veritat.
Route 66 – dia #1 – de Barcelona a Chicago (IL)
Ja som a Chicago, els vols tanquils i puntuals fins aquí. La primera aventura ha estat saber com fer anar el cotxe perquè no ens han explicat res. Però amb uns pocs minuts n’hem tingut prou i cap a Oakbrook Terrace que és on tenim l’hotel, La Quinta Inn.
Com que ja era mitja tarda hem tingut el temps just per fer una mica el turista per la zona i visitar els típics carrers americans que surten a les series. De fet, per aquí els carrers són molt semblants als que es poden veure a la serie “Modern Family”.
El sopar l’hem fet amb horari americà perquè hi havia una gana que hem pensat que el millor era adaptar-se ràpid. Així doncs, soparet al Denny’s amb el primer contacte real a la gastronomia de la zona.
Last version of my home WORKSPACE
A pair of themes for ExtJS
I’m a ExtJS JavaScript framework believer, but there other interesting and famous JavaScript frameworks like Bootstrap and jQuery. IMHO ExtJS is more focused on web applications than public web. In this post I want to share two ExtJS themes that helps to improve UI look and feel.
The first one is a bootstrap look and feel for ExtJS:
if you want to test it take a look to demo site. The theme is opensource and you can find the source in github.
The second and last one is Clifton theme.
IMHO is a nice theme although it’s not really free. It costs around 320€, but in some professional projects it could be a really low price if you consider the effort to get a professional look and feel . You can try it in demo page.
36è aniversari
Avui fa 36 anys que vaig neixer a Martorell, tot i que des d’aquell dia potser podriem dir que no hi he tornat a anar més a aquesta vila.
Quan arriben aquests moments sempre ens dona per fer balanç, doncs bé, avui he començat la jornada molt aviat tan aviat que encara faltaven quasi 2h perquè sortís el sol. A més, l’agenda que tinc per davant segurament no em permetrà aprofitar el dia per celebrar l’aniversari tan com m’agradaria. Això si, el soparet amb Estefania no m’el treu ningú.
Com que no disposo de massa estona ara mateix aprofitaré per donar la meva gratitut a tot i a tothom per permetrem arribar fins al dia d’avui i per haver pogut creixer fins on ho he arribat a fer. El millor de tot plegat és saber que avui és el millor dia de la meva vida i que només ara és el moment en que puc ser feliç i sentir-me una persona afoturnada. Per tot això i molt més GRÀCIES.
En tot aquest temps he après que la gratitud mai és suficient, per això ma’grada repetir-ho cada matí, cada nit i cada moment que en tinc ocasió, hi ha tantes coses per les que he d’estar agraït que no acabaria mai.
Així doncs, ho deixo aquí i de ben segur aviat seguiré compartint amb tots plegats tot això que tinc dintre.
UPDATE: no ús perdeu el pastis que em va fer l’Estefania, mmmmmhhh:
