Avui fa 16 anys que em van donar aquesta segona oportunitat. Recordo perfectament com plovia, era molt aviat jo calculo que al voltant de les 6 del matí quan direcció a València per recollir el Benja i anar cap a una reunió a València vaig fer aquaplaning i a uns 120km/h vaig perdre el control del cotxe. Curiosament vaig mantenir els ulls oberts durant tot l’accident i vaig poder observar com el cotxe rebotava per tot arreu.
Reading time: < 1 minute
Moltíssimes gràcies vida per aquesta segona oportunitat que m'ha permès apendre a estimar i estar agraït per tot i per tothom.
Reading time: < 1 minute
De tant en tant em ve al cap aquella expressió que diu: "Hi ha coses a la vida que la divideixen en dos, es marca un abans i un després de...". Doncs bé, avui es compleixen 12 anys d'un dels fets que ha dividit la meva vida. Tal dia com avui hem dirigia a una reunió a València i vaig patir un accident de cotxe espectacular com podeu apreciar a la fotografia. Sort que no hem vaig fer ni una rascada.
Dies com aquest serveixen per recordar-te la teva fragilitat i fins a quin punt hem d’estar agraïts de poder disfrutar d’aquesta aventura tan apassionant que és la vida. Així doncs acabo aquest article tradicional en el blog acabant com sempre amb un GRÀCIES.
Reading time: < 1 minute
Avui és una data assenyalada en el meu calendari, a part de fer pocs dies des de que el nostre fill ens va deixar es compleixen 11 anys del brutal accident de cotxe que vaig patir. Un nou recordatori de fins a quin punt hem d’estar agraïts per l’oporunitat de viure i fins a quin punt cada segon que passem en aquest món és un regal.
Sempre m’agrada recordar el dia tornant a veure les fotografies del cotxe per tornar a ser conscient de fins a quin punt vaig ser afortunat al sortir-ne sense ni una rascada.
Reading time: < 1 minute
Com cada any m'agrada recordar aquest dia com si fos el meu segon aniversari. De fet, tota la setmana és molt especial perquè avui es celebren 10 anys des de que per algún motiu l'univers va decidir que no havia de morir en aquell accident de cotxe, demà és el dia que varem casar-nos legalment més enllà de la cel·lebració amb els amics i la família i demà passat compliré 36 anys.
Tot plegat només són simbolismes que donem a les dates, però trobo que és una costum a mantenir ja que t’ajuda a valorar el que realment és important i no oblidar almenys un cop a l’any la gran sort que tinc.
Manel ets un crack tothom s’ho ha empassat, ha costat però et puc assegurar que tinc un munt de correus que asseguren que el tema ha colat 😉 Si nois si, el Manel em va venir a buscar el dilluns a la feina amb un 330d completament nou amb uns quants centenars de quilòmetres i encara amb la matricula de color vermell i em va dir et faig unes fotos amb el cotxe com si te l’hagués regalat i després ho penges al blog a veure si cola i efectivament va colar. Així doncs és broma no tinc cap BMW i menys regalat pels meus amics que no són jeques arabes, com deia algú.
Així doncs, sou uns innocents i de moment continuo amb el meu corsita no ús negaré que ganes de comprar-me el BMW no me’n van faltar, però ara mateix prefereixo invertir en coses més útils ja que el cotxe la veritat l’uso ben poc. Per si algú té curiositat a l’album de fotos hi ha les fotos del cotxe.
Pel que fa a les fotos de la festa sorpresa del dissabte i les de la vistia a les caves del diumenge també les he penjat. Tot i amb això aquestes estan protegides amb usuari i password. Així doncs, si algú les vol veure que m’envii un email i ja li donaré accés. Com sempre les podem trobar a l’apartat d’aniversaris de l’album de fotos.
Quin és el gran regal… no ús ho perdeu els meus amics són tan de puta mare que mireu què m’han regalat:
Flipes,eh!? un BMW 330Cd nou, amb tapisseria de pell blanca i full equip. Encara ni m’ho crec estic súper flipat… a veure d’on trec jo uns amics millors que aquests?
Quin aniversari nanos encara no ha arribat i ja estic vibrant. Pel que fa al tema de l’edat doncs la veritat no estic especialment rallat amb el tema de fer-ne 30. De fet, jo crec que l’important és com et sents quan mires enrera. La veritat és que jo em sento molt orgullós de tot el que he fet a la vida així doncs, podriem dir que fer-ne 30 no té massa diferència de fer-ne 29 o 28… simplement tinc un any més d’experiències que no canviaria per res del món. A més, sempre et passen coses que et fan descobrir que encara ets més jove del que t’imaginaves.
Tot serà que demà m’aixequi i realment em senti diferent d’avui però jo diria que d’aquí 1h30m no hauré canviat tan com per sentir-me massa diferent. Així que gràcies a tots per estar sempre al meu costat fent-me sentir tan bé. Ús estimo molt!!!
NOTA: se m’havia oblidat comentar que el model que m’han regalat és exactament el model que ja tenia, o sigui, amb el que vaig tenir l’accident. Així con dos cojones per enfrontar-se amb el traume.
