May 07

Fa 7 anys que vaig tornar a neixer…

Reading time: 2 – 2 minutes

Avui torna a ser un dia memorable, malgrat sovint només hem felicita la meva parella i algún que altre amic proper per mi continua sent un dia tan o més especial que el dia del meu aniversari, que com passa des de fa 7 anys és dos dies després del dia d’avui.

Quan tens una experiència d’aquest tipus tot canvia, però a vegades com avui et preguntes si ho fa prou. Malgrat això el que em continua dient que vaig per bon camí és la sensació de felicitat que porto dins el cor i al veure aquestes fotografies la pell es continua posant de gallina:

accident bmw

Aquest any he decidit celebrar ambdós aniversaris en la intimitat, és a dir, a diferència de la resta d’anys intentaré que siguin unes jornades de reflexió tranquila sense les grans festes amb els amics que he fet els darrers anys.

A més demà passat faré 33 anys que no només és l’edat en que va morir el meu pare. O sigui, que per mi té un significat especial aquesta edat i per tant espero poder a partir d’ara poder disfrutar de la vida més que mai per intentar compensar el que el destí li va arrencar al meu pare.

Bé doncs, gràcies a tots per ser on sou i per ser com sou… jo continuo al peu del canó com sempre i amb la moral de ferro.

May 07

Avui faig un any!!!! del meu nou aniversari… ús enrecordeu?

Reading time: < 1 minute

Pos si nois si… per si no tenieu memòria avui fa un any d’aquest
mal son:

Per si algú vol recordar el motiu pel qual el meu aniversari ha deixat
de ser el 9 de maig i ha passat a ser el dia 7. O sigui, avui. Com diria
l’Ernest, useu el trackback: Accident: ja
tinc dos aniversaris el 7 i el 9 d Maig
. Apa noi, potser per molts
això no serà cap data important, però com comprendreu per
mi ho és i molt.

May 08

Accident: ja tinc dos aniversaris el 7 i el 9 d Maig

Reading time: 2 – 4 minutes

Bueno com molts ja sabeu i pels q no aquí teniu la versió oficial d l’accident q vaig patir ahir. Abans q res i després de tot dir-vos q estic PERFECTAMENT. No m’he fet res d res d res!!! per molt q costi de creure després d veure les fotos dl cotxe.

Bé doncs després de deixar ben clar q estic perfectament i q encara m’haureu d’aguantar forces dies més. Ús comento q ahir anava a València per temes d feina i plovia moltíssim, però moltíssim no es veia res de res. Quan a l’altura de l’ametlla de mar a la A-2 quan de cop i volta vaig veure molts llums que s’encenien entre la pluja, jo espantat per la manca de temps de frenada q tenia i per evitar menjar-me akells llums vaig frenar i el cotxe es va posar a fer “aqua-planing”…

Així doncs i sense tocar a ningú em vaig dedicar a lliscar per l’autopista xocant contra la mitjana d’aquesta i sortint disparat per la part dreta d la mateixa a uns 100-120km/h. Com ús podeu imaginar l’ostia va ser impresionant i gràcies al cotxe q portava i a q no vaig xocar amb ningú no em vaig fer RES.

Les conseqüències pel cotxe les podeu veure aquí mateix:










Suposo q les imatges parlen soles l’ostia va ser brutal i ara només vull oblidar-me d les coses materials i pensar en la sort q he tingut i en donar les gràcies als no se quants airbags q van sortir i q es van encarregar d no acabar ingresat a l’hospital, com no tb a la carrosseria q va absorvir el cop evitant la deformació del meu habitacle… per tant, nanos realment gastar-se els calers en un BMW serveix per algo, a mi, per salvar la vida ara mateix.
No m’allargo més amb el tema pq tp tinc ganes d seguir recordant aquells moments, ja prou se’m repeteixen al cervell i m’ho recorden les magulladures dl cos, q per sort, no han passat a més. Per tant, TRANQUILS QUE ESTIC BÉ I Q SI ABANS D’AHIR US ESTIMAVA AVUI MÉS!!!!
Ah! i demà m’heu d’estimar a mi, q a sobre seré més vell,
buf!!! 26!!! 😉