Podcast 1×03: perquè vaig començar el Blog?
Un nou podcast, aquest ja és el tercer. He intentat contestar les següents preguntes sobre l’Oriol News Portal:
- Per què vaig començar el Blog?
- Per què segueixo?
- Per què és en català?
- De què parlo i perquè?
- Per què només hi escric jo?
[display_podcast]
Espero que ús satisfaci una mica la curiositat 😉
Comentar a nivell tècnic: he intentat posar música de fons, no sé si molestarà gaire o si se sent massa fort. A mi m’ha semblat que no molestava i que acompanyada una mica la veu.
Podcast 1×02: Gentoo i futur dels servidors
Després de les mostres de suport del primer podcast, m’he animat avui mateix a fer el segon a veure com sortirà la cosa. Els temes dels que parlo són:
- Gentoo: versió 2008.0, a petició del Sergi
- Servidors virtualitzats i software appliances
- Secció: Tabs, en aquesta secció parlaré de les webs que tinc obertes al meu navegador
- Secció: Starred news, en aquesta secció parlaré de les notícies que he destacat al Google Reader
Finalment les seccions Tabs i Starred news han estat post-posades pel següent podcast.
[display_podcast]
Fe d’errades: l’extenció de firefox de la que parlo és diu Taboo i no Tatoo.
Podcast 1×01: El primer podcast
Aquest és el primer podcast que faig, bàsicament és una declaració d’intencions i una petita introducció al que pretenc que sigui una cosa més continua i que doni valor al meu sistema de blogging.
[display_podcast]
Rack Tables: inventari dels servidors que tenim als racks
A primer com de vista i pel que puc veure en la demo, ja que no l’he usat mai encara, m’agrada molt el que preten fer el Rack Tables. Bàsicament la idea és mantenir un inventari de què hi tenim montat a cada un dels armaris rack que tenim destribuits per tot el món. Això quan tens un garbuix al cap del que té cada client com em passa a mi sovint pot ser molt útil. Sobretot perquè s’hi poden adjuntar fotografies o portar un control exahustiu de les U’s que hi tenim lliures, dels ports de switch ocupats, etc. Per tant, diria que és una eina molt recomanable per administradors de sistemes. Fins hi tot diria que imprescindible per admins d’empreses de serveis que no tenen contacte diari amb els datacenters dels clients.
També permet portar un registre dels espais d’IPv4 en això s’assembla una mia al IPplan malgrat les funcions d’aquest aplicatiu són molt més simples i es redueixen a funcions purament d’inventari. Al estar orientat a servidors ens permet mantenir un registre dels serveis virtuals que tenim corrent, pools de màquines i fins hi tot algunes funcions de monitorització a nivell de gràfiques sobretot. Per cert, m’agradaria descatar que potm ostrar l’estat dels balancejadors de carrega web, per exemple.
És important recordar que és una eina d’inventari, en això vull dir que el que aquí interessa no és pas veure com les coses canvien en temps real. Sinó poder mantenir un registre de com tenim o volem tenir montada l’infraestructura. És a dir quelcom més proper a una ajuda per mantenir la documentació que no pas una eina de supervisió. Per això ja tenim nagios, no?
No ho havia comentat però l’aplicació funciona via web i malgrat no m’hi he fixat massa diria que és la típica aplicació feta amb PHP i MySQL. Potser per ser una aplicació web la trobo una mica massa anticuada tan en el disseny com en la poca introducció de funcionalitats AJAX que la facin més usable i atractiva a l’usuari.
SMB per FUSE (fusesmb)
FUSE com segur que ja sabeu es carrega com un mòdul del kernel i ens permet accedir al sistema de fitxers a través des d’una aplicació d’usuari, és a dir a una aplicació que no necessariament ha de tenir permisos d’administrador. Doncs bé en aquest cas es tracta de navegar pels WORKGROUPS, hosts, shared folders i impresores publicades a la xarxa a través del protocol SMB. Perquè ens entenguem el protocol que usa windows de tota la vida per compartir recursos de xarxa. Doncs amb el petit aplicatiu del que parlo podrem navegar per tots aquests recursos de xarxa com si es tractés de directoris del nostre sistema de fitxers linux. Realment útil i còmode això de poder accedir a recursos de xarxa sense haver de montar aquests recursos des de la nostre CLI.
Si els recursos de xarxa compartits ho estan sota autenticació al accedir al directori que representa el recurs en denegarà l’accés. Perquè això no passi cal passar com a paràmetres del fusesmb el nostre usuari i paraula de pas del recurs de xarxa. El dolent, és que si tenim diversos usuaris per autenticar-nos segons el recurs no ho podrem expresar des d’una mateixa instància del programa. Així doncs, pel meu gust li falta algun petit workaround que ens llenci interactivament la pregunta d’usuari i paruala de pas a l’entrar a un recurs protegit.
Malgrat això el fusesmb considero que és una eina molt còmode per accedir als recursos de xarxa sobretot si hi podem accedir amb el mateix usuari i password, o sigui, el que acostuma a passar si la xarxa a la que estem és la nostre.
p4p la evolució del p2p
Aquesta setmana arran d’un article de bandaancha he descobert el P4P. La idea té molt bona pinta, a més és una solució en la que sembla que tots hi sortirem guanyant els usuaris de P2P i els operadors. Es tracta de que quan fem una connexió P2P el ISP intentarà que el tràfic dels nostres peers vingui de dintre de la mateixa xarxa. Així doncs, l’operador no ha d’enviar tràfic cap a d’altres operadors sinó que tot queda a casa. A més als usuaris ens beneficiem perquè ens arribarà més ràpid.
Doncs pel que he pogut investigar el tema esta encara molt verd. Ja que no he trobat cap prova de concepte i tampoc cap snippet ni res de res. Així doncs encara estic amb les ganes de veure alguna cosa decent. Tot i que resulta que hi ha operadors com Telefonica que estan fent proves, estaria bé que expliquessin com. Perquè molt presentar resultats però res més.
Si algú sap algo del tema que avisi…