SD flash reader del Dell X300 funciona en linux
Finalment després de més de dos anys amb el Dell X300 sense poder usar la unitat SD que incorpora avui he pogut configurar-la. De fet, el suport encara és molt ‘beta’ i no fa massa temps que s’ha fet el mòdul pel kernel però com a mínim per llegir el contingut de les fotos que he fet amb la càmara ja va bé.
Vaig a intentar explicar una mica la stiuació de tot plegat, així doncs anem per passos. Com sap la gent que té un Dell X300 al fer un lspci veiem això:
...
02:03.0 CardBus bridge: Ricoh Co Ltd RL5c476 II (rev ac)
02:03.1 CardBus bridge: Ricoh Co Ltd RL5c476 II (rev ac)
...
Deduim doncs que aquest bridge cardbus (PCMCIA) és doncs el que realment té el lector de targetes flash SD. Així doncs, primer de tot necessitem tenir compilat el suport PCMCIA al Kernel i després ens podem descarregar el mòdul del kernel. Jo ús recomano que baixeu directametn del SVN perquè així el tindreu patchejat pels útlims kernels, jo ara mateix uso el 2.6.21.
Per baixar la última versió del controlador Ricoh, després compilar-lo i instal·lar-lo:
svn co https://sdricohcs.svn.sourceforge.net/svnroot/sdricohcs sdricohcs
cd sdricohcs
cd sdricoh_cs
make
make install
Ara ja tenim instal·lat al directori de mòduls del kernel el nou controlador: sdricoh_cs. Així doncs, ja el podem carregar juntament amb el mòdul mmc_block. Una llista completa de mòduls relacionats perquè ús funcioni:
Module Size Used by
mmc_block 6408 2
sdricoh_cs 7180 0
mmc_core 20244 2 mmc_block,sdricoh_cs
pcmcia 28204 2 sdricoh_cs
yenta_socket 21260 4
rsrc_nonstatic 9856 1 yenta_socket
pcmcia_core 29712 4 ide_cs,pcmcia,yenta_socket,rsrc_nonstatic
Ara si insertem una targeta SD particionada i formatejada dintre del directori /dev tenim aquests nous dispositius:
/dev/mmcblk0
/dev/mmcblk0p1
El segon es refereix a la partició, així doncs el podem usar per montar directament la targeta SD:
# mkdir /mnt/sd
# mount /dev/mmcblk0p1 /mnt/sd
Si no especifiqueu cap paràmetre al carregar el mòdul del kernel sdricoh_cs la targeta es montarà només com a lectura degut a que es considera perillós montar-la com a escriptura, degut a l’estat no estable del controlador. Si voleu montar-la com a escriptura també poseu el paràmetre write=1, jo no ho he provat perquè em conformo en poder llegir encara que sigui un pel lentament el contingut de la targeta, si voleu informació més detallada de tot plegat ús recomano llegir el fitxer README que incorpora el codi font del controlador.
Per més informació:
- Driver Ricoh a Sourceforge
- HOWTO SD and MMC card readers a Gentoo Wiki
- Wiki Controllers Ricoh
- Cardreader With Udev browse si voleu que les targetes flash s’automontin al connectar-les
Mikrotik RouterBoard 150 inabox
Ja he parlat algunes vegades sobre els aparells de Mikrotik. Doncs bé, avui m’ha fet il·lusió ensenyar-vos el professional que queda la routerboard 150 amb la caixa que venen la mateixa gent de Mikrotik.
El routerboard 150 amb la caixa desmontada tal com ve:
Aspecte final:
Què bona la foto de twitter offline
Aquest matí al arribar a l’oficina he posat en marxa el gTwitter per començar a reportar el que estic fent, doncs bé la qüestió és que no hi havia manera de connectar a Twitter així que m’he decidit a connectar via web a veure què passava i he vist que estan millorant els seus servidors. Però això no és el que volia comentar sinó que m’ha fet moltíssima gràcia la fotografia del gat treballant en els seus servidors. Havia vist coses gracioses com el plumber de la gent de bloglines, però el gat ja m’ha superat 😉
pfSense: amb una Intel Quad PRO/1000 cal una versió >1.0.1
Avui he patit una d’aquelles feines d’administrador tan tontes i que et fan perdre tan de temps. Havia d’instal·lar una Intel PRO/1000 GT QUAD PORT en un servidor Compaq Proliant DL320 per fer de firewall amb un pfSense i el coi de servidor no tenia CDROM. El problema de connectar-li un CD extern és que detectava la tapa oberta i no s’engegava un cop superat aquest tema, com que la BIOS és vella i propietaria, no permetia arrencar amb un CD IDE sinó que volia que uses la controladora que porta instal·lada especialmet per aixo sinó no podia arrencara des de CD per instal·lar el pfSense. Al final he tret un dels disc durs del servidor, encara sort que són IDE, l’he posat a un ordinador nomal i l’hi he instal·lat el pfSense al fer el canvi de PC tot perfecte. Només un però, resulta que la versió 1.0.1 del pfSense no reconeix de forma automàtica la versió GT de la targeta de 4 ports d’intel. Així doncs, he hagut de baixar-me la versió beta de la 1.2 del pfSense que ha carregat el driver em del FreeBSD que reconeix a la perfecció la targeta de 4 ports.
Realment una odissea de dia per fer una cosa ben senzilla. Ho comento perquè no perdeu el temps com jo intentant fer meravelles amb la versió 1.0.1 aneu directament a la 1.2 que malgrat estar en beta funciona molt bé. De moment diria que prou bé com per tenir-la en producció. El firewall finalment m’ha quedat amb 6 targetes de xarxa 2 a 100Mbps i 4 a 1000Mpbs. Dels 4 ports a 1000 n’hi ha 3 que hauran de treballar a plè rendiment quan hagi fet les proves d’estrés ja comentaré què tal. De totes formes, imagino que els resultats seràn excel·lents perquè FreeBSD realment és molt bo fent gestió de tràfic i més amb drivers tan madurs com el em per controlar el hardware d’intel.
Per cert, una altre odissea va ser trobar la targeta d’intel. Ja que malgrat fa molt de temps n’havia comprat una. De fet, el model que havia tocat era el MT i la que he montat avui és la GT, de fet ni el fabricant s’aclareix en decidir quina és la diferència real entre elles. Només anotar per si algún dia se’m torna a oblidar que les targetes les he trobat ben aprop de casa a un proveïdor de Vilafranca del Penedès que es diu ELPO. Bàsicament es dediquen al món dels SAIs però també fan de majoristes d’informàtica en general. El curiós és que en cap més distribuidor oficial de networking d’intel a l’estat la tenien ni me la volien portar.
bicing – nou mitjà de transport de Barcelona
Ahir vaig anar a fer un gelat amb uns amics al Fratello prop del Maremagnum, realment uns gelats boníssims ús els recomano. La qüestió és que el Manel de cop i volta va apareixer amb una bicicleta i ens va explicar això del bicing. Fa molt de temps havia sentit a parlar d’aquesta iniciativa però estava convençut que no havia arribat a bon port. Quina va ser la meva sorpresa al veure que al veure que ja hi ha més de 100 estacions de bicicletes per tot Barcelona i que això ja és més que una realitat amb més de 15.000 persones adscrites al servei. Si voleu més informació de com funciona això d’anar amb la teva targeta de bicing a una estació de bicicletes agafar-ne una i tornar-la en una altre estació, com qui agafar un taxi, bux o metro el millor és que ho mireu a la web.
Pel que fa a la bicicleta vaig tenir la oportunitat de probar-la i va prou bé, vaig donar un tomb fins al mar i el canvi de tres velocitats que incorpora és realment còmode. A més esta molt ben preparada per posar-hi la maleta, uns bons frens, etc. Potser hi trobo a faltar un retrovisor per quan has de circular pel carrer degut a que no hi ha carril bici a tot arreu. Però això suposo que mica en mica anirà millorant: més carrils bici, més estacions, més bicicletes disponibles… suposo que el fet d’haver-hi cada cop més abonats ja és una garantia per tot això.
En aquesta foto podeu veure l’Oriol provant la bici que varem estar provant ahir.
5a festibity al Hotel Rey Don Juan Carlos I
Ahir vaig estar a la 5a festibity organitzada per la FIB i dedicada al sector financer i les TI.
Feia molt de temps que no estava en cap d’aquests actes, des de que treballava a Intermobils I+D com a CTO. De fet, vaig trobar a faltar algunes empreses del sector. Però en general hi havia la majoria de consultores grans que tenim pel país. Realment era curiós veure la cara dels mandamás que estas acostumat a sentir parlar. Jo vaig anar-hi invitat per altran i la veritat és que vaig tenir prou sort de tenir uns companys de taula divertits perquè si algo tenen aquestes festes entre tants ‘informàtics’ és que només s’acaba parlant de feina i acaba sent tot molt ensopit.
Destacar que per amainar la betllada hi havia com a presentadora de l’acte la noia que fa de Mònica Tarribes al programa Polònia de TV3. S’ha de reconeixer que la noia és un crack i que és molt llarga. Crec que s’ha de tenir una gràcia especial que fer el típic acudit de canviar la RAM per la llet nostre o la Ato amb lo suat que esta i que tothom es partixi de riure. Doncs bé, a part de d’això destacar també que el cuiner de l’hotel és un crack perquè realment estava tot boníssim i les instal·lacions de l’hotel realment espectaculars. Llàstima haver de tornar a la vida real on no em podré pagar mai una estada a hotels d’aquest nivell si no és a països com la Xina o similars.