oriolrius.cat

Des del 2000 compartiendo sobre…

Tag: spain

Vacances a Lanzarote

Reading time: 8 – 13 minutes

Aquest any m’he agafat un parell de setmanetes de vacances durant el mes d’agost i una d’elles l’hem passat a Lanzarote. La veritat és que no ens hem estressat gens visitant coses però diria que hem sabut trobar l’equilibri entre fer el turista, descansar i fins hi tot fer una mica d’esport.

Mapa de Lanzarote

Dia 1: avió Barcelona – Arrecife

El dia 13 d’agost agafarem un avió que sortia aproximadament a les 9h del vespre de Barcelona entre les 3h30m de vol, 30min de retràs en la sortida, el taxi fins a l’hotel a més del canvi d’hora. Sopavem aproximadament a les 12h de la nit a l’hotel Luabay Lanzarote Beach.

Dia 2: relax a l’hotel i coneixent Costa Teguise

Com que el primer dia sencer a l’illa el varem disfrutar a l’hotel i a la zona del voltant de l’hotel, aprofitaré per dir en aquest punt que ús recomanem moltíssim l’hotel Luabay. El primer que cal destacar és que esta situat en una zona plena de serveis, a la porta de l’hotel hi ha un munt de restaurants i botigues, a més de supermercats i bancs. A menys d’1min hi ha una platja molt gran (playa de las cucharas) i a 2min n’hi ha una altra (playa del jablillo). A més si llogueu un cotxe com nosaltres tampoc ús costarà gaire aparcar ben aprop de l’hotel.

Pel que fa als serveis de l’hotel doncs el més important a destacar és el seu personal. Mai ens haviem trobat persones tan atentes i que es cuidessin tan proactivament del nostre benestar. Realment et senties com en un hotel familiar malgrat el complexe és força gran. Com que anavem amb tot inclòs podiem disfrutar de tres bufets al dia, per esmorzar, dinar i sopar. A més d’un bufet al bar de la piscina que cobria les hores entre menjars. També varem disfrutar de dos sopars a la carta, un al restaurant espanyol i l’altre al restaurant mexicà. Obviament no és un 5 estrelles ni estavem al Carib però la diversitat, qualitat i quantitat del menjar eren més que bones. Pel que fa a l’habitació varem estar de sort perquè ens va tocar una habitació molt gran amb vistes a la piscina, tot l’hotel esta recent remodelat i per tant la decoració i estat dels equipament és excel·lent. Jo resumiria l’hotel amb una excel·lent relació qualitat preu i això li dona la quarta posició del TripAdvisor dels 50 i tants hotels de Costa Teguise.

Dia 3: Museu Lag-o-mar (Nazaret), Platja de Famara i Fundació César Manrique (Tahiche)

A mig matí ja teniem un Nissan Micra que haviem llogat a Plus A Car. La oficina és prop de l’hotel tot i que haviem fet la reserva per internet aquesta oficina no sortia a la web. El preu molt raonable poc més de 100€ per 6 dies. El cotxe malgrat era nou es notava que havia estat usat a fons i sense descans. Però la qüestió és que va ser més que suficient pel que ens calia, el servei de lloguer va ser còmode i ràpid tampoc es pot demanar massa més.

La primera parada que varem fer va ser a Nazaret on hi ha el museu Lag-o-mar. Es tracta d’una casa súper xula incrustrada en una montanya i plena de comoditats i de racons fantàstics. Aquesta casa va pertanyer a un actor prou famós en la seva època l’Omar Sharif tot i que encara és viu. Ús recomanem molt la visita a nosaltres ens va encantar. L’entrada costa uns 5€ per cap.

Després seguirem creuant l’illa fins arribar a la platja de Famara. Allà hi ha una urbanització de Bungalows que pel que ens varen explicar va ser construida als anys 70 i just davant hi ha la famosa platja on els surfers posen a prova les seves habilitats. La platja és inmensa i sempre hi fa molt de vent. Només cal veure com les dunes de sorra es mouen a través de la urbanització. A poc més d’un quilómetre hi ha el poble de Caleta de Famara. On és plè de locals dedicats al surf i d’altres serveis complementaris com restaurants i petites botigues.

De tornada cap a Costa Teguise varem parar a Tahiche on hi ha la fundació César Manrique aquesta fundació esta situada dintre de la que va ser una de les seves cases. Tot i que no ús agradi massa l’art si teniu curiositat la casa també és interessant de visitar. Tot i ser xulo si el que voleu és estalviar són 8€ que podrieu guardar-vos.

Dia 4: Timanfaya, passeig amb camell, El Golfo i Playa Blanca

Una de les visites obligades a l’illa és la zona volcànica del Timanfaya. Quan viatges a Lanzarote una de les primeres coses que has de tenir clar que no veuràs és vegetació, l’origen volcànic de l’illa encara és molt present a cada paissatge i dins del parc nacional del Timanfaya es pot veure l’escència més pura del que ús comento. Una cosa molt important és que si hi aneu a l’agost com nosaltres mireu d’arribar al parc abans de les 10 o 11h del matí perquè sinó es formen unes cues molt importants, de fet, a nosaltres ens va anar de poc que no agafem la cua forta.

Quan arribes al parc has de pagar 9€ per persona i aparcar en un parking d’allà et posen en un autobús i et fan una visita explicada per una gravació. Degut a l’extenció de la visita i que és un espai protegit és l’única forma de visitar-ho. De tornada al punt inicial hi ha un restaurant on es cuinen algunes carns fent servir l’escalfor que encara surt de la terra.

De baixada al costat de la carretera hi ha un munt de camells on es pot fer una petita passejada. És tota una experiència i per 6€ no ho trobo gens car. Sota el nostre punt de vista l’experiència val la pena si no has pujat mai en un camell ja que és molt diferent de montar a cavall o altres animals.

Seguidament varem anar a fer unes fotos a El Golfo, un racó molt xulo per les vistes que té i plè de restaurants on poder dinar. Tot i que nosaltres varem preferir allargar-nos fins a Playa Blanca per dinar on dinarem al Brisa Marina un restaurant a primera línia de mar on casualment varem dinar al costat d’un senyor de Sant Sadurní d’Anoia. A la tarda varem quedar-nos a la petita platja que hi havia davant del restaurant.

Dia 5: mercat de Teguise, casa d’Haría del César Manrique,Mirador del Rio, Cuevas de los Verdes i Jameos del Agua

Un dels mercats amb més renom de l’illa és el de Teguise i allà és on varem passar unes hores durant el matí del diumenge. Cal dir que el mercat és força gran i plè fins al cap de munt de turistes fent compres com a bojos. S’hi pot trobar de tot, però sobretot complements i accessoris per regalar, o per regalar-se.

Després del mercat varem arribar-nos fins a Haría en aquesta petita població del nord hi ha la que va ser durant 20 anys la casa del César Manrique. Cal dir que la casa és molt xula i que malgrat la casa es va quedar a mitges d’una reforma l’any 1992 quan va morir l’artista té un toc modernista barrejat amb tocs classics molt xulo. Jo diria que la part de la piscina és la que més va agradar a l’Estefania.

No massa lluny hi ha el Mirador del Rio al que no varem entrar, però que des del costat varem poder apreciar les boniques vistes sobre l’illa de la Graciosa. Així que en poca estona més varem fer cap a las Cuevas de los Verdes. Potser aquesta és la vistia que més ens va sorprendre i agradar a la vegada de totes les que varem fer. Realment són unes coves molt xules i a diferència de moltes altres que havia vist arreu del món aquesta esta feta per rius de lava que van solidificar en les seves escorces i van acabar generant aquestes cavitats de 8km que van des dels volcans fins al dins del mar. Realment espectacular i una molt bona inversió dels 9€ que val la entrada.

A poc més d’1km hi ha els famosos Jameos del Agua, una altra obra del César Manrique omnipresent per tota l’illa. Cal dir que els Jameos estan construits sobre d’una d’aquestes coves formades per la lava. La vista sota el meu punt de vista és obligada, ja que el lloc és preciós.  A més poder disfrutar d’un concert a l’auditori que hi ha situat dins del mateix recinte ha de ser un plaer. Llàstima que quan hi varem anar estaven acabant una restauració a l’auditori perquè queda com una assignatura pendent poder disfrutar d’aquest lloc durant un cocert en una nova ocasió.

Dies 6 i 7: Kite Surfing a platja de Famara

El dilluns i el dimarts els passarem a la platja de Famara on vaig estar fent els meus primers passos amb el Kite Surfing així que poca a cosa a explicar. He de dir que l’experiència em va agradar molt tot i que és complexe i cal molta pràctica abans de posar-te a l’aigua amb la planxa. Així que jo em vaig haver de conformar amb aprendre a fer volar l’estel sense poder passar d’un estel de 5m, pels que no hi entengueu penseu que per la meva mida i pes me’n caldria un de 12m. També cal dir que el segon dia el vent era molt a ratges i això no facilita precisament l’aprenentatge.

Per cert, per si algú vol anar a fer Kite Surfing a la platja de Famara i vol un bon professor he de dir que el Vicente em va agradar molt. Per més informació: info@surfkitelanzarote.com i 669 20 72 13.

Dia 8: relax a l’hotel i avió Arrecife – Barcelona

Fins les 23.40 no sortia el nostre vol cap a Barcelona, així que varem poder relaxar-nos tot el dia a la piscina de l’hotel i ens varem poder acomiadar de totes les persones excel·lents que ens havien atès. Destacar l’Ivan, el Ramon, el Santi, etc.

Radiografia de les PIMEs segons Sage

Reading time: 1 – 2 minutes

A continuació exposo infomracions estadístiques en forma de punts que he extret de l’article: Sage ha presentado su radiografía de la pyme: “Sólo el 9% vende por Internet” del blog Tecnolgía Pyme.

PIMEs:

  • 65.9% tenen entre 1 i 4 ordinadors
  • 53,84% tenen entre 1 i 4 treballadors
  • 9%  venen per Internet
  • 44% tenen una web informativa
  • 46% no tenen web
  • 27% tenen tlf mòbils d’ultima generació
  • 65,6% mòbil tradicional
  • 26% presents en xarxes socials
  • 29,6% les usa per donar a coneixer el seu negoci i generar oportunitats
  • 70% de quota per facebook
  • 10% twitter
  • 10% linked.in
  • 14% usen facturació electrònica
  • 65% dels empresaris no tenen DNIe
  • 1,5% usen CRM
  • 51,35% estan interessades en aplicacions que els permetin gestionar el seu negoci a través d’Internet

L’informe original esta a Radiografía de la Pyme 2011 (còpia local).

M’ha semblat útil i interessant recopilar aquesta informació, espero que a vosaltres també ús serveixi.

Jornades #decharlas sobre #symfony

Reading time: 4 – 6 minutes

symfony logo

Com deia a l’anterior article, el dilluns i dimarts vaig ser per la zona de Castelló per assistir amb el Benja a les jornades de Symfony organitzades per la Universitat de Jaume I de Castelló. Doncs bé, comentar que les jornades em van sorprendre molt positivament, realment hi havia gent amb força o fins hi tot molt nivell en la materia i això sempre és d’agraïr en aquest tipus d’events.

El programa de les xerrades era molt interessant i tret d’algunes xerrades puntuals totes eren del màxim interés per mi. Com molts esteu cansats de sentir jo no sóc programador, però en aquesta vida he picat força codi i concretament amb Symfony vaig començar-ho a fer en la versió 0.6.4, o sigui, molt abans que fos estable. Però de la mà de l’Oriol M. varem fer un projecte amb uns quants megues de codi font per fer recàrregues de mòbil a una cadena de botigues de fotografia, un dels codis dels que estic més orgullós.

Tornant a les jornades, volia destacar el meu ranking particular de ponents, es tracta d’un petit TOP 3 que des de la meva més extrema modèstia preten classificar en base a uns criteris totalment subjectius les persones que van saber transmetre els valors més importants que jo busco en una xerrada:

  • Javier Eguíluz (Symfony 2) – a destacar la gran capacitat d’enfocar la conferència cap als items més importants a resaltar, sense oblidar els detalls rellevants en cada moment, tot això sense perdre un fil conductor clar en tota la xarrada. També s’ha de dir que el tema li donava molt de joc per fer embadalir a l’audiència; però va saber com treure-li el suc i tenir-nos a tots ben enganxats malgrat estar molt cansats després de dos dies de conferències sense parar, aquesta va ser l’última conferència.
  • José Antonio Pío (Vistas y sfForm) – cal deixar-ho clar, una màquina té tota la pinta de ser un programador com la copa d’un pi i els típics defectes i virtuts de ser un professor (ho és?). Malgrat sembla que és molt bo i sap explicar-se la densitat del seu contingut i complexitat del mateix, feien complex seguir-lo tota l’estona ja que exigia molt a la concentració. Cosa gens senzilla en una marató de conferències com el que ens ocupa.
  • Jordi Llonch (Plugins) – aquest representant de les nostres terres diria que també ha fet una molt bona feina explicant-nos la potència dels plug-ins de Symfony, potser a nivell personal no m’ha aportat tan com les altres dues xerrades però la qualitat de les transparències, l’oratòria i la bona organització dels continguts diria que l’han convertit en una referència de com fer les coses, sota el meu punt de vista, és clar.

Comentar que la resta de ponències també han estat molt bé, obviament algunes amb més qualitat que d’altres i amb temes que per mi tenien un major interés que altres. Però en conjunt dono una nota altíssima al contingut de les xerrades. Pel que fa a la organització i les instal·lacions un 9, més que res per donar-los marge a millorar. Impresionant el complexe universitari, res a envejar a d’altres que he vist.

Abans de tancar aquest article tan poc ortodoxe per descriure les jornades comentar en forma de punts algunes notes mentals que me n’he emportat:

  • Hauria de posar-me amb Doctrine, però al coneixer Propel mai trobo el moment.
  • Mirar-me a fons referències sobre integració continua amb PHP i eines de gestió de projectes
  • Dona gust adonar-se que moltes pràctiques que has adoptat unilateralment també es comparteixen en la comunitat: temes d’sfForm, vistes, pugins, web escalables, cloud computing, etc.
  • Pel que fa al tema de la web escalable, m’agradaria agafar els ‘slides’ del ponent Asier Marqués i fer el meu propi screencast del tema, comparteixo quasi tot el que va dir a la conferència però em quedo amb les ganes d’aportar-hi el meu granet de sorra.
  • Mirar-me el tema d’ESI que ja l’havia oblidat.
  • MongoDB, com dic cada dia… una passada! i si a sobre es soporta a Doctrine això ja no té preu. Interessant el tema de Mondongo.
  • i l’estrella de tot plegat!!!! Symofny2… estic impacient!!!!

UPDATE: presentacions de les jornades.

Hotel Balneario Vilas del Turbón

Reading time: 3 – 4 minutes

Avui he arribat de les mini-vacances per no parlar d’un cap de setmana llarg. De fet, qui no esta content és perquè no vol. La qüestió és que divendres hem vaig agafar el dia de festa i Estefania i jo varem sortir disparats com coets cap al Hotel Balneario Vilas del Turbón. Aquest lloc perdut de la mà de deu a terres d’Osca el varem coneixer no fa ni dues setmanes gràcies a que el Xavi i la Sabina i varen ser amb uns amics. Doncs bé, com a nota li posariem un cinquillo no massa més tot i que si fem una relació qualitat preu potser hauriem de pujar a un sis o un set. Ja que realment per ser temporada alta i per totes les terapies que ens han fet el preu era més que reaonable. Potser on la cosa coixejava una mica és en la qualitat dels mateixo però no pas pels recurso materials o per le instal·lacions en si mateixes sinó per la qualitat del personal. Potser és que jo sóc molt exigent ja que com diu la Neus a mi m’han fet tractaments i massatges a molts països diferents, de fet, té raó i això li he d’agraïr a la Daphne. De fet, un gran secret a crits és que sempre he volgut montar una blog sobre aquesta temàtica, o sigui, massatges balnearis i d’altres similars.

montanya del Turbón

Tornant a Vilas del Turbón, de fet, el nom bé d’un petit poble de 38 habitants en el que trobem el balneari. El lloc sense cap luxe però molt net, pulit i acollidor disposa d’una gastronomia casolana que et deixa sempre satisfet i malgrat ser molt estrictes amb els horaris les taules i les formes de demanar el que menjarem al dia següent no tinc cap queixa del servei al contrari. Pel que fa a les terapies doncs el que ja deia abans, les instal·lacions estan molt bé… lluny dels gran hotels de luxe orientas o americans on he anat algunes vegades però malgrat això tot és molt nou i xulo a la part del Balneari. Llàsitma que el personal no disposava de l’experiència i l’energia necessaris per fer-nos disfrutar del paquet de tractaments que varem contractar. Tot i amb això varem saber treure-li el suc al tema.

Per concloure el resum, comentar com a cosa positiva que el lloc esta molt aïllat i per tant, no hi ha cobertura. Requisit indispensable per una bona desconnexió de món. L’entorn és genial i es troba a 1.500m d’altura aproximadament, o sigui, que de calor ben poca malgrat he vingut ben vermell de prendre el solet. Però això és un luxe que només pots prendret en les hores centrals del dia després fa una fresqueta molt agradable i més si tenim en compte que estem al mes d’agost. Des de Torelavit (el meu poble) el lloc es troba a unes dues hores llargues de camí, així doncs, en bona companyia i bona música no es fa llarg arribar-hi. Perquè ús en feu una idea es troba a l’altura de la Pobla de Segur, però a la zona aragonesa. Si no recordo malament la zona rep el nom del riu més famós que passa per allà: Ribagorzana. Concretament entre Benasque i Benabarre.

Pont de l’1 de maig (Agres i Bocairent)

Reading time: 4 – 6 minutes

Aquest pont de l’1 de maig vaig ser amb Estefania per la zona dels seus avis, o sigui, per la zona d’Acoi (Alacant). Concretament varem estar visitant Agres i Bocairent. En el primer poble que és on ens allotjabem en una antiga casa dels seus avis hi havia diverses coses interessants i curioses. Per exemple, un lloc on encara hi van les avies a fregar a mà, un convent de frares abandonat amb unes vistes impressionats i fins hi tot un poblat ibèric.

Tot i amb això el més divertit s’ha de reconeixer que varen ser les Covetes e Bocairent, uns orificis dins de la pedra als quals s’accedia a través d’unes finestres i després cada un dels silos interiors es comunicava amb d’altres. Realment divertit, no ús perdeu les fotografies perquè valen la pena. Ús convido a visitar-ho perquè és una experiència única. Segons ens va explicar el guia aquests silos els van fer els moros per guardar-hi gra i a posteriori els indigenes de la zona van foradar les parets dels silos per comunicar-los entre ells.

Finalment l’últim dia del pont varem anar a visitar al Law i la Laura a Elda (Alacant). On varem passar tota la tarda jugant amb la Wii. Realment divertit i apassionant. Com ja vaig dir fa uns mesos és l’única consola que em compraria. A veure si aquest estiu o el proper hivern m’animo i em gasto els calerons en un consola per primer cop a la meva vida. És genial jugar a tenis, bolos, boxe, beisbol i que sé jo què més… però el millor és notar que amb una mica d’imaginació ho estas fent de veritat, almenys el cansament és ben real.

A l’album de fotografies podeu veure en imatges tot el que comento, sinó aquí sota en teniu un petit resum:

CIMG0438.JPGCIMG0474.JPGCIMG0477.JPGCIMG0479.JPGCIMG0484.JPGCIMG0497.JPG

Llistat de prefixes de mòbils

Reading time: < 1 minute

Amb les portabilitats aquest llistat ja ha quedat una mica antiquat, però a vegades ens fa falta per alguna coseta i no sé mai on ho he posat, així que aquí ho teniu:

600 GSM/DCS Vodafone
606 GSM MoviStar
607 GSM Vodafone
608 Analógica MoviStar
609 GSM MoviStar
610 GSM Vodafone
616 GSM MoviStar
617 GSM Vodafone
619 GSM MoviStar
626 GSM/DCS MoviStar
627 GSM/DCS Vodafone
629 GSM MoviStar
630 GSM MoviStar
636 GSM/DCS MoviStar
639 GSM MoviStar
646 GSM/DCS MoviStar
649 GSM MoviStar
654 DCS Amena/Orange
655 DCS Amena/Orange
656 DCS Amena/Orange
659 GSM/DCS MoviStar
666 GSM/DCS Vodafone
667 GSM/DCS Vodafone
669 GSM/DCS MoviStar
670 GSM Vodafone
676 GSM/DCS MoviStar
677 GSM/DCS Vodafone
678 GSM/DCS Vodafone
679 GSM/DCS MoviStar
686 GSM/DCS MoviStar
687 GSM/DCS Vodafone
689 Analógica MoviStar
696 GSM/DCS MoviStar
699 GSM/DCS MoviStar