oriolrius.cat

Des del 2000 compartiendo sobre…

Tag: holidays

Vacances a Lanzarote

Reading time: 8 – 13 minutes

Aquest any m’he agafat un parell de setmanetes de vacances durant el mes d’agost i una d’elles l’hem passat a Lanzarote. La veritat és que no ens hem estressat gens visitant coses però diria que hem sabut trobar l’equilibri entre fer el turista, descansar i fins hi tot fer una mica d’esport.

Mapa de Lanzarote

Dia 1: avió Barcelona – Arrecife

El dia 13 d’agost agafarem un avió que sortia aproximadament a les 9h del vespre de Barcelona entre les 3h30m de vol, 30min de retràs en la sortida, el taxi fins a l’hotel a més del canvi d’hora. Sopavem aproximadament a les 12h de la nit a l’hotel Luabay Lanzarote Beach.

Dia 2: relax a l’hotel i coneixent Costa Teguise

Com que el primer dia sencer a l’illa el varem disfrutar a l’hotel i a la zona del voltant de l’hotel, aprofitaré per dir en aquest punt que ús recomanem moltíssim l’hotel Luabay. El primer que cal destacar és que esta situat en una zona plena de serveis, a la porta de l’hotel hi ha un munt de restaurants i botigues, a més de supermercats i bancs. A menys d’1min hi ha una platja molt gran (playa de las cucharas) i a 2min n’hi ha una altra (playa del jablillo). A més si llogueu un cotxe com nosaltres tampoc ús costarà gaire aparcar ben aprop de l’hotel.

Pel que fa als serveis de l’hotel doncs el més important a destacar és el seu personal. Mai ens haviem trobat persones tan atentes i que es cuidessin tan proactivament del nostre benestar. Realment et senties com en un hotel familiar malgrat el complexe és força gran. Com que anavem amb tot inclòs podiem disfrutar de tres bufets al dia, per esmorzar, dinar i sopar. A més d’un bufet al bar de la piscina que cobria les hores entre menjars. També varem disfrutar de dos sopars a la carta, un al restaurant espanyol i l’altre al restaurant mexicà. Obviament no és un 5 estrelles ni estavem al Carib però la diversitat, qualitat i quantitat del menjar eren més que bones. Pel que fa a l’habitació varem estar de sort perquè ens va tocar una habitació molt gran amb vistes a la piscina, tot l’hotel esta recent remodelat i per tant la decoració i estat dels equipament és excel·lent. Jo resumiria l’hotel amb una excel·lent relació qualitat preu i això li dona la quarta posició del TripAdvisor dels 50 i tants hotels de Costa Teguise.

Dia 3: Museu Lag-o-mar (Nazaret), Platja de Famara i Fundació César Manrique (Tahiche)

A mig matí ja teniem un Nissan Micra que haviem llogat a Plus A Car. La oficina és prop de l’hotel tot i que haviem fet la reserva per internet aquesta oficina no sortia a la web. El preu molt raonable poc més de 100€ per 6 dies. El cotxe malgrat era nou es notava que havia estat usat a fons i sense descans. Però la qüestió és que va ser més que suficient pel que ens calia, el servei de lloguer va ser còmode i ràpid tampoc es pot demanar massa més.

La primera parada que varem fer va ser a Nazaret on hi ha el museu Lag-o-mar. Es tracta d’una casa súper xula incrustrada en una montanya i plena de comoditats i de racons fantàstics. Aquesta casa va pertanyer a un actor prou famós en la seva època l’Omar Sharif tot i que encara és viu. Ús recomanem molt la visita a nosaltres ens va encantar. L’entrada costa uns 5€ per cap.

Després seguirem creuant l’illa fins arribar a la platja de Famara. Allà hi ha una urbanització de Bungalows que pel que ens varen explicar va ser construida als anys 70 i just davant hi ha la famosa platja on els surfers posen a prova les seves habilitats. La platja és inmensa i sempre hi fa molt de vent. Només cal veure com les dunes de sorra es mouen a través de la urbanització. A poc més d’un quilómetre hi ha el poble de Caleta de Famara. On és plè de locals dedicats al surf i d’altres serveis complementaris com restaurants i petites botigues.

De tornada cap a Costa Teguise varem parar a Tahiche on hi ha la fundació César Manrique aquesta fundació esta situada dintre de la que va ser una de les seves cases. Tot i que no ús agradi massa l’art si teniu curiositat la casa també és interessant de visitar. Tot i ser xulo si el que voleu és estalviar són 8€ que podrieu guardar-vos.

Dia 4: Timanfaya, passeig amb camell, El Golfo i Playa Blanca

Una de les visites obligades a l’illa és la zona volcànica del Timanfaya. Quan viatges a Lanzarote una de les primeres coses que has de tenir clar que no veuràs és vegetació, l’origen volcànic de l’illa encara és molt present a cada paissatge i dins del parc nacional del Timanfaya es pot veure l’escència més pura del que ús comento. Una cosa molt important és que si hi aneu a l’agost com nosaltres mireu d’arribar al parc abans de les 10 o 11h del matí perquè sinó es formen unes cues molt importants, de fet, a nosaltres ens va anar de poc que no agafem la cua forta.

Quan arribes al parc has de pagar 9€ per persona i aparcar en un parking d’allà et posen en un autobús i et fan una visita explicada per una gravació. Degut a l’extenció de la visita i que és un espai protegit és l’única forma de visitar-ho. De tornada al punt inicial hi ha un restaurant on es cuinen algunes carns fent servir l’escalfor que encara surt de la terra.

De baixada al costat de la carretera hi ha un munt de camells on es pot fer una petita passejada. És tota una experiència i per 6€ no ho trobo gens car. Sota el nostre punt de vista l’experiència val la pena si no has pujat mai en un camell ja que és molt diferent de montar a cavall o altres animals.

Seguidament varem anar a fer unes fotos a El Golfo, un racó molt xulo per les vistes que té i plè de restaurants on poder dinar. Tot i que nosaltres varem preferir allargar-nos fins a Playa Blanca per dinar on dinarem al Brisa Marina un restaurant a primera línia de mar on casualment varem dinar al costat d’un senyor de Sant Sadurní d’Anoia. A la tarda varem quedar-nos a la petita platja que hi havia davant del restaurant.

Dia 5: mercat de Teguise, casa d’Haría del César Manrique,Mirador del Rio, Cuevas de los Verdes i Jameos del Agua

Un dels mercats amb més renom de l’illa és el de Teguise i allà és on varem passar unes hores durant el matí del diumenge. Cal dir que el mercat és força gran i plè fins al cap de munt de turistes fent compres com a bojos. S’hi pot trobar de tot, però sobretot complements i accessoris per regalar, o per regalar-se.

Després del mercat varem arribar-nos fins a Haría en aquesta petita població del nord hi ha la que va ser durant 20 anys la casa del César Manrique. Cal dir que la casa és molt xula i que malgrat la casa es va quedar a mitges d’una reforma l’any 1992 quan va morir l’artista té un toc modernista barrejat amb tocs classics molt xulo. Jo diria que la part de la piscina és la que més va agradar a l’Estefania.

No massa lluny hi ha el Mirador del Rio al que no varem entrar, però que des del costat varem poder apreciar les boniques vistes sobre l’illa de la Graciosa. Així que en poca estona més varem fer cap a las Cuevas de los Verdes. Potser aquesta és la vistia que més ens va sorprendre i agradar a la vegada de totes les que varem fer. Realment són unes coves molt xules i a diferència de moltes altres que havia vist arreu del món aquesta esta feta per rius de lava que van solidificar en les seves escorces i van acabar generant aquestes cavitats de 8km que van des dels volcans fins al dins del mar. Realment espectacular i una molt bona inversió dels 9€ que val la entrada.

A poc més d’1km hi ha els famosos Jameos del Agua, una altra obra del César Manrique omnipresent per tota l’illa. Cal dir que els Jameos estan construits sobre d’una d’aquestes coves formades per la lava. La vista sota el meu punt de vista és obligada, ja que el lloc és preciós.  A més poder disfrutar d’un concert a l’auditori que hi ha situat dins del mateix recinte ha de ser un plaer. Llàstima que quan hi varem anar estaven acabant una restauració a l’auditori perquè queda com una assignatura pendent poder disfrutar d’aquest lloc durant un cocert en una nova ocasió.

Dies 6 i 7: Kite Surfing a platja de Famara

El dilluns i el dimarts els passarem a la platja de Famara on vaig estar fent els meus primers passos amb el Kite Surfing així que poca a cosa a explicar. He de dir que l’experiència em va agradar molt tot i que és complexe i cal molta pràctica abans de posar-te a l’aigua amb la planxa. Així que jo em vaig haver de conformar amb aprendre a fer volar l’estel sense poder passar d’un estel de 5m, pels que no hi entengueu penseu que per la meva mida i pes me’n caldria un de 12m. També cal dir que el segon dia el vent era molt a ratges i això no facilita precisament l’aprenentatge.

Per cert, per si algú vol anar a fer Kite Surfing a la platja de Famara i vol un bon professor he de dir que el Vicente em va agradar molt. Per més informació: info@surfkitelanzarote.com i 669 20 72 13.

Dia 8: relax a l’hotel i avió Arrecife – Barcelona

Fins les 23.40 no sortia el nostre vol cap a Barcelona, així que varem poder relaxar-nos tot el dia a la piscina de l’hotel i ens varem poder acomiadar de totes les persones excel·lents que ens havien atès. Destacar l’Ivan, el Ramon, el Santi, etc.

Route 66 – dia #19 – de San Francisco, California a Barcelona

Reading time: 4 – 6 minutes

El viatge de tornada ha estat via Frankfurt, com sempre passa en aquests casos tot plegat s’acaba allargant unes 24h. Així ara el que toca és viure amb el jet lag durants uns dies. El que volia fer en aquest article és aprofitar per comentar temes relacionats amb el viatge però que per un motiu o altre no he pogut afegir en el dia a dia.

Del primer que vull parlar és de la gent, nosaltres anavem amb el xip de que ens trobariem amb unes persones més aviat tancades, pre-potents i no massa amables. La nostre sorpresa ha estat trobarnos en just el contrari, en molts llocs incloses grans ciutats la gent et saluda fins hi tot sense venir a “cuento” de res, sempre estan apunt per fer-te un comentari amable. Fins hi tot aguantar-te la porta al entrar o sortir dels llocs.

A l’hora de conduir són molt més pacients que en el nostre país, rarament et piten i s’esperen el que calgui per facilitar-te la conducció. Com a tot arreu ens hem trobat excepcions i generalitzar sempre és dolent, tot i que en el nostre cas he de dir que els pocs casos de persones fora del patró que descric han estat hispanes i dels 9 estats que hem visitat el que la gent s’ha mostrat menys amigable ha estat California.

Quan vas a l’estranger sempre troves senyals de transit o noms de negocis que són graciosos. En aquest viatge això era una mica més difícil perquè malgrat no hagis anat mai als EUA tots consumim moltíssimes produccions audiovisuals fetes en aquest país i llavors tot plegat ja és més familiar. Així que si m’he de quedar amb un nom gracios és el d’una carretera que es deia: Zzyzx a California.

IMG_6603

Una altre cosa curiosa o que em va sorprendre moltíssim és la quantitat de gent que sap castellà, sobretot a California. Ja no només les persones d’origen hispà, com podia passar a Nou Mèxic, sinó persones autòctones que com a mínim xapurrejaven el castellà.

Quan vaig estar a Panamà vaig aprendre que quan un semafor esta vermell es pot girar a la dreta, cosa que hem costava posar a la pràctica però que a base de tocs de pito dels que tenia darrera vaig aprendre. Doncs bé, la qüestió és que això és així perquè als EUA és una pràctica permesa i súper habitual. Això si, rarament et pitarà algu si estas en un carril de només girar a la dreta en un semafor vermell i no intentes passar.

Com es demana el menjar de forma habitual també és força curiós, en general no és gens car menjar, obviament si vols gastar diners ho pots fer. Tot i que amb uns 10$ pots menjar moltíssim. La idea és que tu demanes normalment un plat que costa aproximadament aquesta quantitat i això acostuma a incloure un o dos “sides”, que sovint pots escollir entre patetes fregides, patates al forn, una sopa, una amanida, una amanida de col o alguna coseta així. El restaurant de diari que més em va agradar és la cadena Denny’s; amb beguda “re-fill” com és típic i amb mil combinats dels que a mi m’agraden. Com a gran descobriment la “Pink Lemonade”, una llimonada rosa que esta molt bona.

Hi ha una pregunta típica d’aquest viatge: “què ús ha agradat més?” doncs la veritat no és senzill contestar-ho perquè hem vist moltíssimes coses. El “Painted Desert” és una passada, però clar després penses amb el “Grand Canyon” i que t’haig de dir. Arribats aquí canvio d’estartegia anem a pensar en ciutats, Chicago molt xula i verda, però al costat de San Francisco la veritat no hi ha color. Quan ja no saps per on tirar penses, en els poblets petits com Williams (Arizona) o fins hi tot amb Santa Fe (Nou Mèxic) que malgrat ser la capital de l’estat és un poble. Però posar això per davant de la costa: Venice, Santa Monica, o llocs més entrenyables com Big Sur, Morro Bay o Pacific Grove a Monterey doncs la veritat la cosa torna a ser impossible de comparar. Dit d’altre forma, almenys jo sóc no puc dir en quedar-me. Per tant només puc dir que és una experiència que s’ha de viure i que vull recomanar a tothom.

Route 66 – dia #18 – Silicon Valley, California

Reading time: 6 – 10 minutes

Aquest matí hem intentat tornar a passar pel Presidio Park i la Baker Beach; però la boira de San Francisco ens ha continuat impedint treure una bona foto del Golden Gate. El millor que hem pogut fer ha estat això.

IMAG3267

Molt aprop hi ha el Golden Gate Park, un parc senzillament inmens. Hi ha diverses carreteres que el recorren per dintre. El parc és molt maco, digne de passar-hi un dia sencer o més. Amb l’agenda que portem nosaltres ens hem conformat en fer un circuit per dintre del parc.

IMAG3281 IMAG3283 IMAG3290

Al sortir del parc ens ho hem fet venir bé per anar a visitar una de les zones que més li agraden a l’Ernest. És una zona amb un ambient molt hippie, amb diverses botigues de segona mà i un ambient molt jove. Concretament la zona esta a les cantonades de Haight-Ashbury. Allà hem aprofitat per fer un branch, per dir-li d’alguna manera. La qüestió és que hem carregat piles omplint-nos la panxeta.

IMAG3301 IMAG3299

Perquè la següent parada ja ha estat a Apple on amb el trànsit de la sortida de la ciutat hem trigat més d’1h per arribar fins a Cupertino (CA). De les oficines de l’empresa de la poma només hem pogut visitar la botiga orientada als visitants, amb uns preus força cars. Almenys tenien Wi-Fi gratuït i Estefania ha aprofitat per parlar amb la família per Skype.

IMAG3306 IMAG3307

Una de les parades que més m’ha agradat del dia ha estat la del “Computer History Museum“, una passada. He disfrutat com un nen petit. Per cert, el museu esta físicament on abans hi havia Silicon Graphics, una companyia que potser molta gent no recorda però jo em vaig passar molt temps somiant en comprar-me un O2 quan era un adolescent. Fins hi tot tinc una fotografia on estic interactuant amb el seu Irix quan no deuria tenir més de 15 o 16 anys.

Allà he pogut veure el Cray-1, un dels primers súpercomputadors que es va fer l’any 1976.

IMG_20130815_150935

El primer ordinador que vaig tocar a la meva vida, un Compact Macintosh per programar en Logo. ( és el del mig )

IMG_20130815_154754

El primer PC que vaig fer anar.

IMG_20130815_154434

El que es considera el primer PC de la història, el Kenbak-1.

IMG_20130815_154210

Primer rack de servidors de Google.

IMG_20130815_155202

Primers models de ratolins.

IMG_20130815_153950

El primer disc dur.

IMG_20130815_150128

i moltíssimes més coses que millor no poso perquè sinó hi haurà molta gent que s’acabarà adormint.

A menys de dues milles hi ha “Googleplex“. Les famosíssimes oficines de Google, on segons diuen és el millor lloc on es pot treballar avui en dia. Lloc que ens hem quedat amb les ganes de visitar per dintre i només hem pogut fer-nos les fotografies de rigor amb els androids.

IMG_20130815_164556 IMG_20130815_170553

Sortint de Google voliem visitar Facebook, però la direcció que havia aconseguit per internet ens ha portat a un complex d’oficines envoltat pel carrer “Hacker way” on no hem pogut veure cap referència de Facebook per enlloc.

Així que finalment ens hem dirigit cap a l’hotel que avui és el “Best Western Plus Coyote Point Inn” a uns 10 minuts de l’aeroport de San Francisco on demà al matí agafem el vol de tornada cap a casa. Comentar també que pel camí hem vist: Evernote, Checkpoint, Salesforce, SAP, Oracle, Microsoft i alguna altre cosa que no em ve al cap. Pel que fa a universitats de passada hem vist: Standford, Berkeley i Carnegie Mellon.

Han estat 18 dies molt intensos i amb molts quilòmetres recorreguts, però té un final i aquest és el d’aquest viatge. Possiblement escriure un article més quan hagi pogut absorvir millor tot el que hem fet i comentaré alguna de les coses que més m’han xocat en el viatge. Però el diari de viatge acaba aquí. Desitgem que ús hagi agradat seguir-nos.

Route 66 – dia #17 – de Pacific Grove, California a San Francisco, California

Reading time: 4 – 7 minutes

Finalment avui és l’únic dia que haviem dedicit dedicar a San Francisco (CA). Per això hem matinat i fiant-nos del que deia el GPS esperavem arribar a aquesta ciutat abans de les 11 del matí. Però resulta que el trànsit ens ha estat retenint i hem acabat arribant a les 12h passades. L’anècdota ha arribat en un moment que haviem d’anar als “Restrooms” i al parar per casualitat hem passat per les instal·lacions de Google i Youtube, cosa que teniem programada per demà. Així doncs, hem passat quasi sense mirar. Aprofitant la parada tècnica també hem passat per un Best Buy que hi havia a l’altre costat de l’autovia i hem comprat un Nexus 7; el model que fins el mes que ve no surt al nostre país.

Així doncs, amb el retard acumulat hem hagut de fer algunes retallades al que teniem previst per avui i posar una miqueta el turbo. El primer que hem anat a visitar han estat les vistes des de Twin Peaks, aprofitant que no hi havia gens de boira.

IMAG3195 IMAG3190

Seguidament ens hem acostat a Alamo Square, a veure les típiques cases victorianes. Que han aguantat el gran terretremol de la ciutat i el posterior incendi.

IMAG3196

Hem dinat a l’Embarcadero, concretament al “Pear 1”.

IMAG3205 IMAG3204

Següent parada al Coit Tower, on també hi ha unes molt bones vistes. Sobretot de la badia i el moll.

IMAG3218 IMAG3211

Com alguns ja sabeu una de les meves debilitats és la xocolata i l’Ernest em va comentar que no podia deixar de passar-me per la botiga que Ghirardelli té a la zona del Fisherman’s Wharf; una de les zones més turístiques i típiques de la ciutat, on fins hi tot hi ha una petita platja, a més de mil i una activitats pensades pels turístes. Nosaltres ens hem centrat en la xocolata i en fer quatre fotos.

IMAG3232 IMAG3229

Abans d’anar cap a l’hotel hem passat per la típica baixada de Lombard St. Hem fet fotos des de baix i fins hi tot ens hem permès baixar-la amb el nostre cotxe.

IMAG3235

L’hotel on avui dormim és el Marina Motel que esta al mateix carrer Lombard St però a la zona del Marina district, a pocs carrers del Golden Gate Park. L’hotel és molt cuco i sembla tret d’un compte. Això si, diria que ens costarà dormir perquè hi ha molt soroll de cotxes.

IMAG3246 IMAG3243

Després de deixar les coses a l’hotel ens hem escapat a veure el Golden Gate Park; bé de fet, el que voliem era veure la posta de sol des de la platja de Baker Beach, com ens havien recomanat però al arribar hi havia tanta boira que no es veia a més d’uns pocs metres. Així que hem anat a l’altre costat del Park, el que dona a la badia pel costat del Marina district i allà malgrat hi havia boira es podia veure fins hi tot una part important del Golden Gate.

Quan el sol s’ha amagat, ens hem escapat a sopar al nostre barri en un restaurant molt mediterrani. Només diré que ens hem menjat una sopeta i pop a la planxa; boníssim.

Route 66 – dia #16 – de Morro Bay, California a Pacific Grove, California

Reading time: 3 – 5 minutes

Ara som a l’hotel “Lovers Point Inn” a Pacific Grove (CA), a menys de 2 milles de la zona calenta de Monterey (CA). Una de les coses bones de la zona on estem és que hi ha bones vistes sobre la badia de Monterey i a l’altre extrem de la badia també es pot veure Santa Cruz (CA) famós per la seva universitat; llàstima no tenir més temps per anar a visitar-la.

Doncs bé, avui ha estat un dia intens de cotxe de fet fins aproximadament les quatre de la tarda hem estat al cotxe i hem començat aproximadament a les nou del matí. No hem fet massa quilòmetres però han estat per la carretera 1 que va seguint la costa i avui per primer cop des de que hem arribat a aquest país podem dir que hem fet curves i moltes curves. Així doncs, entre la velocitat lenta i que del que es tractava era d’anar parant i mirant cosetes el trajecte ha durat una bona estona.

Primer de tot hem visitat Cambria (CA) al comptat de “San Luis Obispo”, destacar sobre tot el seu “Pier” (moll).

IMAG3120

A partir d’aquell moment el més interessant era el paissatge d’arribar fins a Big Sur (CA); però el temps no ens ha acompanyat i totes les fantàstiques vistes s’han amagat darrera d’una espessa boira com podeu veure en aquestes fotos.

IMAG3124

Només a l’hora de dinar que hem parat al propi poble de Big Sur hem pogut disfrutar del solet i fins hi tot de paissatges tan idilics com els d’aquestes fotos.

IMAG3128

 

IMAG3133

A partir d’aquell moment la boira ha marxat i encara hem pogut fer alguna bona foto abans d’arribar a Carmel (CA), aquesta zona que és plena de cases de luxe davant dels penya segats acaba unint-se amb Monterey (CA) i Pacific Grove (CA).

IMAG3148

 

IMAG3158

Sobre Pacific Grove, només afegiré una foto de com és perquè ús feu una idea.

IMAG3154

De Monterey destacar el “Fisherman’s Wharf” on hem aprofitat per veure foques i lleons marins, a més de fer un soparet molt xulo a base de peix fresc just a sobre el mateix moll.

IMAG3159 IMAG3176 IMAG3174

A comentar que de la boira el que més m’ha sabut greu de no veure han estat les cascades d’aigua que van directament al mar. Per la resta de coses diria que els paissatges una mica són com els que ja hem pogut fotografiar.

Route 66 – dia #15 – de Santa Mònica, California a Morro Bay, California

Reading time: 4 – 6 minutes

Avui ens hem passat unes 4h de cotxe per fer només unes 200 milles, sense comptar amb l’estona del dinar. Dit d’altre forma, hem anat xino-xano pujant la costa de California i fent moltíssimes parades admirant les mil i una vistes que ens ofereix l’autovia 1. Realment hem començat a disfrutar de la bellesa d’aquest estat. El que si que no ha canviat és el clima, és a dir, a la que s’amaga una mica el sol fa un vent molt fred i per estar a gust has d’estar a plè sol.

El primer que hem vist al sortir de Santa Mònica han estat les mansions a peu de penya segat de Malibú (CA). D’aquí és molt difícil extreure’n fotografies perquè l’autovia passa a tocar de les cases i no hi ha espai per parar. Aquesta foto és del moll de Malibú.

IMAG3031

Santa Bàrbara (CA) és una de les primers poblacions importants que hi ha al sortir de la zona de Los Àngeles(CA). Realment un lloc preciós.

IMAG3041

Al cap de poca estona d’haver passat Santa Barbarà hem començat a trobar les primeres vinyes, cosa que sent del Penedès sempre fa molt gràcia fotografiar.

IMAG3043

A l’hora de dinar ens trobavem a Grover Beach (CA), dit d’altre forma, prop de la fi del món. Però enming del no res em vist el “Rock’n’Roll Diner”; un restaurant xulíssim montat dins de dos vagons de tren.

IMAG3060

IMAG3054

Aquest poble que té uns 13.000 habitants i s’ajunta amb Pismo Beach (CA) que ens ha captivat. Hi hem estat una bona estona recorrent carrers i fent-hi fotos, realment es respirava pau i tranquil·litat en les vistes sobre els seus penya segats.

IMAG3077 IMAG3074

La següent parada ja ha estat a Morro Bay (CA) on avui dormirem al Sandpiper Inn un hotel molt cuco amb bones vistes sobre el moll. Realment el poblet és preciós i molt acollidor, gràcies als surfers aquí hi ha molts restaurants i d’altres cosetes enfocades als turistes.

IMAG3087 IMAG3096 IMAG3104

Per tancar aquest article només afegir que avui ens hem passat el dia disfrutant de les vistes i de la pau que respira en tots aquests poblets de costa. Un plaer pels sentits.

Route 66 – dia #14 – de Barstow, California a Santa Mònica, California

Reading time: 4 – 6 minutes

Hem entrat a Los Angeles (CA) des de l’autovia I15 a través de San Bernardino (CA) després hem saltat per la 210, 605, la CA60, CA-110 i hem agafat la sortida de Cahuenga Boulevard per empalmar directament amb Hollywood Boulevard per la part d’on hi ha el passeig de les estrelles. Després hem seguit per Sunset Boulevard per trencar a l’esquerra i baixar un trosset de Rodeo Drive que acaba connectant amb Santa Monica Boulevard. Amb tot això hem acabat arribant a la Ocean’s Avenue que a més de ser el carrer de l’hotel és també on s’acaba la ruta 66.

Al resum fotografic d’avui, què podem dir de Hollywood, Beverly Hills, Rodeo Drive i tot plegat que no s’hagi dit ja. Nosaltres hem decidit passar-hi en cotxe fer quatre voltes i quatre fotos; però no perdre-hi més temps. Així que les fotos d’aquesta part ens les saltem perquè total són les de sempre. Pel que fa a Santa Mònica (CA) doncs hi havia la part obligada per nosaltres amb les fotos obligades amb els diferents cartells de final de la ruta 66.

IMAG2962 IMAG2970 IMAG2979 IMAG2982

La resta ja és una mica més típica, el “Santa Monica’s Pier” que tenim devanat de l’hotel. Aprofito per dir que avui dormim al “Ocean View“.

IMAG2996 IMAG2986

Els vigilants de la platja, igualets que els de la series.

IMAG2998

Súper caminada del passeig de Santa Monica fins arribar a Venice que és una mica més avall. Jo diria que passejada avall i tornada a l’hotel ens hem patejat uns 8km, som així nosaltres.

IMAG3002

IMAG3010

IMAG3011 IMAG3020

Si algo té de bo l’hotel és que ens ha permès aprofitar el temps al màxim a la zona. Diria que per les hores que portem aquí hem vist moltíssimes coses. A més acabem d’arribar de sopar i la zona calenta estava just als carrers paral·lels al nostre hotel. El millor d’aquesta zona és que hi ha mil restaurants, cars però mil. Cosa que ens ha permès escollir un grec i canviar el menú americà, què bo que estava.

Les impressions, doncs tot plegat igual que a les películes o les series. Especialment molt igualet que com es veu a “Californication”. Això si, com a maco jo no ho qualificaria; potser com a nostalgic o familiar. Diguem que s’ha de veure per lo famós que és però hi ha una llarga llista de coses que sobren.

La primera, què fot l’autopista enganxada a la platja? per si amb això no n’hi hagués prou, posa-hi també “tropocientos” parkings i una carretera. Altres coses que falten, la calor. Aquesta gent no entenen que a l’estiu ha de fer calor i l’aigua ha d’estar calenta, o què passa. Aquí troves a la platja des de gent mig en boles fins a gent amb suaderes perquè la veritat no tens clar què has de portar. Al estar aquí s’enten la imatge d’aquells vigilants de la platja que portaven banyador i anorac, aquí o et toca el sol de plè o fa fred.

Sobre els famosos comentaris del tràfic de Los Angeles el que hi afegiria és que sense un GPS i tenir claríssim on vas, ni se t’acudeixi entrar en aquesta ciutat. A tot arreu hi ha moltíssims cotxes i malgrat tot esta ben senyalat, has de saber on vas en cada moment o és molt complicat decidir-ho a l’últim instant.

Route 66 – dia #13 – de Las Vegas, Nevada a Barstow, California

Reading time: 2 – 4 minutes

Dia de tràmit abans d’entrar a Los Angeles (CA), estem passant la nit a Barstow (CA). En un dia que hem planejat tranquil i amb espai per planejar els últims dies del viatge que encara teniem molt oberts. Demà arribarem a les platges de Santa Mònica (CA) on acaba la ruta 66 i això coincideix amb una zona molt turística i cara al costat de Los Angeles entre Venice i Malibú.

Tornant al dia d’avui el que hem fet és un parell de coses interessants, tot baixant de Las Vegas (NV) per l’autovia 15 ens hem desviat a Yermo (CA) per dirigir-nos per una carretereta fins a Calico (CA) on hem visitat aquest antic poble miner recuperat en forma d’atracció turística. Cal dir que el poble és xulo i els 8$ per cap valen la pena.

IMAG2902

IMAG2881

IMAG2883

Sortint de Calico (CA) hem tornat a agafar la 15 però només durant unes poques milles fins a la sortida on hi ha el Peggy Sue’s 50’s Diner el típic local de carreteres dels anys 50 que es manté igual, tan pel que fa als menús com a tota l’estètica i forma de fer. Allà fins hi tot hem trobat a una nova família catalana, però en aquest cas ells anaven direcció a Las Vegas (NV) i no estaven fent la ruta. El menjar molt bo i el servei excel·lent.

IMAG2932

IMAG2935

La resta de la tarda a la piscineta del “Rodeway Inn” on avui passarem la nit l’hem aprofitat també per preparar què farem els següents dies fins acabar les vacances. Per cert, avui ja hem entrat a California, l’últim estat que visitarem i en el que acaba la ruta 66.

Route 66 – dia #12 – Las Vegas, Nevada

Reading time: 4 – 6 minutes

L’article d’avui més que explicar què hem fet acabarà semblant una guia d’hotels i casinos. Perquè ens entenguem ens hem dedicat a recorrer les millors referències que teniem de “Las Vegas Boulevar”. Començant pel nord i acabant al sur això és el que més destaquem sota el nostre punt de vista. Per cert, avui és el dia que més tard ens hem aixecat, sobre les 10h. Però encara hem tingut temps d’anar a la piscina hi tot aquesta tarda.

El “Wynn” amb una decoració basada en jardins i fantasia, és realment guapíssim. També hi hem dinat al bufet que per uns 28$ per cap està molt i molt bé. I el millor és que tenien “WHITE SANGRIA: Catalunya Mediterranean White Whine, brandy, …”.

IMAG2782

Al costat té “The Venetian” que s’ajunta amb el “Palazzo“, tots dos junts reprodueixen l’estètica de Venècia amb gondoles incloses i reproduccions de la plaça San Marco, la torre del rellotge i molts altres detalls. Una cosa molt xula d’aquestes reproduccions és que a l’interior dels hotels els sostres reprodueixen el cel i van canviant la il·luminació per simular diferents hores del dia; molt aconseguit. Per cert, també hi hem trobat internet gratuït des d’on hem penjat l’article d’ahir perquè al nostre hotel 24h d’internet costen 15$.

IMAG2769 IMAG2774 IMAG2775

Comentar que el “Treasure Island” i el “Mirage” que estan connectats amb un petit trenet, no tenen massa zones gratuïtes perquè les atraccions més importants que tenen són de pagament i gens barates, per cert. Així que hem invertit el nostre temps al “The Forum Shops at Caesars” i al propi “Caesars Palace“. Unes reproduccions de l’antiga Grècia molt treballades. Uns llocs xulos de passejar-hi.

IMAG2831

Seguidament hi ha el fantàstic espectacle de fonts del “Bellagio“; espectacular. L’interior espectacular com tots els hotels. Just davant es troba el nostre hotel, el “París“. Potser perquè és el nostre li donem menys importància però realment els carrerets que hi ha per dintre l’hotel simulant els carrers de París són molt xulos i també tenen l’efecte del cel que comentava que tenen altres hotels com el “The Venetian”.

 

IMAG2755

Al costat nostre tenim el “The Cosmopolitan“, “Planet Hollywood“, “Aria” -on hi ha cada dia el Circ du Soleil- i el “Monte Carlo“. Però si hem de destacar algo és el “New York New York” que ve a continuació amb la reproducció de diferents barris de Manhattan tot plegat envoltat per una montanya russa i una reproducció del pont de Brooklyn que encara esta en construcció.

IMAG2873

Ja per acabar comentar el “MGM Grand” i el “Luxor“. El primer és brutalment gran, plè d’espectables de primera línia i molts altres entreteniments i el segon és una reproducció de la piràmide de Luxor que substitueix la pedra pel vidre. Tots dos espectaculars.

IMAG2872 IMAG2748

Route 66 – dia #11 – de Williams, Arizona a Las Vegas, Nevada

Reading time: 3 – 4 minutes

Estem allotjats al Hotel París a Las Vegas (NV), avui només hem fet una parada entre Williams (AZ) i aquí. La parada ha estat a Seligman (AZ) un poblet perdut enmig de la 66 on mai ens haguessim imaginat que podriem arribar a trobar tanta gent comprant de forma compulsiva en una desena de botigues de records de la ruta 66 molt bissarres. De fet, hem trobat a tanta gent que fins hi tot hem tornat a trobar a les tres catalanes que haviem trobat al inici de la ruta, quan estavem per Ash Grove (MO).

Així doncs, avui com a resum fotografic ús poso unes quantes fotos de les botigues de souvenirs que són dignes de veure.

IMAG2659
IMAG2666
IMAG2681

El recorregut fins a Las Vegas ha estat d’unes 220 milles, algo menys de la meitat l’hem fet per la ruta 66 fins arribar a Kingman (AZ) -on hem dinat al Denny’s- allà hem deixat la ruta per uns dies i ens hem desviat per la 93 cap a Las Vegas. Per cert, un nou estat a apuntar al a llista: Nevada (NV).

Les aproximadament 2h de cotxe que separen Kingman (AZ) de Las Vegas ens les esperavem molt més dures i desèrtiques. El paissatge era desèrtic però la veritat és que la carretera anava plena tan en un sentit com en l’altre i a més pel camí s’anaven trobant atraccions. La més macabra que he vist era un camp de tir on podies provar ametralladores.

IMAG2715

L’arribada a Las Vegas ha sigut sobre les cinc de la tarda i des de llavors fins ara que són sobre la 1 del matí no hem parat de veure embussos i més embussos. Resumint això és un caos de trànsit tot el dia. A més tot és inmens, no m’esperava que l’extensió de la ciutat fos tan gran.

A la zona de casinos hi ha tal quantitat d’atraccions, glamour, festa, joc i que sé jo què més que no té cap sentit plantejar-se fer res fora d’aquí. Per ser més exactes, tot esta a “Las Vegas Boulevar” i nosaltres estem instal·lats en el punt més calent. Així doncs, aquí ho tenim tot fins hi tot una piscina als peus de la torre Eifel que això ja és dir.

IMAG2723

Demà ja ús faré cinc cèntims dels casinos que més ens han agradat. Avui ens n’anem a descansar que ja portem moltes hores desperts.