oriolrius.cat

Des del 2000 compartiendo sobre…

Tag: multimedia

ajuda: el primer podcast de veritat

Reading time: < 1 minute Com ja vaig comentar en el primer podcast, aquell no és realment el primer que vaig grabar. Ja que el primer el vaig fer amb AAC (m4a, mp41) i no hi ha manera de sentir-lo ni convertir-lo a res. Així doncs, com que no me'n surto de cap manera m'he decidit aquest article i demanar ajuda als que em llegiu. A veure si algú aconsegueix recuperar l'arxiu: El primer podcast

Doncs com ús deia, a mi no em va ni des de linux, ni des de windows. Ni Totem, mplayer, windows media player, bsplayer, iTunes, QuickTime, res de res… si algú el sap recuperar, si us plau. Que me l’envii que li estaré molt agraït.

Podcast 1×04: problema coreutils, miroTV, animoto i Qik

Reading time: 2 – 2 minutes

La temàtica d’aquest podcast, al teniu resumida amb els enllaços:

  • quickpkg – generar paquets pre-compilats amb Gentoo des de paquets ja instal·lats
  • miroTV – programa per organitzar i miarar videocasts
  • animoto – montatges de fotografies i música, espectacular
  • Qik – video streaming des del mòbil i via internet

Un petit video que he fet amb animoto perquè ús feu una idea del que pot arribar a fer:

Perquè quedi ben clara la idea que intenta exportar Qik, adjunto una imatge/esquema de com funciona la idea:

qik schema

El podcast:

[display_podcast]

Istanbul una aplicació per capturar screencast

Reading time: 1 – 2 minutes

screencast.png

Abans d’anar al CeBIT vaig capturar uns screencast per tal de fer una demostració de les aplicacions de movilpoint. Doncs bé, malgrat l’edició la va fer el Law amb software propietari la captura la vaig fer Istanbul. Comentar només que les sessions que es capturen queden com videos Ogg Vorbis així doncs, també podem capturar audio al mateix temps que la pantalla. Malgrat això els videos que varem fer a movilpoint estan subtitulats en anglès i no tenen so.

Potser el que més m’agrada és la capacitat d’escollir una aplicació i gravar tot el que aquesta aplicació fa. També és interessant la capacitat de poder marcar una zona de la pantalla on es capturarà. Comentar que si treballeu amb més d’una pantalla el video també pot ser de les pantalles que tingueu. Obviament després és una mica engorrós de mirar. Això si, si teniu més d’un workspace i decidiu canviar mentre esteu gravant el screencast no es mantindrà en l’espai de treball original.

Algú té una compte de pagamanet de last.fm?

Reading time: 2 – 2 minutes

Sóc usuari habitual de last.fm des de fa uns mesos. La qüestió és que estic tan enganxat al servei que pràcticament mai escolto els meus MP3. Fins hi tot m’he fet un muntatge amb el lastfm-proxy per tal de poder escoltar la radio via MPD i controlar el que escolto via Web amb el Nokia 770. La qüestió és que ha arribat un moment que m’he començat a interessar per les comptes de pagament, el seu cost és d’uns 2’5€/mes. No és gens car i les avantatges estan prou bé. Sobretot el fet de poder tenir la teva pròpia emisora i disposar de servidors amb més qualitat d’amplada de banda que els usuaris anònims. De totes formes, he de reconeixer que el fet de poder provar els productes en Beta també m’atrau, però això ja és més una cosa secundaria.

lastfm.png

Amb aquest post només volia saber si algú de les persones que em llegeixes usa last.fm i si és usuari de pagament si creu que val la pena. A veure si tinc sort i rebo feedback sobre el tema. Per cert, si algú s’anima a afegir-me com a friend estic registrat amb el nick youmin.

Convertint video per la BlackBerry Pearl 8100

Reading time: 1 – 2 minutes

Ja fa molt de temps que estic enganxat a MobuzzTV però mai tinc temps de mirar els videocastings que em descarrego. Per altre banda, també he descobert el programa diaria de InternautasTV. Doncs bé, la cosa se’m comença a acumular així doncs he decidit mirar-m’ho des de la BlackBerry mentre vaig en tren, però els videos descarregats no són visibles directament i s’han de convertir. Així doncs aprofitem la potència del mencoder del qual ja en parlava en Pau fa uns dies.

Així doncs la comanda és aquesta:

mencoder -vf scale=240:-10 input.file -o output.file -of avi -ofps 15 -ovc lavc -oac lavc -lavcopts vcodec=mpeg4:vbitrate=230:acodec=mp3:abitrate=64

flv2avi: convertint flash video a Divx/XVid

Reading time: 1 – 2 minutes

No em feu dir d’on he tret aquest script perquè ja no ho recordo, però és realment útil. Usa l’mencoder del mplayer i ens permet convertir arxius de flash video (.flv) a arxius en format Divx o XVid.

L’script:

#!/bin/sh
if [ -z "$1" ]; then
echo "Usage: $0 {-divx|-xvid} list_of_flv_files"
exit 1
fi
# video encoding bit rate
V_BITRATE=1000
while [ "$1" ]; do
case "$1" in
-divx)
MENC_OPTS="-ovc lavc -lavcopts \
vcodec=mpeg4:vbitrate=$V_BITRATE:mbd=2:v4mv:autoaspect"
;;
-xvid)
MENC_OPTS="-ovc xvid -xvidencopts bitrate=$V_BITRATE:autoaspect"
;;
*)
if file "$1" | grep -q "Macromedia Flash Video"; then
mencoder "$1" $MENC_OPTS -vf pp=lb -oac mp3lame \
-lameopts fast:preset=standard -o \
"`basename $1 .flv`.avi"
else
echo "$1 is not Flash Video. Skipping"
fi
;;
esac
shift
done

Mixers d’audio

Reading time: 2 – 2 minutes

Quan es treballa amb més d’un PC a la vegada malgrat aquests diposin de targeta de so no acostumem a tenir cap sistema que ens permeti compartir els altaveus i/o amplificadors de so. Doncs bé a engadget fa uns dies va sortir un article de com construir-se de forma prou senzilla un sistema que permet multiplexar dues entrades de so i seleccionar-ne una de les dues a la sortida.

simple-mixer.jpg

Malgrat això si mirem als comentaris del propi article podrem comprovar que si el que volem es comprar-lo fet aquests mixers no són massa cars i segurament l’acabat serà millor que el que li poguem donar nosaltres. Per exemple, tenim el Behringer UB502 Eurorack 5 Input Mixer (datasheet) que permet conmutar fins a 5 entrades de so contra una sola sortida a més el preu és prou econòmic uns 30$.

Una altre opció que trobem disponible a través de Amazon és el Rolls MX42 RCA Stereo Mini Mixer. En aquest cas el dipositiu costa uns 39$ i és capaç de multiplexar 4 entrades RCA contra una sortida RCA. A més és molt petit i senzillissim de fer anar. Igual que en el cas del hack d’engadget és un dispositiu passiu. No com el Behringer que és amplificador també.

mixer.jpg

Neuros OSD – free your media

Reading time: 3 – 5 minutes

Un altre producte a l’estil del Chumby:

The Neuros OSD was created to connect user’s computer and entertainment worlds. Among many other things, this would allow users to watch video downloads and digital photo slideshows on TVs and listen to MP3s through their stereos. Previously the choices for doing this have been restricted to two approaches: all-in-one PC-based media centers and limited, closed “embedded” devices in various forms: PVRs, digital media adapters and streaming devices.

neuros_osd.jpg

The OSD also enables users to take their video on the go and watch video on any device with non-DRM, standard MPEG-4 files. The OSD supports virtually all devices with data conversion or requiring extensive set-up. There are no subscription fees associated with the use of the OSD.

esquema.png

The OSD enables all of the above by combining many of the attributes of PCs and embedded devices in a single device.

Like a PC, the OSD is open, expandable, flexible and standard and uses software that is upgradeable and relentlessly enhanced. By taking these attributes and applying them to an “embedded” consumer electronics device, the OSD can evolve and grow to meet all the expanding needs of the digital consumer in a device that, unlike a PC, is small, inexpensive, silent, and designed specifically for the job.

The Neuros OSD runs Linux with a USB host, built-in networking, and IR blaster. It has a dual core processor from TI that was designed specifically for multi-media applications and can encode and playback full DVD resolution MPEG-4 and play virtually all forms of digital audio and pictures. It connects directly to different accessories like iPods, USB webcameras, external DVD drives, and external hard drives. It also records onto memory cards for easy transfer to PSPs, smartphones, and other non-USB portables.

In short, the Neuros OSD contains the essence of what consumers want in a device to bridge their computer, home A/V systems, and portables without the baggage of a legacy PC system.

  • MPEG4 encoding and decoding (as many formats and wrappers as possible) – D1 (720×480)resolution at 30 fps
  • MPEG2 encoding and decoding
  • Ethernet
  • Linux (2.6 Kernel)
  • Dual Core Processor ARM9/TI DSP
  • SD/CF/MS card slots
  • USB host
  • IR Blaster
  • IR remote

The front of the device has the following I/O:

OSD_front.jpg
  • IR receiver
  • USB Host
  • Multi-card (SD/MS/MS PRO/MS DUO/MMC)
  • Compact Flash (including microdrive)
  • Dual color LED (green and Red)

The back of the device has the following I/O:

OSD_back.jpg
  • Power
  • Serial connector (to conrol tuner boxes and connection to PC for developer debugging)
  • IR Blaster (for controlling tuner boxes)
  • S-Video input
  • Ethernet 10/100
  • Composite Audio and Video input and output (RCA connector cables included)

NOTA aquest post esta escrit a basa de copy/paste del wiki de Neuros OSD.

A linuxdevices hi ha un bon review sobre el Nueros OSD, es pot ampliar detalls des d’allà.

Sistema d’audio domèstic (MPD player)

Reading time: 5 – 8 minutes

La meva intenció no és fer un altre article súper tècnic amb fitxers de configuració i detalls molt tècnics. Malgrat es tracta de la descripció d’un projecte tècnic, no considero que tingui cap punt de dificultat, per tant, em centraré més en l’aspecte descriptiu i filosofic del que es preten aconseguir.

Doncs bé la idea és montar-me una mica millor sistema per escoltar música a casa, tan a l’estudi (on hi ha els PCs) com a la resta de la casa. Per això he fet un petit esquema del que he montat aquest cap de setmana.

mpd-schema.png

La idea és aprofitar que el servidor té targeta de so i disposa del repositori principal de música. El reproductor que li he instal·lat és una mica especial, s’anomena MPD (music player daemon). Bàsicament la gràcia que té és que funciona com a dimoni i que permet rebre comandes remotes a través d’un socket TCP. Per tant, podré controlar remotament el que esta sonant a través de programes client.

A més gràcies a jinzora un aplicatiu via web, puc consultar tota la música disponible amb tota la informació de la música del repositori i a través de la interficie puc enviar noves playlist o música sota demanada contra el servidor MPD. Realment és un aplicatiu impressionant, molt recomenable. Si no es disposa d’un servidor MPD també pot enviar la música a través d’streaming fins al player de l’usuari i si l’ample de banda no és massa bo permet fer transcoding en temps real.

Bé doncs, només amb això ja puc posar música des de qualsevol dispositiu que em permeti accedir a la interficie web del jinzora. Perquè si el programes en mode jukebox permet llençar la música directament contra l’MPD. A més aquestes cues de música a sonar no les manté jinzora sinó l’MPD així doncs quan connectem amb un client d’mpd podrem veure la canço que sona, la cua, fer pausa, parar la música, tocar el volum del servidor, etc.

A la sortida d’audio de la targeta de so del servidor hi he connectat la minicadena i quan vull a la sortida de la minicadena connecto el transmissor d’audio de Rimax, el que vaig comprar el gener de l’any passat (funciona per UHF a 800MHz). Així els altaveus (receptors) de la planta de baix també es posen a reproduir la música de l’estudi.

Ara aprofitant que tinc cobertura wifi per tota la casa, he configurat al nokia 770 un programa que es diu glurp, també disponible per PC. Es tracta d’un client d’MPD. És molt lleuger i ràpid, cal pensar que només fa de frontend i permet tenir les nostres llistes de reproducció al servidor, recuperar-les quan volguem i crear llistes noves de forma molt senzilla. Aquest client el tinc instal·lat també al portàtil, va molt bé.

Així doncs, amb quatre eines i una estona de paciència configurant i fent proves. Ja tinc el sistema d’audio més o menys decent. Obviament és molt millorable. De fet, la idea que porto al cap seria algo semblant a això:

Bàsicament es tracta d’ampliar les zones on hi ha altaveus sense fils, a més es tracta de col·locar un parell de mixers si pot ser digitals tan a l’estudi com al menjador. Per tal de poder controlar el volum de tot plegat de forma centralitzada. També m’agradaria començar a montar d’una vegada el media center del menjador. Amb el MPD amb un mirall del repositori montat a través d’openAFS i sincronitzat a través de wifi.

A més el mixer de l’estudi hauria de permetre capturar les sortides d’audio dels dos PCs, poden desviar el so cap a la minicadena o cap als headphones, així si la Daphne es posa a estudiar xinès no em molesta mentre jo escolto música o simplement treballo sense música. He vist que hi ha mixers d’aquests que s’anomenen matrix però no són controlats via soft, sinó a través d’una consola tipus comandament a distància amb una pantalleta. A veure si en trobo algún que m’ho permeti fer via soft.

Un tema pendent en el que encara no m’he posat és en suportar streaming des d’internet. De fet, no és res de l’altre món, però estava donant-li voltes en quines són les funcions que em podrien interessar en aquest sistema i la veritat no trobo quines, ja que últimament no escolto gran cosa per internet.

A més també li donava voltes a fer que els servidors MPD agafessin la música d’un servidor d’streaming intern (shoutcast) i així ambdos reproductors treurien el mateix so i tan a l’estudi com a baix se sentiria el mateix. Però tampoc ho he trobat massa important i per això no m’hi he liat.

Ara em queda pendent un altre article, que seria un article complementari a aquest, on us parlaré de productes comercials i altres ‘invents’ que permeten extendre aquesta idea que explico aquí. Però per avui ja he escrit prou… me’n vaig a treballar.

Diferència entre un .gif transparent i un .png

Reading time: 1 – 2 minutes

Doncs jo de gràfics ni idea i menys als nivells que tocant alguns… per això tinc als amics que han fet Eng.Multimèdia, doncs d’això va l’email el Law m’ha enviat un email amb una mini-explicació de la diferència entre un .gif i .png transaparent que amb el seu permís us penjo aquí.

Lo dels png’s és facil. resulta que un gif té un canal de transparència, pero diguessim que es rollo binari, o hi ha color (amb el seu codi) o no. PNG va més enllà, pot haver color i amb una opacitat, de manera que tu pots definir uns bordes més suaus gràcies a que té una opacitat escalada i no en plan “si, no”.

El tema esta que llavors tu pots posar un damunt de qualsevol fons, pero ha de tenir un borde perquè sinó esta acorde amb el fons es veu com el cul, amb png al tenir un percentatge dopacitat queda super fi i queda bé.