32!!!

Ostres que gran que m’estic fent, avui ja en faig 32. Com ja he dit d’altres vegades tampoc és que em deprimeixi gaire fer anys. Ja que potser el que més compte en aquests casos jo diria que és el sentir-se bé quan mires enrera i el tenir projectes personals i professionals que t’il·lusionin al mirar endavant. En poques paraules no perdre l’il·lusió per viure. Però esta clar que el temps tot ho canvia i coses que ja donaves per segures que serien d’una forma veus que canvien totalment, com sempre els canvis fan por i sobretot mandra però després amb la prespectiva del temps te’n adones que les coses que semblava que podien anar pitjor en realitat simplement han anat diferent i que fins hi tot han millorat moltíssim en d’altres aspectes.

Potser la cosa que més destacaria de les que he aprés en aquest darrer any i que fins ara també sabia, però que potser no li donava tanta importància o no ho havia interioritzat de la mateixa forma és el saber buscar la part positiva de les coses, les persones o les relacions. Una altre forma de dir el mateix potser podria ser que sóc una mica més obert de mires, cosa que la veritat m’alegre. Perquè sempre he tingut les idees molt clares i això malgrat ser molt bo en alguns aspectes en d’altres a vegades et far ser poc comprensiu.

Tornant al tema de l’aniversari volia comentar que ja tinc un dels regals que més il·lusió em feia rebre algún dia, el meu ‘amoriuo’ m’ha regalat un salt amb paracaigudes. Desde que vaig fer ‘puenting’ fa una colla d’anys em vaig quedar amb el ‘gusanillo’ de provar el salt amb paracaigudes i ara per fi ha arribat el moment de provar-ho. Per tant, algún dia d’aquests veureu la crònica del salt penjada al blog.

Per no oblidar el geek que porto dintre afegiré quatre notes tècniques a l’article. Potser la primera que ja havia comentat de passada en un article passat és que fa unes setmanes m’he comprat un Sony Vaio VGN-P11Z. Un d’aquests notebooks que tan de moda s’han posat. Amb un pes de 600gr, una patalla de 8″, un processador Atom Z520 (1.3GHz), 2Gb de RAM i 60Gb d’HD. De fet, aquest artícle l’estic escribint des d’aquest ordinador. La meva opinió després d’haver-lo provat una mica:

• És realment petit i lleuger, ideal per posar-lo dins d’una carpeta i anar amunt i aball en un dia de ruenions.
• Llàstima que sigui tan petit que necessiti un petit ‘aplique’ pel connector VGA i de xarxa.
• El teclat esta molt bé i amb una mica de pràctica pots arribar a escriure força ràpid.
• La pantalla és de les coses en les que costa més acostumar-se. Malgrat té una resolució de 1600×768 s’ha d’augmentar tot molt per poder treballar amb comoditat i això fa que certes tàsques sigui una mica complicat fer-les.
• Els ratolins en forma de ‘clitoris’ no són la meva devoció però al final m’hi estic acostumant millor del que em pensava.
• Llàstima que no tingui el 3G integrat i hagi d’usar un dongle USB, tot i amb això el costat positiu és que el dongle també té slot de microSD i l’uso de pendrive per posar-hi l’arxiu del MonkeyGTD i arxius que m’interessa sempre portar a sobre independenment de l’ordinador amb el que treballi.
• Sobre els sistemes operatius ara hi tinc un Windows 7 i una Ubuntu remix. El problema que tinc amb Linux és que no hi ha driver per la gràfica GMA500 d’intel i he d’usar les X’s amb el framebuffer cosa que el fa força incòmode.
• També he provat el Moblin al portàtil i va força bé, obviament sense driver gràfic com a Ubuntu i sense aconseguir optimitzar els temps d’arrencada com voldria, però és qüestió de temps aconseguir fer-lo arrencar en menys de 10s.

Bé doncs, aquesta és una mica la crítica d’aquest notebook. Malgrat tinc força novetats tècniques més a comentar de moment deixaré el tema aquí perquè me n’he d’anar a comprar un matalàs 😉