Control de la velocitats dels ventiladors en Linux (fancontrol)
Mai havia tingut aquesta necessitat, de fet, coneixa lm-sensors, sensors, fancontrol i pwmconfig que són les eines que he usat per solucionar aquest tema. Però realment no m’havia posat a rascar en aquest tema. Però la veritat és que la cosa no ha estat tan complicada i sembla molt potent. Abans de seguir volia fer notar que el que jo he provat era amb:
- Placa base: Intel D945GCLF2
- SO: Ubuntu 8.10
Doncs bé, el primer és executar pwmconfig el qual es permetrar detectar quins sistemes de monitorització té el nostres sistema. Quan l’executeu veureu que és un assistent que ens va fent preguntes molt simples. La finalitat del mateix és dir-nos quins mòduls del kernel s’han de configurar i crear el fitxer /etc/fancontrol aquest fitxer és necessari per poder llençar després el fancontrol. Bàsicament per parametritzar el comportament dels ventiladors amb aquests paràmetres:
- INTERVAL cada quan s’han de consultar els estats dels sensors
- FCTEMPS quins sensors de temperatura té el sistema
- FCFANS quins ventiladors té el sistema
- MINTEMP Temperatura mínima del sensor X
- MAXTEMP Temperatura màxima del sensor X
- MINSTART Temperatura mínima a la que ha d’estar el sensor X perquè s’inicii el ventilador
- MINSTOP Temperatura mínima a la que ha d’estar el sensor X perquè es pari el ventilador
- MINPWM valor PWM mínim que assignem al ventilador
- MAXPWM valor PWM màxim que assignem al ventilador
Ara toca explicar què és això del PWM, doncs bé és la senyal que s’usa per controlar la velocitat del ventilador. Com podem saber els nostres valors PWM a quantes revolucions per minut del venitlador corresponen (RPM), doncs al executar el pwmconfig si ens hi fixem es crea una taula de valors on es veu la correspondència entre PWM i RPM. Així doncs, si per exemple volem que a la mínima temperatura d’un sensor el nostre ventilador estigui parat podem assignar el valor PWM que correspon a 0 RPMs. És molt important que quan el pwmconfig fa les proves pertinents per saber la relació PWM-RPM ens fixem que el ventilador va canviant de velocitat fins a parar-se. Si axiò no passa vol dir que alguna cosa esta fallant i que no es poden controlar els ventiladors. Perquè tot això sigui així només cal llençar el procés fancontrol.
Si el que volem és saber a quines temperatures estan els nostres sensors, el que s’ha de fer és executar la comanda: sensors. Aquesta ens informarà de les temperatures de tots els sensors que ha trobat i la velocitat dels ventiladors. A cotinuació ús poso un screenshot perquè veieu com queda:
Si llenceu el sensors amb un watch, o sigui, watch sensors podreu veure en temps real com van canviant les velocitats dels ventiladors i les temperatures dels sensors. En el meu cas tot això és més quesuficient pel que vull. Però si el que voleu són eines gràfiques per monitoritzar totes aquestes dades hi ha un munt d’applets, desklets, tray icons i similars tan per kde com per gnome que ús permetran consultar aquestes dades.
podcast 1×13: desafio networking [la solución]
A pesar de que la solución se alcanzó y aplico durante los meses de agosto y septiembre, hasta hoy no he podido grabar la solución en este podcast. Espero que haya sabido explicarla bien y que quede claro como se ha hecho para solucionar el problema, sinó preguntad.
El meu primer package de pfSense ‘dd_adv’
Enllaç directe a la documentació:
En aquest article intentaré descriure quins són els passos que he hagut de seguir per fer un package pel pfSense. En aquest cas el package que he fet és la extenció d’una funció que ja té el pfSense però que no es comportava com jo necessito. Concretament estic parlant del servei de ‘dynamic DNS’. S’ha de reconeixer que el suport és per molts serveis públics, i de pagament, per publicar un nemónic per una IP dinàmica. Cosa que el fa molt bo. Però hi ha diversos comportaments del suport que té pfSense per aquestes funcions que no s’ajustaben a les meves necessitats. Tal com esta programat aquest suport el pfSense el que fa és agafar la IP pública de la interficie WAN i cada cop que aquesta canvia es fa l’actualització de la IP pública al servei de DNS remot.
El meu problema bé de dos llocs, per un costat la IP no la tinc assignada a la interficie amb internet, sinó a una altre interficie. Per altre banda, la interficie que té internet no té la IP pública assignada directament a ella sinó que la té un router que a través d’un procés de NAT li dona connectivitat a internet. Així doncs, el problema esta per un costat en saber sobre quina interficie accedirem a internet i per altre banda, quina és la IP pública a través de la qual s’accedeix a la xarxa. De retruc tenim encara un altre problema degut a que la IP pública no esta assignada a l’interficie del pfSense, suposo que és obvi que el problema és que no sabem quan aquesta canvia. Per tant, no sabem quan ho hem d’actualitzar al servei de DNS dinàmica.
La solució que he adoptat és crear un nou servei que a través d’un servei de pooling el que fa és anar preguntant de forma periódica a internet quina és la IP pública que té la nostre interficie. A més s’ha de poder seleccionar quina és aquesta interficie sobre la qual volem verificar quina és la IP pública. Ja que hem de forçar que el tràfic que es genera per descobrir la IP pública surti per la interficie que realment té connexió a internet. Aquesta casuística per extranya que sembli és molt habitual, perquè a una oficina o similar ens podem trobar amb la necessitat de tenir dues línies que van a internet, una que estarà a l’interficie WAN del pfSense i una altre que va per una altre interficie. Sovint a la interficie WAN hi tenim la sortida principal a internet i a una altre interficie la sortida de backup. Un exemple habitual en aquests dies que corren és usar una ADSL a la WAN i una altre sortida a través d’un router 3G de Vodafone o similar per una altre interficie.
Un cop ha quedat clar quin és l’objectiu del package de pfSense, aquest és l’aspecte del que volem aconseguir:
La descripció dels passos per fer la configuració el teniu al wiki així si he de fer millores retocs, traduccions i similars crec que és un lloc més apropiat per posar-ho que no pas directament a un article al blog, perquè aquest acabarà sent massa llarg i difícil de referenciar, modificar i mantenir.
Vull destacar la poca documentació i exemples que té el pfSense sobretot pels nous desenvolupadors, ja que moltes vegades m’he hagut de posar a rascar codi o a posar-me a buscar en com ho havien fet altres programadors de ‘packages’ per saber com resoldre els meus problemes. Potser però el més difícil és la part de debugging del paquet ja que moltes vegades et troves amb problemes col·laterals de la programació del paquet que no saps com arreglar i que et fan perdre molt de temps. Per exemple, no sé per quin extrany problema en el procés de depuració deixava a tot el pfSense sense configuració i havia de reinciar i restaruar divereses vegades la configuració de tot el firewall per poder acabar trobant d’on venia el problema. El procés es fa tan llarg i pesat que acabes desesperante.
Zivios: Introducció
El mes de Juny vaig parlar-vos de la meva idea de com montar un sistea SSO, concretament era al podcast 1×10. Doncs Zivios malgrat no és literalment una implementació d’aquest sistema si que ens nutreix d’un munt d’eines per tenir un sistema que serveixi de base per aquella idea. De fet, serveix per moltes altres coses i potser la idea que porten els seus creadors és més semblant a crear un sistema de directori (tipus AD) que no pas només un sistema d’SSO. Però sigui com sigui, després d’experimentar unes quantes hores amb el Zivios crec que val la pena que ús en faci cinc cèntims.
Algunes de les funcions de Zivios són:
- Identity managament
- Single sign-on
- User, group and computer provisioning
- Remote management of services
- Core Infrastructure Services (NTP,DNS, CA, etc)
El projecte esta encara molt i molt verd, tot just s’ha publicat la versió 0.5.1 i les he passat ‘canutes’ per fer coses ben simples o per entendre com usar l’eina degut a la seva poca documentació, tan és així, que fins hi tot vaig haver d’entrar al canal d’IRC que tenen com a suport a parlar amb alguns dels desenvolupadors perquè em donessin un cop de mà per entendre algunes coses. De fet, hi ha diverses coses que pretenc integrar amb Zivios que encara no hem funcionen. Però malgrat totes aquestes notes de poca maduresa del projecte, el tema promet moltíssim i l’enfoc que li han donat a les coses m’encanta.
Per començar, les eleccions de les aplicacions Open Source que han escollit ja m’han semblat un gran què: MySQL, OpenLDAP, Heimdal Kerberos, PHP5, Memcached, Python+Twisted, XMLRPC, OpenSSL i moltes altres eines que formen part del meu dia a dia. Així doncs, no suposa un gran problema anar a mirar les entranyes del Zivios per entendre com funcionen algunes de les seves parts. Totes aquestes eines es combinen en un model client-servidor per tal de poder administrar de forma centralitzada diverses funcions de les estacions de treball, servidors, serveis i d’altres.
Cal destacar també que els serveis que s’administren des de Zivios es poden ampliar mitjançant el desenvolupament de plug-ins. Per exemple, ja hi ha fets plug-ins per samba, asterisk i algún servei més. En el meu cas on estic posant més enfasi és en aconseguir integrar els servidors amb LDAP i Kerberos, així doncs puc tenir una base de dades d’usuaris, grups i autenticació pels accessos als servidors. A més a través de les ACL que té Zivios puc controlar qui pot i qui no entrar als servidors. Per altre banda, també he aconseguit connectar OpenFiler a Zivios, el problema que tinc ara és que no me’n ensurto amb l’autenticació però suposo que és qüestió de temps. Quan aconsegueixi combinar tot això i si els resultats són els esperats espero poder-ho montar com a plug-in.
Per posar un exemple pràctic i perquè es vegi la potència de la idea, podem des del panell de control web de l’eina donar d’alta una localització, dins una oficina, després els seus usuaris, grups d’usuaris, serveis, servidors i estacions de treball. Després podem sobre tots aquests agents definir per exemple, les extencions d’asterisk, els accessos als recursos compartits per samba, el seu sistema d’autenticació centralitzat, configuracions DNS, NTP i moltes d’altres configuracions tot de forma centralitzada còmode i senzilla d’aministrar. A més podem establir usuaris amb certs permisos d’administrador per delegar-los tasques que es podran gestionar des de l’interficie web.
Sota el meu punt de vista el projecte és molt ambiciós i veig difícil que pugui arribar a madurar prou com per poder fer tot el que s’apunta des d’un inici. Però sent pragmàtics només amb el que ja es dibuixa ara mateix i per gestionar les parts més comuns entre diversos sistemes ja em conformo. És a dir, com a evolució natural del sistema NIS i servei de SSO, crec que ja és més que vàlid. Després si puc fer que s’integri amb software appliances que uso de forma habitual crec que puc arribar a tenir un gestor de la infraestructura de xarxa més que decent. Quan parlo de software appliances ara mateix tinc al cap sobretot OpenFiler i pfSense.
PowerTOP – aprofitem millor la bateria del portàtil
Ha hagut de passar gairebé un any perquè comenci a treure-li partit al portàtil. No pas pel complicat que és sinó perquè no hi he dedicat temps per un motiu o per altre, doncs bé, en el meu afany d’anar mica en mica aprofitant tot el que m’ofereix el Dell XPS m1330 m’he posat a ajustar-lo una miqueta perquè la bateria em redeixi més. Sovint treballo endollat a casa o a la feina i per tant, no tinc la necessitat de tirar de cap de les dues bateries que tinc. Però últimament he agafat la costum de llegir feeds des del llit a primera hora i a escriure algún que altre post des del mateix lloc. Així doncs, en aquests casos i per tal d’agilitzar el tema tiro de bateria.
Una eina que he m’ha sorprès moltíssim a l’hora d’estudiar quines parts del portàtil consumien més i com fer que això no passi ha estat el PowerTOP, aquesta eina té una funcionalitat que realment m’ha encantat. A part de totes les informacions tècniques que ens dona per analitzar el consum a la part inferior de la pantalla ens mostra suggeriments de com podem millor el rendiment del nostre equip: canviar certes opcions del kernel, modificar registres de /proc, para algún dimoni que no és vital, desactivar dispositius com el bluetooth, wifi o ethernet si no els estem usant… etc. Però el millor és que en alguns casos no només ens informa del que hem de fer o podem fer, sinó que a més ens facilita el procés a través de tecles d’accés ràpid. Per exemple, et recomana que apaguis el bluetooth i si prems ‘B’ ho fa ell per tu.
Pel que fa a la resta d’informació presentada a la pantalla de l’eina podem trobar tres grans zones diferenciades de la pantalla, a la part superior hi ha els estats ‘C’, bàsicmaent C0 és l’estat en que la CPU esta executant alguna comanda i els altres estats són diferents nivells d’IDLE. Obviament quan més temps passem a l’estat C3 menys estem usant la CPU i menys consumim.
Sota tenim la quantitat de ‘wakeups’ que rep la CPU per segon, o sigui, la quantitat de vegades que algún procés força a la CPU executar alguna comanda. Obviament quan més baix sigui aquest número menys CPU consumirem, això esta en relació directe amb els estats ‘C’ comentats abans, és clar.
Per últim a la part inferior de la pantalla tenim un llistat dels 10 processos que més ‘wakeups’ generen, aquí podem veure quines parts del portàtil estan consumint més. En el meu cas el ‘firefox’, la targeta gràfica ‘nvidia’, les ‘X’ i la ‘wifi’. És important notar que quan parlem de processos no tenen perquè ser processos de sistema, sinó que poden ser interrupcions, parts del kernel, etc.
Una altre d’aquestes senzilles, potents i molt útils.
NOTA de l’Elri (2008/12/15): em comenta via correu que una bona opció per no despertar tan la CPU en un Dell XPS m1330 com el que tinc jo és afegir a la secció ‘Screen’ això:
Option "OnDemandVBlankInterrupts" "True"Habilitar l’SSH a un VMWare Server ESXi
Des d’ahir estic evaluant un HP ML110 G5 amb 2Gb de RAM com a servidor de màquines virtuals amb VMWare Server ESXi. El primer trick que m’he afanyat ha aconseguir és habilitar l’SSH del servidor ja que al no portar un sistema operatiu com a host, sinó que el propi VMWare Server ESXi ja el porta un linux incrustat esta tot molt restringit.
Els passos:
- At the ESXi console, press alt+F1
- Type: unsupported
- Enter the root password
- At the prompt type “vi /etc/inetd.conf”
- Look for the line that starts with “#ssh”
- Remove the “#” (press the “x” if the cursor is on the character)
- Save “/etc/inetd.conf” by typing “:wq!” or “ZZ“
- Restart the management service “/sbin/services.sh restart”