Reading time: < 1 minute
o no!!!
ja són 29!!! a veure si em puc regalar un dia light, tot i que no sé si serà possible.
Per cert, moltes gràcies als molts SMS que ja he rebut només encendre el mòbil aquest matí, que no teniu son vosaltres 🙂
Reading time: < 1 minute
Apa ja són tres!!! si nois si… ja va tres anys que vaig tornar a neixer. Així doncs avui és el meu segon aniversari que sempre es dona dos dies abans que el meu primer aniversari… hi hi hi! enrabassat eh!!!
Per no perdre la costum, aquí teniu l’enllaç del fet que em va fer re-eneixer. Ara com ja dic cada any el que toca és no oblidar la sort que tinc i el bé que em va tot. Així que A VIURE!!!
Reading time: < 1 minute
Doncs com alguns ja sabeu ahir va ser l’aniversari del ta0 i els mussols li varem preparar aquest video, cal agrarïr-li especialment l’esforç al Manel que gràcies als seus muntatges i les seves idees brillants el video no té desperdici, BONÍSSIM!!!!
FELICITATS ta0 QUE ELS 30 NOMÉS ES FAN UN COP!!!
NOTA val la pena aguantar els 12min la part del final és la guinda del pastís.
Reading time: < 1 minute
Pos si nois si… per si no tenieu memòria avui fa un any d’aquest
mal son:
Per si algú vol recordar el motiu pel qual el meu aniversari ha deixat
de ser el 9 de maig i ha passat a ser el dia 7. O sigui, avui. Com diria
l’Ernest, useu el trackback: Accident: ja
tinc dos aniversaris el 7 i el 9 d Maig. Apa noi, potser per molts
això no serà cap data important, però com comprendreu per
mi ho és i molt.
Reading time: 2 – 4 minutes
Bueno com molts ja sabeu i pels q no aquí teniu la versió oficial d l’accident q vaig patir ahir. Abans q res i després de tot dir-vos q estic PERFECTAMENT. No m’he fet res d res d res!!! per molt q costi de creure després d veure les fotos dl cotxe.
Bé doncs després de deixar ben clar q estic perfectament i q encara m’haureu d’aguantar forces dies més. Ús comento q ahir anava a València per temes d feina i plovia moltíssim, però moltíssim no es veia res de res. Quan a l’altura de l’ametlla de mar a la A-2 quan de cop i volta vaig veure molts llums que s’encenien entre la pluja, jo espantat per la manca de temps de frenada q tenia i per evitar menjar-me akells llums vaig frenar i el cotxe es va posar a fer “aqua-planing”…
Així doncs i sense tocar a ningú em vaig dedicar a lliscar per l’autopista xocant contra la mitjana d’aquesta i sortint disparat per la part dreta d la mateixa a uns 100-120km/h. Com ús podeu imaginar l’ostia va ser impresionant i gràcies al cotxe q portava i a q no vaig xocar amb ningú no em vaig fer RES.
Les conseqüències pel cotxe les podeu veure aquí mateix:
Suposo q les imatges parlen soles l’ostia va ser brutal i ara només vull oblidar-me d les coses materials i pensar en la sort q he tingut i en donar les gràcies als no se quants airbags q van sortir i q es van encarregar d no acabar ingresat a l’hospital, com no tb a la carrosseria q va absorvir el cop evitant la deformació del meu habitacle… per tant, nanos realment gastar-se els calers en un BMW serveix per algo, a mi, per salvar la vida ara mateix.
No m’allargo més amb el tema pq tp tinc ganes d seguir recordant aquells moments, ja prou se’m repeteixen al cervell i m’ho recorden les magulladures dl cos, q per sort, no han passat a més. Per tant, TRANQUILS QUE ESTIC BÉ I Q SI ABANS D’AHIR US ESTIMAVA AVUI MÉS!!!!
Ah! i demà m’heu d’estimar a mi, q a sobre seré més vell,
buf!!! 26!!! 😉
