oriolrius.cat

Des del 2000 compartiendo sobre…

Tag: anniversary

Avui faig un any!!!! del meu nou aniversari… ús enrecordeu?

Reading time: < 1 minute

Pos si nois si… per si no tenieu memòria avui fa un any d’aquest
mal son:

Per si algú vol recordar el motiu pel qual el meu aniversari ha deixat
de ser el 9 de maig i ha passat a ser el dia 7. O sigui, avui. Com diria
l’Ernest, useu el trackback: Accident: ja
tinc dos aniversaris el 7 i el 9 d Maig
. Apa noi, potser per molts
això no serà cap data important, però com comprendreu per
mi ho és i molt.

Accident: ja tinc dos aniversaris el 7 i el 9 d Maig

Reading time: 2 – 4 minutes

Bueno com molts ja sabeu i pels q no aquí teniu la versió oficial d l’accident q vaig patir ahir. Abans q res i després de tot dir-vos q estic PERFECTAMENT. No m’he fet res d res d res!!! per molt q costi de creure després d veure les fotos dl cotxe.

Bé doncs després de deixar ben clar q estic perfectament i q encara m’haureu d’aguantar forces dies més. Ús comento q ahir anava a València per temes d feina i plovia moltíssim, però moltíssim no es veia res de res. Quan a l’altura de l’ametlla de mar a la A-2 quan de cop i volta vaig veure molts llums que s’encenien entre la pluja, jo espantat per la manca de temps de frenada q tenia i per evitar menjar-me akells llums vaig frenar i el cotxe es va posar a fer “aqua-planing”…

Així doncs i sense tocar a ningú em vaig dedicar a lliscar per l’autopista xocant contra la mitjana d’aquesta i sortint disparat per la part dreta d la mateixa a uns 100-120km/h. Com ús podeu imaginar l’ostia va ser impresionant i gràcies al cotxe q portava i a q no vaig xocar amb ningú no em vaig fer RES.

Les conseqüències pel cotxe les podeu veure aquí mateix:










Suposo q les imatges parlen soles l’ostia va ser brutal i ara només vull oblidar-me d les coses materials i pensar en la sort q he tingut i en donar les gràcies als no se quants airbags q van sortir i q es van encarregar d no acabar ingresat a l’hospital, com no tb a la carrosseria q va absorvir el cop evitant la deformació del meu habitacle… per tant, nanos realment gastar-se els calers en un BMW serveix per algo, a mi, per salvar la vida ara mateix.
No m’allargo més amb el tema pq tp tinc ganes d seguir recordant aquells moments, ja prou se’m repeteixen al cervell i m’ho recorden les magulladures dl cos, q per sort, no han passat a més. Per tant, TRANQUILS QUE ESTIC BÉ I Q SI ABANS D’AHIR US ESTIMAVA AVUI MÉS!!!!
Ah! i demà m’heu d’estimar a mi, q a sobre seré més vell,
buf!!! 26!!! 😉