oriolrius.cat

Des del 2000 compartiendo sobre…

Tag: php

Phalanger: the PHP Language Compiler for .NET Framework

Reading time: 2 – 2 minutes

dotNet.jpg

Ja coneixia aquesta solució però mai recordava el nom que tenia, de fet, encara no l’he pogut provar mai però pel que he vist a la web en principi qualsevol dels nostres codis fets en PHP hauria de poder-se compilar en bytecode perquè pogués correr en un servidor web ASP.NET.

Penseu el senzill que serà doncs, usar codi des de .NET que haguem fet amb PHP o alrevés, si ja disposem de classes implementades en C# O VB.NET les podrem usar tranquilament des de PHP.

Llàstima que no m’hagi posat mai ni en .NET ni mono ni res de res. A més dubto que ho fassi perquè no és la meva feina, però per alguns codis que tinc fets a la feina en PHP em seria una gran avantatge poder-los fer corre directament sobre infraestructures complemtament windows, així no hauria de portar els codis de PHP a llenguatges més complexos per tal de fer-los corre en servidors 2000 o 2003 amb ISS i .NET.

Per ampliar més informació us recomano la web de Phalanger és força completa i té molta documentació si algú proba mai el compilador que m’avisi ja que hi estic molt interessant però em suposaria molta feina provar-lo amb la infraestructura que tinc montada ara mateix. A més no tinc ni idea de .NET.

symfony: cridant funcions i18n des de les actions

Reading time: 2 – 4 minutes

Una eina molt potent de symfony és la d’internacionalització (i18n), concretament la funció __() es converteix en una de les més usades i indispensables en la capa de vista de les nostres aplicacions. Ja que permet després de forma molt senzilla traduir la nostre aplicació a l’idioma que sigui. El problema és quan des de la part del model em de carregar informació a objectes que després seràn directament mostrats per la vista. Si volem que aquesta informació sigui fàcilment traudible malgrat trobar-se en el model i no pas en la capa de vista la cosa es complica una miqueta. De fet, fins avui no sabia com es feia i ho he descobert gràcies a un snippet publicat a la web de symfony.

Concretament symfony tracta la funció __() com el que ell anomena un helper que ens permeten dinamitzar i donar moltíssima potència als nostres templates. Si no sabeu el que són els helpers us recomano que repasseu la documentació de symfony concretmanet View chapter. De fet, symfony té molts tipus de helpers: url, javascript, form, i18n, etc. fins hi tot podem programar els nostres propis helpers.

Així doncs el que comentaré serà com usar els helpers de tipus i18n des del model, però la resta de helpers també es poden invocar de la mateixa manera.

Primer cal pensar en incloure des del model el codi on es declaren les funcions del helper:

include_once('symfony/helper/I18NHelper.php');

Per invocar la funció __(), hem de fer:

sfConfig::get('sf_i18n_instance')->__($text, $args, 'messages');

El que no sé és si les eines de traducció que es dediquen a extreure els missatges de les funcions __() són capaces de recorre també els fitxers d’accions definits al model o només passen pels templates. Tot i que no deu ser molt difícil dir-los que també mirin els fitxers del model.

Aprofitant que parlo del tema de la internacionlització us recomano una eina per traduir els fitxers d’idioma (XLIFF) és una eina multiplataforma programada en java: open language tools XLIFF editor. Com podeu veure l’aspecte i la simplicitat és inmillorable. Ideal per persones no tècniques que ens poden fer les traduccions de les aplicacions.

Per generar els fitxers XLIFF des de symfony us recomano: HowToGenerateI18NFiles. És un petit manual que he trobat al wiki de symfony.

symfony: Problemes de javascript

Reading time: 1 – 2 minutes

prototype.png

Symfony usa prototype com a framework de JavaScript. Malgrat la potència del projecte té un petit problema de disseny que ens dona problemes quan intentem integrar el nostre codi fet en prototype/symfony amb codi JavaScript de tercers. De fet, el problema de disseny és molt senzill prototype exten dues classes bàsiques de JavaScript: Object i Array ambdues són classes molt bàsiques i sovint usades en qualsevol script així doncs quan aquest codi intenta usar aquestes classes bàsiques al estar exteses no tenen el comportament habitual, així doncs el codi d’aquestes persones s’ha d’adaptar per suportar les modificacions de prototype. Així doncs, si això no és possible tindrem un problema d’incompatibilitat entre codis.

Si voleu més detalls tèncis sobre el problema l’Oriol m’ha passat un parell d’enllaços es raona el problema:

Validador de targetes de crèdit pel symfony

Reading time: 3 – 5 minutes

symfony.gifMalgrat els molts validadors de camps de formularis que inclou el famework symfony no n’inclou un de força important. El validador dels codis de les targetes de crèdit. Com segur que sabeu, els codi d’una targeta de crèdit és autoverificable. És a dir compleix un algoritme matemàtic entre els seus grups de 4 números. Doncs bé com que no tenia cap ganes d’implementar el que ja esta implementat moltes vegades, vaig trobar que a phpclasses.org un tal Harish Chauhan havia penjat una classe programada en PHP4 que implementava un validador de força tipus de targetes de crèdit (VISA, MASTERCARD, DISCOVER, AMEX, DINERS, JCB, Australian Bankcard, EnRoute i Switch Solo). Així doncs, vaig decidir integrar aquesta classe amb el sistema de validador de camps de formularis del symfony.

El primer que vaig fer va ser declarar els mètodes orginals com a privats i després extendre la classe sfValidator que és la usada pels validadors de symfony. Creant un parell de mètodes públics estàndards pels validadors, bàsicament serveixen per instanciar el mètode del validador real i per capturar els paràmetres rebuts des del fitxer yml corresponent.

Doncs bé si voleu consultar el codi de la classe i un exemple d’ús a part de poder-ho consultar en la part extesa d’aques article podeu mirar als snippets de symfony, concretament a Credit Card validator.

Codi del validador:

getParameterHolder()->get('num');
		$num = $this->getContext()->getRequest()->getParameter($num_param);
		$tipo_param = $this->getParameterHolder()->get('tipo');
		$tipo = $this->getContext()->getRequest()->getParameter($tipo_param);
		// Lanzamos la validación
		$validada=$this->_isVAlidCreditCard($num,$tipo,false);
		// Informamos de como ha ido la validación
		sfContext::getInstance()->getLogger()->info("CCVAL.class.php: Tipo: ".$tipo." Num: ".$num." Validada: ".$validada);
		if ($validada==false)
		{
			$error = $this->getParameterHolder()->get('error');
			return false;
		}
		return true;
	}
	public function initialize ($context, $parameters = null)
	{
		// initialize parent
		parent::initialize($context);
		$this->getParameterHolder()->add($parameters);
		return true;
	}
	/**
	 * Testing checksum
	 *
	 * @param integer $ccnum
	 * @return boolean
	 */
	private function _checkSum($ccnum)
	{
		$checksum = 0;
		for ($i=(2-(strlen($ccnum) % 2)); $i<=strlen($ccnum); $i+=2)
		{
			$checksum += (int)($ccnum{$i-1});
		}
		// Analyze odd digits in even length strings or even digits in odd length strings.
		for ($i=(strlen($ccnum)% 2) + 1; $i< 10)
			{ $checksum += $digit; }
			else
			{ $checksum += ($digit-9); }
		}
		if (($checksum % 10) == 0)
		return true;
		else
		return false;
	}
	/**
	 * Launch validation
	 *
	 * @param integer $ccnum
	 * @param string $type
	 * @param boolean $returnobj
	 * @return boolean
	 */
	private function _isVAlidCreditCard($ccnum,$type="",$returnobj=false)
	{
		$creditcard=array(  "visa"=>"/^4d{3}-?d{4}-?d{4}-?d{4}$/",
		"mastercard"=>"/^5[1-5]d{2}-?d{4}-?d{4}-?d{4}$/",
		"discover"=>"/^6011-?d{4}-?d{4}-?d{4}$/",
		"amex"=>"/^3[4,7]d{13}$/",
		"diners"=>"/^3[0,6,8]d{12}$/",
		"bankcard"=>"/^5610-?d{4}-?d{4}-?d{4}$/",
		"jcb"=>"/^[3088|3096|3112|3158|3337|3528]d{12}$/",
		"enroute"=>"/^[2014|2149]d{11}$/",
		"switch"=>"/^[4903|4911|4936|5641|6333|6759|6334|6767]d{12}$/");
		if(empty($type))
		{
			$match=false;
			foreach($creditcard as $type=>$pattern)
			if(preg_match($pattern,$ccnum)==1)
			{
				$match=true;
				break;
			}
			if(!$match)
			return false;
			else
			{
				if($returnobj)
				{
					$return=new stdclass;
					$return->valid=$this->_checkSum($ccnum);
					$return->ccnum=$ccnum;
					$return->type=$type;
					return $return;
				}
				else
				return $this->_checkSum($ccnum);
			}
		}
		else
		{
			if(@preg_match($creditcard[strtolower(trim($type))],$ccnum)==0)
			return false;
			else
			{
				if($returnobj)
				{
					$return=new stdclass;
					$return->valid=$this->_checkSum($ccnum);
					$return->ccnum=$ccnum;
					$return->type=$type;
					return $return;
				}
				else
				return $this->_checkSum($ccnum);
			}
		}
	}
}
?>

Un exemple de com es crida el validador des dels fitxers yml de configuració al directori validate:

methods:
  post: [ntarjeta]
names:
  ntarjeta:
    required:     Yes
    required_msg: Credit Card number is required
    validators:   validarCC
validarCC:
    class:       CCVAL
    param:
      num:       ntarjeta
      tipo:      tipoCC
      error:     Your credit card number is invalid

Un parell d’enllaços molt bons sobre UTF-8 i PHP

Reading time: 1 – 2 minutes

Primer una cosa realment útil, un detector de quin format té un text per poder-lo transformar a UTF8 si cal. Sembla una tonteria però el no tenir-ho sempre et fa anar de corcoll: Detectando UTF8 en PHP (local).

L’altre enllaç és d’un wiki, on ens parlen del comportament de diverses funcions de PHP amb UTF8 i com jugar amb elles sense morir en l’intent i alguna coseta més:

Trac – Control de versions i gestió de Projectes

Reading time: 2 – 4 minutes

trac.png

Ja he comentat varies vegades que com a eina per documentar, mantenir i desenvolupar un projecte (programa) uso trac. Doncs bé en faré cinc cèntims del perquè m’agrada tant. Bàsicament disposa d’un visor del codi a mode del ViewSVN, això ens permet tenir sempre visible el codi font del repositori del subversion, si no recordo malament també pot treballar amb CVS i algún altre.

A través del sistema de tiquets podem generar incidències i requisits pels membres del projecte i per qualsevol altre persona aliena a ell, amb o sense autenticació. Malgrat no és un sistema te tiquets tan elavorat com el bugzilla, per la majoria de projecte relativament petits (menys de 100 persones) jo diria que esta més que bé. A més tota la part de visor de tiquets és molt configurable si volem anar més enllà.

Totes les accions que fem amb qualsevol component del sistema es registra en una línia de temps (timeline) que ens permet veure sempre quina es l’activitat del projecte i en quines parts. A més també podem marcar-nos fites (roadmap) per les noves versions amb dates i el sistema ens farà un seguiment dels tiquets oberts que hi ha perquè es pugui considerar assolida la fita de la nova versió. Per tant, aquests tres components estan molt ben integrats.

Per mi la guinda del pastel és el wiki, que permet documentar el projecte amb un sistema súper integrat amb la resta de móduls del Trac. O sigui, podem per exemple incloure imatges al wiki que realment estan dintre del repositori i les podem referenciar de forma molt senzilla. A més també podem referenciar tiquets, parts del roadmap o de la timeline. A més d’altres funcions típiques dels wikis com poder adjuntar fitxers a les pàgines o fer un control de versions implíssit del contingut de les mateixes. A més tot aquest control de versions també surt reflexat a la línia de temps.

Per si tot això fos poc disposa de funcions tan necessaries com la possilitat de poder-nos sindicar per RSS als tiquets i a la timeline, s’exporten els roadmaps a iCalendar (.ICS), fer busquedes per tot el sistema, transformar gran part dels documents a formats imprimibles i obviament també fa highlight del codi font del repositori. Les ajudes i documentació esta prou bé i és senzill d’usar. A més el sistema de control d’usuaris malgrat ser força primari és força potent, li faltaria poder treballar sobre BBDD o tenir una interfície per gestionar-lo, però per equips de treball no massa grans esta bé.

I love symfony

Reading time: 2 – 2 minutes

symfony.gif

Porto dos dies enganxat al Zend Studio programant en PHP5, concretament amb el framework anomenat symfony. Doncs bé no tinc cap ganes de posar-me a escriure un article tècnic sobre aquests dos aplicatius i menys a entrar en detall en la potencia d’ambdues eines juntes. Però si que volia deixar constància que això no té res que veure amb la programació de PHP que feia fa uns anys amb el PHP3. Això si que és un plaer, classes, object factories, ADO amb Abstract Factory Design, debugger, SOAP… i un llarg etcetera que no s’acaba mai.

Realment si quan heu de programar us agrada tenir eines com deu mana al vostre abast, jo diria que aquest és el duo perfecte. Si a més podeu tenir un servidor amb apache2 i el Zend Studio Server instal·lat, un control de versions amb subversion, una gestió de tasques amb taskspro i un sistema de tiqueting i roadmap amb trac jo diria que ja no es pot demanar gran cosa més.

L’últim comentari al tema abans de plegar per avui, la curva d’aprenentage del symfony és força llarga, a més interioritzar el model MVC i la implmentació basada en mojavi que en fa symfony costa lo seu. Però després passes a una nova dimenció, m’ha costat arribari però ara em declaro un enamorat del symfony.

PHP5: passant i tornant objectes com a paràmetre en una crida SOAP (Part II)

Reading time: 5 – 8 minutes

El mes de març vaig escriure un article titulat gairebé igual que aquest, en aquell article explicava com s’ho feia el PHP5 per rebre i retornar tipus complexes (p.e. objectes) com a paràmetres de crides SOAP. Doncs bé havia trobat una cosa que em tenia una mica mosca i és que quan enviava una objecte del client cap al servidor o alrevés en perdia el tipus. Doncs bé aquesta tarda he descobert com aconseguir fer això sense perdren el tipus. Ja sabeu que quan se’m posa una cosa al cap…

El tema no és senzill i el generador de WSDL del ZendStudio és una mica tiquis-miquis fent aquestes coses així doncs s’ha de fer tot molt maco perquè ho entengui el generador WSDL. De fet, la gràcia esta en definir el tipus complexe dins del fitxer WSDL, per això el generador necessita que li donem tota la informació com ell vol sinó no és capaç de generar bé el fitxer.

En l’exemple que us poso a continuació he creat la classe persona amb tres atributs dos de públics i un de privat. El privat al contrari del que comentava en l’article anterior no perd el seu valor. Així doncs, en principi tenim l’objecte 100% replicat amb el mètode que ara us explicaré.

La classe persona:

<?php
/**
 * classe persona
 *
 */
class persona {
	/**
	 * propietat nom
	 *
	 * @var string $nom
	 * @var string $cognom
	 * @var string $dni
	 */
	public $nom;
	private $cognom;
	public $dni;
	/**
	 * setter function
	 *
	 * @param string $nom
	 */
	function set($nom) {
		$this-?>nom=$nom;
	}
	/**
	 * setter cognom
	 *
	 *  @param string $cognom
	 */
	function setCognom($cognom)
	{
		$this-?>cognom=$cognom;
	}
	/**
	 * getter function
	 *
	 * @return string valor a tornar
	 */
	function get()
	{
		return $this-?>nom;
	}
	/**
	 * getter cognom
	 *
	 * @return string valor a tornar
	 */
	function getCognom()
	{
		return $this-?>cognom;
	}
}
?>

Fixeu-vos que comentem el codi segons la sintaxis del phpDoc això es fa perquè és d’aquests comentaris d’on el generador WSDL extreurà els tipus de les variables per poder-les exportar sense perdre informació. La propietat dni no té ni getter ni setter perquè hi accedirem directament. Per la resta de coses és una classe completament normal i senzilla.

El servidor és força simple:

<?php
require_once("persona.class.php");
/**
 * servidor soap
 *
 */
class soapservice {
	/**
	 * funcio soap publicada
	 *
	 * @param persona $per
	 * @return persona
	 */
	function peticion($per) {
		$per->dni="38147000x";
		return $per;
  }
}
	$server = new SoapServer("server.wsdl",array("classmap"=>array("persona"=>"persona")));
$server->setClass("soapservice");
$server->handle();
?>

Comentar que la classe soapservice rep un objecte de tipus persona afegeix un valor a la propietat dni i retorna el mateix objecte. Aquí també hem de documentar el codi segons la sintaxis del phpDoc així el model WSDL ens dirà explicitament el tipus dels objectes que rep i torna el mètode peticion.

Pel que fa a la creació de l’objecte server del tipus SoapServer fixeu-vos que mapegem amb l’opció classmap l’objecte de tipus persona que es passa com a paràmetre amb la classe local també anomenada persona. Gràcies a aquest mapeig quan rebem l’objecte per al soapservice aquest ja és del tipus persona.

Ara toca veure el codi del client, aquest codi també té un mapeig igual que el servidor de SOAP, però en aquest cas serveix per capturar la sortida del servidor i com que l’objecte que es torna a la sortida també és del tipus persona el classmap és igual que el del servidor.

<?php
require_once("persona.class.php");
// creem objecte tipus persona
$myPersona=new persona;
$myPersona->set("el_nom");
$myPersona->setCognom("el_cognom");
	$client = new SoapClient("server.wsdl",array("classmap"=>array("persona"=>"persona")));
	$localPersona=$client->peticion($myPersona);
	var_dump($client->__getFunctions());
print_r($localPersona);
echo $localPersona->getCognom();
?>

Una de les coses interssants que fem és preguntar quines funcions s’estan publicant al servidor SOAP. Aquesta informació esta descrita al WSDL i la funció __getFunctions() ens la formateja per humans. Així doncs podem veure que hi ha disponible la funció peticion que té com a paràmetre un objecte del tipus persona i que retorna un altre objecte de tipus.

array(1) {
  [0]=>
  string(30) "persona peticion(persona $per)"
}

Després mostrem (print_r) l’objecte localPersona que ens ha tornat la crida al mètode peticion ($localPersona=$client->peticion($myPersona);):

persona Object
(
    [nom] => el_nom
)

Finalment fem una prova de concepte i obtenim el valor de la propietat nom a través del getter, o sigui, echo $localPersona->getCognom();:

el_nom 

Com podeu veure ha quedat ben demostrat que és relativament senzill enviar i rebre tipus complexes a través dels serveis SOAP. Tota la gràcia esta en el fitxer WSDL, a continuació us enganxo el que m’ha generat el Zend Studio per fer aquestes proves fixeu-vos com al prinicipi de tot el primer que fa és declarar el tipus complexe de dades que ha de traspassar, en el nostre cas la classe persona.

<?xml version='1.0' encoding='UTF-8'?>
	<!-- WSDL file generated by Zend Studio. -->
	<definitions name="server" targetNamespace="urn:server" xmlns:typens="urn:server" xmlns:xsd="http://www.w3.org/2001/XMLSchema" xmlns:soap="http://schemas.xmlsoap.org/wsdl/soap/" xmlns:soapenc="http://schemas.xmlsoap.org/soap/encoding/" xmlns:wsdl="http://schemas.xmlsoap.org/wsdl/" xmlns="http://schemas.xmlsoap.org/wsdl/" xmlns:typens0="http://oriol.joor.net/fotoprix/web/cu.php/soap/server">
	<types>
		<xsd:schema xmlns="http://www.w3.org/2001/XMLSchema" targetNamespace="urn:server">
			<xsd:complexType name="persona">
				<xsd:all>
					<xsd:element name="nom" type="xsd:string"/>
					<xsd:element name="cognom" type="xsd:string"/>
					<xsd:element name="dni" type="xsd:string"/>
				</xsd:all>
			</xsd:complexType>
		</xsd:schema>
	</types>
	<message name="peticion">
		<part name="per" type="typens:persona"/>
	</message>
	<message name="peticionResponse">
		<part name="peticionReturn" type="typens:persona"/>
	</message>
	<portType name="soapservicePortType">
		<documentation>
			servidor soap
		</documentation>
		<operation name="peticion">
			<documentation>
				provem de descriure
			</documentation>
			<input message="typens:peticion"/>
			<output message="typens:peticionResponse"/>
		</operation>
	</portType>
	<binding name="soapserviceBinding" type="typens:soapservicePortType">
		<soap:binding style="rpc" transport="http://schemas.xmlsoap.org/soap/http"/>
		<operation name="peticion">
			<soap:operation soapAction="urn:soapserviceAction"/>
			<input>
				<soap:body namespace="urn:server" use="encoded" encodingStyle="http://schemas.xmlsoap.org/soap/encoding/"/>
			</input>
			<output>
				<soap:body namespace="urn:server" use="encoded" encodingStyle="http://schemas.xmlsoap.org/soap/encoding/"/>
			</output>
		</operation>
	</binding>
	<service name="serverService">
		<port name="soapservicePort" binding="typens:soapserviceBinding">
			<soap:address location="http://oriol.joor.net/soap/server.php"/>
		</port>
	</service>
</definitions>

php: SimpleXML i xml2array

Reading time: < 1 minute

Dues funcions potentissimes de PHP, sobretot ara que cada dos per tres hem de treballar amb fitxers XML.

$xml = simplexml_load_file('fitxer.xml');

Llegeix el fitxer.xml del disc dur i el converteix en un objecte de la classe SimpleXMLElement. Per veure en què es converteix es pot usar print_r.

Ara que ja tenim les dades en forma d’objecte si encara no ens agraden podem convertir-les en un array amb una sola funció:

$varArray = get_object_vars($objXml);

També amb un print_r podem veure un array dels de tota la vida.

Sovint la potència esta en la simplicitat… val la pena no perdre de vista aquestes funcions.

cookbook: importar projecte de symfony al subversion

Reading time: 2 – 2 minutes

Petit cookbook de com hem d’importar un projecte que estiguem programant amb el framework symfony. Primer creem el directori del repositori on volem pujar el projecte, anem al directori del projecte. Borrem els directoris log i cache del qual no ens interessa mantenir un control de versions. I després importem el projecte.

svn mkdir -m "NOTA: Creem directori on hi posarem projecte" http://exemple.com/svn/repos/projecte/dev
cd directori_projecte_symfony
rm -rf log
rm -rf cache
svn import -m "NOTA: importem primera versio del projecte" . http://exemple.com/svn/repos/projecte/dev

Ara movem el directori actual del projecte i en creem un de nou, que ja tindrà control de versions. Fem un checkout (co) de la versió que em importat abans i defenim que els directoris log i cache no s’importaràn mai quan fem un commit (ci). Després creem els directoris en qüestió i els assignem un propietari igual al del procés d’apache perquè aquest el pugui escriure-hi mentre esta execucutant el nostre projecte symfony.

mv directori_projecte_symfony directori_projecte_symfony.bak
mkdir directori_projecte_symfony_amb_svn
cd directori_projecte_symfony_amb_svn
svn co http://exemple.com/svn/repos/projecte/dev .
svn propedit svn:ignore .
log
cache
mkdir log
mkdir cache
chown apache:apache log
chown apache:apache cache